Carme ( Marxa Mundial de les Dones)

RESUM DE LA REUNIÓ DE TREBALL SOBRE EL FSCAT 

Assisteixen dones de :  Dones x Dones , Xarxa Feminista , Dones de la IAC , Plataforma contra la Violència de Gènere ,de Sabadell , Gènere de la FCONG , Intered  Catalunya , de Revolta Global  i Marxa Mundial de les Dones. S’excusa  la Xarxa de dones periodistes . 

La reunió tenia dos objectius : donar a conèixer el procés del FSCat i començar a treballar col·lectivament la participació des del feminisme en aquest Fòrum . 

En el primer punt es dona una informació general del FSCat i del treball fet :  l’origen de la idea de FSCat , objectius , estructura i metodologia de treball , comissions de treball , assemblea , punts en procés de debat , correus i web , dates , adhesions , etc 

En el segon punt ens centrem en el tema seminaris i en quina pot ser la nostra participació i aportació. Surten temes de possibles seminaris : la violència contra les dones , les relacions entre els homes i les dones , els treballs de cura , la militarització de l’espai educatiu , etc . El nostre debat es centra en com abordar alhora  la transversalitat  , és a dir , la necessitat de que el discurs de gènere estigui present a tots els eixos o àrees temàtiques i  l’organització d’un espai comú , que totes veiem com a imprescindible (es recorda l’assemblea de dones del FSMed i alguna dona defensa que aquest sigui el model a seguir), sense que ens suposi més feina de la que podem fer .

RESUM DELS ACORDS : 

1.- Començar des de cada associació o grup a fer propostes de seminaris . Aquesta proposta constarà de títol , organitzacions que el proposen i breu descripció del contingut . ES recomana , també com una manera de fer extensió ,  fer propostes amb més d’un grup o associació . Aquests seminaris s’inscriuran en l’ eix o àrea temàtica amb la qual tinguin relació temàtica i poden ser agrupats amb altres propostes semblants , si s’escau . 

2.- Organitzar de manera col·lectiva un espai comú . El caràcter , els objectius i el títol d’aquest espai comú serà tema de la nostra propera reunió . Es va proposar el mateix títol que en el FSMed  ( Resistències contra el Patriarcat i el Neoliberalisme) però vam acordar decidir-ho a la propera reunió. 

3.- Enviar l’adhesió dels nostres grups , entitats o associacions al FSCat i apuntar-se a les llistes per a poder seguir puntualment tota la informació . 

4.- Convocar la propera reunió de treball el dimarts 16 d’octubre a les 18:30 hores , amb el contingut que més amunt s’ha dit. 

Segones Jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània

“COMUNIQUEM AMB UNA ALTRA MIRADA:

UN PONT PER A LA PAU I ELS DRETS HUMANS” 

Barcelona, 5 i 6 d’octubre de 2007 a l’IEMed

(Institut Europeu de la Mediterrània) carrer Girona, 20, Barcelona.

Organitza:

XIDPIC.CAT-XIPAVG (Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb  Visió de Gènere)
IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània)

ADPC (Comissió del XV aniversari de l’ Associació de Dones Periodistes de Catalunya) 

Col·laboren:

Oficina per a la Pau del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i  Participació, de la Generalitat de Catalunya
Institut Català de les Dones

Regidoria de Dones i Drets Civils de l’ Ajuntament de Barcelona;Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona;Centre Internacional de Premsa de Barcelona  (CIP) 

PROGRAMA

Divendres, 5 d’octubre 2007

09.30.- Recollida de credencials

10.00.-Acte inaugural: Xavier Badia – Director de l’Oficina per a la Pau -, Marta Selva – Presidenta de l’ICD -,  Senén Florensa Palau – Director de l’IEMed, Montserrat Minobis –  presidenta de l’Associació  Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – i Érika Cervantes –CIMAC- (Coordinadora de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género) 

10.30.-Conferència: Les infopistes a la Mediterrània: un  Pont per a la Pau i  els  Drets Humans

            Ponent: Kawther Salam, periodista de Palestina que viu a Àustria                    

            Presenta: Ma. Àngels Roque, Directora de ‘Quaderns de la Mediterrània’  

            Relatora: Dolors Viñas periodista de la ADPC i de la XIDPIC.CAT

11.15.- Pausa 

11.30.-Comunicacions sobre ‘Les infopistes a la Mediterrània: un  Pont per a la Pau i els Drets Humans’ de comunicadores de diversos  països participants:

Nella Condorelli, periodista i directora de la revista online “Women in the city”, ass.Articolo21, Itàlia; Nacéra Benali, corresponsal de ‘Ràdio Argelia’ i ‘Al Watan’, Roma ; Olga del Rio,  Co-directora  del Master “Mediació intermediterrània: inversió econòmica I integració intercultural  (M.I.M.)” UAB, Barcelona i Randa Achmawi, periodista egipto-palestina i corresponsal diplomàtica d’ Al-Ahram Hebdo i del Club de premsa de la Mediterrània.

