De OMAD CAV
29 de juny de 2010

Apunts 5
País: Mèxic (San Salvador Atenco)
Temàtica: Repressió a les dones

.

.

.

Commemorar i actualitzar

El 4 de maig de 2006, 26 dones van ser agredides sexualment per policies federals i estatals durant el trasllat en autobús que les portava a la presó després d’haver estat detingudes il·legalment al poble de San Salvador Atenco (Mèxic). Les detingudes, obligades a tenir el cap cobert en tot moment, van ser apilades les unes sobre les altres sobre el terra del vehicle després d’haver estat apallissades. Eren  colpejades amb violència cada vegada que es movien i sota insults i amenaces algunes van ser violades i a d’altres les van vexar i agredir mitjançant la introducció d’objectes als genitals durant un trajecte que normalment dura dues hores i que, en aquest cas, en va durar sis cosa que no tenia més objectiu que desorientar i augmentar el terror de les detingudes. Un cop van arribar a la presó, quatre d’elles –estrangeres-, van ser expulsades als països d’origen i la resta va quedar incomunicada i injustament tancada al penal, privada
d’assistència mèdica i legal. Quatre anys després dels esdeveniments, cap dels responsables, ni físics ni intel·lectuals, han estat processats.

Hi ha cinc aspectes positius del reportatge de Mario Valle publicat a ElMundo.es:
1. El periodista aprofita el quart aniversari de l’esdeveniment per tornar a posar d’actualitat el cas de l’Estat de Mèxic contra el poble de San Salvador Atenco amb les últimes novetats del cas.
La Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) pidió en diciembre a México –ante la denuncia que se presentó ante el organismo, y según se ha sabido hoy lunes- que ofreciera las pertinentes explicaciones (…) La fecha para hacer público el nuevo requerimiento al respecto del CIDH al Gobierno mexicano para que aclare el asunto no es casual: este lunes y martes se cumplen exactamente cuatro años de los disturbios.
2. A través del testimoni d’una de les víctimes, el reportatge fa referència al fons misogin dels atacs a les dones.

“Se nos agredió por ser mujeres y se nos obligó a hacer actos y a ver incluso cómo se violaba a nuestros propios compañeros”, ha dicho este lunes con ira Claudia Hernández, una de las víctimas de los días de Atenco.
3. El reportatge denuncia la impunitat en el cas d’Atenco i el reforça amb la menció a altres casos similars que han esdevingut a altres parts del país.

Los abogados del centro [Miguel Agustín Pro Juárez: Pro Dh], apoyados por Amnistía Internacional, lograban la pasada semana excarcelar a dos vendedoras ambulantes indígenas, condenadas por secuestrar a seis agentes federales tras un operativo policial en un mercado de Querétaro. La Suprema Corte decretó su inocencia, tras cuatro años en prisión, por la fabricación de pruebas durante el proceso.
Desde 2006, ni un solo policía, mando o cargo político ha tenido que responder por lo que –según las denunciantes- sucedió en los furgones
policiales. “Más aún, se les ha premiado al otorgarles cargos públicos, alentando de este modo la impunidad”, lamentan los abogados de Pro Dh.

4. Sense donar xifres, el periodista fa una referència subtil al feminicidi en l’estat de Mèxic, on se situa el poble de San Salvador Atenco, amb la comparació del cas més conegut d’assassinats de dones al país: Ciudad Juárez.

La polémica se sumará, sin duda, a la borrasca que intenta capear estos días la fiscalía de su estado por el caso Paulette: la desaparición y muerte de una niña de cuatro años, cuyo cadáver apareció bajo su cama nueve días después de que desapareciera y tras un registro exhaustivo del domicilio.
Hasta el momento, el fiscal mexiquense no ha dado explicaciones convincentes. El Estado de México es, además, uno de los que más asesinatos de mujeres sin resolver acumula en los últimos años, por delante de Ciudad Juárez y su leyenda negra.

