De Liliana Hendel

Aquesta vegada farem tard ….

Regularment, cada 15 dies, van rebre el Butlletí Notícies de Gènere. Sempre en temps i forma des del dia que aquest grup de periodistes militants feministes va decidir no deixar-se aclaparar per les regles del mercat. Un sol fet podia determinar que el butlletí no arribés.

Luis Maria Otero, periodista, nascut a Mendoza, refugiat a Buenos Aires Luis Maria Otero feminista sense vergonya, aquest home enorme capaç de dir en tots els fòrums que l’única revolució real dels pròxims temps passarà per l’equitat que el feminisme reclama amb justícia. Aquest home, el nostre editor en cap, el meu amic home, es va morir sense avisar, sense demanar opinió i sense acabar l’edició del Butlletí. La seva dona, Silvina Molina, Marta Cesar a Salta, Monica Molina a La Pampa i Liliana Hendel a la Ciutat de Bs AS sabem que el estaria molt enutjat per aquest retard.

“Res deté a qui fa periodisme, ni tan sols la mort, anem noies”, ens diria … “El dissabte es publica ..”

No obstant això, nosaltres, no vam poder sense ell. Per això aquest dissabte no hi ha Butlletí.

Amb Luis es va un “cuadrazo”, intens constructor de vincles, fundador de la Xarxa PAR, assessor de la Diputada Marcela Rodriguez, paricipante actiu en la reglamentació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, motor de l’article 3M de la Llei de Mitjans. Amb Luis se’n va, abans de temps el mestre que en TEA entusiasmava sala plena a estudiants de periodisme, Luis s’emporta el secret dels millors rostits.

La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere plena nostres caselles per l’estupor que produeix la seva partida. L’hi recorda encebant mat, discutint a crits o provant els licors de cada país, sempre teixint xarxes, enfrontant enemics comuns. Ell, igual que Miquel Lorente a Espanya era “una de les nostres”, i sabem que per als homes feministes aquest és el millor “piropo”.

Els que fem el Butlletí, els demanem perdó per aquesta tardança.

Gràcies per la seva comprensió, sàpiguen que anem a necessitar de cada un / a de Vostès més que mai.

L’equip del Butlletí Notícies de Gènere

DonaMCine.

 I concurs internacional de curtmetratges solidaris realitzats per dones sobre dones

Organitzat per Entrepobles-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte i la Productora Doble Banda

CALENDARI:

a. Període de presentació d’obres: 25 de juny al 25 octubre 2010

b. Exhibició en línia de les obres seleccionades. Període de votacions: del 31 d’octubre de 2010 al 31 de desembre de 2010.

c. Decisió definitiu: 11 gener 2011

d. Exhibició presencial i lliurament de premis. Gener de 2011

DonaMCine és un projecte audiovisual impulsat per l’Associació Entrepobles, que treballa en cooperació solidària des de fa més de 20 anys, i la productora Doble Banda, amb una àmplia experiència en cinema i documentals de contingut social. Aquest projecte rep suport financer de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya) yl’Ajuntament d’Olèrdola del Penedès.

PRESENTACIÓ DEL CONCURS

DonaMCine és un punt de partida cap a la construcció col.lectiva d’una xarxa d’intercanvi a internet de materials audiovisuals fets per dones, que contribueixin a consolidar processos d’empoderament de les dones ia potenciar relacions d’equitat entre homes i dones en una societat més justa, inclusiva i solidària.

DonaMCine és una oportunitat per documentar el nostre present, per escriure la nostra pròpia història des de la diversitat d’identitats socials, culturals, indígenes, territorials – àrees urbanes o rurals-, sexuals, religioses o agnòstiques, …

Històricament, en diferents contextos, s’ha desvalorat les capacitats de les dones i s’ha invisibilitzat les nostres inquietuds, limitant al que, tradicionalment, s’ha considerat socialment apropiat. Tot i això, com a dones hem anat forjant nostres desitjos per construir un futur millor; hem protagonitzat lluites tant individuals com col.lectives, hem elaborat i transmès sabers basats en la pròpia experiència i hem desenvolupat propostes per transformar un món injust en una societat basada en l’equitat i el respecte a la diferència.

Vivim en societats en constants transformacions, els rols de les dones i dels homes, com expressions de la feminitat i la masculinitat, s’han convertit en estereotips que limiten les potencialitats de les persones. Aquests processos de canvi suposen un desafiament en l’actualitat per teixir una societat nova i aconseguir l’equitat real tant en la vida privada com en la vida pública.

A DonaMCine volem visibilitzar els somnis i rebel · lies de les dones que, al llarg de la història, s’han compromès en la defensa dels drets de les dones, entesos en un sentit ampli com a drets socials, econòmics, polítics, culturals, però també sexuals i reproductius.

