Clariana de comunicació

De Carmen Freixa Zurita
13 de juny del 2010

.

Lydia Cacho és un gran, gran, periodista. Perseguida, humiliada i amb la seva vida en constant perill. A Espanya aquest periodisme d’investigació, de compromís quotidià amb la gent que pateix injustícies, que és ciutadana de segona categoria, és un bé escàs. En aquest Estat de països que és Espanya la majoria del periodisme que es practica és d’entreteniment i de molta brossa.

Hi ha algunes mostres de periodisme seriós com el que practiquen moltes dones feministes, dones compromeses com:
Maricel Chavarria i els seus grans articles de denúncia de la prostitució, Montse Boix i el seu magnífic diari feminista DONES EN XARXA, i tantes altres enquadrades en Agències de Notícies compromeses i activistes com AMECO PRESS que cada dia llancen al món totes aquelles notícies que no sempre surten en els mitjans o si surten ocupen poc lloc, periodistes enquadrades en associacions com la ADPC impulsora de la revista DonesDigital i dels Premis de Comunicació No Sexista i tantes i molts que s’enquadren en xarxes internacionals de periodisme amb visió de gènere, que practiquen un periodisme no sexista. I tantes altres com Carmen Castro i la seva singenerodedudas, Júlia López i el seu Món Comunicació / i la Tona Gusi amb la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Clariana de comunicació.
Cada vegada més homes periodistes mostren un periodisme d’entreteniment compromès, que a través de la ironia indueixen a la gent a pensar, a qüestionar com el gran Wyoming i el seu esquer a Intereconomia, com Miquel Molina de La Vanguardia que ha escrit articles molt encertats sobre la prostitució i sobre el masclisme de la nostra societat.
Lydia Cacho i el seu llibre Esclaves del poder. En aquest nou llibre, ella, coneixedora de molts casos, segueix una línia de recerca que el porta fins a les màfies de tractants, busca els noms i càrrecs dels servidors públics que els encobreixen i protegeixen. És un mapa global de la tracta de dones. Ella segueix la cadena alimentària de l’esclavitud del segle XXI, recorre Mèxic EUA, Espanya, Anglaterra, Kyrgystan, Turkmenistan, Índia, Cambodja, Tailàndia i Japó.

Lydia diu: el periodisme s’ha d’ocupar de comprendre els fenòmens de les xarxes globals que funcionen des del local fins al internacional. Els problemes són globals i les solucions també.
Compartir a Facebook