Per Tona Gusi

 

 

 

La filòloga i articulista Eulàlia Lledó presenta* aquest  dijous 26 de juny el seu darrer llibre “Quadern de Mèxic” a la llibreria La Central, de Barcelona. L’acte comptarà també amb Marta Segarra i Montse Rius.

Un llibre de viatges propi d’una viatgera empedreïda. Read the rest of this entry »

Per Petra Cristian

.

L’escriptora Carmen Hernández, mèdica voluntària a Kenya, guanyadora de “Dones Viatgeres 2010″

.

Les escriptores, a través d’un canvi d’escenari, han plasmat el seu viatge interior

Madrid, 29 jul. 10. AmecoPress .- Per segon any consecutiu, i convocat per mujeresviajeras.com, s’ha fet realitat la publicació dels relats de dones que a través d’un canvi d’escenari, han plasmat un viatge interior.
.
Acaba de sortir a la llum el llibre del II Concurs Nacional de Relats de Dones Viatgeres, fruit del Concurs Nacional de Relats en què han participat més de 200 espanyoles, i que recull les narracions guanyadores i finalistes.

Carmen Hernández, metge voluntària a Kenya, ha estat la guanyadora del primer premi amb un text esglaiador, redactat en forma de diari, on narra la seva experiència en un hospital públic a la vora del llac Turkana. El 2 º relat premiat, titulat “Jo també he viatjat” correspon a Helena Hernández Lauffen i el 3r a Isabel López per la seva relat “Quadern Blau de Viatge”.

Cinquanta associacions de Dones, han contribuït a donar difusió d’aquesta iniciativa pionera que està traient a la llum les experiències viatgeres i les dots literàries de centenars de espanyoles. Us demanem que divulguéis la iniciativa, indicant que poden trobar a les llibreries espanyoles o bé escrivint a la nostra web.
“Mujeres viajeras.com”

.

És l’única comunitat virtual creada per a la difusió del paper de la dona en l’escenari dels viatges.

Creada a Madrid el 2007, els seus principals objectius de la comunitat  mujeresviajeras.com són, donar a conèixer i donar suport a les iniciatives, històries, descobriments i èxits de les dones que protagonitzen reptes viatgers, contribuir a la publicació de les seves aventures i relats, a través del segell Editorial Casiopea.

Així mateix, promouen trobades, debats i rodes de premsa que donin a conèixer la participació de la dona en aquests projectes viatgers, imparteixen formació que ajudi a la dona a plasmar les seves experiències viatgeres (tallers de relats d’escriptura) i intenten involucrar a empreses i Institucions en els objectius de la seva comunitat viatgera.

També pretenen crear una consciència col.lectiva del paper jugat per la dona en l’àmbit de les exploracions, l’aventura, l’antropologia, els esports i la cooperació, entre d’altres disciplines, sempre en l’àmbit dels diferents escenaris geogràfics.

La comunitat virtual està integrada per més d’un miler de dones, que contribueixen amb els seus relats, experiències i suport a la tasca de mujeresviajeras.com .

Fotos: Arxiu AmecoPress.

Blanca Isela Martínez Mendoza ens convida a llegir al seu bloc les cróniques de viatge que ha redactat en el seu trajecte per Centreamérica al novembre de 2009.

“Narració del recorregut que realitzo via terrestre per el Centre i una part del Sud d’Amèrica, amb l’objectiu d’arribar a Colòmbia, a participar en la Tercera Trobada de Periodistes amb Visió de Gènere“.

Enllaços als Capítols:

Aquí vamos de nuevo.

Formal inicio en Tapa -no muy- chula.

¡Ay reata, no te revientes que apenas es el primer tirón!

Mi primer revés: no pude salir de Guatemala. (Ah y por cierto, hay que dar de baja mi grabadora).

Me metí en Honduras y en aprietos.

Honduras y el golpe… de timón.

Persiguiendo aviones y ¡upss! Se acabó el dinero.

¡Merezco estar en Panamá!

Bogotá: con aroma de café.

Mi descubrimiento de Sudamérica

Colombia: El riesgo es que te quieras quedar.

Per LÍDIA VILALTA, periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

18 i 19 novembre, estat de Chihuahua: Jiménez, Hidalgo del Parral, Camargo, Ejido La Creu, Delicias, Meoqui i arribada a la capital

Consells de Seguretat per a les dones en un dels territoris més violents del món

La caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones va fer una parada en el seu camí al veure el cartell que anunciava que s’estava arribant a Chihuahua, l’estat més gran de la República. Totes les Dones de Negre i les de Justícia per nostres Filles, van posar contentes per a una foto col • lectiva davant el cartell d’entrada. Però a la nit, segons sembla, les seves ments no van descansar, explicava Norma Ledezma, coordinadora d’aquesta organització de familiars de assassinades, perquè tot el dolor i sofriment els va tornar al cap amb la realitat física del territori.
I la inquietud no és per menys, perquè el propi Institut Chihuahuense de la Dona (ICHIM) (www.institutochihuahuensedelamujer.gob.mx) anima a denunciar els casos de Violència contra les Dones que, “en els últims 3 anys ha afectat a 5 de cada 10 dones, 3 de cada 10 estudiants, reporten violència en el festeig ‘.

El ICHIM té editat, a més, una mena de manual de recomanacions per evitar situacions de risc, anomenat ‘Consells de Seguretat per a Dones “ que, per a les foranes ens espanta, més que prevé.
Aquí es poden llegir les instruccions, depenent de cada situació. Per exemple, ‘si aquestes sola: és millor no caminar per carrers solitaris, ni circular de nit a la teva vehicle per barris desconeguts …. camina sempre en sentit oposat a la circulació … si un atacant demana la teva bossa, … aviéntala (Llença) el més lluny que puguis … tria utilitzar elevador (ascensor) en lloc d’escales. (L’escala és un lloc perfecte per a un crim). Si estàs en el teu acte: s’observa bé tot al teu voltant i revisa l’interior del vehicle abans d’abordar … observa els vehicles estacionats al costat del teu …. quan pugis al cotxe, no et distreguis …. assegura les portes i manté les finestres tancades. Si utilitzeu transport col.lectiu, procura seure prop del conductor ‘.
I també hi ha consells per al pitjor dels casos, ‘si ja ets víctima d’algun delicte: si et fiquen a la cajuela (portaequipatges) d’un vehicle trenca les llums del darrere … treu el teu braç per aquí i comença a moure constantment. El conductor no pot veure’t, però l’altra gent ho farà’…. Si l’atacant té una pistola i no et té sota el seu control, corre. La possibilitat que et abast algun dels seus trets és quatre de cada cent …. corre preferentment en ziga-zaga. Tingues en compte que el colze és el punt més fort del cos. Si estàs prou a prop de l’agressor, úsalo ‘.
Dóna pànic només el pensar que hagin d’utilitzar totes aquestes prevencions per evitar ser violentada o assassinada, no ja a Ciudad Juárez, o a la capital de Chihuahua, sinó en municipis menys poblats, com Hidalgo del Parral, Nou Cases Grans, Creel o Musivi, les adreces dels quals consten en aquest imprès de l’Institut Chihuahuense de la Dona.

