Blanca Isela Martínez Mendoza ens convida a llegir al seu bloc les cróniques de viatge que ha redactat en el seu trajecte per Centreamérica al novembre de 2009.

“Narració del recorregut que realitzo via terrestre per el Centre i una part del Sud d’Amèrica, amb l’objectiu d’arribar a Colòmbia, a participar en la Tercera Trobada de Periodistes amb Visió de Gènere“.

Enllaços als Capítols:

Aquí vamos de nuevo.

Formal inicio en Tapa -no muy- chula.

¡Ay reata, no te revientes que apenas es el primer tirón!

Mi primer revés: no pude salir de Guatemala. (Ah y por cierto, hay que dar de baja mi grabadora).

Me metí en Honduras y en aprietos.

Honduras y el golpe… de timón.

Persiguiendo aviones y ¡upss! Se acabó el dinero.

¡Merezco estar en Panamá!

Bogotá: con aroma de café.

Mi descubrimiento de Sudamérica

Colombia: El riesgo es que te quieras quedar.

29 de desembre de 2009

.

Comunicat de Premsa

.

.

L’Institut Català de les Dones ofereix a les entitats un taller sobre acceptació de la pròpia imatge des del punt de vista de gènere

L’objectiu de la sessió és reflexionar sobre el seguiment de “dietes miracle”, el consum de productes d’estètica i la pressió social per tenir un cos extremadament prim

L’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, ha ampliat el programa formatiu Eines de participació que ofereix a les entitats amb el taller Sóc dona i estic bé amb el meu cos. L’objectiu de la sessió és incentivar la millora de l’autoestima i l’acceptació de la pròpia imatge corporal des del punt de vista de gènere.

El taller promou la reflexió sobre el seguiment de “dietes miracle”, el consum de productes d’estètica, la pressió social per tenir un cos extremadament prim i jove i el risc dels trastorns pel comportament alimentari.

Els tallers Eines de participació formen part del catàleg de recursos que l’ICD posa a l’abast de les associacions de dones, ens locals, biblioteques, centres culturals i d’altres entitats i institucions. Aquestes sessions són gratuïtes, tenen una durada de dues hores i inclouen conferències i debats. L’enfortiment de les entitats de dones i la creació de xarxes entre elles és un dels objectius del Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011.

Dins d’aquest programa, l’ICD ha organitzat l’any 2009 un total de 136 tallers a tota Catalunya. Altres tallers que poden ser sol·licitats són:

• Dones i salut: espais de participació

• Migració-mediació: les dones com a ponts de cultura

• Participar és transformar

• Dones i medi ambient

• Les aportacions socials de les dones: històries i experiències

• Ciutadania i gènere: de la lluita pel sufragi a la plena ciutadania

• La violència en les relacions de parella

• L’experiència de les dones a l’entorn quotidià

Per a més informació podeu consultar el web de l’Institut Català de les Dones

.

.

Per Lucía Sepúlveda

Per Periodismo Sanador

28 de desembre de 2009

.

Emblemàtic judici a Villarrica abans de l’elecció presidencial

El proper vuit de gener – només nou dies abans que els xilens triin president Eduardo Frei o Sebastián Piñera – s’iniciarà a la meridional ciutat de Villarrica, a una hora de Temuco, el judici oral a la cineasta Elena Varela. Es tracta d’una causa emblemàtica per a la llibertat d’expressió i els drets humans, iniciada el maig de 2008 per el ministeri públic, sota el govern de Michelle Bachelet. La documentalista que advoca pels drets del poble maputxe va patir tortura, va ser sentenciada pels mitjans com a terrorista i enviada a la presó en una presó d’alta seguretat, seguida per reclusió nocturna. El seu material fílmic va ser segrestat al costat de la seva llibertat de desplaçament, per gairebé tres anys. En plena zona del conflicte maputxe / Estat xilè / forestals, l’elecció dels jutges – en aquest cas, elecció de sentència-tindrà com a resultat la defensa irrestricta de la llibertat d’expressió amb la llibertat de la imputada, o la seva condemna, mediada per la variant que adopti el tribunal considerant els 15 anys de presó sol licitats pel ministeri públic i segellant un procés similar als realitzats en dictadura.

(…)

Enllaç a seguir legint a en castellà Periodismo Sanador.

Text de Dalia Acosta, periodista cubana i amiga de Jorge García

Fotografía de Tona Gusi
26 de desembre de 2009

.

.

L’HAVANA, dic (IPS) – Per al trobador cubà Jorge García només hi podia haver alguna cosa en aquesta vida tan important com la llibertat: “dir el que se sent, encara que fereixi”. Així, amb la veritat als llavis i en cada cançó, va viure amb honestedat i una coherència admirable els 50 anys de la seva vida.