12.30.- Grups de debat: entre les comunicadores convidades i la XIDPIC.CAT-XIPAVG

13.30.- Descans 

15.00.- Ponència: Vies de intercanvi: Cap a una Xarxa Mediterrània de comunicació

Ponent:  Nadire Mater, periodista de Independent Communication Network (BIA). Istanbul 

            Presenta: Montserrat Puig, periodista i Presidenta de l’ ADPC

            Relatora: Elena Tarifa de la  Secretaria de la Dona del SPC-FSPE i de la

                       XIDPIC.CAT 

15.45.- Comunicacions sobre ‘Vies d’ intercanvi: Cap a una Xarxa Mediterrània    de comunicació’ de comunicadores de diversos països participants: Carla Fibla ‘La Vanguardia’ i ‘La Ser’ , Rabat;  Isabelle Fougère, Association Femmes Journalistes,  París ; Teresa Velázquez, Co-directora  del Master “Mediació intermediterrània”, Barcelona;  Norma Pittman de ‘Mujer Latina’ Milà; Saida Boudaghia de ‘Nosotras en el Mundo’ ‘Radio Vallecas’, Madrid; Chahida Haddad, anteriorment de ‘Catalunya Cultura’ de ‘Catalunya Radio’ Barcelona; col·lectiu ‘Al Hanan’ Barcelona; Carme Freixa i Sonia Ruiz  de la ‘XIDPIC.CAT Barcelona      

 17.15.- Pausa                

17.45.- Grups de Debat: entre les comunicadores convidades i la XIDPIC.CAT-XIPAVG 

18.30.- Precs i qüestions

19.00.- Finalitza la sessió de la tarda 

19,30.- Recepció a l’Ajuntament de Barcelona per a les conferenciants i ponents de

            comunicacions

Dissabte, 6 d’octubre 2007

10.00.- Reunió comissió de grups de treball i relatores

12.30.- Lectura de les conclusions 

13.00.- Acte de Clausura 

Participació en els debats de

Érika Cervantes, CIMAC, Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, Antonio Zappala foto-periodista i Alessandra Salvatori, colaboradora de ‘Women in The City’ ; Zakia Mrni , Presidenta de Ennakhil pour la femme et l’enfant et Emna Soula, Directora d’ Informació  i Comunicació del ‘Centre for Research Studies, Documentation and Information on Women’, Tunis, Nadia Aitzai  col·lectiu ‘Maghreb Egalite’, Alger.  Salutacions de Raya Cohen, Universitat de Tel Aviv, Israel i del col·lectiu ‘Lola Mora’  (Red Almazara) Granada. 

Exposició ‘Dones del Sud de la Mediterrània’: 5 i 6 de octubre

Exposició de fotos de la fotògrafa Anni Karouni que mostren la bellesa integrada de dona i paisatge en els països de la riba Sud de la Mediterrània

Països Participants

Palestina, Turquia, Marroc,  Algèria, Tunísia, Egipte, França, Itàlia,  Catalunya i Estat espanyol.

Convocatòria de roda de premsa

El proper dijous 4 a les 18h,  tindrà lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona,  la roda de premsa de presentació de: 

II Jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània:

“Comuniquem amb  una altra mirada.Un pont per a la Pau i els Drets Humans” 

Aquestes jornades se celebraran els propers dies 5 i 6 d’octubre a l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Les jornades han estat organitzades per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT)- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, junt amb l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).

Roda de Premsa

Data: Dijous 4 d’octubre del 2007, 18h

Lloc: Centre Internacional de Premsa de Barcelona, Rambla de Catalunya, 10, 1er pis 

Amb la participació de:

- Kawther Salam, periodista i activista pro- Drets Humans, Palestina

- Nadire Mater, periodista, assesora de la Xarxa de Comunicació Independent, Turquía

- Montserrat Minobis, presidenta de l’Associacio Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya-Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere

- Montserrat Puig, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya

- Tona Gusi, del Comitè Organitzador de les Jornades

- Ma Angels Roque, Directora de “Quaderns de la Mediterrània”, IEMed

 
Periodistes i comunicadores de diversos mitjans i  responsables de xarxes de dones es reuniran a Barcelona per parlar del paper  clau que desenvolupen en els processos de pau a la zona i en la creació de xarxes de comunicació estables entre ambdues ribes de la Mediterrània.  Rellevants professionals com la Kawther Salam, periodista i activista palestina, refugiada a Àustria o Nadire Mater, de la Xarxa de Comunicació Independent de Turquia, exposaran la seva visió al voltant dels eixos “ Les infopistes a la Mediterrània: el pont per a la Pau i els Drets Humans” i “Vies d’intercanvi. Cap a una Xarxa Mediterrània de Comunicació”.

Les Jornades comptaran també amb la participació de periodistes i comunicadores de diversos països, com ara la Nella Condorelli, Directora de Women in the City, d’Itàlia, Randa Achmawi, periodista egipto-palestina i corresponsal diplomàtica d’ Al-Ahram Hebdo, Emna Soula, Directora d’ Informació  i Comunicació del ‘Centre for Research Studies, Documentation and Information on Women’ de Tunis o Nadia Aitzai, del col·lectiu ‘Maghreb Egalite’ a Alger.

