El feminisme al psuc

vía el mirador de les dones de anna gonzález batlle el 18 de febrer de 2010

.

Portada del lloc web de la investigació EL FEMINISME AL PSUC que es va presentar ahir a la tarda

En aquest lloc podeu trobar tots els texts i documents d’aquesta primera fase de la investigació del FEMINISME AL PSUC.

Des del primer moment, el col·lectiu redactor va voler que tothom pogués accedir al fruït del treball realitzat i que, per tant, es crearia un lloc web que, a més, permetés anar ampliant i modificant la informació amb noves aportacions.
Espero que us sigui útil i us resulti interessant. Ara, pel que fa a mi, a continuar amb l’OBJECTIU CENT a la ciutat de Barcelona.
.
LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS

A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, es va celebrar la taula rodona amb Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

Imatges: ADPC

Per Maria Dolors Viñas

per al 9 Nou, 21 d’agost 2009   

En un parèntesis improvisat tranquil d’estiu, vinc de St. Esteve de Palautordera on he passat uns dies amb amigues, companyes de professió. Hem vist i sentit els colors, les olors de les diferents hores del dia d’aquest Montseny magnífic; des de que clareja fins la preciosa ponentada que em va acompanyar ahir en el viatge de tornada. Algun déu em tutela. Segur !

Són trobades on enyorem els debats, que ens havien ocupat tantes hores, de concebre els serveis socials “per a una nova època” capaços de lligar utopies i realitats; vàrem passar de la precarietat dels treballs reivindicatius aixoplugades per Càritas, als departaments de benestar social dels ajuntaments democràtics. El treballa social és un be públic i calia organitzar-lo. La burocratització ha estat inevitable. Ens preguntem que s’ha perdut pel camí… Vàrem aprendre que el treball social era alhora un art i una ciència. La ciència, és la metodologia per identificar les constants que es donen en les dificultats que pateixen les persones per causes inesperades. Dissenyar i crear recursos per superar els problemes és la part de la ciència. L’art es el treball que, des de l’empatia, ajuda a desvetllar els sentiments que provoca a les persones aquest situació no desitjada. L’art consistia a fer que cada persona, cada família que passa de forma eventual per una dificultat sigui la protagonista del projecta de la seva superació, comptant, naturalment, amb els recursos públics, però també amb les seves emocions, els recursos propis i de la comunitat. La burocratització dels serveis fa prescindir de les extraordinàries capacitats que les persones podem posar en funcionament en moments de la vida no previstos.  

Ens preguntàvem si es poden individualitzar els serveis i si pertany als serveis socials donar resposta a l’allau de demandes de famílies que no poden fer front a la crisis. L’atur és un problema que, per suposat, comporta una resposta política, però, al municipi, el drama és de famílies molt properes . La darrera revista de l’ABS de La Roca, com una fatalitat, dóna uns sans i paternalistes consells per sentir-nos útils mentre som a l’atur. Llegint-los ens preguntem si hem perdut també la capacitat reivindicativa; Quants i quines característiques tenen els aturats, les aturades del territori? quins recursos tenim i quins cal crear? quines son les possibilitats i l’accés a la formació, quines són les demandes?…i els sindicats i foment al treball i les antigues assemblees de debat sobre l’atur local ? Misteri ! 

* Diplomada en treball social i periodista

per Maria Dolors Viñas

La Roca del Vallés, 26 de febrer de 2008

Cada any  el 8 de març torna i  cal aprofitar-ho. Cal aprofitar  les bones escletxes per parlar de dones.  Cada any, les feministes de tot el món,  tenim més cabells blancs i aixequem més les veus evidenciant  injustícies i fent  reivindicacions. Cada any, incorporem al discurs noves  tesis  de pensadores  compromeses  amb el replantejament del concepte de  justícia democràtica, abordat des d’una perspectiva feminista.Una gran  majoria d’homes i dones, encara, no són conscients de que cal  fer una reinterpretació crítica de la realitat masculina i femenina tradicional. El debat del masclisme, que no para d’ incidir en tota mena de violència, és infinit. Va des de les agressions a dones, joves i nenes, passant per les xarxes de  prostitució organitzada, la xenofòbia i les guerres. Desmuntar, peça a peça, els paràmetres de la societat  patriarcal és una feina titànica. Vivim immerses en aquests paràmetres i, a vegades, ens  passen desapercebuts fins que esclaten i esclaten; a les mans, a la cara, al cor… En un  encertat article a La Vanguardia la periodista Maricel Chevarria és preguntava : “Ens sorprèn que un noi de 20 anys mati a una nena de 17 ? Hem fet alguna cosa per evitar-ho?.. No, perquè ens va. Ens va presumir de xaval mascle que les duu a totes de cap.  En diferents formes d’expressió, ens agradi o no, aquest discurs és encara al carrer. L’educació mixta no implica que no sigui sexista. La violència que  perceben als mitjans, als espectacles, a l’escola o les llars, acaben creant aquesta mena de personatges indesitjables, guaperes, canalles, cínics,  protagonistes del tema del tango “la maté porquè era mia”. Hi ha una preocupant revifada masclista als sectors  joves, per això, no hem de parar d’ advertir a les noies perquè posin milles entre elles i aquesta mena d’individus. Han d’aprendre a veure’ls venir de lluny.  Insistir en que  no es deixin domesticar i posin totes les seves energies en fer  sempre allò que els agradi fer..  És un aprenentatge que hauríem de fer tothom. No prendre partit és una mala pràctica i no desentendre’ns, implica demanar  programes de polítiques d’igualtat locals, per educar i detectar a temps actituds de risc. Fer prevenció des de l’àmbit local vol dir posar a treballar, a la plegada, les institucions i la ciutadania, amb el compromís de  poder organitzar societats respectuoses, atentes al saber  i els interessos de les dones, on la convivència diària s’estructuri en base a raons  de diversitat i d’igualtat.

