Escrit per Tona Gusi 

Per a La Independent

dimarts, 2 de novembre de 2010 

.

.

Som molt lluny d’una comunicació no sexista, segons institucions, entitats i periodistes

L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació és una iniciativa de participació ciutadana impulsada des de diferents ajuntaments de Catalunya i per Drac Màgic ( entitat dedicada a l’estudi de l’audiovisual) que vol promoure l’anàlisi i la resposta dels mitjans  de comunicació des de la perspectiva de les dones. L’Observatori ha celebrat el desè aniversari amb una Jornada Internacional de Debat el 23 d’octubre al Citilab de Cornellà. D’una banda, s’ha volgut conèixer de la mà de professionals de la comunicació com s’aborda la representació de les dones als mitjans.  I de l’altra, persones expertes en l’anàlisi dels mitjans han debatut la importància que té aquest sector en la construcció de models sobre les dones.

Institucions i entitats

La presidenta de l’Observatori, Judith Ibáñez, ha volgut fer partícip a les més de 300 dones i a la desena d’homes que omplien la sala d’actes, de la importància que aquesta entitat, nascuda a Cornellà continuï lligada a entitats, associacions, a l’administració local i compti amb el suport de l’Institut Català de les Dones  (ICD) entre altres institucions, perquè, d’aquesta manera, se’n garanteix la vitalitat en l’observació d’un ampli ventall de mitjans.

Per Marta Selva, presidenta de l’ICD, cal aconseguir que els mitjans mostrin l’experiència diversa de ser dones al món, i en destaca l’emergència de nous imaginaris d’altres cultures. “És per aconseguir aquest objectiu que hi ha d’haver un fort compromís entre les institucions i els espais de comunicació de dones” ha afirmat. Aprofundir en la coeducació i en els continguts que es donen als centres educatius és, per a Marta Selva, inajornable, a fi que,  “com deia Hannah Arendt , visquem en una comunitat lliurament compartida pels dos gèneres”.

Imma Moraleda, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, aposta per una presència més equilibrada als mitjans i perquè l’Observatori continuï vigilant que la imatge de la dona no s’empri malament. Imma Moraleda afirma que les dones que van entrar en política i participen a l’administració pública van recollir les propostes dels moviments de dones i les van voler aplicar: “Ara caldrà treballar perquè les nostres polítiques es mantinguin i s’apliquin”. Quant a a l’actualitat política ha manifestat que l’acceptació per part de dues de les ministres sortints d’un càrrec en un graó inferior és una actitud molt femenina i positiva. “No recordo cap ministre home que ho hagi fet”, ha exclamat.

L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, en referència a les declaracions sexistes de l’alcalde de Valladolid vers Leire Pajín, ha deixat clar que els comentaris masclistes de polítics i de la premsa li causen una gran nàusea intel·lectual, tristesa i rebuig. Per a ell, la tasca de l’Observatori no és tant aconseguir la igualtat d’oportunitats, que ja ho fa la llei, sinó la igualtat social, i aconseguir-ho sí que és un combat, perquè la mirada social comporta un debat molt més complex, on molt sovint s’ha d’anar a contracorrent de les polítiques de màrqueting i consum.

La coordinadora de continguts de l’Observatori, Anna Morero, ha explicat el concurs d’espots publicitaris no sexistes realitzat entre estudiants de 14 a 16 anys de 26 municipis. Un dels premiats, mostra un intercanvi de rols: un noi recomana una crema hidratant a una companya. Moreno també ha presentat  el Decàleg a tenir en compte per a una millor representació de les dones en els mitjans de comunicació, que ha estat elaborat per més de 150 dones dels 26 municipis que formen l’Observatori. Cada municipi ha elaborat el seu decàleg, que després han fusionat en un d’unitari. Aquest decàleg es lliurarà al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Periodistes i publicistes