Aquestes Jornades compten amb el suport de l’Oficina per la Pau i l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

Kawther Salam és una periodista palestina, membre del Sindicat de Periodistes Palestí a Jerusalem,  amb més de 25 anys d’experiència professional a diversos mitjans, sent els seus darrers treballs als diaris Al-Hayat Al-Jadida de Ramallah i Al-Ittihad a Haifa, Israel, així com a la Televisió Al-Majed a Hebró a més d’haver realitzat diverses pel·lícules per a TV de projecció internacional sobre els territoris ocupats.

Però Kawther Salam també és una important activista pro-Drets Humans al seu país, i ha rebut, entre d’altres el premi Hellman/Hammett de Human Rights Watch al 2003, a més d’escriure diversos articles i conferències sobre la violació dels Drets Humans de les Dones i sobre la llibertat d’expressió als territoris palestins ocupats. També va ser candidata independent al Parlament Palestí al 1996, ha estat membre del Club Israelí per la Pau Marshaw “Shalom/Peace” i ha participat en l’organització de diverses activitats pro-Pau entre moviments pacifistes israelís i membres del Parlament i ONGs palestines a Hebró entre 1996 i el 2002. Actualment viu amb status de refugiada política a Viena, Àustria, des de l’any 2002.

Nadire Mater, va començar la seva carrera periodística al 1982, desprès d’haver treballat 10 anys com a treballadora social, que ha desenvolupat a diversos mitjans com el setmanari “Sokak” o els diaris “Nokta” i “Söz”. Com a periodista ha cobert freqüentment temes de Drets Humans, Drets de les Dones i els infants i temes de llibertat d’expressió i minories ètniques. A més,  ha participat a debats, activitats i campanyes a Turquia i fora del seu país per tal de promoure el coneixement de las situació dels Drets Humans, de la llibertat d’expressió i de la situació en general de les dones a Turquia.  Nadire Mater també ha estat assessora de la  Independent Communication Network (BIA) i del Projecte d’establiment d’un Xarxa per tal de supervisar la llibertat d’expressió a Turquia i, a partir del 2008 serà assessora del projecte “Journalism for rights & Rights for journalists”. També ha rebut diversos premis de periodisme i per la seva defensa dels Drets Humans tant a Turquia (Turkey’s Union of Publishers (2000)) com a fora de les seves fronteres (Human Rights Watch Hellman-Hammett , USA-2000)

Nota de premsa

Dones periodistes i comunicadores de les dues ribes de la Mediterrània es reuniran a Barcelona per parlar del paper dels Mitjans de Comunicació i de les xarxes de dones en els processos de pau de la zona

II Jornades de Periodistes i
Comunicadores de la Mediterrània: “Comuniquem amb una altra mirada:
Un pont per a la pau i els drets humans”

Els propers dies 5 i 6 d’octubre la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT)- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Génere, organitza, junt amb l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), les II Jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània “Comuniquem amb una altra mirada: un pont per a la pau i els Drets Humans”, que tindran lloc a la seu de l’IEMed a Barcelona. 

Amb els darrers revifaments dels conflictes a zones de la Mediterrània, el paper dels Mitjans de Comunicació esdevé clau per tal de poder establir una comunicació lliure d’estereotips i poder tenir una imatge més real i propera de les i dels altres i que ens faci entendre les diferents realitats de les diverses i riques societats de la Mediterrània.

Des de la XIDPIC.CAT  hem fet una aportació al Dossier “Mitjans de Comunicació i percepcions mútues” de la revista Quaderns de la Mediterrània num. 8, editada per l’IEMed, i continuem col·laborant amb l’IEMed  tot convocant a Barcelona a periodistes i comunicadores pertanyents a diversos mitjans i a xarxes i col·lectiusde dones, per parlar del paper clau dels i les periodistes i de les xarxes de dones en el desenvolupament de processos de pau a tota la zona i en l’establiment de xarxes de comunicació estables entre ambdues ribes de la Mediterrània.  Debatrem sobre el tractament dels continguts informatius, els quals pretenem impregnar d’altres valors i d’altres ideals lluny dels de la confrontació i la violència.

Així, periodistes i comunicadores  provinents de llocs tan diversos com Itàlia, Algèria, Palestina, Marroc, França, Tunísia, Catalunya, Espanya…  podran  intercanviar experiències al voltant dels dos eixos “ Les infopistes a la Mediterrània: el pont per a la Pau i els Drets Humans” i “Vies d’intercanvi. Cap a una Xarxa Mediterrània de Comunicació”. 

Cal recordar que l’any 1995 ja es van celebrar a Barcelona les I Jornades de Dones Periodistes de la Mediterrània, convocades per l’ADPC i la Xarxa Europea de Dones Periodistes (ambdues entitats avui impulsores de la Xarxa Internacional). 

Aquestes Jornades compten amb el suport de l’Oficina per la Pau i l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. 

