Clariana de comunicació

OMAD CAV
10 d’agost de 2010

Apunts 10
País: Mèxic (Ciudad Juárez)
Temàtica: Mobilització social
Mitjà: Televisió Espanyola – La 2 .

.

Un programa de televisió ressalta els èxits de les organitzacions de dones Dimecres 2 de juny del 2010 el programa “Para Todos la 2” de La 2 de Televisió Espanyola, conduït per Montse Tejero i Juanjo Pardo, va dedicar un bloc de dotze minuts a les víctimes del feminicidi a Ciudad Juárez (Mèxic).

.
A través d’un reportatge i una entrevista a Siscu Parés, de “Acció Solidària Igman”, el
programa no només va detallar els orígens dels assassinats de dones a la fronterera
ciutat mexicana, també va exposar la impunitat que envolta les morts. Però el més
destacat va ser que es va mostrar com a través del treball de les organitzacions socials,
especialment de dones i familiars, es comença a assolir justícia a través de sentències
com la del Campo Algodonero -dictada per la Cort Interamericana de Drets Humans-,
que a finals de l’any passat va condemnar a l’Estat Mexicà per la mort de tres joves.

.

Ciudad Juárez. Centenars de dones assassinades.

02/06/2010
12 minuts 30 segons.
Síntesi del reportatge:

Crònica de Dolors Elias realitzada a Ciudad Juárez.
.

- La periodista assenyala Ciudad Juárez com un lloc que evoca l’assassinat de dones amb tortura i violència sexual. Explica que els crims van començar el 1993 i que es perpetuen davant la llei del silenci i la ineficàcia de les autoritats.

.
- Es mostren imatges de dones joves que, en transport públic i també a peu, es dirigeixen als seus centres de treball. La reportera vincula el creixement econòmic de la ciutat fronterera amb el del crim organitzat i el narcotràfic. Precisa que en aquest context s’ha generat els alts índexs de violència i, sobretot, el feminicidi.
.

- Les representants de les organitzacions de dones diuen que són moltes més de 500 -xifres oficials- les joves assassinades. A més apunten que hi ha 2.000 desaparegudes. Sobre el perfil de les víctimes assenyalen que sempre són dones pobres: cambreres, maquiladores (treballadores d’empreses muntadores que importen materials sense aranzels i fabriquen per a l’exportació), empleades de l’economia submergida i estudiants, moltes amb fills.

- La mare d’una de les assassinades adverteix de la negativa de les autoritats a investigar i diu que tampoc els reconeixen la condició de víctima ja que solen assenyalar-les com a responsables de les seves pròpies morts: “tenía la blusa y el sostén arriba… el pantalón y su ropa interior hasta debajo de la rodilla, descalza y en un terreno baldío. La autoridad dijo que había muerto por un suicido voluntario… al último mi hija era una de tantas”.
.

- La reportera destaca que a través de la pressió de les organitzacions de dones es va assolir, el desembre de 2009, un triomf: la sentència del Campo Algodonero.
Imposada per la Cort Interamericana de Drets Humans, el dictamen acusa el govern de Mèxic per les vexacions i omicidi de tres dones a Ciudad Juárez, i considera l’estat responsable de violar el dret a la vida i la llibertat personal de les joves, i de no haver adoptat les mesures de protecció eficaces davant la denúncia de les seves desaparicions.

.
Després del reportatge d’Elias, Montse Tejero entrevista a Siscu Parés que assegura que gràcies al treball de gent compromesa, el que passa a Ciudad Juárez comença a ser
conegut en el món. Parés no només exposa el perquè de la impunitat d’aquests crims, a més identifica els seus orígens i reconeix la importància de la sentència del Campo Algodonero.
.

Tres cites significatives de Parés:

.
a. Les maten pel fet de ser dones

- “Las administraciones públicas dan la espalda porque detrás hay muchos factores
de poder que lo que intentan es mantener un sistema determinado, ese sistema
patriarcal y capitalista que es con el que no se quiere el cambio… asesinatos sin
ningún sentido. Las encuentran violadas, torturadas de muchas maneras”.
b. Impunitat

- “Para mantener un estatus social en el que la mujer debe estar al servicio del
hombre y del sistema… Sabes que puedes matar a la mujer y quedas impune,
sabes que no habrá una investigación. La base es que matas a una mujer y que
no habrá una investigación, y la mayor parte de veces cuando hay una
investigación suele ser una cortina de humo, se busca un chivo expiatorio para
mostrar que el gobierno si trabaja, pero no se busca a los auténticos culpables”.
c. Sentència Campo Algodonero

- “Si se da esta sentencia es gracias a ese trabajo de las organizaciones de las
mujeres incansables que están allí luchando. Mientras esas personas estén allí hay
esperanza… el trabajo que están haciendo ellas sintiendo la amenaza de muerte
constantemente, es un valor que no se puede definir. Sólo por el hecho de que
estas mujeres están allí trabajando, tenemos que seguir dándoles apoyo”.

Consideracions

És pertinent apuntar l’encert de “Para Todos la 2” de dedicar dotze minuts de programa a
feminicidi, presentant la desídia i negligència de les autoritats mexicanes i a més
evidenciar la criminalització de víctimes i familiars. Però sobretot subratllar l’èmfasi que
posa l’espai a destacar l’esforç de les organitzacions i de les famílies per fer públic els
assassinats, i deixar un missatge d’esperança, que la justícia no els pot ser esquiva
sempre.
Puede ver el programa en su versión completa en el siguiente enlace:

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100602/para-todos-2-02-06-

10/789110.shtml?s1=programas&s2=otros-programas&s3=para-todos-la-2&s4=
El bloque sobre Ciudad Juárez está entre el minuto 31 y el 44 del programa.