A DonaMCine volem donar valor a tot aquest esforç, realitzat en gran mesura des de l’impuls del feminisme, una contribució fonamental a la democràcia, la justícia social, i l’eradicació de totes les formes de violència masclista i patriarcal.

OBJECTIUS AL CONTINGUT DEL MATERIAL AUDIOVISUAL

* Visibilitzar i valorar els sabers, les capacitats, les pràctiques, els èxits i també les resistències, els desafiaments i les revoltes de les dones.
* Donar a conèixer accions i iniciatives socials que contribueixin a una transformació en les relacions desiguals entre homes i dones per a l’eliminació de totes les formes de discriminació.
* Mostra la solidaritat i el compromís en la defensa dels drets de les dones.

BASES

Veure les bases del concurs

Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a: info@donamcine.org

-

-

La XIDPICCAT-XIPVG presenta la primera producció de LA INDEPENDENT, la primera Agència de Notícies amb Visió de Gènere de Catalunya (impulsada per la XIDPIC.CAT).

Aquesta producció consisteix en el disseny i realització d’un projecte subvencionat per la Fundació Abriendo Mundos, Unió Europea i Ox-Fam Gran Bretanya. El tema és Comunicació, Gènere i Dones Migrades.

El nom del projecte és:

La comunicació amb visió de gènere, una eina que obre mons

Consta de:

- de tallers específics per a periodistes (que us farem arribar ben aviat)

- de tallers específics per a Dones Migrades associades.

- I d’una jornada de sensibilització que tindrà lloc el dia 6 del mes de novembre a ‘La Cuina’ de l’Espai Francesca Bonnemaison ( aviat us farem arribar més informació)

———————————————————-

Enllaços amb els programes:

Tallers de Comunicació, Gènere i Dones Migrades per a Dones Migrades (associades) que es faran a:

Barcelona: 2 d’octubre *Enllaç al programa*

Girona: 16 d’octubre *Enllaç al programa* (properament s’informarà de l’adreça del local)

Lleida: 23 d’octubre *Enllaç al programa*

Tortosa: 29 d’octubre *Enllaç al programa*

La coordinadora del projecte i alhora responsable dels tallers de Dones Migrades és Joana Garcia Grenzer

La responsable de logística dels tallers de Periodistes és Lídia Vilalta

Les professores són: Joana Garcia Grenzer, Diana Gutiérrez Londoño, Fatou Secka, Zulma Andrea Sierra i Daniela Mansilla

La responsable d’imatge és: Fabiola Llanos

La il·lustradora és: Irene Cuesta

(responsable del projecte: Tona Gusi)

———————————————————-

 Equip impulsor AGCCat LA INDEPENDENT
Montserrat Minobis,Teresa Carreras, Jaume Piqué

Tona Gusi, Fabiola Llanos, Joana Garcia i Lídia Vilalta

I Trobada de Periodistes Gallegues
i
III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere

.

Organitza: l’Agrupació de Mulleres Xornalistas de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC)

Data: dissabte, 25 setembre 2010

Lloc: Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago de Compostela (Av. Burgos des Nacions, s / n de Santiago de Compostela)

Assistents: públic en general.

Presentació:

.
La I Trobada de Periodistes Gallegues pretén ser un fòrum de trobada i debat de les periodistes de Galícia preocupades per la seva situació en els mitjans de comunicació com a treballadores i transmissores de conceptes relacionats amb les dones. S’analitzaran temes com la visió de gènere en la informació, l’empoderament i la crisi laboral.

El III Trobada pretén reunir a periodistes de la Xarxa Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere per veure la situació de les xarxes i la seva evolució des dels partits anteriors.

ESBORRANY DEL PROGRAMA

.
I Trobada de Periodistes Gallegues

Dissabte 25 setembre 2010

10.30 h Benvinguda i obertura oficial
Xulián Camp, presidenta de l’Agrupació de Mulleres Xornalistas de l’Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC)

10.35 h Presentació de la situació de la dona en els mitjans de comunicació com a treballadora i com a subjectes d’informació.
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere.

10.50 h Intervencions personals i professionals sobre “El Empoderament de les dones en els mitjans gallecs”
Carmen Merelo, directora de Diari-la Corunya. Rosa Vilas, directora de la Televisió de Galícia (TVG). Rosa Martínez, directora de la Ràdio Galega. Blanca García Montenegro, presidenta del Progrés de Lugo. Rebeca Munin, directora de Santiagosiete. Elsa González, presidenta de Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE).
Moderadora: Áurea Sánchez, vicepresidenta dóna AMX-APSC

11.50 h Intervencions de les autoritats convidades. Marta González, secretària xeral de igualtats. Alfonso Cabaleiro, secretari xeral de mitjans. Roberto Varela Fariña, conselleiro de Cultura i Turisme. X. A. Sánchez Bugallo, alcalde de Santiago de Compostela. Alberto Núñez Feijoo, president dóna Xunta de Galícia.

