Per Tona Gusi

Action Commune Inter Réseaux Fundation Anna Lindh (FAL) a Taroudant, Maroc, 10-12.04.2014: L’Art Instrument & Expression des Transformations Sociales

A Taroudant, el 10 d’abril es varen inaugurar 4 exposicions, algunes de les quals continuen obertes.

La de més envergadura fou l’exposició a la Galeria Bab Zargane A la Decouverte de l’age d’or de sciences arabes?.

Read the rest of this entry »

Escrit per Tona Gusi. La Independent

Aquestes Jornades se celebren cada dos anys centrant-se en un aspecte de l’obra de Maria-Mercè Marçal. Es fan el mes de novembre en record de la data en que va néixer la poeta i escriptora feminista (el 13 de novembre de 1952) i s’han celebrat en diverses ciutats dels Països Catalans.

Organitzades per la Fundació Maria-Mercè Marçal i el grup “Cos i Textualitat” de la UAB, enguany s’han centrat en les traduccions de la seva poesia i de la seva novel·la. ”Traduir és sempre reescriure, rellegir, obrir-se al diàleg. És encendre el foc nou d’una altra llengua que parla un idioma diferent o es diu en noves paraules, des d’un altre espai i un altre temps”, tal i com s’anunciava en la convocatòria. Read the rest of this entry »

Escrit per Tona Gusi. Text i fotos. La Independent  dijous, 19 de gener de 2012

El Centre de Dona i Literatura, el Seminari Filosofia i Gènere i el Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones convocaren aquest divendres passat, 13 de gener, un Seminari amb el títol La interseccionalitat és una panacea?. Un debat entre teoría i política.

El seminari tingué tant d’èxit que moltes persones no varen poder formalitzar la inscripció malgrat s’ampliés al màxim el nombre de places, a prop de la setantena. I per què? Doncs perquè aquest terme ha tingut fortuna entre l’acadèmia i entre generalistes (professionals de la comunicació, la política, el dret, la sociologia, etc…).

Read the rest of this entry »

APRENDRE A DESPRENDRE’S                                                                

Viure la mort per no deixar morir la vida

A cura de Carme Boó i Jezabel Rabaneda

Taller intensiu el proper dissabte 21 de novembre  

L’experiència de la pèrdua està vinculada a la vida i no només s’ens presenta en el moment de la pròpia mort o la d’un ésser proper.
Recorrerem de forma pràctica, vivencial i, en part, teòrica, les diferents pèrdues que hem viscut siguin emocionals, materials, vitals, la pèrdua de la identitat o del sentit de la vida, i també la mort dels somnis o de les il·lusions.

D’aquesta manera treballarem amb diferents emocions que envolten els processos de dol com la negació, la culpa, el buit, etc., per així reconstruir aquella etapa de dol i trobar-li el sentit perdut.
El taller comptarà amb diversos exercicis per restaurar la confiança bàsica, i també comptarem amb casos pràctics i espais de debat i de reflexió compartida.

•  Conceptes bàsics: El cicle de la vida. El concepte de la felicitat. Els noms del que no es pot anomenar: dolor, pèrdua, fracàs, desgràcia, mort. El dol com a sanació de la pèrdua.
• Rituals de vida i esperança: agrair, perdonar, compartir, ensenyar, aprendre.
• La creativitat com a sinònim de satisfacció vital i de vincle amb la vida.
• Processos vitals de pèrdua i dol: envelliment, malaltia, pèrdues vitals, materials, emocionals,…
• Els significats de la pèrdua: l’Art de Desprendre, Aprendre, Re – aprendre. Trobar sentit al dolor, convertir l’obstacle en possibilitat, créixer a través de l’experiència.
• La mort psíquica. Morir mentre vivim.
• Els recursos psicoemocionals: Orgull/Humiltat, Rebel.lió/Acceptació, Autonomia/Interdependència, …
• El temps per morir i el temps per viure.
• L’ espiritualitat

A través dels conceptes bàsics esmentats es mostraran exemples i casos pràctics per poder establir debat i un espai de discussió sobre el tema de la pèrdua.

Ornarem el taller amb música, cançons, poemes i interpretacions. Podrem ser espectadors/es de trossos de vida plens de creativitat que, mitjançant el cos, la veu i la paraula, ens faran connectar amb la força de la existència i de la necessitat de compartir i expressar-nos.

Horari: de 10 a 14’30 i de 16’30 a 20’30h

Taller mixt, podeu venir amb amics, germans o soles.