per Maria Dolors Viñas

 8 Novembre 2008 per aL al 9 Nou del Vallès Oriental

Sabia que era la traductora de qui, ella, considera una de les millors poetes del segle XX, Sylvia Plath, la malaurada autora del recull poètic Soc vertical. També sabia que havia traduït  la poesia d’Alice Walker, l’ autora de la impressionant autobiografia El color púrpura. Més tard vaig saber que era la mare de Mireia Bofill, una bona amiga  amb qui he tingut ocasió de compartir idees i inquietuds. Per aquest motiu, vaig saber que va viure exiliada a Mèxic durant 20 anys, què és llicenciada en filologia anglesa, què havia escrit nombrosos llibres de poesia  recollits a Al cor de les paraules (2002). Mentrestant, ha estat guardonada amb molts premis i distincions. És membre d’Honor de les Lletres Catalanes; Creu de Sant Jordi (1998) Durant aquest any 2008, als 90 anys, ha rebut el premi Jaume Fuster i el   Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

La poeta, te un posat senzill i un somriure viu, captivador. El seu tarannà és absolutament entranyable,  posa en dubta ser mereixedora de tant reconeixement. Creu què el seu únic mèrit és la tenacitat, què la seva obra poètica és coneguda, però potser és més coneguda pels seus treballs com traductora. Traduint, ens diu, he passat molts bons moments a la vida. És una tasca que m’apassiona i, sens dubte, ha influït en la meva poesia. Per Cares a la finestra, un recull de l’obra de 20 poetesses de parla anglesa, vaig tenir l’oportunitat de connectar amb ella. S’havia representat al Grec de l’any 1998 i volíem fer una adaptació, al Pati Mannig de Barcelona, amb motiu del 8 de març de l’any següent. És va alegrar molt i només  va fer que facilitar què el projecte es podés duu a terme feliçment. A Montserrat Abelló se la troba sovint a llocs com La Bonnemaison, és habitual de les convocatòries de l’Institut Català de les Dones i a presentacions de  llibres. Divendres, sense anar més lluny,  era a la llibreria Pròleg on es presentava l’Agenda de les Dones 2009. Jo, havia acabat de comprar el seu darrer poemari El fred íntim del silenci…Em recordes com et dius? reia prudent…Aquest darrer recull de poemes  és d’una precisió total. Genera una serenitat perfecta, pròpia de qui ha viscut aprofitant cada al·lè de la vida de forma i intel·ligent: …I em pregunto si/ són de debò els canvis,/els nous invents sorgits/ al llarg d’una existència,/ quan encara hi queden/ tants nusos per desfer.  Els nusos… Qüestió clau ! Seria perfecte què, poetes com l’Albelló,  fossin de lectura obligada als instituts.  

Santiago Vilanova, president de l’Associació Una Sola Terra. El Punt, 26/07/07

En aquest article Santiago Vilanova dona diferents raons per creure en el pensament ecologista de Carme Cervera, la vice-presidenta vitalícia de la Fundació Thyssen-Bornemisza.

Per l’autor de l’article la política desenvolupista de l’alcalde de Madrid ha provocat que la baronessa es manifestés contra l’atemptat ambiental i cultural que representava la tala de 690 plàtans i acàcies al Paseo del Prado on està situada la pinacoteca de la Fundació Thyssen-Bornemisza, per construir una autopista. La forma de protesta de Carme Cervera fou a l’estil de l’ecologista Julia Butterfly Hill en la defensa de les sequoies californianes o del moviment chipko (els seus activistes s’abracen als arbres de les valls de l’Himàlaia per evitar-ne la tala).

Santiago Vilanova es manifesta en contra de l’opinió d’alguns sectors periodístics i polítics que han manifestat que Carme Cervera actua per notorietat: “Crec que és sincera en la seva protesta i, per això els ecologistes li donem suport. A Catalunya hi ha dotzenes de multimilionaris i burgesos benestants que podrien haver utilitzat la seva influència per frenar projectes arboricides i destructors de paisatges i han preferit quedar-se bunqueritzats en els seus súper xalets i súper iots. El que succeeix al seu voltant tant se’ls en fot.”

L’ecologista continua l’article donant més dades de la lluita ecologista de Carme Cervera i de la necessitat de lluitar contra l’especulació urbanística amb exemples concrets de Sant Feliu de Guixols.