5. El periodista assenyala la manca de respecte pels drets humans de l’actual president mexicà, Felipe Calderón, i el governador de l’estat de Mèxic, Enrique Peña Nieto, i els acusa indirectament d’utilitzar els drets humans amb fins electorals.

El caso [de San Salvador Atenco] es una nueva bomba que le puede estallar l presidente Felipe Calderón, cuya guerra contra el narcotráfico ha puesto en entredicho internacionalmente el respeto a los derechos humanos por parte del ariete del mandatario, el Ejército.
El político [Enrique Peña Nieto], al que los analistas consideran el niño bonito de la política mexicana, quizá lamente ahora – y en las elecciones- la respuesta de sus fuerzas policiales a la trifulca. Aunque la pelota la botase a otro tejado, el federal.

Aquest és el link a la noticia

 .

.

De Premsa Projecte Vaca
28 de juny de 2010

Us convidem a veure la SAL i la SOMBRA “PRIMAVERA VACA”

Us convidem a…

.

+ info

.

.

De Sara Lovera

27 de juny del 2010

.

.

En Mujeres en Movimiento posem a disposició còpies dels programes, però no oblidem que la meravella de la tecnologia fa possible que els puguin veure arreu del món per Internet.

Aquesta versió ha estat corregida puntualment. Diculpen els dits de l’enviament anterior. Gràcies

Esperem les seves propostes  

 
DONES EN MOVIMENT

Capital 21

Programes en l ‘aire

Produccions 2010

Dones en Moviment l’espai d’informació, reflexió i anàlisi de l’esdevenir de les dones en el Districte Federal, al País i amb freqüència en altres latituds del nostre planeta. Un programa de televisió que dura 60 minuts, es transmet tots els dilluns a les 19 hores, a través del Sistema de Ràdio i Televisió Digital del Govern de la Ciutat de Mèxic. CAPITAL 21 per Internet.

 Dones en Moviment va començar a transmetre el setembre de 2008, està dirigit i conduït per la periodista Sara Lovera, la producció està a càrrec de la periodista Leticia García. Els seus continguts de recerca periodística busquen ser útils per als qui s’interessen en la condició social de les dones i comença a ser un patrimoni dels seus penes i les seves lluites.

Dones en Moviment durant el primer semestre de 2010, ha aconseguit el mateix una entrevista amb la directora regional d’UNIFEM, Gladys Acosta, un informe especial sobre els centres de documentació de les dones d’Amèrica Llatina i els 40 anys de Cidhal, amb una mirada sobre Bolívia.

De la mateixa manera va assistir a la creació d’un consorci de les agències universitàries de gènere a Berlín, on va participar el PUEG.

Les produccions estan accessibles acudint al lloc d’Internet de capital 21 http://www.canal21.df.gob.mx.

Agraïm les seves crítiques. Tractant-se d’un espai lliure i plural, els agraïm els seus suggeriments per seguir produint els propers 6 mesos.

Els convidem a gaudir de les retransmissions

4 gener 2010

Lourdes Ruiz, de Tabasco, Tania Meza i Martha Canseco d’Hidalgo, Carolina de Tijuana, Dora Villalobos de Chihuahua i Soledad Jarquín d’Oaxaca, ens parlen de la altra manera de fer Periodisme. Totes elles, treballadores dels mitjans de comunicació ens donen els seus punts de vista i ens expliquen com van sorgir les xarxes de periodistes. Per produir aquest programa comptem amb la col.laboració de les pròpies entrevistades, les seves càmeres i els seus dits. Volíem posar accent en el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió, 3 de gener.

11 gener 2010  

L’advocada Karla Michel Salas, de l’Associació d’Advocats Democràtics, ens explica com es va fer i quins van ser els passos per portar el cas de les assassinades al Camp Cotoner de Ciudad Juárez, Chihuahua a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), que en sentenciar a Mèxic va ser un pas contra la Impunitat. Testimoni capaç de ser una eina per aconseguir que es compleixin aquests compromisos de l’Estat Mexicà i s’aconsegueixi la justícia. Molt alliçonador.