“No veig la cançó com un tema per tractar, la veig com una realitat que narrar, com una sensació que dir. Es tracta de filosofar una mica sense pretensions de savi … El que sí que faig, sempre, és la cançó des de l’honestedat. Puc estar equivocat, però és la meva veritat “, va dir en una entrevista per al setmanari uruguaià Bretxa.

Amb aquesta mateixa integritat i total lucidesa, García va viure aquest mes de desembre els moments difícils que van succeir a un diagnòstic de limfoma no Hodking. Conscient en tota la seva magnitud del moment que estava vivint, va morir sense conformar s’hi però serè, la matinada del passat diumenge 20 de desembre.

Les cendres del trobador van ser escampades a l’altre dia, just en l’horari del vespre que tant estimava, des d’un lloc en el malecón habanero conegut com l’esplanada del castell de La Punta, on l’any passat havia planificat gravar un “concert adreça”.

“Aquest lloc va ser l’únic de la ciutat que li vaig ensenyar a Jorge”, va encertar a dir Marta María Ramírez, la seva “núvia”, com a ell li agradava dir-li feia gairebé 15 anys. Just a ella li tocarà seguir de prop “Trovades”, un disc-DVD en procés de producció i en el que García va recrear la seva obra valent-se d’instruments antics.

“Les seves cançons van trobar en les sonoritats renaixentistes un repòs, un ‘a plaer’, com si haguessin estat creades en aquestes èpoques, quan el llaüt i l’arpa eren poesia”, va dir a IPS Teresa Pau, directora del Conjunt de Música Antiga Ars Longa . “Era com els antics trobadors: noble, culte, d’una senzillesa i especial sensibilitat”, va afirmar.

A mitjans d’aquest any, García, que va estudiar música des dels vuit anys i era graduat del Conservatori Alejandro García Caturla, de Cuba, va escriure a mà en nits i matinades interminables i va organitzar  cadascun dels instruments que faria servir  en Ars Longa i pel percussionista Ruy Adrián López Nussa.

“Per la seva expressa voluntat (el concert) va ser gravat en una església en plena avinguda del port, sense condicions acústiques, però ell veia la bellesa en això, en els sons de la ciutat contaminant les seves cançons”, va explicar a IPS el realitzador Pavel Giroud , que tenia al seu càrrec la direcció del DVD “Trovades”.

“Deixar un llegat com aquest abans de la partida és un privilegi que només es permeten no els millors artistes sinó els autèntics, els que encara silenciats en vida, saben que tenen alguna cosa pròpia que algú, necessitat de rebre’l, acollirà en algun moment” , va afegir el director de cinema.

En un temps en què cada vegada amb més freqüència sota la influència del mercat i la moda se substitueix la paraula trobador per cantautor, Jorge García defensava la seva filiació a una única trova cubana, a una trova que es remunta als temps de Sindo Garay i, que al seu parer, es resistia a dividir-se en vella, nova o novíssima.

Ser trobador era per a ell molt més que cantar acompanyat d’una guitarra. “És una actitud davant del món. És suportar que et diguin boig des del més elemental seny. És no tenir por a dir el que se sent encara que fereixi. És viure la utilitat d’una cançó sense posar-li preu i etiqueta. És un lliurament incondicional”, va confessar a la premsa.

“Treballar és l’únic que he fet en la meva vida”, va dir una vegada recordant els anys 90, quan, sota l’amenaça de les apagades diaris que paraven Cuba en plena crisi econòmica, es va inventar la penya El fandango del candil, un espai cultural únic a l’Havana de llavors, que funcionava sense àudio i amb espelmes.

“En bicicleta, amb la guitarra a la mà i moltes però moltes ganes, un munt d’espelmes i un munt de cançons, és la imatge que guardo de Jorge, l’amic”, va recordar Rei Guerra, un dels més importants guitarristes cubans, radicat des de 2003 als Estats Units, i l’únic músic a qui Jorge li va dedicar una cançó.

Amb la mateixa “màgia” d’aquelles nits de “fandango”, Guerra va arribar a ser part d’un disc del trobador. “No vaig poder aguantar-me i sense voler em vaig veure amb la meva guitarra tocant amb ell i aprenent les seves cançons, les seves sentències agudes i directes, sense adorns ni ornamentacions manieristes a l’acte de dir una veritat”, va dir a IPS via correu electrònic.

Va ser amb aquest mateix sentit tan seu de la humilitat en què, el 1999, va convidar a un grup de trobadors a gravar”Anem tots a cantar”, un homenatge de la Nova Trova a Teresina Fernández, la més important autora cubana de cançons infantils que durant anys havia estat gairebé oblidada pels mitjans de comunicació i l’oficialitat.