En un d’aquests municipis, Hidalgo de Parral, denominat pels seus pobladors com ‘la capital del món i germana de la Ciutat llibertària de Dolores’ va tenir lloc la segona parada de la caravana de les Dones de Negre ja dins de l’estat de Chihuahua. Allà les feministes i organitzacions, que havien penjat la vigília indumentàries de dona, per on anava a caminar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones, en protesta pels feminicidis, es van trobar que havien robat-desaparegut les peces de roba interior.
La marxa va estar acompanyada de moltes persones joves, des de l’ensenyament secundari (Institut) a la Universitat (la Pedagògica Nacional) i petits grups anaven motoritzats o amb bicicleta. I hi havia molts eslògans lusius a la violència que s’exerceix contra les dones: ‘quan maltractes una dona, deixes de ser home’; ‘quan la sang és d’una dona, la ferida és de tots’.… i també una gran manta (pancarta) el centre era la cara de la primera dona revolucionària en Parral, Cristina Baca.
La caravana va acabar el seu toc de dol a la plaça central, al costat de la catedral, on hi havia diversos performances i alguns quadres de la pintora Evelyn Girón.
Allà el minut de silenci va ser per una assassinada, la ossada s’acabava de trobar aquell mateix dia.

El dia anterior, la caravana va fer la primera parada de l’estat de Chihuahua en Jiménez, el parlament inicial i de benvinguda va estar a càrrec d’un dirigent del moviment social. Diverses organitzacions, activistes i pobladors van donar la benvinguda a les Dones de Negre i l’Èxode per la Vida de les Dones, va recórrer els seus carrers tocant la campana i pintant creus roses a pals i altres mobiliaris urbans. Perquè en aquesta localitat, dos joves de l’institut acabaven de ser assassinades i es va denunciar la impunitat dels assassins. Al mig del carrer, en un improvisat escenari, va acabar la marxa i es van llegir uns versos de la poeta juarense Micaela Calderón del seu llibre Elegia al desert. I es va acabar cantant l’Himne de les Dones de Negre.

Les següents parades de l’Èxode van ser Camargo, l’Ejido La Cruz, Delicias i Meoqui, on grups de dones i homes van dispensar càlides acollides a les ja cansades viatgeres, en actes públics als carrers i places i les van recolzar en els seus desitjos de justícia. On no hi havia parada programada en la ruta de l’Èxode per a la Vida de les Dones, grups de persones saludaven amb mocadors blancs a la comitiva, formada per un camioneta i el seu remolc especial on viatjava la campana, seguida d’un gran autobús en què viatjaven totes les Dones de Negre, les mares i familiars de Justícia per nostres Filles i altres acompanyants.

La caravana de dones va arribar a la capital de Chihuahua-bressol de la Revolució mexicana, que celebrava el seu 99 aniversari-en la nit del dijous 19. L’expedició va ser rebuda sota l’emblemàtica escultura de Sebastià anomenada la porta de Chihuahua. Malgrat el fred i la pluja gelada que queia, un nodrit grup de persones va rebre i acompanyar a les nouvingudes, primer a vehicles i després a peu, en una marxa silenciosa acompanyant el redoble de la campana, però cridant ben alt Justícia ¡¡¡ ¡, davant dels tribunals estatals d’aquesta capital, camí del centre de la ciutat, que celebrava l’endemà el 300 Aniversari de la seva Fundació. La campana va ser arrecerada al pati del Palau de Govern de Chihuahua, al costat de l’altar on va ser afusellat el líder de la Independència Miguel Hidalgo i allí va romandre fins a la seva sortida a Ciudad Juárez.

Les nouvingudes es van incorporar a les diferents sessions de la Primera Trobada Estatal ‘Dones i Feminisme’ la conferència magistral al dia següent va estar càrrec de l’ex-diputada i acadèmica Marcela Lagarde, en la qual va anunciar la imminent condemna de l’Estat mexicà per la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) pels assassinats de tres dels vuit víctimes de feminicidis del Camp Algodonero de Ciudad Juárez.
Les sessions de la Trobada es van tancar el diumenge 22 amb la mala notícia de la mort d’Irma Campos, la històrica feminista i activista de Chihuahua, que va estar a la sortida de la campana a la capital mexicana, on es va llegir el seu poema.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

15-16 novembre Zacatecas (Zacatecas)

Amalia García acull la campana en el seu Palau de Govern de Zacatecas en suport a una vida lliure de violència per a les dones 

L’arribada de les Dones de Negre a Zacatecas va coincidir amb les vigília de la celebració de l’Aniversari de la Revolució mexicana (99 anys), en la qual aquesta ciutat i la Divisió del Nord, al comandament de Francisco, Pancho Villa, va ser determinant per a la batalla i el triomf final dels insurgents. I amb la ja reconeguda i important participació de les dones revolucionàries, conegudes com les Adelita. Els tres poders de l’estat local -2 en mans de dones: Executiu i Judicial-van posar a disposició de la caravana algunes instal • lacions oficials i el suport logístic de funcionaris i activistes per a tots els actes.

Les organitzacions i xarxes de dones d’aquest estat, integrants del Moviment Feminista i Ampli de Dones, es van sumar als objectius de l’Èxode per la Vida de les Dones, que trasllada la campana des de la ciutat de Mèxic fins a Ciudad Juárez per conscienciar i visibilitzar la violència que s’exerceix contra les dones a Mèxic. En el seu programa oficial dels actes van declarar que “amb el compromís que caracteritza a les dones zacatecanas en la lluita per la reivindicació dels nostres drets, ens sumem al reclam que l’Estat mexicà ens garanteixi l’exercici ple de tots els nostres drets, entre ells el de viure una vida lliure de violència en totes les seves formes i manifestacions ‘.
Les polítiques i dones signants (Legislatura Zacatecas, Milenio Feminista, Olimpia de Gouges, AC, Hij @ s de la Lluna, Covizac, Unitat Nacional amb Equitat i Transparència AC, Injuzac, Ddeser, Mas, Inmuza, Creafem, Mubidiac, dones i Punt i Dona del Segle XXI) van organitzar una agenda política amb una forta vessant cultural.