La periodista i defensora d’igualtat del Periódico Eva Peruga, moderadora de la taula rodona, ha començat dient que els mitjans incorren en una doble falta perquè són responsables, tant d’explicar les situacions, com de fer d’altaveu, i en el cas de les dones ho incompleixen.  No obstant això, ha exculpat els mitjans dient que “no hi passa res que no passi en altres àmbits”. Els  ha demanat, tanmateix, que facin un esforç i que no tolerin expressions insultants ni la invisibilitat, perquè, en el dia a dia, només surten a la premsa o bé les dones importants o  bé les víctimes  mentre que la immensa majoria és invisible. Ella centra la seva tasca a El Periódico a incidir dins la redacció per fer augmentar el nivell d’igualtat. Per a Peruga, l’existència d’una massa crítica de dones pot fer millorar els mitjans. “Cal fer un producte amb una mirada plural, no androcèntrica, on la veu de les dones compti igual que la dels homes”. L’ambició de les professionals dels mitjans, com afronten la perspectiva de gènere els nous mitjans, i  què es pot fer des de la publicitat i la moda, són les qüestions que va plantejar a les i els professionals d’aquesta taula rodona.

Sílvia Coppulo dirigeix l’agència Ekoos i un programa a Catalunya Radio. La seva intervenció parteix d’un diagnòstic del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre el gènere a la radio i a la televisió públiques, on un 90% dels càrrecs importants dels mitjans estan ocupats per homes, i les dones només ocupen el 10 % restant. Això sí, la seva presència va augmentant en els càrrecs de segon o tercer nivell. Però Coppulo és de l’opinió que “no calen tants diagnòstics i sí més tractament”. Es diferència del discurs d’Eva Peruga en el sentit que està d’acord amb les conclusions de Beijing que els mitjans van per darrera de la societat.  Quan es justifica la poca presència de les dones als mitjans i a les tertúlies amb la manca de voluntat de participació de les dones, afirma que “les dones saben que seran mirades amb lupa i dubten més perquè tenen menys seguretat. Per exemple, un home llegeix un llibre i ja creu que pot opinar, per contra, una dona ha de fer un màster”. Les dones tenen més dificultats afegides, com és la manca de temps i l’aspecte físic,“si no, fixem-nos quantes dones de més de 65 anys i grassonetes veiem a la televisió”. La seva experiència personal li fa aconsellar que “cal perseverar i, sobretot, no fer soroll ni mostrar-se com a víctima, simplement , no demanis i ocupa l’espai que et pertoca!”.

Per al periodista i responsable de l’edició catalana del diari Público, Josep Carles Rius, “els mitjans han de ser un mirall honest i fidel i, en canvi, són un mirall desenfocat”. El diari es defineix com a militant de la igualtat;  aplica el Decàleg sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans elaborat per institucions,el Col·legi de Periodistes, l’Associació de Dones Periodistes, etc.; és contrari a la publicació d’anuncis de prostitució; i té seccions específiques en defensa del feminisme. Constata que als mitjans hi ha una gran visibilitat de la joventut, la bellesa i les relacions amoroses i, en canvi,  hi ha molt poca visibilitat dels agents socials, la gent gran i la migració. Opina que cal una actitud política de transformació tant pel que fa a la informació com en l’entreteniment i la ficció, i li preocupant especialment el tractament de les dones a Tele 5 i a Antena 3.  Rius s’exclama  que el govern espanyol hagi retirat la publicitat de les cadenes públiques, cosa que ha causat un transvasament dels anuncis als mitjans privats, i a aquests, no se’ls ha demanat res a canvi. TV3 i Catalunya Ràdio són els únics grans contrapunts. Constata, a més, que a Internet es fan tractaments d’informació que abans mai  no s’haurien acceptat, i opina que l’esquerra ha d’abordar seriosament  la prostitució (ell es declara “abolicionista”) i què és fa amb el vel integral, el hijab…és a dir, amb la invisibilització física d’algunes dones migrades.

Pensa, finalment, que els i les periodistes han de crear complicitats amb la societat i aconseguir que les dones periodistes tinguin més pes a les redaccions, i és que ja fa anys que són més del 80% de la professió que surt de les universitats. Per modificar aquesta situació són inajornables les mesures de conciliació, afirma, perquè la situació actual és dramàtica i exigeix sacrificis a les periodistes, tant per exercir com per competir.