8 març 2010

Georgina Martínez de Feministes Socialistes; Axel Romero directora de SIPAM i Elsa comte de la Campanya Pel Dret a Decidir, comenten, reflexionen i testimonien el significat històric del Dia Internacional de la Dona. Molt útil escoltar aquestes concepcions i fins mitologies sobre com i per què va sorgir el 8 de Març.

15 març 2010

La Doctora Esther Orozco, avui rectora de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic, llavors directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia del Govern del Districte Federal, informa a àmplia entrevista qui és ella; com es fa política de gènere en aquesta institució i com veu el futur de les nenes en el món de la ciència. S’agrega al programa un capítol complet de la sèrie de TV d’aquest institut. Dones i Ciència.

22 març 2010

Martha Tagle, militant del Partit Convergència (Taronja-Taronja) i Aide García de Catòliques pel dret a, il.lustren l’auditori de Capital 21, sobre el sentit de la reforma constitucional que modifica el concepte de l’Estat Laic, així com els entramats jurídics, la participació d’organitzacions de dones i experts en la modificació constitucional que encara està a debat.

 29 març 2010

Andrés Díaz, advocat del Centre de Drets Humans Agustín Pro i Javier Alcántara expliquen al públic en il.lustrativa entrevista la lluita per alliberar de la presó a Alberta i Teresa, dues dones indígenes innocents, acusades d’un segrest de policies, que van romandre gairebé 4 anys en la presó. D’aquesta manera Dones en Moviment es va unir a la campanya internacional per alliberar-, cosa que va succeir setmanes després. Per la Llibertat d’Alberta i Teresa és una transmissió històrica, compta amb testimonis gravats des de la presó i altres aportacions.

5 abril 2010

Ana Falú d’Argentina; Dominique de Suromau l’Observatori contra la Violència de França, Alejandra Massolo de Mèxic, Ximena Machicao de Bolívia, entre d’altres ens parlen de la Campanya del Secretari General de l’ONU per eliminar la violència contra les dones. Alliçonador capítol de Dones en Moviment, per la meravella audiovisual, de com la càmera a les mans de Leticia García, el suport de Laura Carrera, així com de CIDHAL i les ganes de mirar, ens permeten anar a llocs allunyades i conjuntar l’experiència boliviana a la seva lluita, amb el dispositiu mexicà i francès, per enfrontar aquest flagell.

12 abril 2010

Bàrbara Itàlia, víctima i activista, així com i Jacqueline Sáenz, advocada del Centre de Drets Humans Agustín Pro, ens parlen de la injustícia i la impunitat a Atenco, a uns quants dies del 4t. Aniversari d’aquesta repressió en què van resultar agredides 47 dones i sobre el que encara no hi ha justícia. Atenco tindrà un significat històric en la vida de les dones, en el record de com la violència contra elles és imparable i s’accepta sense discussió per l’Estat i la societat. El juny de 2010 la filla d’Ignacio de la Vall ha hagut de asils.

19 abril 2010

Ana María Portugal, directora d’Isis Internacional, Isabel Duc de la campanya per la democràcia a Xile; Ma Luisa Becerril directora de Cidhal; Lourdes Peña Aranda del Centre d’informació i Desenvolupament de la Dona (CIDEM) de Bolívia i la feminista històrica Silvia Marc parlen de la memòria de les dones, els seus centres de documentació i des de La Paz a Bolívia documentar el naixement d’un consorci de Centres de Documentació que busca sobreviure en un món on es privilegia la informació digitalitzada. Documentar per Canviar, és una transmissió on es conjuntar els recursos fílmics i les habilitats de la solidaritat entre CIDEM i Cidhal que va complir 40 anys, per dur a la pantalla ia la cita aquesta història. El suport de la cambra de CIDHAL i de Leticia García van ser fonamentals.

