De Conxa Garcia

Coordinadora d’Ones de Dones-Ràdio Gràcia

31 de maig de 2010

 .

.

Els actes a la Plaça de les Dones del 36 van començar ahir, amb una bona afluència de públic i amb un muntatge de l’Imma Colomer de gran qualitat i molt interessant. Un gran treball de recerca i tria de textos de la Simone de Beauvoir, la Mercè Rodoreda i l’Ana Magnani, totes nascudes a la mateixa data.

19 de maig del 2010

.

L’Institut Català de les Dones organitza a Barcelona una jornada sobre les identitats, el gènere i els mitjans de comunicació

.

Jornada “Identitats i gènere als mitjans de comunicació”
21/05/2010 10:00 | Seu de l’Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines 1) | Barcelona (El Barcelonès) Departament/s: Institut Català de les Dones

.
L’objectiu és aprofundir sobre el protagonisme que tenen els mitjans de comunicació en la construcció sociocultural del gènere
L’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, organitza divendres a Barcelona la jornada del cicle “Identitats i Gènere als mitjans de comunicació”. Aquesta sessió tancarà el cicle que també s’ha realitzat a Girona, Tortosa, Tarragona, Manresa, Sort i Lleida.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir un espai d’anàlisi i reflexió ciutadana sobre el protagonisme que tenen els mitjans de comunicació en la construcció sociocultural de la identitat sexual i de gènere. També es tractarà el paper d’aquests mitjans en l’aprofundiment de la igualtat de dones i homes.

La conferència “La representació de la identitat sexual i de gènere als mitjans”, a càrrec de Iolanda Tortajada, professora d’estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, obrirà la jornada. A continuació hi haurà la taula rodona “Noves perspectives en la sensibilització social respecte a la igualtat de dones i homes”. Hi participaran:  Mònica Aranda, del Safareig (Grup de Dones Feministes de Cerdanyola del Vallès); Antoni Vives, d’Identitats S.C.; Beatriu Masià, de l’Associació de Dones contra la Violència, Tamaia; i Elvira Altés, professora de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per assistir a les jornades, que són gratuïtes, cal confirmar l’assistència al telèfon 93 319 77 59.

.

.

 Vídeo de Julia López

19 de maig de 2010

.

Presentació de la News Letter; ‘Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània i Taula Rodona “Una mirada solidària al conflicte entre Israel i Palestina”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6AD8SLTeYeQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per Tere Mollá

18.05.2010

El passat dia 11 de maig al C.I.R.D. (Centre d’Informació i Recursos per a les Dones ) de Barcelona al C/Camèlies, 36, van tenir lloc dues activitats patrocinades per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa de Dones Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG).

Aquestes activitats son la continuació de l’acte que va tenir lloc el passat 13 d’abril, també al C.I.R.D. amb l’inauguració de l’exposició (13)25, Al principi va ser la paraula del magnífic artista Dani Lagartofernández.

L’artista, en el moment de l’inauguració, ja va dir que era la seva manera d’honorar les dones tant palestines con israelites que aportaven el seu gra de sorra per construir ponts d’encontre, per construir una pau justa, coincidint amb l’any que se celebra el desè aniversari des que el Consell de Seguretat de l’ ONU va aprovar la Resolució 1325 que reconeix la tasca de les dones en la prevenció i solució de conflictes i en la consolidació de la pau.

Aquesta exposició és pot trobar a la pàgina de Filckr en la seva versió catalana:
http://www.flickr.com/photos/lagartofernandez/sets/72157623247868780/show/  Els textos relacionats amb les imatges es poden llegir clicant a cadascuna de les imatges. Per fer-los desaparèixer, torneu a clicar a sobre de les imatges.

Les activitats desenvolupades l’11 de maig van ser, en primer lloc la presentació de la news letter “Dones periodistes i conflicte a la Mediterrània”, per part de les companyes de la XIDPIC.CAT-XIPVG Marta Ayora i Marga Pont. L’objectiu principal d’aquesta publicació digital és la de donar veu a les dones periodistes i comunicadores que són silenciades als seus països d’origen – no poden aparèixer les seves cròniques o notícies, als mitjans de comunicació convencionals- i que pateixen moltes violacions dels seus drets.