El publicista i professor de l’IESE, Xavier Oliver, es confessa “emprenyat i deprimit per la presentació de les dones en el món de la publicitat”. Explica que al quart any de Comunicació de la Universitat de Navarra el 87% són dones, i que a la seva empresa ho són el 70% de les 200 persones que hi treballen. En canvi, la publicitat segueix el model Hollywood, com a la sèrie de gran actualitat Castle. La publicitat s’hi emmiralla, i és per això que, al seu parer, “continuen sent els homes qui condueixen els cotxes perquè posar una conductora seria només cosmètica”. Avenços com els de Dove, la marca que ha estat premiada per donar una altra imatge de les dones, no es corresponen amb la publicitat que continua fent la marca mare. Per aquest publicista, en un món sofisticat, en una societat tipa, costa molt trobar un model, és més fàcil deixar-se arrossegar. Però hi ha una esperança, i és que “el món del futur es basarà en la relació entre la societat i les marques, i les dones aquí hi tenen les de guanyar”. També afirma que l’organisme estatal encarregat dels mecanismes d’autocontrol de la publicitat és molt ràpid en la resolució de casos i, per tan, funciona.

La directora de la revista femenina Marie Claire, la periodista, comentarista i articulista Joana Bonet, ha tancat la taula rodona. Per a ella, el relat periodístic -responsable de la producció del guió del món-,  té un gran obstacle en la mirada androcèntrica. I també en la composició dels consells de redacció i en els càrrecs. Destaca que a l’Estat espanyol el 65% de periodistes a l’atur són dones, i que a l’alta direcció només hi ha accedit un 8%. A l’Amèrica llatina, a l’exercici de la professió nomes hi té accés el 20%. Joana Bonet espera que Michelle Bachelet, portaveu del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la DONA (UNIFEM), doni un fort impuls a les politiques d’igualtat. La directora de Marie Claire ha estat qui més preguntes ha contestat en el debat posterior, i en la majoria de casos sobre els continguts de la revista. Bonet ha dit que ions que la línia editorial de la revista és fer un tractament d’igualtat en les qüestions de dones i homes, i de denunciar els maltractaments. Potser és per això que no són en els primers llocs del ranking, segons que ha dit.

El dimarts 9 de novembre sortirà publicat la segona part de l’article de Tona Gusí: “Un virus” a la professió, segons les expertes i els experts.

Per Tona Gusi

PREGUNTA:

Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?

 .

SOCIETAT

.

Anna Mercadé, Anna Mercadé Ferrando

Consultora, formadora i conferenciant FIDEM:

.

Crec que en els darrers anys s’han fet molts avenços, però els mitjans de comunicació encara són el reducte més sexista que existeix. La presència de la dona en els informatius de TV és un 23%, en premsa un 22% i un escàs 12% en els espais radiofònics, tal com es desprèn dels recents estudis vostres i de l’Institut Català de la Dona. Però el que és més important és que els directius i els caps de departament, els tertulians i els experts són en gran majoria homes i són els que creen opinió.

En el Consell de Govern de la Corporació Catalana només hi ha 3 dones davant 9 homes. D’altra banda, els anuncis són majoritàriament sexistes: perpetuen els rols de la dona com a esposa, cuidadora i/o objecte sexual. Per tant, em sembla molt bé la vostra iniciativa. La Independent és absolutament necessària. Felicitats! Compteu amb la meva col·laboració.

.

————–

Antonio Guirado Herrera

Secretari General de la Coordinadora Gai Lesbiana de Catalunya

Col·laborador a “La Gent de l’Arc Iris” a TotsxTots de ComRàdio.

.

 La incorporació de la visió de gènere és fonamental. La comunicació i els mitjans de comunicació són elements substancials en qualsevol evolució de la societat, i no seria possible aconseguir la plena igualtat social i l’eliminació de la discriminació i el sexisme sense canvis profunds no només en la manera de comunicar sinó també en la creació d’opinió. Crec que la iniciativa de La Independent contribuirà a provocar i a incentivar canvis importants.

.

————–

Beatriu Masià

Tamaia dones contra la violència

.

Creiem que és del tot necessària, ja que la informació continua sent molt esbiaixada i els continguts de la informació sexistes. Creiem que és una bona iniciativa, caldrà fer-ne el seguiment.

.

————–

Krme Freixa

Presidenta de l’adpc

Feminista, comunicadora i amant de la vida i Gaia

.

Ara fa uns dies la ministra d’Igualtat i l’agència EFE han signat un acord per tal que les notícies que surten d’EFE envers arreu del món tinguin cura dels plantejaments no sexistes respecte a les notícies que tenen a veure amb violència masclista. Eradicar aquesta visió que els mitjans cultiven d’una violència masclista, que és producte de consum i d’augment d’audiència, és molt important per anar diluint els estereotips que existeixen respecte a dones i homes en els mitjans.

