Nota de  premsa ICD
6 de juliol del 2010 
. 
Igualtat de  condicions laborals entre dones i homes universitaris als tres anys de  graduar-se
Resultats de l’estudi “Gènere i  inserció laboral del col·lectiu universitari”
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva,  el president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de  Catalunya (AQU), Joaquim Prats, i Anna Prades, responsable de l’estudi,  han presentat aquest matí els resultats de l’anàlisi de nou indicadors  de la qualitat de la inserció professional de les dones i les  diferències amb els homes, tres anys després de la graduació.L’estudi Gènere i inserció laboral del col·lectiu universitari,  elaborat l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de  Catalunya amb el suport de l’ICD, s’ha basat en l’anàlisi de les dades  obtingudes en l’última enquesta d’inserció laboral d’AQU Catalunya  realitzada l’any 2008 sobre la promoció graduada del 2004.
L’anàlisi de les dades ha constatat que el comportament dels  indicadors estudiats que determinen la qualitat de la inserció varia  significativament segons la tipologia de titulació cursada, i que les  diferències per gènere són menors i, quan es produeixen, no són  sistemàticament negatives per a les dones.
Les conclusions
La conclusió principal d’aquest estudi és que no hi ha  diferències significatives en la qualitat de la inserció entre homes i  dones que han cursat una mateixa titulació i que la  variable que millor explica la qualitat de la inserció laboral és la  titulació cursada.
Els resultats de l’anàlisi de nou indicadors de la qualitat de la  inserció professional mostren que:
Taxa d’ocupació (percentatge de població  graduada ocupada)
La taxa d’ocupació de les dones el 2008 era del 93% enfront del 94%  de la dels homes. Una taxa molt similar que, si s’analitza per  tipologia de titulacions o subàmbits, varia molt més en funció de la  tipologia de la titulació que per raó de gènere. Per exemple, entre el  col·lectiu de dones hi ha una diferència de 13 punts entre la taxa de  Filosofia i Humanitats (85%) i la de Medicina i Odontologia (98%),  mentre que la diferència més gran per gènere dins la mateixa titulació  es troba a Enginyeria Civil, amb 6,7 punts.
Taxa d’atur (percentatge de població graduada  que busca feina)
La taxa d’atur el 2008 era del 3% tant per a les dones com per als  homes. Aquesta taxa registra una diferència de 7 punts entre les dones  segons la titulació cursada mentre que la diferència màxima entre homes i  dones és de 4 punts.
Taxa d’inactivitat per motius familiars (percentatge  de població graduada que es troba en situació d’atur i no busca feina  per maternitat o cura d’algun familiar)
Només 48 persones de les 12.258 enquestades no es troben inserides  en el mercat laboral per motius familiars. La poca significativitat  d’aquest resultat es deu, possiblement, al moment del cicle vital de la  població enquestada: joves titulats i titulades tres anys després  d’haver finalitzat els estudis, la inserció laboral dels quals,  segurament, no s’ha vist influenciada per aspectes com la divisió sexual  del treball.
Taxa d’estabilitat (percentatge de població  graduada amb contracte fix)
Existeix una estreta relació entre la taxa d’estabilitat i la  tipologia de titulació. Així, en el cas de les dones, les diferències  més significatives es troben en funció de la carrera cursada (el 32% de  contractes fixos a Belles Arts davant del 82% a Economia i ADE) que no  pas respecte dels homes. Les dades mostren també que en algunes  titulacions les dones gaudeixen de més estabilitat que els seus companys  de cohort (les diferències més pronunciades es troben a la ratlla dels  20 punts a favor de les dones a Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels  Aliments).
Taxa de temporalitat (percentatge de població  graduada amb contracte temporal)
La temporalitat és altament depenent de la titulació i afecta a 1  de cada 3 graduades i a 1 de cada 4 graduats. En part s’explica perquè  els processos d’accés a la funció pública (en àmbits molt feminitzats  com l’educació o la salut) es caracteritzen per contractes temporals  (substitucions i/o interinitats).