La periodicitat d’aquesta publicació serà la de dos o tres números a l’any. Així mateix ens varen fer saber que ja és multilingüe perquè és pot llegir en català, castellà i anglès amb la possibilitat futura de fer-ho en francès i en àrab perquè cap article es quedi sense publicar per falta de traducció. La news letter és pot trobar a l’espai web: http://donesiconflicte.wordpress.com/.

Després de la presentació de la news letter es va passar a la segona activitat, la taula rodona “Una mirada solidària al conflicte entre Israel i Palestina”.

Hi parlaren quatres persones en nom de quatre organitzacions. Anem a resumir les seves intervencions així com la del Dani Lagartofernández.

• Josep Guardiola, Delegat d’ Unescocat per a cooperació educativa.

Josep va recordar amb dades concretes la situació de Gaza després de l’operació “Plom fos” que va tenir lloc a Gaza entre final de desembre del 2008 i gener del 2009. Entre aquestes dades cal recordar que 7 escoles varen ser completament destruïdes i que més de 150 van patir danys parcials.

Unescocat, va fer una campanya per recollir fons i van aconseguir-ne 8.000 euros que, juntament amb els 30.000 que és varen recollir per part d’Escola Valenciana, al País Valencià estan ajudant a reconstruir l’educació als territoris de Gaza. I va explicar les greus dificultats com ara que no poden entrar materials com ciment, o ferro o altres materials per a reconstruir edificis i han de reutilitzar els materials destruïts.

A més entre els objectiu d’Unescocat s’estan fent campanyes de denuncia sobre les vulneracions del dret a l’educació que existeixen arreu del món.

També s’estan fen esforços per crear espais d’informació, sensibilització i reflexió per fomentar la construcció de la pau des de les escoles per a la prevenció dels conflictes.

• Maria Àngels Roque, Coordinadora de la Xarxa estatal de la Fundació europea Anna Lindh i directora de ‘Quaderns de la Mediterrània’ (IEMed).

Maria Àngels ens va recordar als presents que el propòsit de la fundació Anna Lindh és unir gent de tota la Mediterrània per millorar el respecte mutu entre les cultures i, a més, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la cultura.

Una de les línies de treball que tenen en marxa és l’anomenada “Les mil i una accions pel diàleg”, que busca utilitzar les arts com el teatre o la música com a elements vehiculars entre joves d’Israel i de Palestina per trobar punts d’encontre a fi de construir la pau.

No va deixar passar l’ocasió per recordar-nos que les primeres associacions que treballaren per promoure la pau són organitzacions de dones. També va fer una crida per visibilitzar eixa tasca que fan les organitzacions de dones com a promotores de la pau com a mares, germanes, companyes, filles, etc.…

• Sylviane Dahan, de l’ associació catalana (“Junts”) que reuneix persones jueves i palestines.

L’associació es va crear desprès de l’atac brutal contra la població de Gaza per part de l’exèrcit israelià, ara fa més d’un any, i davant la persistència del setge a la franja i de la colonització a Cisjordània.

En l’associació treballen plegats i des de l’igualat, la paritat i el respecte mutu persones jueves no sionistes (de vegades es confonen) i persones palestines.

Entre el seus objectius es troben:

• la necessitat de promoure el diàleg intracomunitari entre els pobles.

• denunciar tot tipus de discriminació i racisme especialment en el que afecta a persones jueves, àrabs i musulmanes a Catalunya.

• Aplicar el dret internacional per a poder aplegar a una pau justa i duradora a l’Orient Pròxim.

• Incentivar a la societat civil perquè pressioni als governs català, espanyol i europeu perquè deixin de col·laborar amb l’ocupació israeliana a Gaza i Cisjordània.

