Traduï per Dones d’Enllaç
17 d’Octubre de 2007. Jornada Internacional contra la misèria.
Manifest de la Marxa Mundial de les Dones
Aquest 17 d’Octubre ens hem mobilitzat un cop més per denunciar i exigir la fi de l’opressió que patim en tant que dones, per dir que la dominació, l’explotació, l’egoisme i la recerca desenfrenada de beneficis que comporten tantes injustícies, guerres, conquestes i violències s’han d’acabar.
De les nostres lluites feministes, dels combats que lliuraren en tots els continents les dones que ens han precedit, han sorgit nous espais de llibertat, per a nosaltres mateixes, per a les nostres filles, per als nostres fills, per a totes les noies i els nois que, quan nosaltres ja no hi siguem, poblaran la terra. L’any 2000, varem recollir 5 milions de signatures exigint la fi de la pobresa i de la violència. L’any 2005, érem de nou al carrer per convidar la humanitat a la Igualtat, la Llibertat, la Justícia, la Pau i la Solidaritat. Hem teixit els nostres somnis mentre tresàvem el nostre patchwork mundial.
I avui com ahir, denunciem el capitalisme, el patriarcat i les seves institucions, així com les corporacions transnacionals i les oligarquies nacionals que s’enriqueixen mitjançant la discriminació, l’opressió, l’explotació dels nostres pobles, i en particular de les dones, el pillatge dels nostres territoris – aigua, terra, biodiversitat, fonts d’energia -, menystenint els nostres drets individuals i col·lectius. Denunciem aquests sistemes que s’organitzen sobre la base dels privilegis dels homes sobre les dones, dels blancs sobre els negres i els autòctons, i practiquen l’exclusió de les lesbianes, de les immigrants i d’aquelles formes de viure que consideren “anormals”. Denunciem el caràcter repressiu d’aquests sistemes i la criminalització de les nostres lluites.
Aquest 17 d’Octubre, Jornada Mundial de lluita contra la pobresa, volem cridar l’atenció sobre la realitat que nosaltres, les dones, vivim: el nostre treball per tenir cura de la família i de la comunitat no està reconegut i augmenta amb les retallades de les despeses socials en els pressupostos públics; tenim un menor accés a la propietat i al control dels recursos; rebem salaris més baixos; les nostres condicions de treball són precàries i les empreses controlen el nostre cos i la nostra sexualitat; no gaudim pas de les mateixes oportunitats d’estudis i els nostres coneixements i qualificacions són infravalorats; les connexions entre la pobresa i la violència vers les dones es manifesten a través del tràfic i l’explotació sexual, el feminicidi, la utilització del cos de les dones com a botí de guerra…
Reconeixem les diverses formes d’opressió que pateixen les dones arreu del món. Ja ens hem manifestat moltes vegades – i ho seguirem fent – contra les ocupacions militars de Palestina, d’Afganistan, del Líban i d’Iraq. A hores d’ara, volem manifestar particularment la nostra solidaritat amb les dones en lluita contra la dictadura militar de Birmània, que foren les primeres a denunciar l’augment dels preus dels combustibles i que han obert el camí a la mobilització dels monjos, dels estudiants i de tot el poble. Donem suport també a les nostres germanes de Costa Rica i al seu “No” al Tractat de lliure canvi d’Amèrica Central amb els Estats Units. Encetem la lluita per ultrapassar la terrible violència que s’abat sobre les dones en el decurs dels conflictes armats, molt especialment a la regió de Kivu, a la República Democràtica del Congo, i a Darfur, a l’Est del Sudan.
Reafirmem les nostres vies per eliminar la pobresa i la violència vers les dones:
. Autonomia econòmica de les dones i repartició de la riquesa: feines dignes, amb drets laborals i una justa remuneració; utilització i control dels recursos i dels mitjans de vida: enfortiment de l’economia solidària; valorització del treball reproductiu i productiu de les dones. No al pagament del deute extern, veritable atac a la sobirania dels països, i vigilància pel que fa a nous endeutaments. No a les negociacions i a la signatura d’acords de lliure comerç que tenen com a objectiu garantir els interessos de les grans multinacionals.
. Per la sobirania alimentària i contra la privatització de la natura: autogestió dels nostres recursos mediambientals cap a un model de desenvolupament que atengui les necessitats fonamentals de les generacions actuals i de les futures. Dret de conservar els nostres mitjans d’existència, de produir els nostres propis aliments a la nostra manera i de menjar d’acord amb la nostra cultura.
. No a la violència vers les dones: combatre la violència sexista, que constitueix un estri per al control de les nostres vides, dels nostres cossos i de la nostra sexualitat en transformar-nos en objectes sotmesos a la voluntat d’un altre. Compromís i mesures concretes de l’Estat, de la societat – en primer lloc, dels moviments socials – de cara a la prevenció i el càstig de la violència vers les dones.
. Pau i desmilitarització: acabar amb la impunitat, la utilització del cos de les dones com a botí i de la violació com a arma de guerra. Participació de les dones en la resolució dels conflictes. Polítiques de desarmament, contra les ocupacions i la presència militar estrangera, àdhuc les bases i maniobres militars.
Mentre totes les dones no siguin lliures, seguirem caminant!
Comitè Internacional de la Marxa Mundial de les Dones contra les Violències i la Pobresa. Granja do Ulmeiro, Portugal. 8 d’Octubre de 2007.
39 y más
ADPC
Ameco
Cerigua
Clariana Comunicación
Comuniquem en Xarxa
Delta News
Dones Digital
Dones i Conflicte
Feministic Perspektiv
Fundació Maria-Mercè Marçal
La Casa del Encuentro
La Independent
Les Penelopes
Milenia Radio
Mon Comunicació
Mujeres en Red
Observatoriomadcav
Periodismo Social
Periodistes
Red Internacional de periodistas con Visión de género -FSM
Red Internacional Periodistas con Visión de género
Red Semlac
Revista Nosotras
Semlac Cuba
Tam-Tam
Women in the City