Per a més informació: comunicacio2007@gmail.com

Elena Tarifa: 619 800 214 / Rosa Pelayo: 699 539 884

www.moncomunicacio.com/xarxa

 XIDPIC.CAT-XIPAVG

Aviat farà 12 anys  que la Xarxa Europea de Dones Periodistes i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, ADPC, van organitzar el primer seminari Les periodistes, la Mediterrània i el futur  amb la intenció de crear un espai de convivència entre dones periodistes de les dues ribes de la Mediterrània. L’espai va permetre apropar  les veus i reflexionar a l’entorn de la incidència de les dones als mitjans de comunicació de diferents països dins una mateixa regió. 

Avui, des de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere  XIDPIC.CAT – XIPAVG i  l’Institut Europeu de la Mediterrània conjuntament amb l’ADPC, ens plau presentar aquestes Segones jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània.  En aquesta ocasió, les convoquem per debatre un tema, que en aquest moment de la història, creiem de vital importància:  la pau i els drets humans i com ho reflecteixen els mitjans de comunicació. 

 Les dones estan encapçalant  molts processos de pau que han de ser visibilitats i reforçats pels mitjans de comunicació. A més,  des de la professió periodística reclamem un tractament de la informació que contribueixi a construir ponts per a la pau i que faci èmfasi en uns altres valors que no siguin els de la violència, els enfrontaments i les diferències entre cultures.

Cal estendre els drets humans  com uns principis de convivència mínims per al respecte entre éssers humans.  I creiem que en la Mediterrània conflueixen tots aquests interessos per a què les dones professionals de la comunicació fem la nostra aportació. Procurarem reflexionar sobre això a l’entorn de dues ponències base: Les infopistes de la Mediterrània: un pont per a la Pau i els Drets Humans i   Vies d’intercanvi: cap una Xarxa Mediterrània de Comunicació esperant aprofundir en les noves realitats regionals i optar decididament cap el progrés  de totes les dones  per les vies de la raó, la  cooperació, el diàleg, la  convivència i els sentiments cap a les altres i els altres.

Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT) – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPAVG)

Qui som?

Els orígens de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere provenen de la Segona Conferència Llatinoamericana de Dones Periodistes que va tenir lloc a Río de Janeiro, entre el 25 i el 28 de març del 2004. En aquesta conferència es va  acordar treballar per a la creació d’una gran xarxa internacional de dones  periodistes. I així es va fer en diversos països i regions.

A Catalunya ens vàrem coordinar el mes de maig del 2005 les següents associacions i col·lectius: ADPC, Secretaria de la Dona del SPC-FeSP; Xarxa Europea de Dones Periodistes; Les Pénèlopes, Radio Paca, i companyes a títol personal…). 

A nivell de l’Estat Espanyol l’articulació es va fer a Madrid el setembre del 2005 sota el nom de Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores (Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras)  amb la participació de diverses organitzacions de dones periodistes d’arreu de l’Estat i de companyes a títol individual. 

La xarxa a nivell internacional es va materialitzar finalment a Morelia, Michoacán, Mèxic, el novembre del 2005. En aquest lloc, periodistes de 14 països (Argentina, Alemanya, l’Estat Espanyol, Itàlia, Perú, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, República Dominicana, Guatemala, Cuba, Estats Units i Mèxic), van fundar la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (“Red Internacional de Periodistas con Visión de Género”).

Aquesta xarxa es va concebre com un espai obert en el que poguéssim confluir periodistes (dones i homes) de forma individual o col·lectiva, de diferents llocs del planeta, amb el propòsit de promoure un periodisme amb perspectiva de gènere.

Aquesta gran “xarxa” està articulada per xarxes o grups de dones periodistes i comunicadores a nivell nacional o regional a diversos països i àrees del món. Des del novembre del 2005 s’han celebrat diverses trobades nacionals o regionals: Suècia, Argentina, Llatinoamèrica,…. 

Tornant a Catalunya i a l’estat espanyol, el novembre del 2006 va tenir lloc a Barcelona la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores a l’Estat Espanyol amb el títol: “Comunicar amb una altra mirada”, amb la participació de més de 120 periodistes i comunicadores de l’Estat, i d’un grup de convidades d’Europa i de Llatinoamèrica. 

Actualment, aquest són alguns dels grups, a banda dels de Catalunya, que conformen aquesta Xarxa a nivell de l’Estat Espanyol: l’Associació RIMPYC de Madrid, AMECO, ‘Mujeres en Red’, ‘Nosotras en el Mundo’ de Radio Vallecas, ‘ Lola Mora’ i el grup de la Xarxa a Andalusia, etc.

A Catalunya s’ han incorporat a la xarxa més col·lectius: Ciberdona, Radio Ona de Gràcia l Ciberdones.

Com a  XIDPIC.CAT també hem participat activament al Fòrum Social Mundial de Nairobi, Kenya’2007. I  participem des de la seva primera reunió  en el Fórum Social Català.