La banda municipal, composta per joves d’ambdós sexes, va rebre a l’entrada de la ciutat a les chihuahuenses, com també tres dones de la escaramussa Charras, com es coneix a les Adelita revolucionàries que, carregant el seu emblema, una creu rosa i una bandera negra, van marxar juntament amb les organitzacions de dones locals i les polítiques acompanyant a les Dones de Negre en la seva caminada cap al Palau Nacional, on resguardar la campana. En el trajecte, que va creuar la ciutat fins arribar al centre històric, patrimoni cultural de la humanitat, la música de la banda es torn amb el toc de la campana, en duel per les assassinades i, de vegades, el silenci només el trencava el xiulet del tren, que creua per les abruptes muntanyes que envolten la ciutat, fundada el 1546, el subsòl està ple de mines i va ser un dels més rics centres mexicans d’extracció de plata, or i altres minerals, que sortien del país en benefici només de la colònia espanyola.

Després de deixar la campana a la seu de la governadora Amalia García, es va realitzar una Conferència de Premsa al pati central del mateix Palau de Govern. Allà en nom de les dones de 20 organitzacions impulsores dels actes, la mestra Laura Márquez va animar el Èxode i va llegir uns paràgrafs de la Marxa de Zacatecas que van acabar en l’exigència de Ni una assassinada més ¡.

Prestes estem ja
A combatre
Sentir trucar sona el clarí
Les armes aviat prepareu
I la victòria gaudiu ….
….. Ni una morta més ¡¡¡¡¡¡¡

Isabel Tancat, d’un dels grups que integren Dones de Negre va explicar el balanç de l’Èxode fins aquell moment i Norma Ledezma, la coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), va recordar que ‘els feminicida són crims d’odi i de misogínia ‘, però que les mares seguiran lluitant per aclarir la veritat i trobar les seves filles, perquè’ és difícil, però sí que es pot ‘, va afirmar. Comitiva i personalitats locals es van dirigir després al vestíbul de la Legislatura (el Congrés local) on es va presentar el vídeo Èxode per la Vida, de les Dones de Negre en què es compten els seus orígens i la seva marxa pel desert de Chihuahua el 2002 a direcció a Ciudad Juárez, en el marc de la seva campana permanent Ni Una Més En aquest mateix espai es projecte també la pel lícula ‘En el temps de les papallones’ que explica la història de les tres germanes Mirabal (Minerva, Pàtria i Made) de Sant Domingo, lluitadores contra la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo, per la memòria del qual es va donar nom al 25 de novembre, com a Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

A la tarda, es va realitzar un Concert ‘Per la Vida de les Dones’ a la Plaça Goytia, on va actuar la mezzosoprano Sara Ortiz, acompanyada de Miguel Carlos Rueda a la guitarra i de Paola Robles Camacho a les percussions. Alma Rius, es va incorporar al final de l’actuació per donar la segona veu a les cançons. La música va estar precedida de breus paraules de dones de diferents col • lectius rurals i ciutadans que van voler sumar-se als reclams de Justícia de la caravana. L’advocada Luz Elena Lucha Castro del CEDEHM (http://www.cedehm.org/), va agrair l’hospitalitat de la població i de la seva governadora i va afirmar que “ens complau estar en Zacatecas, llibertària i germana de la ciutat de Dolores … portem les armes de la raó per fer miques la Violència vers les Dones … que aquesta Divisió del Nord derroqui la dictadura sexista que atropella els nostres drets ‘. Castro va recordar que “venim de Chihuahua, bressol de la revolució mexicana; ara volem una nova Revolució, sense quotes de mort i amb grans rius de vida. Les saludem, abracem i les invoquem a actuar contra aquest Mèxic violentat. Rescatem Mèxic ¡¡¡…. Ni Una Més ‘.
Amb aquest mateix lema les Dones de Negre van fer el seu propi performance i es van tombar a terra formant la paraula Ni Una Més ¡¡¡, per exigir la fi dels feminicidis. A continuació, en record del poema Cultiva una rosa blanca de José Martí, van lliurar roses blanques al públic assistent, que tenien com a butaques les escales de la bonica plaça d’Goytia.
La jornada polític cultural va acabar al Palau de la Mala Nit, seu del Tribunal Superior de Justícia de l’estat de Zacatecas, la presidenta és Leonor Varela Parga. Allà es va inaugurar l’exposició ‘No Més’ (Violència contra les Dones) de Sonia Félix Cherit, l’impacte visual molt directe i real, va deixar profundament commocionats a algunes de les mares de Justícia Per nostres Filles.

Segons manifestacions de la diputada M ª Luisa Sosa de la Torre, presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés d’aquest estat, ‘la majoria de feminicidis estan resolts, perquè hi ha un grup d’advocades que, amb fons del govern federal (central) estan investigant els casos, veuen com s’apliquen i estan fent les seves anàlisis ‘. I va explicar també que, des de 2002 ja es realitzen capacitacions en els Ministeris Públics i la Procuradoria. ‘El problema està en els tribunals’ va subratllar, perquè tot just aquest any les han iniciat en el poder judicial, però compten amb el suport de la seva presidenta. La diputada Sosa, que va acompanyar en tot moment a les integrants de l’Èxode en les activitats de ‘la ciutat de la plata’, no tenia informació concreta dels feminicidis perpetrats durant aquest any 2009, però va connectar per telèfon a aquesta reportera amb el accessible procurador de Zacatecas, Ambrosio Romero, que es va oferir amablement, a facilitar les dades demanades, més endavant i per correu electrònic.

peu de foto 1

Les Adelina o l’escaramussa Charras, les dones de la Revolució mexicana, que van acompanyar la marxa per la ciutat de Zacatecas fins al Palau del Govern de l’estat, junt a les dones de l’Èxode per la Vida de les Dones.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 2

La marxa de les Dones de Negre al seu pas per la monumental catedral de Zacatecas, situada al centre històric de la ciutat, nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 3

La campana de l’Èxode per la Vida de les Dones, queda en custòdia al Palau del govern de Zacatecas, durant l’estada i actes de les Dones de Negre a la capital de l’estat.

.

.

.

.

.

peu de foto 4

Les dones de les diferents organitzacions de Dones de Negre, formen les paraules Ni Una Més, ni una assessinada més, a la Plaça Goitia, on va haver-hi diumenge 15 de novembre un concert en el marc de les activitats culturals organitzades per les institucions i organitzacions de Zacatecas.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 5

Performance de NO MAS (Violència contra les Dones) realitzat la nit del diumenge 15, com a tancament dels actes realitzats al pas de la caravana Èxode per la vida de les Dones a la ciutat de Zacatecas.

Per Lidia Vilalta, , text i fotografies.

