Clariana de comunicació

Fa 10 anys, el gener de 1999, es va celebrar el I Congrés de les Dones de Barcelona, que va ser un procés participatiu de totes les ciutadanes per redefinir el model de la ciutat de Barcelona que volien i per a això es van definir quatre temes per a la seva discussió : Espai i temps, La participació de les dones, Els serveis i L’espai mediàtic. D’això van sortir 92 propostes per fer millor la ciutat per a elles, el que vol dir per a tota la ciutadania.

Aquest II Congrés vol adequar la ciutat a les necessitats actuals de les dones i per això s’han organitzat diferents tallers participatius (abril-juliol 2009) al voltant de quatre temes: Les dones transformem des de la ciutadania, Les dones transformem des de la cultura, Les dones transformem els espais públics des de la vida quotidiana, i Les dones transformem des dels temps i els treballs. Totes les propostes sortides d’aquests tallers estan recollides en un document base que és el que s’utilitza en aquest II Congrés per elaborar el futur Pla Municipal de les Dones 2011-2014.

A la Sessió Plenària  d’ahir, després de la Conferència Inaugural, la senyora Victòria Sau Sánchez, vicepresidenta del Consell de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar amb arguments irrefutables i molta ironia La declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat que va lliurar a Gladys Acosta Vargas, directora d’UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona) de la Regió Llatinoamèrica i del Carib perquè ho fes arribar a la directora executiva Inés Alberdi. Juntament amb aquesta petició es demana que des de l’ONU es realitzi un acte simbòlic de reconeixement de l’existència del patriarcat, gestionant “una petició formal de perdó a totes les dones del món per les ofenses i greuges rebuts durant mil.lenis” i al mateix temps que doni per abolit l’Ordre Patriarcal.

Conferència inaugural:

La conferència inaugural amb el títol Les dones com a subjecte de transformació social va ser donada per Amelia Valcárcel Bernaldo de Quirós, Doctora en Filosofia .

La Sra Valcárcel ens va portar, en un vol ràpid i ple d’emoció, a través de la història per veure els canvis de la situació de la dona al llarg del temps.

Ens va situar en el temps històric, ens va recordar que hi ha hagut èpoques de canvi i de continuïtat, i la continuïtat l’època preferida per la humanitat. Va afegir que el nostre món es va adherir al canvi ia la idea de la novetat, i la novetat un dels valors de fons (encara que el nou no ha de ser precisament bo).

Estem parlant contínuament de globalització com si això fos un invent nostre, d’ara i la doctora Valcárcel ens fa veure que l’Imperi Romà va produir la primera globalització, i que la segona globalització va ser produïda per Europa (cultura adherida a la idea del més enllà, conquestes de nous territoris, la geografia considerada com la més alta de les ciències … A finals del segle XIX es coneixia gairebé tot el Planeta).

Relata que després del gran debat il.lustrat sobre si la dona és igual que l’home, polèmica que va durar més de cent anys (1673-1792) i de la Revolució Francesa, la dona va ser declarada “menor d’edat perpètua”. Les codificacions napoleòniques van posar moltes prohibicions a les dones, com que la dona només podia estudiar les primeres lletres.

Ens va recordar l’objectiu de la primera agenda feminista: “que no ens casen per obligació”, (la nostra agenda actual és tenir la meitat de tot), i que sempre hem de tenir en la ment a les primeres sufragistes a qui ho devem tot, a elles hem de que les dones tinguessin dret a l’educació a tots els nivells i que, en el camp polític, tinguessin dret a votar. Elles van ser les inventores de la resistència passiva i no Ghandi.

Va dir que no estem tan lluny de l’any 1911 quan les espanyoles ja podien matricular-se en les universitats, encara que fossin rebudes a pedrades. Ara, amb un 60% de dones estudiant a les universitats, ens sembla 1.911 molt llunyà, però en els llocs clau, de decisió, la dona només ocupa entre un 2% i un 3%, en canvi en els llocs intermedis hi ha un 30 % de dones.

Reflexionar sobre el gran problema de la manca de dones a la Xina i el Japó a causa de les polítiques sobre les dones que han seguit aquests dos països i, pel que fa a Llatinoamèrica, no s’ha d’oblidar que només a Cuba està despenalitzat l’avortament. El destí de ser dona en moltíssims llocs és dramàtic.

Va concloure dient que el món ara és més obert, sa i lliure, però encara és molt desigual. “Hi ha un abisme de valors i de concepció del món.

Cada dona pot afegir alguna cosa al procés de pacificació del món cada vegada que actua amb llibertat, les petites accions individuals de llibertat sumen. ”

Ens va comminar a fer ús de la nostra llibertat de paraula.

Les assistents, en peu, aplaudir durant diversos minuts. Va ser sens dubte una conferència magistral.

En la sessió Plenària d’avui s’ha presentat el document 1999 +10. Balanç de les 92 propostes del I Congrés de les Dones de Barcelona, intervenint diverses miembras de diferents partits polítics.

Tot seguit amb el títol L’evolució de les polítiques d’igualtat de gènere a Barcelona i els nous reptes i oportunitats, s’ha dut a terme un debat moderat per la periodista d’El País, Milagros Pérez Oliva. Les conclusions, liderades per Marina Subirats, han estat que les dones han de treballar en col.laboració amb els homes per poder arribar a la igualtat que totes tenim com a objectiu i ajudar-los en el seu camí cap a la Nova Masculinidad. També va incidir, pel que fa al problema de la prostitució, en què les dones no haurien d’enfrontar-se (abolició-no abolició), ja que el camí per a la seva eradicació és un, encara que es vegi de perspectives diferents. El millor seria intentar unificar aquests punts de vista de cara a una solució per a les treballadores sexuals. Les divisions mai no han estat efectives.

Durant la resta del matí ia la tarda s’han realitzat diferents debats sobre els quatre temes d’aquest II Congrés i s’han presentat les conclusions i les propostes de futur.

Ha clausurat el Congrés la Ima. Elsa Blasco Riera, Regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, El Excm. Sr Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i l’Excma. Sra Bibiana Aído Almagro, ministra d’Igualtat, que ha defensat la reforma de la Llei de l’Avortament que s’està debatent al Congrés.

No hem d’oblidar que hi ha milions de dones que no han aconseguit ni una mínima part de la llibertat que tenim nosaltres i la nostra obligació és lluitar perquè la aconsegueixin.

* Taula de la Sessió Plenària del dia 16:
Sra Victoria Sau Sánchez, vicepresidenta primera del Consell de Dones de Barcelona.
Sra Gemma Mumbrú Moliné, vicepresidenta segona del Consell de Dones de Barcelona.
Ilma.Sra. Elsa Blasco Riera, regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona.

** Amelia Valcárcel Bernaldo de Quirós, Catedràtica de Filosofia Moral i Política, membre del Consell d’Estat, Medalla Príncep d’Astúries, entre molts altres càrrecs.

*** Taula de la Sessió Plenària del dia 17 (matí):
Sra Eulàlia Vintró Castells
Ima. Sra Immaculada Moraleda, regidora PSC
Ima. Sra Maite Fandos, regidora CiU
Ima. Sra Gloria Martín, regidora PPC
Ima. Elsa Blasco, regidora ICV
Ima. Ester Capella, regidora ERC
Sra Marina Subirats
Sra Marisa Fernández
Sra Ruth Arcarons
Moderadora: Milagros Pérez Oliva

Veure Web del Congrés

Lloc de celebració del Congrés: Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) – Fòrum