El llenguatge inclusiu, que comporta la perspectiva de gènere, farà més visibles les dones.

Com a presidenta de l’ADPC, que és una associació de dones periodistes que sempre ha lluitat per un periodisme no sexista, estic contenta que dues membres de la nostra junta estiguin entre les impulsores d’aquesta iniciativa d’una agència de noticies no sexista, com les que ja hi ha a Ameco Pres, CIMAC, etc. Ara bé, haurem aconseguit els nostres objectius de periodisme no sexista quan no facin falta aquestes agències, quan les grans agències de notícies entenguin que el llenguatge ha d’ésser inclusiu i que hi ha moltes dones especialistes en política, ciència, esports, etc., i moltes dones que lluiten contra les desigualtats que pateixen altres dones i que tot això també és notícia.

.

————–

Maria Olivares i Usac

Marxa Mundial de Dones de Barcelona

.

Aquesta nova agència em sembla fantàstica i, sobretot, molt necessària.

És imprescindible promoure l’accés de les dones als mitjans de comunicació amb igualtat d’oportunitats.

.

————–

Montserrat Alcoverro

PROJECTE VACAS

.

La valoro molt positivament i la considero imprescindible.
La iniciativa de La Independent és una necessitat davant d’una realitat: la manca d’equitat en el tractament de gènere en els mitjans de comunicació.

.

PARTITS POLÍTICS

.

Sònia Ruiz

Presidenta de la Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC

Periodista

.

Encara és una assignatura pendent, tot i els avenços duts a terme. Les notícies més habituals relatives al gènere femení són les que causen més impacte, com les morts per violència de gènere o les que fan referència a la imatge. En canvi, hi ha un buit important pel que fa a la gran tasca que fan les dones en molts sectors que, d’altra banda, estan contribuint a la superació de la crisi actual i al progrés del país. Qualsevol iniciativa que treballi per a la igualtat és sempre benvinguda. Desitgem tots els èxits en aquest nou projecte.

.

————–

Joana Ortega i Alemany

Vicepresidenta executiva de Comunicació, portaveu d’Unió Democràtica i diputada al Parlament de Catalunya (número dos de la llista de CiU a les properes eleccions al Parlament)

.

Fer arribar la visió de gènere a tota la societat és un pas fonamental per assolir la plena igualtat. Durant massa anys la visió de la dona davant els problemes comuns ha tingut sovint poc ressò. Cal, doncs, trencar la invisibilitat de la dona. També davant la problemàtica específica que com a dones ens trobem en el dia a dia, en el món laboral, educatiu, de la llar, familiar…, cal fer sentir la nostra veu fins que la normalitat sigui plena i ja no calgui denunciar les diferències o discriminacions que encara subsisteixen per motiu de sexe. Fins que no arribi aquest dia, sempre és benvingut qualsevol esforç que vagi en aquesta direcció i la iniciativa de La Independentho és. És cert que hem avançat molt, però encara queda molt per fer. Per això, felicito la vostra aparició que servirà per donar un pas més cap a la plena igualtat.

.

————–

Imma Moraleda

Secretària de Polítiques de les Dones del PSC

.

La Llei d’igualtat entre homes i dones fa esment a l’Agència EFE, amb la que la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, acaba de signar un conveni. És molt important, que la que crec que és, la major agència de notícies les faci amb visió de gènere, amb visió no sexista i crec que per aconseguir-ho el primer que s’ha d’eradicar és el tractament de la violència masclista com si fos quelcom amb el que es pot mercadejar, com si fossin notícies que no afecten la vida quotidiana de les persones i que agreugen les diferències entre dones i homes que encara existeixen en els estereotips que els mitjans de comunicació transmeten. Així doncs felicito també la iniciativa de La Independent.

.

————–

Ester Alberich i Forns

Secretària Nacional de la Dona d’Esquerra

.

La incorporació de la perspectiva de gènere als mitjans és fonamental, atès que constitueixen un agent de socialització cada dia més important i present a les nostres vides. Des de l’Institut Català de les Dones s’hi ha estat treballant, i cal seguir en aquesta línia. El tractament del llenguatge i de les imatges és bàsic. D’una banda, cal que deixem enrere el pretès valor genèric masculí de la llengua, ja que no fa res més que silenciar i invisibilitzar les dones. D’altra banda, és d’extrema importància el reconeixement de les aportacions i els sabers femenins i la promoció de l’autoria femenina en els mitjans i en la cultura. Es tracta, en definitiva, de fornir-nos d’eines comunicatives que no només reflecteixin la igualtat, sinó que també hi contribueixin. Per tot això, la iniciativa de La Independent em sembla fantàstica.