26 abril 2010

Alejandra Barral Magdaleno presidenta de l’Assemblea Legislativa del Districte Federal a àmplia entrevista en els estudis de Capital 21, ens il.lustra de com es pot governar des del legislatiu una de les ciutats més complexes, grans i democràtiques del món: la Ciutat de Mèxic. Legislar per Majors Llibertats Jurídiques, a uns quants dies de la discussió en curs sobre la reforma política a la capital.

3 maig 2010

Clara Scherer i Alejandra Latapie portaveus de la campanya per la Paritat, parlen i lustren amb dades, pèls i senyals, sobre la proposta de modificació constitucional perquè es consideri des d’aquí la igualtat electoral d’homes i dones. Paritat Pas Pendent, ens acosta a una reflexió sobre la agafi democràcia a Mèxic i l’exclusió de les dones de les cúpules de poder.

10 maig 2010.

Rosa Ícela Rodríguez, directora de l’Institut per a l’Atenció d’Adults Majors del Districte Federal, en important i il.lustrada entrevista ens acosta a la realitat de la gent gran, però revela com no hi ha ciutat en el món, en què, com en el Districte Federal , s’hagin reconegut els drets de les mestresses de casa. Per això Reconeixement a una Vida de Treball, és una alliçonadora conversa, fins i tot amb debat sobre el paper de les dones i el seu destí de “cuidadores” que desenvolupa Sara Lovera amb la convidada.

17 maig 2010

Rosa Salazar, comunicadora, Julia Escalante de IPAS i Lourdes García, consultora, en taula rodona, totes organitzadores i participants del proper Trobada Feminista Nacional, a celebrar a l’agost pròxim, ens expliquen, debaten i es complementen en la crítica i la pregunta de per què en 18 anys les feministes mexicanes no han discutit sobre el seu moviment. En Per Refrescar el Debat es poden trobar elements per anar armades o assabentar d’aquesta trobada que es realitzarà a la ciutat de Zacatecas.

24 maig 2010

Carmen Saucedo, historiadora, directora general Adjunta de l’Institut d’Estudis Històrics de la Revolució de Mèxic, ens il.lustra a transgressor, conspiradores i seductores de la Independència, sobre el paper de les dones en la Guerra de 1810. Una aproximació a qüestions sense heroïnes idíl.liques. La historiadora i Sara Lovera conversen sobre les troballes de Genaro García qui va poder documentar una llista de dones empresonades, detingudes i processades pels realistes durant la guerra d’independència que les va mostrar com col.laboradores dels insurgents i veritables insurgents. Realment il.lustratiu.

31 maig 2010

Gloria Ramírez presidenta de l’Acadèmia Mexicana de Drets Humans, responsable a Mèxic de la Càtedra de Drets Humans de la UNESCO, conversa en l’estudi sobre els pendents i la distància entre la realitat i l’exercici dels drets humans de les dones. La seva experiència i saviesa ens permeten assenyalar que Drets Humans: una agenda pendent és una transmissió fonamental per entendre el que està passant a Mèxic.

7 juny 2010

Veus de Colòmbia, Veneçuela, diverses de Mèxic, dones afrodescendents i indígenes, ens parlen dels Pobles Originaris i les seves agendes, les seves lluites i les seves alenades. Indígenes, Pobles Originaris i afrodescendents, és un informe periodístic de les activitats de la Primera Trobada d’Amèrica Llatina i El Carib, celebrat a Mèxic per l’impuls de la SEDEREC del Govern del DF Les entrevistes, les visions i les veus, captades a la cambra i editades per Capital 21, són un document il.lustratiu Algú té clar que costums i tradicions culinàries que considerem comuns, vénen de la població afrodescendent a Mèxic?