Mèxic, 13 de novembre de 2009

Norma Ledezma, acabant de penjar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones al Districte Federal de Mèxic. Al seu costat, les mares de l’organització que ella presideix, Justícia per a les nostres filles.

.

.

.

L’advocada i feminista Irma Campos, de Chihuahua,-en cadira de rodes- el seu poema va ser llegit després del Manifest de la caravana a l’Hemicicle Juárez ia qui acompanyen les coordinadores de Dones de Negre. La marxa surt de l’Albereda en direcció al Zócalo de la ciutat de Mèxic.

.

 

.

 D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Lluita Castro i Graciela Ramos acompanyades de diputats i diputades del Congrés Local de Morelos, en marxa davant del palau de Hernan Cortes de Cuernavaca, en direcció a la Suprema Cort de Justícia de l’estat.

..

.

.

Cloenda de l’acte al Zócalo de la ciutat de Cuernavaca, amb les integrants de la caravana i els grups de suport de la capital de Morelos, l’Acadèmia morelense de Drets Humans i el Comitè contra el Femincidio de Morelos, entre d’altres.

.

 

.

Les integrants de Dones de Negre a Toluca, capital de l’estat de Mèxic, en la marxa en direcció al Congrés dels Diputats local.

.

 

 

.

La presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés de l’Estat de Mèxic -vestida de verd- escolta atentament Lluita Castro de Dones de Negre a la seu d’aquesta Comissió parlamentària de la ciutat de Toluca.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, eriodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 14 Aguascalientes i San Luis Potosí

No estan soles, ja que el seu esforç és el nostre alè, criden les feministes a Aguascalientes i San Luis Potosí

Un nodrit grup de dones de diferents organitzacions feministes de la capital de Aguascalientes (La col • lectiva, Les dites feministes, Moviment d’Acció Lèsbica Feminista, Colectivo Arrel, dones independents i Acció Feminista) va decidir prendre els carrers de la seva ciutat per acollir les integrants de la caravana Èxode per la Vida de les Dones, tot i la negativa de les autoritats locals, que els van negar l’ús de la Plaça Exedra, ara anomenada Plaza de Armas, per realitzar un míting conjunt amb les Dones de Negre i Justícia per nostres Filles . No necessitem permís per manifestar-nos, van considerar els col • lectius feministes de Aguascalientes, ja que és un dret constitucional i els llocs públics pertanyen a la societat civil, no són propietat de cap govern o empresa.

Amb aquest empenta inicial, de imbuir dels drets ciutadans, dones d’aquests col • lectius i algunes polítiques del PRD (Partit de la Revolució Democràtica), entre elles la legisladora responsable de la Secretaria d’Equitat i Gènere, Yolanda González, van rebre a l’entrada de Aguascalientes la comitiva chihuahuense i van caminar en silenci acompanyant el toc de campana pel barri on va néixer el grafista i inventor de la Catrina mexicana, José Guadalupe Posada, fins a situar al centre de la ciutat, davant de la catedral.
Algunes dones de l’Èxode van ser requerides en una emissora local per explicar el significat del trasllat de la campana cap a Ciudad Juárez i un altre grup va ser convidat al centre cultural, social i lúdic Rockokó, on se’ls va oferir un dinar, alhora que es departia amb dones d’aquests grups feministes i periodistes locals amb els mateixos propòsits de demanar informació sobre l’Èxode per la Vida de les Dones i els seus integrants.

A l’estona, sota l’emblema de l’àguila distintiva de la ciutat, a la plaça Exedra, les feministes van llegir el seu pronunciament en què se solidaritza amb les Dones de Negre i les animaven, afirmant que “el seu esforç és el nostre alè per saber que no estem soles, que en tot el país es sent un ja n’hi ha prou !!!… Ni una dona menys, ni una morta més !!!…
A Aguascalientes, prosseguia el manifest, som víctimes d’una complicitat entre ineficiència, corrupció i ignorància … Les institucions encarregades de prevenir, denunciar i eradicar la violència contra les dones es queden en els fòrums acadèmics, plens de flors i bons discursos ….. però ‘la impunitat … la manca de recerca, la facilitat amb què els homicides es van sense pagar per la mort d’aquestes dones és indignant …. Les dades oficials sobre feminicidi insulten la nostra intel ligència, subratllaven les feministes, ja que per ells només es va donar un cas, mentre que els diaris groguistes mostren una infinitat de ‘crims passionals’ contra jovenetes d’entre 12 a 25 anys … ‘

Aguascalientes ocupa el cinquè lloc del país pel nombre de feminicidis i aquest any, 4 noies han estat assassinades, segons la legisladora González, que es queixava a més que “els partits només ens miren com a clients per poder cobrir les quotes de gènere. ‘La última víctima assassinada va ser Itzel Monroy Barraza, una estudiant de 17 anys que va decidir acabar la relació amb el seu xicot i ‘ell va matar de quatre punyalades la seva nòvia, després de donar-li salvatge Golpiza i sostenir una forta discussió.’
Per part de la caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones van prendre la paraula Luz Elena Lluita Castro, coordinadora Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) i, de Justícia Per Les nostres Filles, (http://www.justiciaparanuestrashijas.org.mx/) Irene Miramontes i Irani Chávez, que van llegir al seu torn el Manifest de les Dones de Negre amb el que van arrencar a la ciutat de Mèxic.

A continuació, la ruta va parar a San Luis Potosí on també van ser objecte d’una rebuda multitudinari, càlid i emotiu, als afores de la ciutat per part de moltes organitzacions socials i diversos grups d’homes i dones joves i adultes grans i el comitè Municipal del PRD, que van acompanyar la comitiva fins al centre de la ciutat.
Ja gairebé en la foscor i davant del Teatre de la Pau i el Museu de les Màscares, just al costat de la Plaça del Carme, Síria Solís, del Barzón Chihuahua del Ejido Benito Juárez, un dels grups que conformen Dones de Negre, va explicar breument els avatars de la caminada fins a la capital d’aquest estat. La coordinadora de Justícia Per nostres Filles, (http://www.justiciaparanuestrashijas.org.mx/) Norma Ledezma, va recordar que el seu dolor, la seva lluita i l’organització va començar amb la desaparició i mort de la seva filla Paloma i que no cessarà d’ reclamar aquesta Justícia per a la seva filla i la de totes les assassinades a Chihuahua i la resta del país, els perpetradors segueixen lliures a causa de la impunitat. Davant la pena expressada per Norma, una de les dones de l’organització li va llegir un poema de Mario Benedetti, del qual a continuació apuntem el paràgraf inicial i el final.

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo
…..
Porque no estás sola….