.

————–

Alicia Sánchez Camacho

Presidenta del Partit Popular de Catalunya

Candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya

.

Em sembla una molt bona iniciativa. Des del PPC sempre hem defensat que les qüestions de gènere i d’igualtat són matèries transversals que han d’impregnar tots els àmbits. Incloure aquesta visió de gènere al món de la comunicació i avaluar les notícies –de qualsevol àmbit, ja siguin d’economia, de societat, de noves tecnologies… – des d’aquesta perspectiva trenca molts tòpics sobre el que fins ara s’ha entès com a publicacions per a dones.

Molt positivament. Era absolutament necessari que la visió de gènere s’incorporés als mitjans de comunicació i a la informació que aquests transmeten a la societat, com és igualment necessari introduir aquesta perspectiva de gènere en totes les esferes. Aquesta és la única manera d’avançar cap a una societat més justa i equitativa.

.

————–

Albert Rivera

President de Ciutadans

.

Des de C’s entenem necessària la incorporació de la visió de gènere en el tractament de la informació i la comunicació en els mitjans de comunicació públics i privats. Aquesta perspectiva aporta pluralitat, sensibilitat i rigor a una problemàtica, la de la igualtat de la dona –lacerant en ocasions–, que, malgrat els innegables avenços aconseguits, dista encara d’assolir la rellevància i el tractament informatiu que mereix.

La iniciativa de  La Independent ve a cobrir un espai comunicatiu des d’un angle en l’anàlisi, el tractament i la reflexió de la informació que enriquirà la qualitat i la pluralitat comunicativa de la nostra comunitat.

.

————–

Rut Carandell i Rieradevall

Vicepresidenta de Reagrupament i cap de llista a Barcelona per les properes eleccions al Parlament.

.

Durant segles la informació “seriosa” s’ha pensat exclusivament des d’una perspectiva masculina i cal refer el temps perdut. L’objectiu és arribar a una situació de normalitat i igualtat total que faci que iniciatives com la vostra ja no siguin necessàries.

.

————–

Esther Vivas

Candidata a la presidència de la Generalitat per la llista unitària Des de baix, membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i activista dels moviments social

.

Crec que poc a poc els mitjans de comunicació han anat incorporant la visió de gènere, donant atenció als problemes que patim les dones i oferint una visió transversal de gènere en la política informativa. Però encara queda molt per fer i sovint encara romanen estereotips sexistes i tractaments informatius esbiaixats.

La posada en marxa d’una iniciativa com La Independent em sembla molt interessant i espero que contribueixi a rellançar les visions feministes de la societat i a oferir una veu crítica que ajudi a canviar la posició de la dona en la nostra societat. Els que com jo defensem la necessitat de canviar el món de base tenim molt clar que la revolta o serà feminista o no serà!

.

SINDICATS

.

Raquel Gil

Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya

.

La iniciativa que presenteu em sembla valenta i engrescadora. Malauradament la perspectiva de gènere no es normalment tinguda en comte pels mitjans, que sembla obliden que menystenir a la meitat de la població significa informar de forma esbiaixada.

.

————–

Rosa Bofill i Benet

Secretària de la Dona de CCOO de Catalunya

.

En general, els mitjans de comunicació no tenen perspectiva de gènere. Invisibilitzen les dones en les notícies o quan en parlen ho fan de manera sexista, i fomenten els estereotips de gènere.

La iniciativa d’una agència de notícies que pugui donar una visió no esbiaixada em sembla molt interessant. Cal esperar que es pugui fer una bona feina i que es noti en els mitjans de comunicació.

.

————–

Imma Valls i LLoret

Secretària de Dona per la Igualtat

Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

.

Positivament. La visió de gènere en la comunicació i la informació als mitjans de comunicació és encara força minsa, per tant, tot el que sigui desenvolupar i ampliar aquest tema és un pas endavant i necessari per arribar a la igualtat total entre dones i homes. Com he dit abans, qualsevol iniciativa que fomenti notícies amb visió de gènere, com sembla que serà La Independent, és fantàstic.