14 juny 2010

Martha Zapata, Marisa Belausteguigoitia, mexicanes, Wald Barris guatemalenca i altres 8 acadèmiques i universitàries ens informen d’un Consorci de centres de recerca en gènere de 18 universitats d’Amèrica Llatina i 4 d’Europa, per realment fer que en els centres d’Ensenyament Superior il.lustre als seus estudiants sobre la condició d’homes i dones. En Aliances a l’Acadèmia trobaran importants conceptes sobre la relació de les acadèmiques i el moviment feminista internacional. La filmació a Berlín, durant la segona reunió d’aquest esforç, ens il.lustra sobre la meravella del mitjà audiovisual que ens dóna casa. Capital 21

21 juny 2010

Gladys Acosta, sociòloga, advocada, feminista, Directora Regional del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per la Dona a Amèrica Llatina i El Carib, per primera vegada a Mèxic en una llarga entrevista sobre com es va formar com a feminista, perquè milita i participa, com veu el futur de l’ONU i el seu organisme de gènere i que opina sobre un moviment feminista a la regió i l’aplicació de les lleis per les que tant s’inverteix en treball i energia. Una conversa amigable i profunda. UNIFEM, és una transmissió d’indispensable consulta.

28 juny 2010

Dafne Cuevas, de Consorci per al Diàleg Parlamentari i la Equitat i Marcela Bravo, professora de la Facultat de Ciències Polítiques, estableixen en l’estudi un debat sobre la participació de les dones en els processos electorals. Eleccions és un programa de Dones en Moviment on es posa el dit a la nafra: el que succeirà el 4 de juliol de 2010 és fonamental per aturar el retrocés en les legislacions locals, no es tracta només que es trien més dones, sinó què tipus de dones i no es tracta només d’incidència, sinó d’efectivitat i massa crítica. Molt interessant

PROXIMAMENT

El juliol de 2010 el nostre auditori podrà assabentar-se de viva veu dels continguts del IX Trobada Iberoamericana de Comunicació i Gènere, a l’Havana Cuba, on la televisió cubana cooperar per dur a vostès imatges i so de l’únic espai del món on professionals de la comunicació discuteixen amb acadèmiques i activistes el sentit dels mitjans; també veurem en la mateixa línia una àmplia entrevista amb Joana Gallego, l’autora d’una desena de llibres sobre Comunicació i Gènere que conversa a Barcelona amb Sara Lovera i en l’estudi, s’arrodoneix amb l’entrevista a la catalana Tona Gusi de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere; Ja està esperant un programa on coneixerem del flagell de la fibromiàlgia, una malaltia no reconeguda que fa estralls en la vida de qui la pateix, que en tot el món, són principalment dones. Finalment amb el suport de la cambra de la Universitat Pedagògica planter Jalisco, presentarem un debat sobre l’Educació No Sexista i les seves implicacions per al canvi profund i veritable de les relacions de gènere.

Lliurament de la Cinquena edició del Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista a la periodista Cristina Gallach, actual portaveu de la presidència espanyola del Consell de la UE.

30.06.10 a 2/4 d’1 del migdia a l’Aula Europa.

Passeig de Gràcia, 90
Lliurarà el Premi el Sr. Narcís Serra, President del CIDOB i de l’IBEI.

Plataforma unitària contra les violències de gènere
web: www.violenciadegenere.org

Video-fòrum de la pel·lícula “Por nada, ¿no queríais saber por qué las matan?” (España, 2009), de Mercedes Fernández.

.

DILLUNS 28 DE JUNY DE 2010
A LA SALA D’ACTES DEL CENTRE DE CULTURA DE DONES FRANCESCA BONNEMAISON
c/ Sant Pere Més Baix, 7  3a planta, sortint de l’ascenssor a mà esquerra.

.
Comptarem amb la participació de la mateixa autora que ens ajudarà a obrir el debat.

.

De Fundació Ajuda en Acció

23 de junio de 2010

 .

.

.

DOCUMENT DE CONSENS relatiu a la presentació de l’informe :

“Anàlisi de gènere de la cooperació al desenvolupament en els mitjans de comunicació” 

Barcelona , 17 de Juny

Peticions i recomanacions dirigides als mitjans de comunicació:

.

.

• Es recomana una visió més positiva alhora d’informar i comunicar sobre la cooperació al desenvolupament des de la diversitat, la interculturalitat i la igualtat de gènere.