Les emocions contingudes, els plors entretallats i els crits no estan soles !!!!! No estan soles !!!!! , A més de la consigna ‘el poble unit mai serà vençut’ van tancar l’acte.
Al final i molt sigilosament, una àvia es va apropar a les mares de JPNH per regalar un llençol perquè poguessin dormir millor durant la resta del trajecte de la campana fins a Ciudad Juárez.

peu de foto 1

Arribada de la marxa Èxode per la Vida de les Dones a la plaça del Zócalo de la ciutat de Aguascalientes on es van fer diferents actes i parlaments.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 2

Reunió de les Dones de Negre al bar-centre-cultural ROCKOKO, amb feministes i organitzacions locals de la ciutat de Aguascalientes, que van oferir menjar a les dones de la caravana.

.

.

.

.

.

peu de foto 3

Ofrena per a les assassinades de Ciudad Juárez i Chihuahua, col.locada en un acte organitzat per diferents organitzacions socials a San Luis Potosí.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 4
les mares del grup Justícia per nostres Filles, amb unes creus simbòliques que porta la caravana, sota l’àguila de la plaça del Zócalo de Aguascalientes.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 5

Banderes negres i barrets roses de les Dones de Negre en arribar a la plaça de la Pau, al costat de la catedral de la ciutat de Sant Lluís Potosí.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 18
Asistens a l’acte de San Luis Potosí situats a l’escala del Teatre de la Pau, devant la plaça del mateix nom, on es van fer els parlaments i ofrenes per a l’Èxode per la Vida de les Dones.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 13 Querétaro (Querétaro) i Guanajuato (Guanajuato)

 

Volem defensors, no opressors dels Drets Humans, reclamen les dones de Querétaro 

 

Representants de joves del col.lectiu De-generades i Agenda de Dones 2.009 van sortir a la trobada de la camioneta amb la campana i l’autobús que transporta a les Dones de Negre a l’entrada de Querétaro, per encaminar cap al centre de la ciutat on, a la Plaça Cívica, esperaven el Èxode per la Vida de les Dones una petita multitud de persones joves i adultes situades davant del Palau de Govern, on va arribar la comitiva i la campana. Les convocants van repartir allà un Butlletí en el qual denunciaven els feminicidis ocorreguts en el seu estat i indicaven dades precises: ‘en tres anys 5 dones van ser assassinades i els responsables no han estat localitzats, tres dels atac van ser per desconeguts de les víctimes i dues dones van ser assassinades pels seus marits, que no han estat detinguts. La Procuraduría de Justícia de l’estat té comptabilitzats almenys 50 casos de dones que van ser brutalment colpejades per les seves parelles ‘però el procurador Arsenio Duran Becerra descarta que els assassinats contra dones siguin producte de la violència de gènere.

No obstant això, les dades de la Comissió Especial sobre Feminicidi elaborat per la Cambra de Diputats central de Mèxic donat a conèixer el 2006 i també recollits en aquest Butlletí, apuntaven el contrari: ‘un 61,3% de dones van patir diferents tipus de violència i un 32,9% la van patir de mans de les seves parelles, però també hi ha violència institucional per manca d’atenció sanitària perquè la taxa de mortalitat materna és molt elevada i situa Querétaro en el rànquing 12 dels 32 estats mexicans. I amb els canvis legislatius que han introduït ‘drets al no nascut’-en aquest estat i altres 16 més de la República mexicana-la situació és pitjor, perquè es concedeix al fetus supremacia de drets sobre els de les dones, a penalitzar l’avortament , fins i tot si és producte d’una violació, el fetus és inviable, o perilla la vida de la mare.
Aquesta és una Llei feminicida, manifestava Gisela Sánchez de León, de l’ONG Salut i Gènere, perquè ‘on hi ha aquesta Llei els metges i infermeres fan de jutges i deixen morir a les dones’, fins i tot si tenen un avortament espontani. Aquests canvis constitucionals, legislatius o penals, segons els estats, ‘han significat per a les dones, una manca d’accés als serveis de salut i una atenció amb qualitat i calidesa’ i per a altres, la mort, subratllava Sánchez. Per a les joves de Querétaro el feminicidi abasta ‘l’assassinat i la mutilació, l’assassinat i la violació i els cops que pugen en intensitat fins que arriben a l’assassinat’. O dit d’una altra manera, ‘és l’extrem d’un continu terror anti femení que inclou una gran quantitat de formes d’abús verbal i físic’. I en aquesta categoria s’inclou l’assassinat, el passat 29 d’octubre de María Fernanda Loranca Aguilar una jove estudiant de 17 anys, que va ser trobada sense vida, amb evidents mostres de violència, penjada i sense roba interior, en un descampat a San Juan del Riu, una ciutat de l’àrea metropolitana de Querétaro, on hi ha maquiles i que ha estat escenari d’altres assassinats del mateix calibre. ‘El 2007, van tenir lloc diversos feminicidis horribles amb tortures, fins els arrencaven els cabells i després les tiraven al riu’, explicava indignada Gisela Sánchez. Dues de les noies treballaven a les maquiles però una era perruquera i molt coneguda per molta gent, perquè anaven a ella per tallar els cabells. Això va generar una mobilització molt forta per part de familiars i coneguts de les tres víctimes. Però el governador i l’alcalde de San Juan del Río van afirmar que no havia feminicidis, prosseguia Gisela, i la gent es va espantar i va parar les mobilitzacions.

Tampoc els considera feminicidis el president de la Comissió de Drets Humans (CDH) de Querétaro, Adolfo Ortega Ozorí, segons recents declaracions seves, de manera que la caravana de les Dones de Negre i les organitzacions i estudiantat d’aquesta ciutat, van modificar la seva marxa cap la Universitat Autònoma de Querétaro (UAQ), per passar davant de la seu de la CDH on van demanar la renúncia al càrrec del responsable de la CDH de Querétaro, Ortega. ‘Volem defensors, no opressors dels Drets Humans’, van reclamar a l’interior del pati de la seu de la Comissió. El president Ortega no va fer acte de presència i la comitiva va seguir el seu camí a la Facultat de Ciències Polítiques (CCPP) de la UAQ corejant consignes com ‘Querétaro escolta, les dones estem en lluita, i per qui sona la campana?, Per Maria Fernanda ‘…

En una placeta contigua a la Facultat de CCPP, que es va anar omplint d’estudiants, Luz Elena Lucha Castro, coordinadora del Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) integrada a Dones de Negre, afirmo que “si no es reconeix el feminicidi, com fan les autoritats de Querétaro, no es poden fer polítiques públiques; ‘Castro va assenyalar que, després del desert, era una brisa ser-hi;’ venim de l’estat més perillós del planeta , on hi ha desordre, impunitat i un estat fallit … les Dones de Negre hem sortit per compartir el nostre camí amb altres organitzacions ‘perquè no acceptem que es responsabilitzi a les víctimes’ per la mida de la faldilla o l’escot ‘. I després d’afirmar que totes som Maria Fernanda, va acabar la seva intervenció assenyalant que, des de la sortida de la caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones s’havien perpetrat 4 nous feminicidis: 2 a Ciudad Juárez i 2 a Chihuahua.