I ja per acabar, la Sylvianne va dir textualment: “La consciència de la humanitat quedarà marcada per la barbàrie del regim nazi i, justament per això, la memòria jueva s’ha de revoltar contra la tragèdia. I cal dir clarament als dirigents israelians: No teniu dret d’evocar els camps de concentració per justificar els vostres crims a Gaza, perquè hi ha molta gent jueva que és partidària de la causa palestina”.

• Montse Cervera, de Dones X Dones, que son un grup de dones feministes antimilitaristes que es va crear el 1993, amb la guerra dels Balcans i donen suport i volen ser altaveu de les dones que viuen en països en guerra o en altres tipus de conflictes. Així, treballen amb dones dels Balcans, d’Afganistan, de Txetxènia i Rússia, Colòmbia i Palestina i Israel.

La Montse, va explicar a l’auditori que la seva associació busca una pau que sigui la nostra, una pau amb perspectiva de les dones per a construir un món diferent.

Dones de negre, la xarxa on esta integrada l’associació Dones X Dones, vol visibilitzar propostes de pau sorgides de les pròpies dones i entre els seus objectius hi ha, per exemple:

• Rebutjar l’idea de ser enemics o enemigues. Per això cal trencar amb les fidelitats imposades per les famílies, els governs o les escoles, per exemple.

• Que sigam capaços de sostenir l’idea de ser ridícules o de tenir formes estranyes de reivindicar la pau.

•  

Avui les dones de negre jueves ho són perquè son capaces de ficar-se davant d’un chekpoint per testimoniar que estan en contra de l’ocupació d’Israel i ho estan fent des de territori israelià i demanant-los als soldats israelians que s’identifiquin així com que manifestin els motius pels quals no han deixat passar a la gent. A més ho fan perquè la població palestina vegi que hi ha gent que no hi esta d’acord amb el que s’està fent per part del govern sionista d’Israel.

També ens comentava la Montse que aquesta és una tasca que s’està fent cada dia, des de Catalunya i des d’altres indrets del món, en xarxa. També demanen a aquestes dones que expliquin al món com és de complicat ser dona i pacifista a Israel i com ho és encara molt més a Palestina per això es tan important donar a conèixer eixa tasca que s’està fent.

Ens deia que fonamentalment son: “Actores i constructores de pau i no sols víctimes”. I que per tant volen: “ Construir ponts i no murs”.

I ja per finalitzar l’acte, Dani Lagartofernández, l’artista i autor de les fotografies de l’exposició “(13)25. Al principi va ser la paraula” ens va parlar de la importància de visibilitzar a les dones tant a Israel com a Palestina. També és va mostrar sorprès en comprovar que en cada una de les intervencions que vàrem escoltar es repetien paraules de les dones que havia retratat per a l’exposició.

També ens va dir, l’autor de les fotos, que aquest treball el considera la seva aportació a la tasca que vol dur a terme el tribunal Russell sobre Palestina , el qual persegueix jutjar les violacions del dret internacional de les quals en són víctimes la població palestina i la privació d’un estat sobirà propi..

I per acabar va denunciar l’apartheid que existeix a Palestina i que pot tenir conseqüències històriques.

L’acte que vaig tenir l’honor de moderar va acabar amb un fort aplaudiment per a totes les persones que hi vàrem participar.

Cal recordar que al pròxim mes de juny l’exposició és podrà visitar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que la inauguració tindrà lloc el dia 9 a les 19h al mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Ontinyent, 18 de maig de 2010.

Teresa Mollà Castells

Comunicadora de la XIDPIC.CAT-XIPVG

Nota de premsa del Departament d’Interior

Govern de Catalunya

17/05/2010 

.