• Es recomana que quan parlin de la pobresa ho facin relacionant-la amb els drets de la salut i de l’educació, i no només mesurant-la en termes econòmics.

• Demanem un esforç addicional per difondre els objectius de la Plataforma de Beijing.

• Es recomana millorar la presència de les dones en els programes sobre desenvolupament.

• Demanem un esforç major en difondre les causes socials, polítiques, econòmiques, culturals i mediambientals que provoquen la pobresa i les desigualtats.

• Demanem una major legitimitat per els i les protagonistes del desenvolupament, incorporant la visió bidireccional de la cooperació.

• Sol·licitem que mostrin a les dones com a subjectes que tenen la seva pròpia història, necessitats i aspiracions i no com a útils transmissores d’estereotips.

• Demanem que quan parlin de cooperació, de pobresa o d’ ajuda humanitària evitin utilitzar missatges sota la forma d’anècdota, cercant reaccions emotives que no indignen sinó que més aviat reforcen la distància entre dos mons aparentment separats.

• Demanem que continuïn treballant per incorporar a les dones migrades com part del “nosaltres” i no com “les altres”.

De OMAD CAV,  Observatori dels Mèdia i de les Agressions contra les Dones en Contextos d’Alta Violència

22 de juny de 2010
.

.

Quart Apunt de l’OMAD-CAV: Humanitzar les persones migrants. Anàlisi del reportatge de Mercè Cabanas publicat el dia 29 d’abril a El Público, sobre les persones provinents del Centre i del Sud d’Amèrica que migren a Mèxic o EEUU.

————————————————————-

.

Apunts 4
País: Mèxic
Temàtica: La frontera

Humanitzar les persones immigrants

.
El passat 29 d’abril, el diari Público recollia el reportatge de Mercè Cabanas sobre la denúncia d’Amnistia Internacional contra els abusos que pateixen les persones provinents del centre i del sud d’Amèrica que emigren a Mèxic o que creuen el país per arribar als Estats Units. Humanitzar un col&lectiu és oferir perspectiva de gènere encara que no es parli només de dones ja que la violència a la que s’enfronten els immigrants indocumentats és el context on s’emmarca la vulnerabilitat a la qual les  dones estan més exposades.

.
Hi ha 5 punts positius:
1. La periodista aprofita la popularitat de la noticia de la nova llei d’immigració de l’estat nord-americà d’Arizona per parlar de la fragilitat dels immigrants indocumentats a Mèxic. Des dels primers paràgrafs, se’ls humanitza i se’ls mostra com a persones vulnerables que pateixen en les seves terres d’origen, i com a persones valentes ja que s’atreveixen a desafiar la violència del camí per millorar les seves condicions de vida.

.
En el tren van cientos de seres humanos, de gente que sufre. Desde que salen de sus casas debido a la pobreza extrema, el viaje hacia el norte es una pesadilla, un infierno. Pero lo hacen por el bienestar de sus familias”.

.
2. Al punt anterior se li afegeix la descriminalització de la imatge dels immigrants indocumentats.
“Queremos cambiar la idea que el inmigrante es un peligro”. Quien se lo propone no es un defensor de los derechos de los inmigrantes en Arizona, sino en Tabasco, un estado del sur de México. “Siempre nos han dicho a través de la televisión que en el tren trafican con drogas y armas, pero eso es mentira”.

.
3. La humanització dels immigrants indocumentats i el fet de mostrar-los com a persones i, per tant, persones mereixedores de drets configura la idea central del
reportatge ja que es repeteix més d’una vegada al llarg del text i torna a aparèixer en el tancament de la peça.

.
La organización [AI] denuncia los abusos generalizados que sufren los inmigrantes centroamericanos Los activistas de derechos humanos denuncian también “la  invisibilidad de los inmigrantes” y la falta de protección legal para hacer frente a los abusos que se cometen contra ellos.
Esta ley [SB1070 de l’estat d’Arizona], que varias organizaciones de derechos humanos estadounidenses contemplan denunciar ante los tribunales por racista,
criminaliza a los inmigrantes indocumentados y los hace aún más vulnerables en ese país, adonde la miseria y la injusticia les ha impulsado a emigrar.
.