”El fet que ell (García) estigui fent aquest projecte, em diu que és molt experimentat en solidaritat, en humanitat i en trova, que són paraules i arguments que a mi sempre m’han interessat molt”, va opinar en aquell moment el trobador Silvio Rodríguez, un dels participants en el projecte.

I així mateix va dedicar diversos mesos del 2000 a una sui generis gira per Cuba. En lloc de privilegiar els grans escenaris de les capitals provincials, García va afavorir els petits espais, les comunitats perdudes en el pantà, a la muntanya i fins i tot en el temps, els llocs on mai havia arribat un trobador.

Cinc anys després, quan la vida el va portar de tornada a l’oriental ciutat de Gibara com a convidat al Festival Internacional de Cinema Pobre d’Humberto Solás, sense planificacions ni acords previs amb les autoritats de patrimoni, en va tenir prou amb dir: “m’agradaria fer un concert al teatre vell “.

Tancat des del 1972, l’edificació construïda el 1889 es va obrir per acollir García i a un públic fidel que el va acompanyar, novament, a la llum de les espelmes. “Vam obrir el teatre per la sinceritat amb què Jorge sempre ho va fer tot”, va explicar a IPS l’arquitecte Albert Mora, que llavors dirigia l’Oficina de Conservació de Monuments de Gibara.

Torna a Gibara va ser un dels tants somnis no complerts. Tampoc va aconseguir realitzar una nova gira per llocs de difícil accés, cantar en els asils d’ancians de la capital cubana o reunir en un disc aquelles cançons de Sindo Garay (1867-1968), Rafael Gómez, Teofilito (1989-19719) o Maria Teresa Vera (1895-1965), a les que solia retornar concert rere concert.

A la seva inauguració discogràfica amb “Jorge García” (1991), van seguir “Més Enllà” (1996), “Canvis” i “Anem tots a cantar. Homenatge de la Nova Trova a Teresina Fernández” (1998), “Hi ha de tot a la Vinya del Senyor “(2003),” Jorge García en viu “(2005) i el CD-DVD” 1, 2, 3 trovada “(2008).

Amb presentacions en importants escenaris de Uruguai, Argentina, Veneçuela, Nicaragua i Alemanya i una tasca sistemàtica a Cuba, García solia estar absent dels grans mitjans cubans, principalment la televisió, encara que les seves cançons sí que mantenien una freqüència important en la ràdio i en espais alternatius.

Per als qui van seguir la seva obra i van passar els seus enregistraments de mà en mà, els seus amics més propers i per a ell mateix, es tractava de la conseqüència directa d’haver estat sempre fidel a si mateix, de no fer concessions ni acceptar prebendes, de defensar la seva independència artística i el dret a dir, lliurement, el que pensava.

“He tingut l’oportunitat de viure i treballar fora de Cuba. Però per a mi, fins ara, no ha estat una opció. Em faría molt de mal deixar darrera als amics, el mar i l’embruix de la brisa d’aquesta illa”, va reconèixer a l’entrevista concedida a Bretxa, el 2005, en ocasió d’una gira de concerts per aquest país sud-americà.

Van ser els temps en què l’escriptor cubà Leonardo Padura degué d’escoltar diverses vegades les 14 cançons que integrarien un nou àlbum i va notar que “Jorge vivia els seus dies i feia el seu art amb una coherència desafiant, com si només de les seves obsessions, les seves revoltes i amors brotés la inspiració del seu treball i del seu caminar pel món “.

És la coherència que es respira quan el trobador canta “només per tu serà que no me’n vagi / el teu cos té forma de país”, quan denuncia el passejar pels carrers de la seva ciutat dels captaires nous o rebutja als militars que s’apoderen de la terra, quan li assegura a l’amor que li ha “molts segles d’esperança”.

Amb les seves cançons, “em vaig adonar que Jorge García, home i artista, no podia ser d’una altra manera perquè ell era una representació immillorable de la fidelitat: en primer lloc a si mateix i a la seva responsabilitat artística. Jorge va ser, sempre, un entossudit i va pagar amb gust, diria que alegrement, les quotes que exigeix ser íntegre i cabal “, va assegurar Padura a IPS. (FIN/2009)

.

.

Aquest Any volem seguir canviant  totes les coses que no ens agraden…

de manera saludable i sostenible!!!!!!!!!!

Per un planeta sa, net i en pau on les persones siguin les protagonistes  de les seves vides…

Bona Nadal !

Per M. Dolors Viñas,

Adequació de la felicitació de CAPS

.

.

Comissió de Coordinació XIDPIC.CAT- XIPVG

Comissió XIDPIC.CAT- XARXA MED. INFORMACIÓ i COMUNICACIÓ amb V.G.