Els Mossos d’Esquadra amplien el protocol contra els delictes homòfobs a tots els delictes motivats per odi o discriminació

• El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació Miguel Angel Aguilar, ha participat al departament d’Interior en la commemoració del Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut

• El secretari general d’Interior, Joan Boada, ha agraït la tasca dels Mossos d’Esquadra en aquest camp i ha afirmat que “els ciutadans catalans tenen una policia que els tractarà adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“

• El fiscal Aguilar destaca “la serietat, rigor i professionalitat” dels Mossos d’Esquadra i aposta per reforçar la investigació dels delictes motivats per la discriminació

• L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies per delictes homòfobs, el 80% de les quals es van produir a la província de Barcelona

El Fiscal Coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar Garcia, ha pronunciat avui una conferència en el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, per commemorar el Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia.

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha presentat la intervenció del fiscal, que s’ha celebrat amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut.

Durant l’acte, que ha tingut lloc al departament d’Interior, Boada ha agraït als Mossos d’Esquadra la tasca que desenvolupen en aquest camp i ha afirmat que “totes les persones que viuen a Catalunya han de saber que tenen una policia que els tracta adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“. “Volem crear un clima de confiança que faciliti les denúncies de víctimes que temen ser estigmatitzades a la comissaria i també volem crear consciència d’aquests tipus de delictes per tal que siguin denunciats. La ciutadania ha de saber que té una policia propera i que ha de recórrer a ella si pateix qualsevol acte de discriminació per raó de la seva orientació sexual“, ha afegit el secretari general.

Per Boada, cal evitar l’absència de denúncies ja que això “provoca una forta victimització de les persones que han patit aquest tipus d’agressions. La víctima, en aquestes situacions, se sent degradada, amenaçada i molt vulnerable. Fer aflorar els problemes és el primer pas per trobar-ne la solució“.

Un nou protocol dels Mossos d’Esquadra pels delictes d’odi i discriminació

El 28 de juny del 2008, el Cos de Mossos d’Esquadra va fer públic el primer procediment policial d’una policia de la zona mediterrània en què s’implicava directament com a cos policial en la lluita contra la homofòbia/transfòbia. Enguany, a petició del Fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Àngel Aguilar, el cos va adaptar aquest procediment policial dins el marc de tots els delictes d’Odi i Discriminació. D’aquesta manera s’ha elaborat un nou procediment policial que augmenta el seu camp d’actuació a tots els delictes motivats per l’odi o la discriminació.

Aquest protocol, que ja està en vigor al si dels Mossos d’Esquadra, estableix que s’han d’identificar quins són els il·lícits penals que tenen motivacions racistes o de discriminació religiosa, d’edat, de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació política, de nacionalitat, de malaltia o de qualsevol altra circumstància o condició social o personal.

Segons ha explicat Boada, “els objectius del protocol són identificar correctament els fets delictius motivats per la discriminació i l’odi, recollir el tractament específic que s’ha de donar a aquestes diligències policials i permetre donar la resposta penal corresponent a aquestes conductes per tal que no quedin eclipsades en un tipus penal de caràcter genèric“.

Per la seva banda, el fiscal Miguel Àngel Aguilar ha agraït la cooperació “absolutament extraordinària” del cos de Mossos d’Esquadra, l’única policia del conjunt de l’Estat espanyol que “ha adaptat mesures i protocols per tal de poder diagnosticar la discriminació, registrar-la i classificar-la”. En aquest sentit, el fiscal ha destacat el “rigor, la serietat i la professionalitat” del cos de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya, i en alguns casos, “el ‘carinyo’ i la proximitat vers les víctimes”, ha dit.

El fiscal Miguel Àngel Aguilar ha dit que “estem davant una obra que acaba de néixer amb molts bons resultats”, però que encara hi ha molta feina per fer, encara “hi ha molts delictes que no es denuncien”, en part, per por de les víctimes a ser doblement victimitzades. Entre les seves reivindicacions, Àngel Aguilar creu imprescindible la formació de jutges, policies i fiscals; una llei integral, com la de la violència de gènere, per tal d’arribar a la plena igualtat. També ha reivindicat una unitat de policia judicial especialitzada perquè investigui els casos de discriminació, al mateix temps que ha reivindicat també fiscals especialitzats per ser més eficaços.