En els dies previs, ja havien assassinat també en Chihuahua, a altres 2 dones, a més del responsable de la Unitat Especial de Delictes contra la vida, del nou Sistema Judicial, Iván Márquez Solorio, un dels millors advocats del Ministeri Públic de Chihuahua que atenia correctament els feminicidis.
La coordinadora de Justícia per nostres Filles (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, va prendre la paraula a continuació per recordar que, ‘mentre estem parlant de les nostres filles i exigint Justícia, elles estaran vives’, i va donar la paraula a Irene Miramontes, una voluntària de la seva organització que les acompanya des que va finalitzar els seus estudis i ‘és com la nostra filla’. Miramontes va recordar que ‘les mares avui es sentin amb el Ministeri Públic per revisar cada expedient, és un treball dur, que ha sortit del dolor i de la impotència de les autoritats’. Poden fer dues coses, va indicar Irene: ‘creure que no es pot canviar, o lluitar i fer que les coses siguin diferents. El meu missatge és que actuïn, ‘va subratllar.

Finalment, Gabino Gómez, de l’Barzón Federació, una altra organització integrant de Dones de Negre va començar a dibuixar i pintar el barret rosa, emblema i distintiu del grup, al voltant del qual es van pintar 9 mans amb el nom de les assassinades de Chihuahua i Ciudad Juárez que van en la caravana. Nou estudiants van compartir la història de cada una de les mares i familiars de les joves a les que “els van ser arrabassats els somnis que tenien. ‘Les mares posaven la mà pintada amb pintura de colors i les i els estudiants van posar el nom. Al final, tots van conèixer les històries personals de cada una de les assassinades i el mural es va quedar en una de les parets de la Facultat dels futurs politòlegs homes i dones Querétano. Elles i ells, a canvi i en nom de la Universitat, els van donar un reconeixement a totes elles.

A la tarda, es va fer acte de presència a Guanajuato, un altre dels estats amb legislacions regressives i repressives contra les dones. Hi havia gran afluència de turistes mexicans ja que s’iniciava un llarg cap de setmana commemoratiu de la Revolució, els principis laics per la qual es va lluitar sembla que estan ja en l’oblit. En aquesta capital i amb la sola companyia de 3 noies d’Amnistia Internacional, les Dones de Negre clausurar simbòlicament, amb un precinte que deia ‘no al masclisme’, el Congrés dels Diputats local, en protesta per aquestes lleis misògines que només garanteixen un retrocés de la societat completa, a més de retallar la vida i la llibertat de les dones i el dret a decidir sobre el seu propi cos.

 

 

peu foto 1
Pprecinte colocat a la porta del Congres dels Diputats de l’estat de Guanajuato, per canviar les seves legislacions contra les dones.

 

 

 

 

 

 

 

peu foto 2
Arribada de la marxa de les Dones de Negre amb la campana, a la tarda, a la plaça de la catedral de Guanajuato.

 

 

 

 

peu de foto 3
Les Dones de Negre i les mares de Justícia per nostres Filles, situades devant del Congres de l’estat de Guanajuato, a la simulacio de precintatje de l’edifici de la sobirania popular que legisla en contra de les dones.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

Novembre 12 Toluca (Estat de Mèxic)

.

Els cossos de seguretat bloquegen a les Dones de Negre al Congrés de l’estat de Mèxic 

.

L’arribada de la comitiva de les Dones de Negre a Toluca, capital de l’estat de Mèxic, va ser boicotejada en certa mesura pel governador i probable aspirant a les eleccions presidencials de 2012, Enrique Peña Nieto (Partit Revolucionari Institucional-PRI), ja que cap de les organitzacions no governamentals-que a Mèxic reben de la mà de les institucions oficials el finançament internacional-ni activista alguna, van fer acte de presència, ni convocar, ni atendre les integrants de l’Èxode per la Vida de les Dones al seu pas per aquesta ciutat industrial, veïna del Districte Federal.
Malgrat el silenci oficial, la caravana de dones chihuahuenses va caminar pel centre de Toluca fins a la Plaça Cívica, coneguda com dels cinc poders, perquè allà es troben entre altres, les seus dels diferents nivells del govern local: l’Executiu de l’estat de Mèxic, la Cambra legislativa i la Presidència municipal (Ajuntament), flanquejats a més, de tres monumentals edificis religiosos: la catedral de Toluca, l’Església del Carme, al costat del Palau del Govern i l’Església de la Veracruz contigua al Congrés dels Diputats .

A la plaça i davant de la seu oficial que es suposa hi ha la sobirania popular de la ciutadania, es van succeir alguns parlaments de les integrants de la caravana cap a Ciudad Juárez per explicar al públic congregat qui són i per què travessen el país amb el duel de la campana, exigint Veritat i Justícia i la fi de la impunitat pels assassinats de dones a tot el territori mexicà.
I va ser en aquesta entrada del Congrés dels Diputats on els guàrdies de seguretat del recinte-coneguts aquí com guaruras-on van tractar d’impedir l’entrada de les Dones de Negre, que tenien sol • licitada i concedida una entrevista amb la Comissió d’Equitat i Gènere de aquest Parlament.
Després d’algunes escaramusses i forcejaments, la presidenta d’aquesta Comissió, Isabel Rojas Icasa (PRI) va sortir de l’edifici, va reduir les resistències del personal de seguretat, va facilitar l’entrada al recinte parlamentari a les visitants i va permetre una reunió en una de les sales, en la qual van estar presents, a més d’ella, altres diputats dels 8 membres (6 dones i 2 homes) que integren aquesta Comissió parlamentària. També va estar present Lorena Cruz, la directora del Consell Estatal de les Dones-la institució que diu assumir les funcions de l’Institut de les Dones, inexistent en aquest estat federal.