12.15 h Pausa cafè.

12.30 h Debat obert al públic.

13.30 h Pausa menjar.

III Trobada Estatal de les Xarxes de Periodistes amb Visió de Gènere

- 15h a 15h 30m – Informació i posada en pràctica dels acords de la III Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Bogotà, novembre de 2009 per June Fernández, co-coordinadora internacional de la RIPVG. (Integrant de la RIPVG del País Vsco)

- 15h 30m a 17h-Prioritats de l’Agenda informativa de la Xarxa estatal: Dones migrants: Cristina Fraga (AMECO); Dona i crisi: Lola Fernández (SPA), Tracta i prostitució: campanya contra anuncis de prostitució a la premsa Susana Koska ( ADPC-Cicatrius transgèniques), i xarxes de comunicadores per Montse Boix (Mujeres en Red). Modera: Tona Gusi (XIDPIC.CAT-XIPVG). Debat.

- 17h 45m 18h 45 m-prop IV Trobada de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere a Roma, novembre 2010 per Montse Minobis i prop IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Casablanca 2011 per Saida Boudaglia . Debat.

- 19h a 20h Conclusions i Agenda

- Inclouríem 15 minuts de presentació per la Coordinadora de les Trobades Iberoamericans de Gènere i Comunicació de l’Havana, Isabel Moya, que es troba per aquestes dates entre nosaltres per presentar el seu últim llibre.

21.00 h Sopar (Auditori de Galícia, Avda Burgo des Nacions, s / n)

Diumenge, 26 setembre 2010

11.00 h Visita a la Ciutat de la Cultura.

De MITOGENESIS

11 d’agost de 2010

Cristina Escofet / Julia Gilmore MITOGENESIS (Del Mite al Gènere) – Taller Intensiu -

Cristina Escofet (dramaturga-guionista) – Julia Gilmore (Psicóloga Prof.Meditación)

MITOGENESIS (Del Mite al Gènere)

Gènere i mite en la consciència del femení.

Primer Mòdul:

Dissabte 14 de agost de 10 a 18 hs: Trobada amb la nostra dona salvatge: Pell de Foca de Clarissa Pinkola Estess i el Mite de Inanna: El món de “dalt”, el Món de “Baix”

Segon mòdul:

Data a confirmar: de 10 a 18: Més enllà de la mare: El mite de Demeter i Persèfone. Els cossos robats. El insepult. La deessa Baubo, i el poder curatiu de l’humor.

LLOC: Museu Roca: Vicente López 2220 (entre Azcuénaga i Pueyrredón) ARGENTINA.

ARRIBA LA JORNADA INTERNACIONAL DE DEBAT DE L’OBSERVATORI

El proper dissabte 23 d’octubre se celebrarà, al Citilab de Cornellà, la Jornada de Debat Internacional (RE)imagina’t, amb l’objectiu d’analitzar críticament quina és la representació de les dones en els mitjans de comunicació. Amb aquesta jornada celebrem també els deu anys de treball de l’Observatori.

Aneu reservant la data a les vostres agendes, ben aviat tornarem amb més notícies.

Més informació:

OBSERVATORI DE LES DONES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

EL BLOC DE L’OBSERVATORI

OMAD CAV
10 d’agost de 2010

Apunts 10
País: Mèxic (Ciudad Juárez)
Temàtica: Mobilització social
Mitjà: Televisió Espanyola – La 2 .

.

Un programa de televisió ressalta els èxits de les organitzacions de dones Dimecres 2 de juny del 2010 el programa “Para Todos la 2” de La 2 de Televisió Espanyola, conduït per Montse Tejero i Juanjo Pardo, va dedicar un bloc de dotze minuts a les víctimes del feminicidi a Ciudad Juárez (Mèxic).

.
A través d’un reportatge i una entrevista a Siscu Parés, de “Acció Solidària Igman”, el
programa no només va detallar els orígens dels assassinats de dones a la fronterera
ciutat mexicana, també va exposar la impunitat que envolta les morts. Però el més
destacat va ser que es va mostrar com a través del treball de les organitzacions socials,
especialment de dones i familiars, es comença a assolir justícia a través de sentències
com la del Campo Algodonero -dictada per la Cort Interamericana de Drets Humans-,
que a finals de l’any passat va condemnar a l’Estat Mexicà per la mort de tres joves.