L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies d’il·lícits amb arrel homòfoba, de les quals, un terç van ser delictes i faltes de lesions, el segon terç eren delictes i/o faltes d’amenaces i vexacions, i el tercer terç van englobar fets molt puntuals de violència domèstica, agressions sexuals, danys i robatoris/furts.

Els principals delictes que pateixen les víctimes d’homofòbia/transfòbia és l’agressió gratuïta, motivada per l’odi i/o l’aversió a una diferent orientació sexual/afectiva o identitat de gènere de la víctima diferent de la heteronormativa.

La segona, reflectida en les denúncies recollides per la policia, són bàsicament conductuals i de convivència: insults, menyspreus continuats en àmbits de treball, veïnals o d’oci. Puntualment també s’han recollit algunes denúncies d’agressions sexuals, denegacions de serveis als que es té dret, violència domèstica, robatori o furts.

El 80% de totes aquestes denúncies s’han produït a la província de Barcelona, 38 casos, 28 dels quals s’han produït només al Barcelonès.
Estudis sobre homofòbia

En l’actualitat, el cos dels Mossos d’Esquadra participa en l’estudi sobre homofòbia Transfòbia que està realitzant el Programa per al Col·lectiu LGTB del Departament d’Acció Social i Ciutadania, col·labora amb els operadors de transports de Barcelona amb la realització d’un vídeo de formació per al seus col·lectius de treballadors i des del Departament també s’ha demanat al Ministeri de l’Interior, a través de la Secretaria d’Estat, que inclogui l’àmbit de l’homofòbia en les aplicacions informàtiques de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació ha reclamat també la necessitat d’estudis sociològics que visibilitzin amb altres dades (no només amb les denúncies) les situacions que dia a dia viuen les persones que són discriminades per motius de sexe, edat, gènere, origen… El fiscal ha fet una crida per tal que l’Enquesta de Seguretat Pública inclogui preguntes per fer aflorar els delictes per raó d’odi o discriminació.

A l’acte celebrat avui al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació han assistit, entre d’altres, els responsables de l’Oficina de Promoció de Pau i Drets Humans, del Casal Lambda, de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, del Programa de no Discriminació de persones GLBT, del Front d’Alliberament Gai, de l’associació Famílies Lesbianes i Gais, del Club Esportiu Panteres Grogues, del Pla Municipal pel col·lectiu LGTB, i del Grup d’Amics GLBT , entre d’altres entitats.

Dia contra l’Homofòbia i la Transfòbia

El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.

Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.

Actualment, 80 països en el món criminalitzen la homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó. Nou d’aquest països (Afganistan, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan,

Nota de premsa del Departament d’Interior

Govern de Catalunya

17/05/2010 

.

Els Mossos d’Esquadra amplien el protocol contra els delictes homòfobs a tots els delictes motivats per odi o discriminació

• El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació Miguel Angel Aguilar, ha participat al departament d’Interior en la commemoració del Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut

• El secretari general d’Interior, Joan Boada, ha agraït la tasca dels Mossos d’Esquadra en aquest camp i ha afirmat que “els ciutadans catalans tenen una policia que els tractarà adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“

• El fiscal Aguilar destaca “la serietat, rigor i professionalitat” dels Mossos d’Esquadra i aposta per reforçar la investigació dels delictes motivats per la discriminació

• L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies per delictes homòfobs, el 80% de les quals es van produir a la província de Barcelona

El Fiscal Coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Àngel Aguilar Garcia, ha pronunciat avui una conferència en el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, per commemorar el Dia contra la Homofòbia i la Transfòbia.

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha presentat la intervenció del fiscal, que s’ha celebrat amb motiu del 20è aniversari de la eliminació de la homosexualitat com a malaltia mental del llistat de la Organització Mundial de la Salut.