.

————–

Maria Rovira i Duran

Permanent Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya

.

És molt necessari i no es fa. La paraula és l’eina fonamental d’expressió de les persones, per tant, la seva adequació a la visió de gènere en el procés informatiu ajuda a aclarir conceptes i a transmetre una determinada visió sobre la societat.

.

————–

Dolors Torné

Secretària de la Secretaria de la Dona d’USTEC.STEs (IAC)

.

Positivament, tot i que encara queda un llarg camí per aconseguir la igualtat real, s’ha d’anar treballant en aquest sentit i una manera de fer-ho pot ser la iniciativa de La Independent, que esperem que tracti ja des de un principi aquesta visió de gènere.

.

.

De Carmen Freixa Zurita
13 de juny del 2010

.

Lydia Cacho és un gran, gran, periodista. Perseguida, humiliada i amb la seva vida en constant perill. A Espanya aquest periodisme d’investigació, de compromís quotidià amb la gent que pateix injustícies, que és ciutadana de segona categoria, és un bé escàs. En aquest Estat de països que és Espanya la majoria del periodisme que es practica és d’entreteniment i de molta brossa.

Hi ha algunes mostres de periodisme seriós com el que practiquen moltes dones feministes, dones compromeses com:
Maricel Chavarria i els seus grans articles de denúncia de la prostitució, Montse Boix i el seu magnífic diari feminista DONES EN XARXA, i tantes altres enquadrades en Agències de Notícies compromeses i activistes com AMECO PRESS que cada dia llancen al món totes aquelles notícies que no sempre surten en els mitjans o si surten ocupen poc lloc, periodistes enquadrades en associacions com la ADPC impulsora de la revista DonesDigital i dels Premis de Comunicació No Sexista i tantes i molts que s’enquadren en xarxes internacionals de periodisme amb visió de gènere, que practiquen un periodisme no sexista. I tantes altres com Carmen Castro i la seva singenerodedudas, Júlia López i el seu Món Comunicació / i la Tona Gusi amb la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Clariana de comunicació.
Cada vegada més homes periodistes mostren un periodisme d’entreteniment compromès, que a través de la ironia indueixen a la gent a pensar, a qüestionar com el gran Wyoming i el seu esquer a Intereconomia, com Miquel Molina de La Vanguardia que ha escrit articles molt encertats sobre la prostitució i sobre el masclisme de la nostra societat.
Lydia Cacho i el seu llibre Esclaves del poder. En aquest nou llibre, ella, coneixedora de molts casos, segueix una línia de recerca que el porta fins a les màfies de tractants, busca els noms i càrrecs dels servidors públics que els encobreixen i protegeixen. És un mapa global de la tracta de dones. Ella segueix la cadena alimentària de l’esclavitud del segle XXI, recorre Mèxic EUA, Espanya, Anglaterra, Kyrgystan, Turkmenistan, Índia, Cambodja, Tailàndia i Japó.

Lydia diu: el periodisme s’ha d’ocupar de comprendre els fenòmens de les xarxes globals que funcionen des del local fins al internacional. Els problemes són globals i les solucions també.
Compartir a Facebook

Butlleti:

El Col·legi informa, 21 gener 2010

Col.legi de Periodistes de catalunya

ENTREVISTA

 

(Maria Serrano) – El periodisme i el feminisme són formes de vida que impregnen el dia a dia d’aquells qui les escullen. L’Elvira Altés ha optat per totes dues, i les exerceix des de fa una bona pila d’anys. Crítica amb la pretesa mirada universal dels mitjans de comunicació, una de les seves batalles és treballar per uns continguts inclusius i no discriminatoris. No l’anomenarem només pel seu nom de pila, que això només ho fan alguns mitjans quan parlen de les dones que participen en l’àmbit públic; potser per infantilitzar-les, diu ella, potser per assenyalar que estan fora de lloc.

Fes una radiografia de l’estat del periodisme sense utilitzar la paraula crisi.