.

Ciudad Juárez. Centenars de dones assassinades.

02/06/2010
12 minuts 30 segons.
Síntesi del reportatge:

Crònica de Dolors Elias realitzada a Ciudad Juárez.
.

- La periodista assenyala Ciudad Juárez com un lloc que evoca l’assassinat de dones amb tortura i violència sexual. Explica que els crims van començar el 1993 i que es perpetuen davant la llei del silenci i la ineficàcia de les autoritats.

.
- Es mostren imatges de dones joves que, en transport públic i també a peu, es dirigeixen als seus centres de treball. La reportera vincula el creixement econòmic de la ciutat fronterera amb el del crim organitzat i el narcotràfic. Precisa que en aquest context s’ha generat els alts índexs de violència i, sobretot, el feminicidi.
.

- Les representants de les organitzacions de dones diuen que són moltes més de 500 -xifres oficials- les joves assassinades. A més apunten que hi ha 2.000 desaparegudes. Sobre el perfil de les víctimes assenyalen que sempre són dones pobres: cambreres, maquiladores (treballadores d’empreses muntadores que importen materials sense aranzels i fabriquen per a l’exportació), empleades de l’economia submergida i estudiants, moltes amb fills.

- La mare d’una de les assassinades adverteix de la negativa de les autoritats a investigar i diu que tampoc els reconeixen la condició de víctima ja que solen assenyalar-les com a responsables de les seves pròpies morts: “tenía la blusa y el sostén arriba… el pantalón y su ropa interior hasta debajo de la rodilla, descalza y en un terreno baldío. La autoridad dijo que había muerto por un suicido voluntario… al último mi hija era una de tantas”.
.

- La reportera destaca que a través de la pressió de les organitzacions de dones es va assolir, el desembre de 2009, un triomf: la sentència del Campo Algodonero.
Imposada per la Cort Interamericana de Drets Humans, el dictamen acusa el govern de Mèxic per les vexacions i omicidi de tres dones a Ciudad Juárez, i considera l’estat responsable de violar el dret a la vida i la llibertat personal de les joves, i de no haver adoptat les mesures de protecció eficaces davant la denúncia de les seves desaparicions.

.
Després del reportatge d’Elias, Montse Tejero entrevista a Siscu Parés que assegura que gràcies al treball de gent compromesa, el que passa a Ciudad Juárez comença a ser
conegut en el món. Parés no només exposa el perquè de la impunitat d’aquests crims, a més identifica els seus orígens i reconeix la importància de la sentència del Campo Algodonero.
.

Tres cites significatives de Parés:

.
a. Les maten pel fet de ser dones

- “Las administraciones públicas dan la espalda porque detrás hay muchos factores
de poder que lo que intentan es mantener un sistema determinado, ese sistema
patriarcal y capitalista que es con el que no se quiere el cambio… asesinatos sin
ningún sentido. Las encuentran violadas, torturadas de muchas maneras”.
b. Impunitat

- “Para mantener un estatus social en el que la mujer debe estar al servicio del
hombre y del sistema… Sabes que puedes matar a la mujer y quedas impune,
sabes que no habrá una investigación. La base es que matas a una mujer y que
no habrá una investigación, y la mayor parte de veces cuando hay una
investigación suele ser una cortina de humo, se busca un chivo expiatorio para
mostrar que el gobierno si trabaja, pero no se busca a los auténticos culpables”.
c. Sentència Campo Algodonero

- “Si se da esta sentencia es gracias a ese trabajo de las organizaciones de las
mujeres incansables que están allí luchando. Mientras esas personas estén allí hay
esperanza… el trabajo que están haciendo ellas sintiendo la amenaza de muerte
constantemente, es un valor que no se puede definir. Sólo por el hecho de que
estas mujeres están allí trabajando, tenemos que seguir dándoles apoyo”.

Consideracions

És pertinent apuntar l’encert de “Para Todos la 2” de dedicar dotze minuts de programa a
feminicidi, presentant la desídia i negligència de les autoritats mexicanes i a més
evidenciar la criminalització de víctimes i familiars. Però sobretot subratllar l’èmfasi que
posa l’espai a destacar l’esforç de les organitzacions i de les famílies per fer públic els
assassinats, i deixar un missatge d’esperança, que la justícia no els pot ser esquiva
sempre.
Puede ver el programa en su versión completa en el siguiente enlace:

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100602/para-todos-2-02-06-

10/789110.shtml?s1=programas&s2=otros-programas&s3=para-todos-la-2&s4=
El bloque sobre Ciudad Juárez está entre el minuto 31 y el 44 del programa.