Durant l’acte, que ha tingut lloc al departament d’Interior, Boada ha agraït als Mossos d’Esquadra la tasca que desenvolupen en aquest camp i ha afirmat que “totes les persones que viuen a Catalunya han de saber que tenen una policia que els tracta adequadament, amb professionalitat i eficàcia, tinguin la procedència, cultura, religió o orientació sexual que tinguin“. “Volem crear un clima de confiança que faciliti les denúncies de víctimes que temen ser estigmatitzades a la comissaria i també volem crear consciència d’aquests tipus de delictes per tal que siguin denunciats. La ciutadania ha de saber que té una policia propera i que ha de recórrer a ella si pateix qualsevol acte de discriminació per raó de la seva orientació sexual“, ha afegit el secretari general.

Per Boada, cal evitar l’absència de denúncies ja que això “provoca una forta victimització de les persones que han patit aquest tipus d’agressions. La víctima, en aquestes situacions, se sent degradada, amenaçada i molt vulnerable. Fer aflorar els problemes és el primer pas per trobar-ne la solució“.

Un nou protocol dels Mossos d’Esquadra pels delictes d’odi i discriminació

El 28 de juny del 2008, el Cos de Mossos d’Esquadra va fer públic el primer procediment policial d’una policia de la zona mediterrània en què s’implicava directament com a cos policial en la lluita contra la homofòbia/transfòbia. Enguany, a petició del Fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Àngel Aguilar, el cos va adaptar aquest procediment policial dins el marc de tots els delictes d’Odi i Discriminació. D’aquesta manera s’ha elaborat un nou procediment policial que augmenta el seu camp d’actuació a tots els delictes motivats per l’odi o la discriminació.

Aquest protocol, que ja està en vigor al si dels Mossos d’Esquadra, estableix que s’han d’identificar quins són els il·lícits penals que tenen motivacions racistes o de discriminació religiosa, d’edat, de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació política, de nacionalitat, de malaltia o de qualsevol altra circumstància o condició social o personal.

Segons ha explicat Boada, “els objectius del protocol són identificar correctament els fets delictius motivats per la discriminació i l’odi, recollir el tractament específic que s’ha de donar a aquestes diligències policials i permetre donar la resposta penal corresponent a aquestes conductes per tal que no quedin eclipsades en un tipus penal de caràcter genèric“.

Per la seva banda, el fiscal Miguel Àngel Aguilar ha agraït la cooperació “absolutament extraordinària” del cos de Mossos d’Esquadra, l’única policia del conjunt de l’Estat espanyol que “ha adaptat mesures i protocols per tal de poder diagnosticar la discriminació, registrar-la i classificar-la”. En aquest sentit, el fiscal ha destacat el “rigor, la serietat i la professionalitat” del cos de la policia autonòmica de la Generalitat de Catalunya, i en alguns casos, “el ‘carinyo’ i la proximitat vers les víctimes”, ha dit.

El fiscal Miguel Àngel Aguilar ha dit que “estem davant una obra que acaba de néixer amb molts bons resultats”, però que encara hi ha molta feina per fer, encara “hi ha molts delictes que no es denuncien”, en part, per por de les víctimes a ser doblement victimitzades. Entre les seves reivindicacions, Àngel Aguilar creu imprescindible la formació de jutges, policies i fiscals; una llei integral, com la de la violència de gènere, per tal d’arribar a la plena igualtat. També ha reivindicat una unitat de policia judicial especialitzada perquè investigui els casos de discriminació, al mateix temps que ha reivindicat també fiscals especialitzats per ser més eficaços.

L’any 2009, els Mossos van recollir a Catalunya 47 denúncies d’il·lícits amb arrel homòfoba, de les quals, un terç van ser delictes i faltes de lesions, el segon terç eren delictes i/o faltes d’amenaces i vexacions, i el tercer terç van englobar fets molt puntuals de violència domèstica, agressions sexuals, danys i robatoris/furts.

Els principals delictes que pateixen les víctimes d’homofòbia/transfòbia és l’agressió gratuïta, motivada per l’odi i/o l’aversió a una diferent orientació sexual/afectiva o identitat de gènere de la víctima diferent de la heteronormativa.