Totes formem part del projecte global de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere ( “Red Internacional de Periodistas con Visión de Género”), que aquest any, el proper mes de novembre, celebrarà la seva segona trobada internacional. 

Però abans d’aquesta trobada internacional, les companyes de la xarxa internacional a Catalunya estem treballant per a la:

Convocatòria a les II JORNADES DE PERIODISTES I COMUNICADORES DE LA MEDITERRÀNIA

La Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya  (XIDPIC.CAT) – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Génere, convoca junt amb l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) els propers 4 i 5 d’Octubre a Barcelona les II Jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània  “COMUNIQUEM AMB UNA ALTRA MIRADA: UN PONT PER A LA PAU I ELS DRETS HUMANS” (llegiu el pre-programa adjunt).

Cal recordar que l’any 1995 ja es varen celebrar a Barcelona les I Jornades de Dones Periodistes de la Mediterrània, convocades per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i la Xarxa Europea de Dones Periodistes (ambdues associacions avui integrades a la  Xarxa Internacional). El temps ha passat, però la necessitat de relacionar-nos i treballar conjuntament persisteix. Per això hem pensat que, en l’expansió d’aquesta Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, era molt necessària una aportació des de la Mediterrània, trobant-nos les companyes d’ambdues ribes, les companyes del Nord, del Sud i de l’Est de la Mediterrània. 

Les conclusions que surtin d’aquestes II Jornades les portarem a la II Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, que es celebrarà els dies 16, 17 i 18 de novembre a Oviedo, Astúries, Espanya.

The Murder of Ahmad by the IDF in Hebron

Jul 31st, 2007 by kawther.salam

On July 3, 2007, soldiers of IDF Brigade Commander Yehuda Fuchs murdered the 14-year-old child Ahmad Mohsen Al-Skafi in Hebron. After I called the family last weekend to ask them about the incident, I was shocked not only because of what the family told me, but also by the complete decline in the level of professionalism among the journalists in the area of conflict. The measures of the IDF to restrict the work of Palestinian journalists hinder them in fulfilling their important mission in the Palestinian cities. IDF commanders declare the places where they intend to commit crimes as “military zones” and then arrest any journalist who reaches these areas of conflict under that pretext. It is very important for the occupation regime of the IDF to cover up the evidence of the daily crimes of their soldiers against unarmed civilians, specially the children who they kill for no reason but “fun”. This incident was reported previously, but the reports, also on the Internet, were based on the lies of the IDF.

According to the wishes of the Israeli occupational regime, the IDF spokespersons should be the only sources which supply the local and the International media with news about IDF “activities” in Palestinian cities. The IDF press releases are usually based on lies, rumors and innuendo, and they always seek to “justify” the crimes of the IDF against Palestinians.

The Execution of Ahmad Mohsen Al-Skafi
At about five in the afternoon of Tuesday, July 3, 2007, troops of Colonel Yehuda Fuchs assassinated Ahmad Mohsen Al-Sfaki and declared the area near their crime a military zone in to hinder the access of journalists. All this happened in Lossah, a part of Eissa, a suburb in the south-west of Hebron near Wadi Taffouh in area H1 under the Palestinian control. Ahmad had gone to a nearby supermarket to buy chocolate and some sweets for Isra’a, his younger sister of age 4. The soldiers watched Ahmad on his way to the supermarket, and when he got out they showered him with 30 bullets and a grenade, which exploded in his abdomen, blowing out his intestines. The soldiers then sent their dogs to eat part of the body.

The IDF spokesperson invented lies and spread rumors in his press release. He said that Ahmad was playing with a toy gun which looked like a real one when the IDF shot him … That he ran away when the IDF soldiers asked him to stop … That the military commander sent his apologies to Palestinian officials after the IDF troops found out that the boy was holding a toy gun and not a real one …

Ahmad’s father and grandfather were very angry about the lies of the IDF. They strongly denied the concoction of lies which the IDF spread. They said: “Ahmad did not hold a toy gun; the IDF soldiers killed Ahmad after he got out of the supermarket where he was buying some chocolate for his sister”. According Ahmad’s father Mohsen Al-Skafi, the IDF soldiers had been hiding during four days in the abandoned Al-Taweel building located between their house and the small supermarket where Ahmad had gone shopping, (they were there Saturday, Sunday, Monday, and Tuesday). During these days the IDF soldiers saw Ahmad coming and going from his home over 30 times, they knew him. Ahmad was buying the things from the supermarket all the time in front of the IDF. Ahmad’s grandfather, Mr. Abed Al-Rahem Al-Skafi told me that the IDF soldiers killed Ahmad on purpose, they shot him with 30 bullets and grenade, and released the military dogs to eat his body. They invented the story that that Ahmad was carrying a toy gun. In fact Ahmad was buying chocolate, and the IDF soldiers always invent stories to mislead the public and to justify their crimes. Ahmad is not the first innocent victim of the IDF soldiers, and he will not be the last one, said Mr. Abed Al-Rahem.