La realitat és tan diversa que ens permet fer diferents abordatges. Per una banda, sense utilitzar la paraula maleïda, podríem parlar dels mitjans online, del periodisme que està posant en marxa i també de l’anomenat periodisme de la ciutadania, que es viu com una amenaça dins de la professió però que respon a una necessitat de conèixer i transmetre informació amb molta rapidesa. És evident que moltes coses estan canviant. Els mitjans digitals, amb aquesta immediatesa, segurament no poden donar ni elements de reflexió ni seguretat en la informació; no sempre contrasten prou bé les fonts ni les informacions són prou solvents. Això requerirà que altres mitjans, com els impresos, aportin un tipus d’informació molt més ponderada i fiable, i també més reflexió. Els mitjans impresos s’han de reconvertir, i anar adreçats a menys quantitat de població però a més qualitat de població, és a dir, a gent que està disposada a entendre les coses amb una perspectiva més àmplia.

(…)

Seguir llegint a Periodistes.org

.

 

 De LA JUNTA ADPC

21 de desembre de 2009

 

 

 Us recordem que l’ADPC promou la campanya “Per a la supressió dels anuncis de contactes als mitjans”, que va tenir el seu tret de sortida el passat 7 d’octubre durant l’acte de Lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista.

 

 En aquest moment estem recollint adhesions i recolzament social per tal de fer visible la campanya i fomentar el seu ressò. La teva col.laboració és indispensable per contruir un front comú a favor d’una premsa de qualitat, que no fomenti la prostitució amb anuncis de contactes.  

 

Si encara no t’has adherit a aquest iniciativa a través de les xarxes socials, ara és el moment de fer-ho a través d’un correu electrònic. Envia’ns el teu nom a adp@adpc.cat i començaràs a col.laborar amb nosaltres en la difusió d’aquesta campanya.

 

Per un espai comunicatiu més digne!

 

Una cordial salutació,

 

per Tona Gusi

per a Clariana de comunicació

28 d’octubre de 2009

fotografies de Fabiola Llanos

Trobada 2009 d’Educació en Comunicació, la qual versarà sobre Activisme educatiu, gènere i mitjans.

A la sala d’actes del Centre Cívic Golferichs. Gran Vía 491, Barcelona.

El programa comptarà amb les següents intervencions:

*Dimecres 21 d’octubre. 18h Detecció d’estereotips de gènere als mitjans i anàlisi educativa. Amb intervencions de Ramon Breu Panyella, Coral Caro Blanco i Helena Pérez Llorca.

*Dijous 22 d’octubre. 18h La construcció del gènere a través dels mitjans i la responsabilitat educativa de la societat. Amb la participació d’Azucena Vázquez Gutiérrez, Sílvia García Dauder i Esther Subias Vallecillo.

*Divendres 23 d’octubre. 18h Creació d’alternatives des de l’educació i els mitjans. Amb la intervenció de Patrícia Agüera Pàmies, Miquel Missé Sánchez i Eva San Martín Tarragó.
Consulteu la informació detallada de la Trobada 2009 a l’espai web de La Xarxa d’Educació en Comunicació, on la inscripció encara és oberta.

Avui 7 d’octubre a les 20.00 h., tindrà lloc el lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista, que coincideixen amb el 17è aniversari de l’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya).

  

El Saló dels Cònsuls, a l’edifici de la Llotja de Mar de Barcelona (Passeig d’Isabel II, nº 1), acollirà aquesta celebració que pretén promoure i recompensar els mitjans, les institucions i els professionals que amb la seva tasca ajuden a construir el que considerem les pautes d’una comunicació no sexista. Alhora, valorem negativament les pràctiques que s’allunyen d’un espai informatiu que fomenti la igualtat d’oportunitats i de gènere.

 

 Modalitats:

  Read the rest of this entry »

Entrevista con la periodista Elvira Altés*
por Mariangela Giaimo para la revista Brecha.
Montevideo, 25 de septiembre 2009

 ”Si precaritzem la professió debilitem la democràcia”

Aquesta especialista en periodisme amb enfocament de gènere va parlar amb fractura sobre els perills de la precarització del treball periodístic i el conseqüent afebliment de la democràcia, l’espectacularització de les notícies sobre violència i els desavantatges que pateixen les dones en aquesta professió.

