Clariana de comunicació

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

Novembre 12 Toluca (Estat de Mèxic)

.

Els cossos de seguretat bloquegen a les Dones de Negre al Congrés de l’estat de Mèxic 

.

L’arribada de la comitiva de les Dones de Negre a Toluca, capital de l’estat de Mèxic, va ser boicotejada en certa mesura pel governador i probable aspirant a les eleccions presidencials de 2012, Enrique Peña Nieto (Partit Revolucionari Institucional-PRI), ja que cap de les organitzacions no governamentals-que a Mèxic reben de la mà de les institucions oficials el finançament internacional-ni activista alguna, van fer acte de presència, ni convocar, ni atendre les integrants de l’Èxode per la Vida de les Dones al seu pas per aquesta ciutat industrial, veïna del Districte Federal.
Malgrat el silenci oficial, la caravana de dones chihuahuenses va caminar pel centre de Toluca fins a la Plaça Cívica, coneguda com dels cinc poders, perquè allà es troben entre altres, les seus dels diferents nivells del govern local: l’Executiu de l’estat de Mèxic, la Cambra legislativa i la Presidència municipal (Ajuntament), flanquejats a més, de tres monumentals edificis religiosos: la catedral de Toluca, l’Església del Carme, al costat del Palau del Govern i l’Església de la Veracruz contigua al Congrés dels Diputats .

A la plaça i davant de la seu oficial que es suposa hi ha la sobirania popular de la ciutadania, es van succeir alguns parlaments de les integrants de la caravana cap a Ciudad Juárez per explicar al públic congregat qui són i per què travessen el país amb el duel de la campana, exigint Veritat i Justícia i la fi de la impunitat pels assassinats de dones a tot el territori mexicà.
I va ser en aquesta entrada del Congrés dels Diputats on els guàrdies de seguretat del recinte-coneguts aquí com guaruras-on van tractar d’impedir l’entrada de les Dones de Negre, que tenien sol • licitada i concedida una entrevista amb la Comissió d’Equitat i Gènere de aquest Parlament.
Després d’algunes escaramusses i forcejaments, la presidenta d’aquesta Comissió, Isabel Rojas Icasa (PRI) va sortir de l’edifici, va reduir les resistències del personal de seguretat, va facilitar l’entrada al recinte parlamentari a les visitants i va permetre una reunió en una de les sales, en la qual van estar presents, a més d’ella, altres diputats dels 8 membres (6 dones i 2 homes) que integren aquesta Comissió parlamentària. També va estar present Lorena Cruz, la directora del Consell Estatal de les Dones-la institució que diu assumir les funcions de l’Institut de les Dones, inexistent en aquest estat federal.

Cap de les dones institucionals, dedicades a defensar els drets de les dones tenia dades dels assassinats de dones ocorreguts en el seu estat durant aquest any 2009, però l’estudi donat a conèixer el 2006 per la ‘Comissió Especial sobre Feminicidi‘ realitzat a 10 ( dels 32) estats mexicans, dirigit per l’antropòloga i ara ex parlamentària Marcela Lagarde i coordinat per la periodista Sara Lovera, va demostrar que és l’estat de Mèxic el que registra el major nombre d’assassinats violents de dones. En el primer quinquenni del 2000, hi va haver més de mil crims de dones, el 25% dels detectats a tot el país.
La presidenta d’aquesta Comissió parlamentària, Isabel Rojas, va estar molt violenta verbalment davant les Dones de Negre, volent controlar en tot moment l’ús de la paraula.
Una altra de les portaveus de Dones de Negre, l’assessora Isabel Tancat informar al grup de diputades i parlamentaris de les modificacions als Codis Penals i de procediments i altres canvis legislatius en l’estat de Chihuahua, per oferir-los a la Comissió tota la col.laboració que necessitaran , per dur endavant els seus treballs a favor de l’aclariment dels assassinats.
Rojas va afirmar que ara ‘estan entrant a canviar les lleis’, gairebé els va ordenar que formessin una Comissió per a que es posin en contacte amb ella i els va indicar que ella també tenia molt de dolor per una experiència personal que no va concretar, però que totes presumim era conseqüència de violència cap a alguna persona propera a ella.
Norma Ledezma, la coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx) li va indicar que havia de parlar amb un altre to i va recordar les barreres de la seguretat a les portes del Congrés perquè “no hem vingut armades, els delinqüents estan en els escriptoris ‘, va afirmar rotunda.

L’advocada Luz Elena Lluita Castro del CEDEHM (http://www.cedehm.org/) i de Dones de Negre va afirmar que reprenien el seu dolor, com ho havien fet per un diputat de Morelos, però li va recordar que no venien a demanar res sinó a donar-los la seva experiència per poder reformar el sistema acusatori. ‘Nosaltres vam aconseguir introduir la perspectiva de gènere en tot el sistema legal gràcies a l’ajuda de les expertes de Xile i Argentina. Els podem donar tota la informació per tal que no comencin de zero ‘va oferir Castro a Rojas i va afegir que també els podien facilitar els instruments que, a través de les feministes i activistes, havien aconseguit aplicar en l’estat de Chihuahua.

L’enllaç que va sol.licitar la presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere va quedar constituït per Pàtria Jiménez i Esther Morales, integrants de Dones de Negre, que van organitzar els actes de sortida al Districte Federal i coordinar algunes activitats en els estats propers a la capital mexicana .
La caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones va continuar el seu camí en direcció a Querétaro i Guanajuato, al centre de la República mexicana, dos estats dels més conservadors del país, que han introduït canvis legislatius i constitucionals locals que impliquen un enorme retrocés en els drets de les dones, entre ells la penalització de l’avortament, fins i tot després d’una violació o davant la possibilitat de mort de la mare.

.

Peu de foto 1
Integrants de Dones de Negre pinten creus roses en el seu camí cap al centre de la ciutat de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 2
Les Banderes negres de dol per les assassinades i desaparegudes de Ciudad Juárez i Chihuahua, passen davant del mercat amb vitralls a la capital de l’estat de Mèxic, en la marxa cap al Congrés dels Diputats local.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 3
L’Èxode per la Vida de les Dones sota les arcades del Palau de Govern Municipal de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 4
Míting a la plaça davant de la catedral de Toluca i davant el Congrés dels Diputats d’aquest estat.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 5
La caravana s’acosta a l’Església del Carme a la plaça Cívica del centre de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 6
Luz Elena Lluita Castro
està explicant als mitjans de comunicació locals que els impedeix l’entrada al Congrés dels Diputats local.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 7
La presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere de la Cambra, Isabel vermelles, surt a parlar amb les Dones de Negre.

.

.

.

.

.

Peu de foto 8
La presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés de l’Estat de Mèxic-vestida de verd-escolta atentament a Luz Elena Lluita Castro de Dones de Negre a la seu d’aquesta Comissió parlamentària de la ciutat de Toluca.