Execution or Revenge?
I asked Ahmad’s grandfather why the soldiers would have killed Ahmad on purpose? Mr. Al-Skafi answered that he has two sons sentenced to life in Israeli jails: “Joseph was sentenced to 4 times life and Ala’a to 27 years. Colonel Yehuda Fuchs knew that when he sent his troops to our neighborhood. The IDF soldiers themselves know this as well, and since the IDF troops came to hide themselves in the abandoned building of Al-Taweel, they must have planned to kill somebody. They killed Ahmad, 14 years old boy, as a revenge on his uncles. This is the mentality of the IDF criminal soldiers.” This is a crime, said the grandfather of boy. Ahmad’s father Mohsen was crying during the conversation.

Mr. Mohsen Al-Skafi has only two sons. Ahmad, who was murdered by the IDF soldiers, and Abed Al-Rahem, who is still attending secondary school. He also has two girls. He owns a small vegetable shop at Al-Zahed in the Heret Al-Sheikh area, the old part of the city of Hebron. Mr. Mohsen Al-Skafi is a poor person; he was not able to let his two sons, Ahmad and Hamed, attend school. The younger brother, Ahmad, stopped attending school in order to help the father in the shop, but the IDF soldiers murdered him, and so killed the father’s dream of a better future for all the family.

The IDF “apologies” were refused
Ahmad’s grandfather, Mr. Abed Al-Rahem, said that he wanted to file a criminal complaint against the IDF soldiers who killed Ahmad under the pretext that he had been carrying a toy gun. He said: “We refuse the IDF apologies. Our son was not an insect who can be killed in such a barbaric way for nothing.” He added that “the apologies of the IDF reflect their recklessness about the lives of human beings in our nation. Our children and our nation should be protected under the International laws.” Mr. Abed Al-Rahem asked: “What does the apology of the IDF mean? Will the words of their apology bring us back our child? Will their words of apology put an end to the killings of the Palestinian Children? Will their words of apology put an end the Illegal occupation?”.

Mr. Abed Al-Rahem asked me to follow the case of his murdered child here in Europe. He said: “You are presenting the Palestinians victims everywhere you go, we authorize you to file a complaint in The Hague against the IDF, who killed my grandson as well the other Palestinian children, we will provide you with all the necessary papers which you need”.

Ahmad’s Mother
Ahmad’s mother Naemah expressed her deep pain over the death of her son: “I was not able to see my son, to look at him or to give him a last kiss. They didn’t allow me. I lost my Ahmad in one second, and I can’t believe that I have lost him. His life ended very early and very quickly. He went to buy chocolate for Isra’a but he did not return”. Naemah cried while she told me the story.

Why didn’t you kiss your child after his death? I asked her. She cried and told me that Ahmad had been executed in a horrible way, that he had been shot in each part of his body. “I was not allowed to see him, to see the horrible way in which the IDF criminals killed him. They showed me part of his face for one second and they took him away very quickly. I could not believe that Ahmad was dead. He was a very quite and normal boy, he loves laughing and playing. He never eats anything without leaving part of it for me and his smallest sister Isra’a.” Naemah said that she was not informed once of her son death. “The people were calling and asking about somebody from the Al-Skafi family who was killed nearby. It did not occur to me that he was my son. I was not counting on that, I knew that the IDF soldier were stationed near our house since four days, but I thought they had killed somebody from the family nearby. Then more people called us, again and again. The victim was my young son Ahmad”, she said and cried.

Lossah, the neighborhood of Eissa
Ahmad was executed by the IDF soldiers in the South-West of Hebron. Lossah is a neighborhood of Eissa. This area is normally very quiet and beautiful. Lossah is an agricultural area in the middle of the beautiful nature. It is surrounded with grape fields, almonds trees, plum gardens. Lossah looks down over some springs, mountains, wadis and valleys. My father had planted fruit trees at Eissa and in the gardens of Lossah. When I was a child I went with my father to these gardens. I loved to see the birds singing and flying early in the morning in the area. I loved looking the bird’s nests on the highest trees. I never thought that the IDF troops would pollute the beauty of the nature at Eissa, contaminate it with the putrid stench of their crimes.

Open Questions

• Why did Yehuda Fuchs send his troops to Eissa? Did he give a direct order to his soldiers to murder Ahmad ?
• Why does the IDF commit crimes everywhere in the city of Hebron ?
• What has the IDF achieved by murdering Ahmad?
• Were the IDF troops in big danger when they killed this child? How will they explain this ?
• Why did the IDF troops not try to arrest the child instead of murdering him?
• Did the IDF troops execute Ahmad on purpose?
• Did the IDF troops execute Ahmad, or was this murder revenge against his family?
• Why should the Palestinians tolerate the presence of the occupation troops and witness their crimes 24 hours a day?
• Why does the international media apply different standards of reporting to the crimes of the IDF and to the legitimate resistance of the Palestinians ?

The ER report of Ahmad in English and Arabic, furnished by the Al-Sfaki family.

Eyewitness of IDF Terrorism
Until 2002 I was eyewitness of the IDF terrorist activities in the Palestinian cities. I saw, and I observed this several times, how the IDF troops killed people and sent their dogs afterwards to disfigure the bodies of their victims. The IDF would never approach the bodies of their victims before having sent their dogs to confirm the death.