22 de desembre de 2009

.

.

Hola a totes i a tots,

Com ja sabeu la XIDPIC.CAT forma part de la Fundació Anna Lindh (a través de la seva xarxa estatal), que és una Fundació Euromediterrània que treballa pel diàleg entre les cultures.

D’acord amb la passada reunió de la Comissió de Coordinació del dia 17 de desembre:

Us fem arribar les bases del projecte ‘ Vecinos’ ( encara que s’hauria de dir ‘Veïnatge’ o ‘ Veïnes i Veïns’) a fi que hi participem periodistes i comunicadores i comunicadors de la XIDPIC.CAT.

Ho podem fer amb un màxim de 3 fotografies per persona.(Veiu les característiques en la documentació adjunta).

Ens heu d’enviar les fotografies i les dades que se’ns demanen màxim el dia 13 de gener de 2010 a aquest correu:coordinacioxidpic.cat@gmail.com , ja que el dia 14 la Comissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT decidirà les 10 fotografies finalistes que lliurarem el dia 15 a la Coordinació estatal de la Fundació Anna Lindh, que recau en l’IEMed. A partir del dia 18 de gener del 2.010 es farà el procés de selecció final entre totes les ciutats. La selecció definitiva de les imatges que definiran l’exposició convertides en banderoles de 3 x 2 m: 27 de gener de 2010

Fora bo que en les fotografies hi hagués algun indici de la ciutat de Barcelona o d’altres indrets de Catalunya a fi de visualitzar millor la diversitat territorial.

Entre totes les fotografies d’arreu de l’Estat se n’escollirà una que, en forma de banderola, s’exposarà simultaniament a diverses ciutats de l’Estat espanyol. El 22 de gener es coneixeran les ciutats a on s’intal·laran les banderoles entre el el 10 i el 28 de febrer.

Totes les fotografies escollides ( seleccionades) estaran penjades en una galeria virtual a la web estatal de la Fundació Anna Lindh ( que ja estarà en funcionament en aquelles dates).

I totes les fotografies escollides seran exposades al Fòrum de la Mediterrània, del 4 al 7 de març de 2.010, que ha convocat la Fundació Anna Lindh a Barcelona.

Hi hauran actes paral·lels a cada ciutat durant l’exposició de la banderola entre el el 10 i el 28 de febrer..

La XIDPIC.CAT podem convocar durant el Fòrum, entre el 4 i el 7 de març, alguna trobada mediterrània de comunicació i gènere en els espais que ens seran facilitats.

,

Enllaç a Bases Convocatoria PDF 

Enllaç a Vecinos PDF

Enllaç a Cuestionario PDF

Enllaç a Protección de Datos

.

.

22 de desembre de 2009

.

Ja tenim la cinquè número de la Revista Mirades de l’associació Atzavara-Arrels.

Enllaç a la Revista Mirades PDF

 De LA JUNTA ADPC

21 de desembre de 2009

 Us recordem que l’ADPC promou la campanya “Per a la supressió dels anuncis de contactes als mitjans”, que va tenir el seu tret de sortida el passat 7 d’octubre durant l’acte de Lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista.

 En aquest moment estem recollint adhesions i recolzament social per tal de fer visible la campanya i fomentar el seu ressò. La teva col.laboració és indispensable per contruir un front comú a favor d’una premsa de qualitat, que no fomenti la prostitució amb anuncis de contactes.  

Si encara no t’has adherit a aquest iniciativa a través de les xarxes socials, ara és el moment de fer-ho a través d’un correu electrònic. Envia’ns el teu nom a adp@adpc.cat i començaràs a col.laborar amb nosaltres en la difusió d’aquesta campanya.

Per un espai comunicatiu més digne!

Una cordial salutació,

De Comissió de Premsa i Imatge del Projecte Vaca

a 21 de desembre de 2009

.

Benvolgudes i Benvolguts,
Aquí us adjuntem uns links on podreu veure diferents aparicions (que encara no us havíem passat) en diversos medis de comunicació.

-Vídeomuntatge de tot el NOVEMBRE VACA’09 per a La Marató 2009 de TV3:

(la versió final va ser amb la presentació en directe de Josep Cuní)

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ddEYx2eOGn4 " width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

.

-Entrevista i reportatge al programa “La Mandrágora” de TVE:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YRNTKRooJaQ " width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

.

-Reportatge i entrevista de BTV districte de St. Andreu:

(la versió final va ser amb la narració dels periodistes del InfoDia)

Link per veure el vídeo a la web d’origen.
.

Gràcies als medis per ser-hi, tot i que a vegades no siguin del tot correctes en les seves explicacions, però lo important és que ens recolcin.

Una abraçada a totes i a tots.

.