Mariangela Giaime

-Per aquests costats hi ha un debat sobre la construcció de les notícies, sobre si l’abundància de notes policials és una demanda del públic o un caprici dels mitjans que crea una gran sensació d’inseguretat …
-Hi ha un espectacularització de la violència. De la violència de caràcter policial o domèstica. En aquest últim cas és l’espectacle públic de la violència privada. Es mostren les parts més morboses. És un periodisme que se situa com crònica policial, quan s’hauria de marcar com una notícia que vulnera els drets humans. No és un esdeveniment casual sinó un símptoma de la societat. L’espectacularització evidència, però al mateix temps banalitza. I es fa per vendre. En els casos de violència domèstica no hi ha una causa i un efecte, sinó un home que no ha estat capaç de dirimir els seus conflictes d’una forma dialogada i utilitza la violència contra un ésser que considera inferior. Cal desmuntar la idea de la supremacia de l’home respecte a la dona.

Read the rest of this entry »

opinions de les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere:

De Méxic

De:: Adriana Mújica <amujicamurias@yahoo.com..mx>
Assumpte: Per el respecte a la dona
A: defensora@elpais.es
Data: dijous 3 setembre 2009, 18:20

Defensora de la lectora
P r e s e n t

Per aquest mitjà em dirigeixo respectuosament a vostès, com a dona i com a periodista, per manifestar la meva indignació per les fotografies publicades en el seu diari sobre prostitució a Barcelona. Considero que les mateixes col.loquen a la dona en una situació denigrant que violenta no només a les dones directament sinó el que estableix la CEDAW i la Convenció de Belem do Pará, per citar només dos documents d’observança internacional. De la mateixa manera que ha d’estar violentant legislació del seu país que protegeixi els drets de les dones.
Em sembla que amb el fet de la publicació d’aquestes fotografies, el seu prestigiat diari violenta directament a les dones pel que incorre en una violència institucional.
Finalment, vull assenyalar que l’ètica periodística ha de tenir una observança puntual d’, en aquest cas, els drets de les dones i que El País (del qual per cert no trobo a disposició de els / les lectors /  el seu Codi d’ètica) hauria de revisar les polítiques de publicació i, si escau, realitzar una sèrie de línies bàsiques com les següents:
* No justificar el morbo amb el “interès social”
* Suprimeix missatges (visuals o escrits) que contribueixin a crear estereotips
* Evitar la criminalització de les víctimes (i les sexe servidores són víctimes del sistema)
* Evitar imatges que lesionin la dignitat de la dona

Esperant que atenguin aquest missatge, els hi envio salutacions des de Mèxic.
Atentament

Adriana Mújica Murias

http://amujica.wordpress.com/

http://mx.geocities.com/amujicamurias/radioinfantiladolescente.html

http://www.niunamasmorelos.org.mx/

Fecha: jueves 3 de septiembre de 2009, 18:20

——————————————————-

De Catalunya

From: Krmen Freixa <freixakrmemiembra@gmail.com>
Date: 04/09/2009 08:40
Subject: [redvisiongenero] Per el respecte a les dones en els reportatges periodístics
To: defensora@elpais.es

Pertanyo a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i l’Associació de Dones Periodistes. Subscric totalment el missatge que una companya els ha enviat (que reprodueixo més avall) i afegeixo que potser ja va sent hora que els seus reportatges es corresponguin amb les qualitats de periodisme d’avantguarda que se li atribueixen al seu grup eidtorial.

Així que què els semblaria l’altra visió periodística d’aquest reportatge:
a / Encara hi ha molts Puteros als carrers de les nostres ciutats.
b / Encara hi ha homes que paguen per tenir relacions sexuals
c / Per cada puter que paga sexe, les màfies trafiquen tres dones
d / els carrers de les nostres ciutats inundades per les màfies que prostitueixen dones per obtenir la possibilitat d’obrir més “clubs de cites”
d / Els Puteros font de malalties de transmissió sexual. Les dones traficades víctimes de les màfies i dels qui els transmeten malalties.

I així, podríem seguir amb una sèrie de reportatges que contribuirien a col.locar en aquest punt de partida dels anys vuitanta on tothom va semblar tenir clar que la prostitució era tràfic de dones, que les dones prostituïdes eren el producte de la misèria i la pobresa i de ser un puter, pagar per tenir relacions, era una conducta molt primitiva i reaccionària. I només denotava una incapacitat per establir relacions d’igual a igual, una incapacitat per seduir a algú, per interessar.
Moltes gràcies per la seva atenció
Krmen Freixa
http://cicatricestransgenicas.blogspot.com

——————————————–

Read the rest of this entry »