In some cases I saw the IDF explode the houses of Palestinian families of what they called “wanted persons” over their heads using dynamite, they would then send their dogs to drag the bodies out. The IDF then shot at the bodies after the dogs had dragged them out of the ruins. The IDF soldiers always behave as coward, and they are scared of the bodies of their victims even after the death.

APPEAL FOR HELP
The family of Ahmad Al-Skafi wants justice. They have no chance of ever achieving justice before Israeli courts, as these courts boiling over with racist hatred will never allow any Palestinian to win a case. The Al-Skafi family wants to bring this case before a court which will give them justice. They want, if possible, to have this case heard at the ICJ in The Hague. They want the support of the UN General Secretary Ban Ki-Moon or any other international authority to lodge a criminal complaint against Israel. It is the wish of the Al-Sfaki family that the death of their son will help bring to an end the impunity of the zionist genocide against Palestinians, that it will help raise the awareness about the crimes of Israel around the world. If you can help them in any way, please contact the family.

Their phone number in Hebron, Palestine, is + 9 7 0 5 9 9 7 3 0 5 6 1,
and they also have an Email, m h l 6 1 @ h o t m a i l . c o m (remove spaces).

The Al-Sfaki family speaks Arabic and English. Please respect their mourning if you contact them.

Tona Gusi. 3/08/07

Agències: SEMlac.Reportajes. CIMACnoticias

Durant la meva estada a l’illa l’any passat vaig poder constatar el gran seguiment que tenia aquesta sèrie televisiva de producció cubana. Els horaris de les cases giraven d’acord a l’hora d’emissió. L’hora estrella, i aleshores imperava un silenci emocionat. Després les valoracions, discussions:…què si ha fet ben fet,…. què si ho havia d’haver fet abans…!! Dones i homes s’identificaven o no amb els personatges de la sèrie, aquests veïns tant propers, amb les seves pors i les seves valenties. I es discutia obertament sobre quins valors havien de ser els més importants en les famílies i entre les amistats.

L’Havana també n’era una de les protagonistes. Anaves pel carrer i et deien: mira! Aquest gratacels, el més antic de la ciutat, és on viuen aquests personatges. Fixa’t ! ara finalment l’estan arreglant!.

Fora com per a nosaltres ‘El cor de la ciutat’, però amb un gran tema omnipotent a tota la sèrie: la SIDA.

No només els espectadors i espectadores la valoraven entusiàsticament, sinó que professionals de la comunicació l’assenyalaven com un del millors productes audiovisuals de l’illa. De fet la comparaven amb algunes series de l’estat espanyol que tenen molt bones prèdiques entre els professionals d’allà.

Recordo que va ser el tema de conversa d’un dinar d’amigues de l’ofici. Anàvem desgranant els diferents personatges d’aquestes sèries actuals que tenien un perfil que ens era proper per estar creat i desenvolupat des d’una perspectiva de gènere, des del femení. I ens en felicitàvem, sobretot davant l’allau d’altres sèries llatines que reprodueixen d’una manera ben barroera els estereotips androcèntrics.

Per això no m’ha sorprès el reportatge de SEMlac, que CIMAC també ha difós, mostrant la bona influència que ha tingut ‘La cara oculta de la luna’ sobre la percepció de la malaltia que tenien fins aleshores la gent de Cuba. Recordem que la política del govern de l’illa a l’inici i durant molts anys envers la SIDA va ésser de negació de l’existència de la malaltia al país, de contenció mitjançant la reclusió i de repressió de la llibertat d’expressió sobre aquest tema. Les solucions mèdiques avançades i, segurament, la lluita de moltes persones han fet variar la política social del govern en aquest tema, però la percepció i comportament de la gent davant els i les que pateixen la malaltia continuava essent extremadament negativa. I per tant la mateixa por a les conseqüències de patir-la obstaculitzava una acció sanitària eficaç.

Una prova de l’efecte positiu de l’emissió de la sèria és la dada mèdica que constata que unes 22 mil persones més varen anar a realitzar-se les proves del Virus de la Immunodeficiència Humana. I que es varen comptabilitzar 4.256 trucades i 750 correus electrònics a la ‘LineAyuda’ del ‘Centro Nacional de Prevención de ITS/VIH/SIDA’.

Els realitzadors de la sèrie expliquen però que aquesta polèmica producció, transmesa durant 2006, en l’espai televisiu estel·lar reservat a les sèries de televisió intentava mostrar aspectes de la vida diària dels i les que viuen amb VIH/SIDA a l’illa.

El director de la producció, Rafael González, explica que encara que la sèrie és més incisiva que les produccions més tradicionals a les que està acostumada l’audiència cubana, no deixa de tenir tots els ingredients d’una sèrie televisiva a fi que el missatge sigui efectiu.