La segona, reflectida en les denúncies recollides per la policia, són bàsicament conductuals i de convivència: insults, menyspreus continuats en àmbits de treball, veïnals o d’oci. Puntualment també s’han recollit algunes denúncies d’agressions sexuals, denegacions de serveis als que es té dret, violència domèstica, robatori o furts.

El 80% de totes aquestes denúncies s’han produït a la província de Barcelona, 38 casos, 28 dels quals s’han produït només al Barcelonès.
Estudis sobre homofòbia

En l’actualitat, el cos dels Mossos d’Esquadra participa en l’estudi sobre homofòbia Transfòbia que està realitzant el Programa per al Col·lectiu LGTB del Departament d’Acció Social i Ciutadania, col·labora amb els operadors de transports de Barcelona amb la realització d’un vídeo de formació per al seus col·lectius de treballadors i des del Departament també s’ha demanat al Ministeri de l’Interior, a través de la Secretaria d’Estat, que inclogui l’àmbit de l’homofòbia en les aplicacions informàtiques de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació ha reclamat també la necessitat d’estudis sociològics que visibilitzin amb altres dades (no només amb les denúncies) les situacions que dia a dia viuen les persones que són discriminades per motius de sexe, edat, gènere, origen… El fiscal ha fet una crida per tal que l’Enquesta de Seguretat Pública inclogui preguntes per fer aflorar els delictes per raó d’odi o discriminació.

A l’acte celebrat avui al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació han assistit, entre d’altres, els responsables de l’Oficina de Promoció de Pau i Drets Humans, del Casal Lambda, de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, del Programa de no Discriminació de persones GLBT, del Front d’Alliberament Gai, de l’associació Famílies Lesbianes i Gais, del Club Esportiu Panteres Grogues, del Pla Municipal pel col·lectiu LGTB, i del Grup d’Amics GLBT , entre d’altres entitats.

Dia contra l’Homofòbia i la Transfòbia

El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.

Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.

Actualment, 80 països en el món criminalitzen la homosexualitat i condemnen els actes sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó. Nou d’aquest països (Afganistan, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan,

Vía el mirador de les dones d’Anna González Batlle el 16 de maig del 2010

.
Fa menys d’una hora acabo de saber que ha mort M. Rosa Virós, la primera rectora d’una universitat catalana. Estic commocionada.

M. Rosa Virós i Galtier, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica de Ciència Política i de l’Administració, ha estat professora de la UB durant 20 anys (1970-1990) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des del 1990 fins a la seva jubilació l’any 2006. El 2001 va ser elegida rectora de la UPF.

Rigorosa i autoexigent
M. Rosa Virós i Galtier neix a Barcelona, el 1935. L’escenari de la seva infantesa és una ciutat destruïda materialment i moral per la guerra. Estudia, amb resultats brillants, a les Dames Negres, i després a la UB. La seva intensa dedicació a l’estudi, però, no l’impedeix connectar-se a l’incipient moviment universitari antifranquista. A les aules universitàries és també on es vincula per a tota la vida amb José Antonio González Casanova.

Pionera i compromesa
Rosa Virós vol ser jutgessa, però el franquisme prohibeix l’accés de les dones a la judicatura. Aleshores, entra a treballar en el bufet del seu pare.

La impossibilitat d’accedir a la judicatura la compromet per sempre en la lluita per la presència de la dona a les institucions; la lluita per la igualtat de les dones en tots els àmbits

El fet de ser dona torna a jugar en contra seva l’any 1975, quan al·legant raons “científiques” com la seva edat (té 50 anys) i que el seu marit (González Casanovas) ja és catedràtic, la UB intenta barrar-li el pas a la Càtedra de Ciència Política. Finalment, però, Virós es converteix en la primera catedràtica de Ciència Política i de l’Administració d’Espanya.