Cap de les dones institucionals, dedicades a defensar els drets de les dones tenia dades dels assassinats de dones ocorreguts en el seu estat durant aquest any 2009, però l’estudi donat a conèixer el 2006 per la ‘Comissió Especial sobre Feminicidi‘ realitzat a 10 ( dels 32) estats mexicans, dirigit per l’antropòloga i ara ex parlamentària Marcela Lagarde i coordinat per la periodista Sara Lovera, va demostrar que és l’estat de Mèxic el que registra el major nombre d’assassinats violents de dones. En el primer quinquenni del 2000, hi va haver més de mil crims de dones, el 25% dels detectats a tot el país.
La presidenta d’aquesta Comissió parlamentària, Isabel Rojas, va estar molt violenta verbalment davant les Dones de Negre, volent controlar en tot moment l’ús de la paraula.
Una altra de les portaveus de Dones de Negre, l’assessora Isabel Tancat informar al grup de diputades i parlamentaris de les modificacions als Codis Penals i de procediments i altres canvis legislatius en l’estat de Chihuahua, per oferir-los a la Comissió tota la col.laboració que necessitaran , per dur endavant els seus treballs a favor de l’aclariment dels assassinats.
Rojas va afirmar que ara ‘estan entrant a canviar les lleis’, gairebé els va ordenar que formessin una Comissió per a que es posin en contacte amb ella i els va indicar que ella també tenia molt de dolor per una experiència personal que no va concretar, però que totes presumim era conseqüència de violència cap a alguna persona propera a ella.
Norma Ledezma, la coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx) li va indicar que havia de parlar amb un altre to i va recordar les barreres de la seguretat a les portes del Congrés perquè “no hem vingut armades, els delinqüents estan en els escriptoris ‘, va afirmar rotunda.

L’advocada Luz Elena Lluita Castro del CEDEHM (http://www.cedehm.org/) i de Dones de Negre va afirmar que reprenien el seu dolor, com ho havien fet per un diputat de Morelos, però li va recordar que no venien a demanar res sinó a donar-los la seva experiència per poder reformar el sistema acusatori. ‘Nosaltres vam aconseguir introduir la perspectiva de gènere en tot el sistema legal gràcies a l’ajuda de les expertes de Xile i Argentina. Els podem donar tota la informació per tal que no comencin de zero ‘va oferir Castro a Rojas i va afegir que també els podien facilitar els instruments que, a través de les feministes i activistes, havien aconseguit aplicar en l’estat de Chihuahua.

L’enllaç que va sol.licitar la presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere va quedar constituït per Pàtria Jiménez i Esther Morales, integrants de Dones de Negre, que van organitzar els actes de sortida al Districte Federal i coordinar algunes activitats en els estats propers a la capital mexicana .
La caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones va continuar el seu camí en direcció a Querétaro i Guanajuato, al centre de la República mexicana, dos estats dels més conservadors del país, que han introduït canvis legislatius i constitucionals locals que impliquen un enorme retrocés en els drets de les dones, entre ells la penalització de l’avortament, fins i tot després d’una violació o davant la possibilitat de mort de la mare.

.

Peu de foto 1
Integrants de Dones de Negre pinten creus roses en el seu camí cap al centre de la ciutat de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 2
Les Banderes negres de dol per les assassinades i desaparegudes de Ciudad Juárez i Chihuahua, passen davant del mercat amb vitralls a la capital de l’estat de Mèxic, en la marxa cap al Congrés dels Diputats local.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 3
L’Èxode per la Vida de les Dones sota les arcades del Palau de Govern Municipal de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 4
Míting a la plaça davant de la catedral de Toluca i davant el Congrés dels Diputats d’aquest estat.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 5
La caravana s’acosta a l’Església del Carme a la plaça Cívica del centre de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 6
Luz Elena Lluita Castro
està explicant als mitjans de comunicació locals que els impedeix l’entrada al Congrés dels Diputats local.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 7
La presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere de la Cambra, Isabel vermelles, surt a parlar amb les Dones de Negre.

.

.

.

.

.

Peu de foto 8
La presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés de l’Estat de Mèxic-vestida de verd-escolta atentament a Luz Elena Lluita Castro de Dones de Negre a la seu d’aquesta Comissió parlamentària de la ciutat de Toluca.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

10-11 de novembre Cuernavaca (Morelos)

 

 

El Parlament de Morelos es compromet a crear una comissió per investigar els feminicidis 

 

Cuernavaca va donar una calorosa i efusiva benvinguda a les integrants de l’Èxode per la Vida de les Dones, que va arribar la nit del 10 de novembre a aquesta capital de l’estat de Morelos. El col.lectiu de les Dones de Negre, va ser rebut a l’espai Catalunya un saló de comissions del Congrés dels Diputats, a part del recinte legislatiu local, on es va fer la primera presa de contacte. En el sopar van assistir diferents activitas feministes i de moviments socials, sota el lideratge de l’Acadèmia Morelense de Drets Humans (AMDH) i la Xarxa Cocofem (Comitè contra el Feminicidi de Morelos), organitzadores de l’agenda de la visita i de les diverses activitats de la caravana en aquesta capital federal.
La recepció va estar a càrrec de la presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés de diputats local, Tania Valentina del PT (Partit del Treball) i també va rebre la comitiva de dones chihuahuenses i acompanyants el mateix president del Congrés de Morelos, Othon Sánchez Vela (Nova Aliança), present en el sopar de benvinguda.

Tot Morelos només té 1,8 milions d’habitants, gairebé la mateixa població que Ciudad Juárez (1.5) però, tot i ser tan poc poblat, és el primer estat en incidència i percentatges de feminicidis del país, segons ens indicava Patricia Bedolla, de l’AMDH . El 2009 ja són 30 les assassinades violentament segons dades de l’Observatori Nacional de Feminicidis, que té delegacions a 13 dels 32 estats mexicans. Nadxieelii Carranco, coordinadora de la Cocofem, va confirmar la xifra i va afegir que “només hi ha un home detingut i perquè es va entregar voluntàriament, per tenir una sentència més lleu. Sobre els altres assassins va indicar que ‘es tenen els noms i les dades, però mai van a per ells‘. En nou anys, del 2000 al 2009-sense comptar 2005, que no hi ha xifres recollides-han mort violentament a Morelos 240 dones, la majoria de les vegades a mans dels seus marits o exparelles i altres familiars. El que confirma que és la pròpia llar el lloc més perillós per a les dones en aquest estat federal. No hi ha estadístiques de les desaparegudes.
El Tribunal Superior de Justícia ‘està supertancat a les peticions de la Cocofem i altres organitzacions, i el Procurador es nega a atendre la petició de reunions bimestrals que demanen les organitzacions de dones’ per a realitzar investigacions i analitzar dades conjuntes amb els experts i perits forenses del Ministeri Públic, explicava Carranco.