Pel seu autor, Freddy Domínguez Díaz, encara que hagi estat anomenada “la novel·la sobre la SIDA”, fou una sèrie sobre la conducta humana, la actitud de la gent davant la vida; la responsabilitat que tots hem de tenir amb nosaltres mateixos i amb la resta.

Les cinc històries que la integraren tenien com a fil conductor aquesta malaltia i com a objectiu principal una crida a adoptar una conducta sexual responsable com a arma més important per prevenir aquesta pandèmia universal.

Pel que fa a les dades sobre l’audiència, es va registrar un 78 per cent d’ audiència televisiva durant el temps de l’emissió i entre 87 y 96 por cent de preferència, segons les eines de mesura d’audiències de la televisió cubana. La sèrie va ser la preferida de les dones i dels joves.

Pels mitjans de comunicació la sèrie “trencava tabús”, “atrapava pel seu controvertit contingut” i “evidenciava un relleu incòmode per a la societat”.

Ara bé, entre el públic, els mateixos especialistes del ‘Centro Nacional de Prevención’ confirmen que de les opinions que varen rebre n’hi ha una quantitat similar en positiu com en negatiu.

La joventut la va valorar com a excel·lent per tractar temes contemporanis, situacions actuals i la SIDA. I també com a molt positiva per ensenyar i instruir.

Hi va haver però molta polèmica especialment sobre el comportament de dos dels cinc personatges protagonistes. El de la noia adolescent, sobreprotegida i amb problemes de comunicació amb els pares i el d’un treballador de la construcció, masclista i casat, que te relacions bisexuals. Així com el tractament a la sèrie de temes com la infidelitat, l’alcoholisme i la marginalitat.

La gent més gran va fer valoracions morals i no acceptaven la realitat que la sèrie visibilitzava. Opinaren que es tractava massa el tema de les relacions sexuals i això podria ‘despertar curiositats’ que ‘certes escenes incitaven als joves a imitar’ i que les discussions i els nus mostraven una situació massa crua. També opinaven que l’horari d’emissió era massa aviat ja que veien la sèrie “les nens i les nenes”.

La majoria d’homes consultats en la investigació no estaven gaire d’acord amb que es mostrés per la televisió una relació homosexual ( era el primer cop que la gent de l’illa en veia una). Mostrar relacions homosexuals i bisexuals a la pantalla és per aquesta majoria d’homes “un tema massa fort i punxegut” i segons ells ‘no ajuda a la informació sobre la prevenció”. I en canvi dona ‘com a bona l’homosexualitat’.

Entre les dones, la majoria pensa que el tema de la bisexualitat les fa reflexionar. Però hi ha una valoració diferent entre les dones joves i les grans. Les del primer grup valoren com a molt positiu que la sèrie tracti aquests temes i en canvi, les del segon grup coincideixen amb els homes en que la visibilització d’aquestes relacions podrien ser “un mal exemple”.

Cap dels grups dels dos sexes no va acceptar el tractament que la sèrie feia de la infidelitat, ni la presentació d’una parella discordant degut a la seva diferència d’edat.

Finalment d’altres opinions recollides foren que la sèrie incitava “a les persones a arriscar la seva vida mantenint relacions sexuals amb persones amb el virus de la SIDA”.

Magda González Grau, de la ‘División de Dramatizados de la Televisión Cubana’, creu que amb aquesta sèrie de producció pròpia s’ha demostrat que es pot tractar qualsevulla temàtica sempre que es faci responsablement i comptant amb un bon assessorament.

Lydia Santín. El Periódico, 31/07/07

‘El motor del poble gitano és la dona’ va dir Àngel Giménez, el president de l’agrupació de gitanos catalans, en l’acte de lliurament de diplomes de mediació escolar a les 21 persones d’etnia gitana que l’han obtingut.

Vuit dones han aconseguit les notes més altes del curs i la millor nota ha estat per a una alumna de 43 anys. Sónia Roig, la tutora del curs, valora com a molt positiva l’alta assistència ja que la majoria treballen i tenen cura dels fills i de la casa.
Aquest curs de formació l’han realitzat conjuntament la Fundació Pere Tarrés i la Secretaria d’Acció Social de la Generalitat i hi han assistit 40 persones.

Rodrigo Fernández (Moscú). El País, 31 /07/07

La periodista russa Larisa Arap, crítica amb el govern de Putin, havia destacat pels seus articles sobre l’aplicació d’electricitat a nens malalts mentals.

Fou detinguda el 5 de juliol i el dia 18, del mateix mes, un jutge va dictaminar que a fi de ‘protegir la salut’ de la periodista calia internar-la i aplicar-li un tractament obligatori. Arap ha pres contra la seva voluntat medicaments psicotròpics. Fou detinguda i ingressada sense avisar als seus familiars fins fa 10 dies. Larisa ha fet dues vagues de fam, la darrera de les quals ha interromput quan ha pogut parlar per primer cop amb la seva filla aquest dissabte passat.

El Front Cívic Unit, el partit d’en Gari Kasparov, ha enviat escrits al Defensor del Poble i a l’assessora presidencial pels Drets Humans tot demanant les seves intervencions a favor de la periodista.