Perquè, M. Rosa Virós, quan ja és mare de tres fills, abandona el bufet del pare i es concentra en la redacció de la seva tesi doctoral sobre el comportament electoral en els municipis de Girona durant la II República i la distribució de la riquesa. La investigació va acompanyada de la introducció de noves tècniques estadístiques.

El 1991, s’incorpora a la UPF com a directora dels recentment creats estudis de Gestió i Administració Pública. Després d’exercir diferents responsabilitats, el 2001, com hem dit, es converteix en la primera rectora d’una universitat catalana.

El seu programa de govern és senzill: democràcia interna i diàleg, excel·lència no narcisista sinó basada en el saber pràctic que contribueixi a solucionar problemes socials col·lectius, alta valoració de les disciplines humanístiques, interdisciplinarietat dels coneixements, politiques de redistribució equitativa dels recursos escassos, foment de la participació estudiantel en la presa de decisions de govern…..

M. Rosa Virós, amb la vara de comandament que simbolitza l’autoritat del càrrec (Homenaje a la Rectoras de las universidades públicas, organitzat per la UNED, el 23 de setembre de 2008)

Experta en l’estudi del comportament electoral
Com a investigadora, s’ha centrat en l’estudi del comportament electoral, la cultura política i la metodologia de les ciències socials aplicades en l’anàlisi polític. Durant molts anys ha format part de l’equip de sociologia electoral que, vinculat a la UAB, estava format, entre d’altres, pels professors Josep M. Vallès i Isidre Molas.

M. Rosa Virós és Medalla al treball Francesc Macià i Creu de Sant Jordi

Des del 2005, presideix el Consell Econòmic i Social de Barcelona

M. Rosa Virós és la mare de la Itziar González Virós. Una abraçada Itziar

.

.

Les altres dones que han estat rectores són, per per ordre d’antiguitat en el càrrec: Elisa Pérez (rectora de la UNED entre els anys 1982-1987); Josefina Gómez (Universitat Autònoma de Madrid, 1984-1985); María Luisa Tejedor (Universitat de La Laguna, 1990-1995); Rosario Valpuesta (Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, 2001-2003); Carmen Ortiz (Universitat de la Rioja, 2001-2004); María Araceli Maciá (UNED, 2001-2005); Adelaida de la Calle (Universitat de Màlaga, 2004); Anna Maria Geli (Universitat de Girona, 2005); i Montserrat Casas (Universitat de les Illes Balears, 2007)

- 18.05.10 a les 11.00 h a l’ICD (Barcelona) presentació exposició “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”. amb la historiadora Isabel Segura.

14/05/2010 14:31
Una exposició divulga el període històric que va des dels anys 30 als anys 70 des del punt de vista de les dones
La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, presentaran en roda de premsa aquest dimarts, 18 de maig, a les 11.00 hores, a la seu de l’Institut Català de les Dones (ICD), l’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”. També participarà en l’acte la comissària de la mostra, la historiadora Isabel Segura.

L’objectiu d’aquesta exposició, que s’inaugurarà oficialment el mateix dimarts, 18 de maig, a les 18.30 hores a l’ICD, és divulgar el període històric que va des dels anys 30 als anys 70 des de l’experiència i les aportacions de les dones. La mostra formarà part del catàleg d’exposicions itinerants que tant l’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, com el Memorial Democràtic ofereixen gratuïtament a entitats, centres educatius i culturals.

El catàleg de l’exposició, sota el mateix títol de “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”, ha estat publicat com al número 4 de la col·lecció Eines de memòria que edita el Memorial Democràtic.

Roda de premsa de presentació de l’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”
18/05/2010 11:00 | Seu de l’Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines, 1) | Barcelona (El Barcelonès)

Inauguració exposició: Dependència Mútua; Eulàlia Valldosera

El proper 18 de maig, a les 19:30h a la galería Joan Prats, Rambla Catalunya 54 .

Podrém gaudir de l’exposició del 18 de Maig fins el 26 de Juny del 2010.