La negativa a escoltar per part de la Procuradoria de Morelos la vam poder confirmar l’endemà, quan la caravana de l’Èxode per la vida de les Dones fer front a la seva seu una ofrena de 30 espelmes, tantes com assassinades aquest any a Morelos i un parell de cares de maniquís, mentre esperaven la resposta per dialogar amb el procurador, Pedro Luís Benítez Vélez, que només té 5 mesos en el lloc, ja que el governador va canviar a l’anterior, per un escàndol relacionat amb presumptes vincles amb el narcotràfic.
Però la reixa del recinte de la Procuradoria no es va obrir a les Dones de Negre, que van seguir la seva marxa en silenci cap al Congrés dels Diputats, només trencat pel toc de la campana, en duel per les assassinades de Ciudad Juárez i les 30 de Morelos. En primer lloc, caminaven les mares i familiars de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), seguides dels diferents col • lectius que integren Dones de Negre, amb les seves túniques negres-expressió del dol i el dolor-i els seus barrets roses, el color de la vida i la joventut i símbol dels somnis arrabassats a les seves filles. Les seguia un seguici de dones i homes de les organitzacions locals convocants, a més del grup artístic ‘lunámbulas’, dos joves abillades de manera especial evocant a Frida Kahlo per ressaltar aquesta violència contra les dones.

A les portes del recinte legislatiu les estaven esperant, a més de Tania Valentino i Othon Sánchez Vela, la diputada Hortensia Figueroa (Partit de la Revolució Democràtica-PRD), Javier Estrada (Partit Verd), el vicepresident del Congrés, Rabindranath Salazar, la diputada Jessica Ortega i Jorge Arizmendi, president de la Comissió Política d’aquest Parlament estatal.
Luz Elena Lluita Castro, advocada i coordinadora del CEDEHM, Centre de Drets Humans de les Dones, (http://www.cedehm.org/) un dels col.lectius que integren Dones de Negre, va recordar al grup de parlamentaris i assistents, que omplien una de les sales del Congrés dels diputats, que diversos organismes internacionals com Amnistia Internacional, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i les Nacions Unides han expressat qüestionaments sobre els feminicidis en reiterades ocasions a l’Estat mexicà, les recomanacions va anunciar que els lliurarien. Castro va demanar en nom de la caravana que ‘formaran una Comissió Especial sobre Feminicidi en aquest Parlament local perquè puguin investigar, homologar i fer canvis legislatius’ que garanteixin els drets de la vida de les dones i per a que “no haguessin de passar per la negligència, i la corrupció que és l’experiència de Chihuahua, i poguessin, a més, actuar amb la deguda diligència ‘per atendre els assassinats de Morelos.

Es va projectar el vídeo L’Èxode per la Vida, que recull la història de les lluites de les Dones de Negre des dels seus inicis i de seguida, les diputades i diputats van fer curtes intervencions en les quals es van comprometre a crear aquesta Comissió per investigar els feminicidis a Morelos . El diputat Jorge Arizmendi els va confessar que “en cadascuna de vosaltres veig la cara d’Irma, la meva dona, el seu dolor i el meu per l’assassinat de la meva filla fa vuit anys. Sóc un més de vosaltres, va subratllar Arizmendi, que va assenyalar que l’han anomenat enemic del govern per reclamar Justícia.
Norma Ledezma, coordinadora de JPNH, va prendre emocionada la paraula per solidaritzar-se amb el diputat, explicar que “fa set anys, 8 mesos i 9 dies el sol va deixar de brillar per a mi, perquè la meva filla Paloma va sortir a l’escola i mai va tornar. Als 17 dies el seu cos va ser trobat en un rierol de la ciutat de Chihuahua i més tard me la van lliurar en una caixa segellada ‘. Ledezma va recordar que les mares carreguen moltes històries de dolor i angoixa i continuar que la campana doblaria també per la seva filla, a més de les dones assassinades a Ciudad Juárez i l’estat de Morelos.

Després de la clausura de l’acte per Amèrica Preciado Baena, de l’AMDH, parlamentaris, homes i dones, es van sumar a la comitiva, que va marxar en direcció al Tribunal Superior de Justícia (TSJ), tocant la campana en el seu duel silenciós. El seu president , Jesús Roses Pérez, va acceptar rebre una petita comissió de les Dones de Negre, però com eren moltes, finalment va baixar al carrer per reunir-se amb la comitiva, a la plaça que flanqueja les instal.lacions de l’alt Tribunal. Allà les Dones de Negre li van oferir, amb tot el respecte, facilitar-observacions sobre les sentències amb perspectiva de gènere, que elles ja han aconseguit que s’apliquin, després de canvis legislatius en el seu estat de Chihuahua i li van demanar que creés una “Unitat Especial ‘ per investigar els feminicidis a l’estat de Morelos.
La caravana va acabar les seves activitats a la plaça d’Armes de Cuernavaca, on hi va haver diversos parlaments després dels quals, les ‘lunàmbulas’ desenvolupar un poema-performance amb fils vermells que van trencar per simular l’alliberament de les dones.

 

 

Peu Foto1
Maniquís davant la Procuraduría de Morelos, que no va obrir la porta per rebre les integrants de Dones de Negre al seu pas per Cuernavaca.

 

 

 

 

 

Peu Foto2
Mares de assassinades i desaparegudes, de l’organització Justícia Per nostres Filles, escolten les intervencions dels parlamentaris en el Congrés de l’estat de Morelos.

 

 

 

 

 

Peu Foto3
Vista de la sala del Congrés amb la taula de les intervencions al fons. En primer pla els barrets roses de les Dones De Negre.

 

 

 

 

 

Peu Foto 4
D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Luz Elena Lluita Castro i Graciela Ramos acompanyades de diputats i diputades del Congrés estatal de Morelos, van davant del palau d’Hernán Cortés de Cuernavaca, en direcció a la Suprema Cort de Justícia de l’estat.

 

 

 

 

Peu Foto 5
Performance del grup Lunámbulas, abillades amb motivacions preses del patiment físic de Frida Kahlo, en la marxa de l’Èxode per la Vida de les Dones pels carrers de Cuernavaca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 6
Performance del grup Lunámbulas a l’escenari del Zócalo, amb la col.laboració de les mares de Justícia per nostres Filles els que lliguen amb fils vermells

 

 

 

 

 

Peu Foto 7
Les organitzacions locals van preparar una ofrena a les víctimes de feminicidi, del seu estat i de l’estat de Chihuahua, d’on procedeixen les integrants de Dones de Negre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Peu de foto 8
Cloenda de l’acte final al Zócalo de la ciutat de Cuernavaca, amb les integrants de l’Èxode i els grups de suport de la capital de Morelos: l’Acadèmia Morelense de Drets Humans i el Comitè contra el Feminicidi de Morelos, entre d’altres. Totes canten l’himne Ni Una Més ¡¡¡¡