Preu: 85€

Inscripció prèvia, truqueu a Pròleg per fer la reserva. 93 319 24 25

Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46

08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425

Els díes 19 i 20 d’octubre, de 16:30 a 20h. tindrà lloc a la Universitat de Barcelona el II seminari internacional “Remedios Varo (1908-1963) Els camins de l’avantguarda i l’exili”.

Programa: Read the rest of this entry »

Fa 10 anys, el gener de 1999, es va celebrar el I Congrés de les Dones de Barcelona, que va ser un procés participatiu de totes les ciutadanes per redefinir el model de la ciutat de Barcelona que volien i per a això es van definir quatre temes per a la seva discussió : Espai i temps, La participació de les dones, Els serveis i L’espai mediàtic. D’això van sortir 92 propostes per fer millor la ciutat per a elles, el que vol dir per a tota la ciutadania.

Aquest II Congrés vol adequar la ciutat a les necessitats actuals de les dones i per això s’han organitzat diferents tallers participatius (abril-juliol 2009) al voltant de quatre temes: Les dones transformem des de la ciutadania, Les dones transformem des de la cultura, Les dones transformem els espais públics des de la vida quotidiana, i Les dones transformem des dels temps i els treballs. Totes les propostes sortides d’aquests tallers estan recollides en un document base que és el que s’utilitza en aquest II Congrés per elaborar el futur Pla Municipal de les Dones 2011-2014.

A la Sessió Plenària  d’ahir, després de la Conferència Inaugural, la senyora Victòria Sau Sánchez, vicepresidenta del Consell de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar amb arguments irrefutables i molta ironia La declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat que va lliurar a Gladys Acosta Vargas, directora d’UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona) de la Regió Llatinoamèrica i del Carib perquè ho fes arribar a la directora executiva Inés Alberdi. Juntament amb aquesta petició es demana que des de l’ONU es realitzi un acte simbòlic de reconeixement de l’existència del patriarcat, gestionant “una petició formal de perdó a totes les dones del món per les ofenses i greuges rebuts durant mil.lenis” i al mateix temps que doni per abolit l’Ordre Patriarcal.

Conferència inaugural:

Read the rest of this entry »

T’agrada llegir i compartir les teves experiències i emocions ?

Aquest curs 2009/10 a l’Ateneu inaugurem un espai de tertúlia literària

El volen dedicar a llibres que les protagonistes són dones que trenquen esquemes i reflexionen sobre la seva realitat i la seva condició.

Les trobades les farem cada segon dijous de mes a l’Ateneu, de dos quarts de nou a les deu del vespre. Comencem el proper dia 12 de novembre amb el llibre

Aquest mateix dia concretarem  les lectures de les següents sessions, les persones que es responsabilitzaran de coordinar-les i les activitats complementàries que podem fer de les lectures proposades. En aquest cas, podríem passar la pel·lícula  “Moll Flanders”

L’assistència a cada sessió es completament lliure.

21 de setembre a les 7h de la tarda als locals d’ ACISI, c/ Aragó 281, 2n.2a
El 10 d’agost vàrem trobar-nos a la Bonnemaison, companyes de la Xarxa, i companys d’AHIGE per conèixer a Julio Cesar Gonzalez Pagès i la Red Iberoamaericana de Nuevas Masculinidades, que ell coordina.

En aquesta ocasió, en motiu d’una nova estada seva a Catalunya, l’ Associació ACISI http://acisiweb.no-ip.org/ i la XIDPIC.CAT organitzen una Xerrada -Debat a la seu d’ACISI. Julio Cesar Gonzalez Pagès és doctor de Ciències Històriques a la Universitat de l’Havana i una de les veus més importants en el tema de ‘Les Noves Masculinitats, essent el coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades  www.redmasculinidades.com

Entre els convidats hi haurà Bernat Escudero de l’ Associació Catalana d’ Homes Igualitaris AHIGE Catalunya  www.ahige.org 

Julio César, Doctor en Ciències Històriques per la Universitat de l’Havana, és també President de la Comisión Género y Paz del Movimiento Cubano por la Paz (ONG);  Consultor en violència de gènere per al Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer UNIFEM, México; Investigador del Centro de Estudios Martianos  de l’Havana. Ha impartit  cursos i seminaris  sobre  Gènere i Masculinitat a diverses universitats  d’Amèrica Llatina i Estats Units, i és una de les veus internacionals més importants en el tema de les “Noves Masculinitats”.

“….La universidad perdió la oportunidad de estudiar el feminismo como corriente filosófica dentro de la historia. A partir de una gran ignorancia se comenzó a estigmatizarlo….” Julio C. González

Bernat Escudero Pachón és  membre de l’associació d’Homes Igualitaris d’Ahige-Catalunya  i Treballa com Agent d’Igualtat. Ha treballat com a tallerista en  la prevenció de la violència en la parella jove amb Dones Feministes d’ El Safareig de Cerdanyola del Vallès i a diferents IES del Vallès Occidental.