4. Un cop presentats els i les immigrants com a persones enfrontades a difícils condicions de vida, la periodista introdueix un detall molt significatiu en relació amb
la condició femenina de les emigrants que, d’una banda, revela l’alta perillositat i violència del camí i, de l’altra, reforça la imatge de vulnerabilitat i indefensió en què
es troben, especialment les dones.

.
Las más vulnerables son las niñas y las mujeres: seis de cada diez sufren violencia sexual y los traficantes las obligan a menudo a administrarse una inyección anticonceptiva antes del viaje para evitar que se queden embarazadas [sic] aunque sean violadas.
El subministrament d’injeccions per evitar l’embaràs, tant si les dones són violades com si tenen relacions consentides, és una mostra de l’exacerbació i d’una nova
forma de violència contra el cos de les dones que ha tingut poca atenció fins ara.
.

5. Finalment, el reportatge recull la denúncia d’AI a la injustícia, a la inacció i a la corrupció present en el sistema mexicà.
Injustícia: “Aquí los jueces tratan mal a los campesinos y peor a los inmigrantes”.
Inacció: La organización denuncia los abusos generalizados que sufren los inmigrantes centroamericanos, muy documentados por los medios, pero
ignorados hasta junio pasado por la Comisión Nacional de Derechos Humanos de México (CNDH).
Corrupció: “Hay que castigar los abusos tanto de las bandas como de los funcionarios”.
.

Aquest és el link a la noticia
.

.

.HISTORIAS PROHIBIDAS DE MUJERES

         GRANDES Y  CHIQUITAS

De l’escriptora cubana Sonia Rivera-Valdés, guanyadora l’any 1997 del Premi Extraordinari de Literatura Hispana als Estats Units amb el conte Las Histórias Prohibidas de Marta Veneranda.

Narradora i crítica va néixer a l’Havana i des dels anys seixanta resideix a Nova York on és professora del York College (City University of New York). Durant els darrers trenta anys s’ha dedicat a promoure la cultura llatinoamericana als Estats Units.

Comunicat de premsa

18 de junio de 2010

 .

.

A les 17:30h de la tarda d’avui dijous dia 17 de juny, una quarantena d’activistes han okupat la Policlínica Tibidabo durant mitja hora per tal de denunciar l’aplicació per part d’un dels psiquiatres del seu equip mèdic, Joaquín Muñoz Creus, de teràpies de modificació del desig afectivo-sexual a lesbianes, bisexuals i gais, tal com ja han reflectit alguns mitjans de premsa els últims dies.

Durant l’acció s’ha fet una petonada simbòlica, s’han cantat consignes a favor de la llibertat sexual i s’han penjat tres pancartes a la façana de la clínica amb els lemes següents: “Centro en cuarentena por Epidemia Bollera”; “Prou homofòbia mèdica” i “Dr. Muñoz Creus; tu fascismo no tiene cura”.

Les activistes afirmen que l’aplicació d’aquestes teràpies suposa no només un cas de mala praxis mèdica sinó també, i sobretot, una greu vulneració dels Drets Fonamentals de les persones afectades. Per tot això, demanen que els fets no quedin impunes i que es prenguin mesures per tal de garantir la no-permissivitat amb l’homofòbia mèdica que es fa palesa tant en els manuals internacionals de malalties com en l’atenció sanitària practicada habitualment.

Redacció de Clariana de comunicació

16 de juny del 2010

.

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Català de les Dones amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués i l’Institut d’Estudis Catalans, han organitzat la jornada Rosa Leveroni per commemorar a l’escriptora (Barcelona 1910 – 1985) amb motiu del centenari del seu naixement.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo i el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC, August Bover han inaugurat la jornada. L’ICD ha presentat també  l’exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres”.

.