Ocupació en càrrecs de gestió (percentatge de  població graduada que desenvolupa funcions de gestió)
Desenvolupar funcions de direcció depèn, en gran mesura, de la  titulació cursada. A Mestres o Medicina el percentatge de persones que  exerceixen funcions de direcció és baix, a diferència d’altres com  Economia i ADE, Arquitectura o Enginyeria Civil, on hi ha una  probabilitat més elevada. El fet que homes i dones es distribueixen de  manera asimètrica per titulacions provoca uns valors diferencials  “artificials” molt elevats a favor dels homes, quan, de fet, per un  mateix subàmbit es troben només percentatges lleugerament superiors per  homes que per dones i, en algun cas, com ara Comunicació i Documentació,  a favor de les dones.
Retribució (mitjana de la retribució anual  bruta)
Si bé els homes guanyen globalment més diners que les dones, les  diferències dins d’un mateix gènere per grups de titulacions són més  grans que les que es registren entre gèneres en un mateix grup de  titulacions. Les dones perceben una retribució mitjana mensual bruta de  1.710 euros enfront dels 1.997 euros dels homes. Tanmateix, el fet que  s’hagin trobat diferencials salarials retributives de 174€ en l’àmbit  públic per Magisteri a igualtat de tipologia de contracte, genera dubtes  sobre la fiabilitat d’aquest indicador pel que fa a la comparació  intergènere.
Adequació de la feina als estudis (percentatge  de població graduada que desenvolupa funcions universitàries)
La carrera determina l’adequació de la inserció, tant per a les  dones com per als homes. Les carreres amb mercats “tancats” regulats  legalment com ara Arquitectura, Medicina i Odontologia, l’adequació  frega el 100%, mentre que és més baixa quan els mercats no estan tant  clarament definits o no estan regulats (Belles Arts, Turisme, Geografia i  Història, etc.). Un 86% de les dones sosté que desenvolupa funcions de  nivell universitari, mentre que és un 84% dels homes qui així ho  considera.
Taxa de treball a temps parcial (percentatge  de població graduada no treballa a temps complet)
Per als dos gèneres la taxa està condicionada per l’àmbit, amb els  valors més alts a Humanitats (26% per a les dones i 20% per als homes) i  els més baixos a l’àrea Tècnica (7% per a les dones i 4% per als  homes). En general la taxa de treball a temps parcial és més alta per a  la població femenina, si bé en alguns subàmbit, com ara Filosofia i  Humanitats, hi ha més homes que dones a temps parcial (6 punts de  diferència). Tant per homes com per dones, el treball a temps parcial és  més habitual en l’àmbit públic que en el privat. El percentatge d’homes  que treballen a temps parcial en l’àmbit públic duplica el dels que ho  fan en l’àmbit privat.
Per últim, tot i la clara influència dels estudis cursats en la  qualitat de la inserció laboral, l’efecte de la titulació cursada no és  determinista: la variabilitat pel que fa als assoliments laborals dins  una mateixa titulació per dones i per homes és molt elevada. Per  exemple, un 25% de les graduades de Geografia i Història —titulacions  que presenten un dels pitjors comportaments pel que fa a la qualitat de  la inserció laboral— assoleixen millors resultats laborals (adequació de  la inserció, salari, estabilitat i satisfacció amb la feina) que un 25%  de les dones d’Enginyeria Civil o de les dones d’Enginyeria de la  Producció, que són dos dels subàmbits amb millors resultats laborals.
Les recomanacions finals que fa l’estudi és que es fa necessari  dur a terme un treball coeducatiu, especialment en els àmbits  de primària i secundària, per trencar els estereotips de gènere  que encara determinen l’elecció dels estudis en ambdues direccions. En  segon lloc, caldria impulsar també polítiques públiques i  d’organització empresarial transformadores que afavorissin la  conciliació coresponsable de la vida personal i laboral.  Finalment, cal potenciar els processos d’orientació al mercat laboral a  fi de millorar l’ocupabilitat, per tal com l’estudi indica que  l’ocupabilitat de les persones (la seva competència de gestió de  carrera, actitud envers la feina, etc.) és probablement el factor més  determinant en la qualitat de la inserció laboral.