L’ acte tindrà lloc al local d’ACISI del c/ Aragó 281, 2n.2a. de Barcelona,  (cantonada Pau Claris <M> Passeig de Gràcia),  avui dilluns 21 a les 7 de la tarda.

Per Leire Saitua
RIPVG
per CLARIANAcomunicación

Llegint el periodista i pacifista italià Tiziano Terzani

Jo, que pena que aquestes a punt d’anar-te’n, Concha.

Matí dissabte teníem previst sortir per Luang Prabang. Arribarem ja anocheciendo.
Complir els 50 anys pel camí, per cert.
De manera que no és possible trobar-nos a Chiang Mai, a no ser que ens oblidem de Luang Prabang, però també em fa pena, estant a només 10 h en bus.

Potser a la tornada de Luang Prabang, podem passar uns dies a Chiang Mai i enviar alguna crònica des alla.

I si no, podem fer alguna cosa per email.

Estic llegint un llibre del desaparegut periodista i pacifista italià Tiziano Terzani “La fi és el meu principi” (2004) del qual us copio uns paràgraf, per si et suggereix alguna reflexió a la qual jo pugui donar forma d’article.

“Birmània aquesta dirigida per un nefast règim de militars horribles i torturadors que jo sempre he condemnat.? Et he explicat-es dirigeix al seu fill Folco, que li està entrevistant en el llibre-aquesta escena dramàtica de quan em encontre a la carretera de Kentung conun grup de joves disdentes, malalts, que havien estat sotmesos a treballs forçats? Evidentment em va impressionar.

L’interessant és que des de fa vint o trenta anys, la comunitat internacional … la Comunitat Europea, les Nacions Unides, els nord-americans … ha fet de tot perquè el règim canviï, es torni democràtic. A més, hi ha un personatge extraordinari que lidera el moviment democràtic, Aung San Suu Kyi, a qui, amb les habituals maniobres politico-oportunistes, van concedir el premi Nobel de la Pau. És una dona fantastica, molt valenta, filla d’un heros dela guerra d’independència birmana contra els japonesos. Una gran heroïna el pare va ser assassinat, com de costum. Així que la contraposició és entre aquests militars assassins, d’una banda i de l’altra, aquesta sílfide, sota arrest domiciliari des de fa anys.

Bé, aquesta és la història tal com la veiem. Però? Que hi ha darrera de la història? Estanlos interessos de les grans empreses petrolieres que esperen entrar en el país, perquè per Birmània passa el petroli, i estan els milers de milions dels japonesos, que volen fomentar el desenvolupament amb hotels de cinc estrelles, carreteres, vaixells que naveguin pel llac Inle i un aeroport ampliat perquè arribin turistes. I si matí, sota pressions occidentals, aquest règim cau, de caure, i la senyora Aung San Suu Kyi pren el poder, Birmània es convertira en una altra Tailàndia: turisme sexual, prostitutes, bordells, beneficis … Marlboro, Coca-Cola, texans … ”

… ? Que esperes, que guanyin els militars? ! No! Com vas a desitjar això? ? Esperes que guanyi ella? Bé, si guanya ella, en uns mesos Birmània s’acaba. Van arribar els gratacels de ciment …
… ? Com es pot estar amb els militars? És impossible. Però hauria de posar en guàrdia contra el que passarà el dia que Birmània serà liberalitzada. “Pg. 295

Estem vivint un moment clau a nivell planetari i aquesta és una qüestió que em sembla vital.
Birmània pot ser el punt d’acupuntura al planeta que faci que, en lloc d’instal • lar l’Estat Global Feixista, de control absolut pel poder econòmic-polític-ideològic, camuflat en xips que tots portem ja en els nostres documents d’identitat, etc. la Humanitat faci aquest salt quàntic a ciutadans del paradís que ja és, el Regne del cel a la terra.

I per què no?, Com a compte Terzani,

“la dictadura de Marc, a Filipines, durant molts anys una de les més horribles a Àsia, amb crims espantosos comesos per aquest canalla, amb munts de persones assassinades i desaparegudes, acaba sense enfrontaments.”
“Els carrers estan plens de gent, les monges preguen i, al final, el poble envaeix el palau de Malacanan i els soldats es deixen anar. …! No van disparar ni un sol tret! … La dictadura havia acabat.” pg. 345

Una forta abraçada,! Valent!