Clariana de comunicació

per Maria Dolors Viñas

 8 Novembre 2008 per aL al 9 Nou del Vallès Oriental

Sabia que era la traductora de qui, ella, considera una de les millors poetes del segle XX, Sylvia Plath, la malaurada autora del recull poètic Soc vertical. També sabia que havia traduït  la poesia d’Alice Walker, l’ autora de la impressionant autobiografia El color púrpura. Més tard vaig saber que era la mare de Mireia Bofill, una bona amiga  amb qui he tingut ocasió de compartir idees i inquietuds. Per aquest motiu, vaig saber que va viure exiliada a Mèxic durant 20 anys, què és llicenciada en filologia anglesa, què havia escrit nombrosos llibres de poesia  recollits a Al cor de les paraules (2002). Mentrestant, ha estat guardonada amb molts premis i distincions. És membre d’Honor de les Lletres Catalanes; Creu de Sant Jordi (1998) Durant aquest any 2008, als 90 anys, ha rebut el premi Jaume Fuster i el   Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

La poeta, te un posat senzill i un somriure viu, captivador. El seu tarannà és absolutament entranyable,  posa en dubta ser mereixedora de tant reconeixement. Creu què el seu únic mèrit és la tenacitat, què la seva obra poètica és coneguda, però potser és més coneguda pels seus treballs com traductora. Traduint, ens diu, he passat molts bons moments a la vida. És una tasca que m’apassiona i, sens dubte, ha influït en la meva poesia. Per Cares a la finestra, un recull de l’obra de 20 poetesses de parla anglesa, vaig tenir l’oportunitat de connectar amb ella. S’havia representat al Grec de l’any 1998 i volíem fer una adaptació, al Pati Mannig de Barcelona, amb motiu del 8 de març de l’any següent. És va alegrar molt i només  va fer que facilitar què el projecte es podés duu a terme feliçment. A Montserrat Abelló se la troba sovint a llocs com La Bonnemaison, és habitual de les convocatòries de l’Institut Català de les Dones i a presentacions de  llibres. Divendres, sense anar més lluny,  era a la llibreria Pròleg on es presentava l’Agenda de les Dones 2009. Jo, havia acabat de comprar el seu darrer poemari El fred íntim del silenci…Em recordes com et dius? reia prudent…Aquest darrer recull de poemes  és d’una precisió total. Genera una serenitat perfecta, pròpia de qui ha viscut aprofitant cada al·lè de la vida de forma i intel·ligent: …I em pregunto si/ són de debò els canvis,/els nous invents sorgits/ al llarg d’una existència,/ quan encara hi queden/ tants nusos per desfer.  Els nusos… Qüestió clau ! Seria perfecte què, poetes com l’Albelló,  fossin de lectura obligada als instituts.