Clariana de comunicació

Tona Gusi. 3/08/07

Agències: SEMlac.Reportajes. CIMACnoticias

Durant la meva estada a l’illa l’any passat vaig poder constatar el gran seguiment que tenia aquesta sèrie televisiva de producció cubana. Els horaris de les cases giraven d’acord a l’hora d’emissió. L’hora estrella, i aleshores imperava un silenci emocionat. Després les valoracions, discussions:…què si ha fet ben fet,…. què si ho havia d’haver fet abans…!! Dones i homes s’identificaven o no amb els personatges de la sèrie, aquests veïns tant propers, amb les seves pors i les seves valenties. I es discutia obertament sobre quins valors havien de ser els més importants en les famílies i entre les amistats.

L’Havana també n’era una de les protagonistes. Anaves pel carrer i et deien: mira! Aquest gratacels, el més antic de la ciutat, és on viuen aquests personatges. Fixa’t ! ara finalment l’estan arreglant!.

Fora com per a nosaltres ‘El cor de la ciutat’, però amb un gran tema omnipotent a tota la sèrie: la SIDA.

No només els espectadors i espectadores la valoraven entusiàsticament, sinó que professionals de la comunicació l’assenyalaven com un del millors productes audiovisuals de l’illa. De fet la comparaven amb algunes series de l’estat espanyol que tenen molt bones prèdiques entre els professionals d’allà.

Recordo que va ser el tema de conversa d’un dinar d’amigues de l’ofici. Anàvem desgranant els diferents personatges d’aquestes sèries actuals que tenien un perfil que ens era proper per estar creat i desenvolupat des d’una perspectiva de gènere, des del femení. I ens en felicitàvem, sobretot davant l’allau d’altres sèries llatines que reprodueixen d’una manera ben barroera els estereotips androcèntrics.

Per això no m’ha sorprès el reportatge de SEMlac, que CIMAC també ha difós, mostrant la bona influència que ha tingut ‘La cara oculta de la luna’ sobre la percepció de la malaltia que tenien fins aleshores la gent de Cuba. Recordem que la política del govern de l’illa a l’inici i durant molts anys envers la SIDA va ésser de negació de l’existència de la malaltia al país, de contenció mitjançant la reclusió i de repressió de la llibertat d’expressió sobre aquest tema. Les solucions mèdiques avançades i, segurament, la lluita de moltes persones han fet variar la política social del govern en aquest tema, però la percepció i comportament de la gent davant els i les que pateixen la malaltia continuava essent extremadament negativa. I per tant la mateixa por a les conseqüències de patir-la obstaculitzava una acció sanitària eficaç.

Una prova de l’efecte positiu de l’emissió de la sèria és la dada mèdica que constata que unes 22 mil persones més varen anar a realitzar-se les proves del Virus de la Immunodeficiència Humana. I que es varen comptabilitzar 4.256 trucades i 750 correus electrònics a la ‘LineAyuda’ del ‘Centro Nacional de Prevención de ITS/VIH/SIDA’.

Els realitzadors de la sèrie expliquen però que aquesta polèmica producció, transmesa durant 2006, en l’espai televisiu estel·lar reservat a les sèries de televisió intentava mostrar aspectes de la vida diària dels i les que viuen amb VIH/SIDA a l’illa.

El director de la producció, Rafael González, explica que encara que la sèrie és més incisiva que les produccions més tradicionals a les que està acostumada l’audiència cubana, no deixa de tenir tots els ingredients d’una sèrie televisiva a fi que el missatge sigui efectiu.

Pel seu autor, Freddy Domínguez Díaz, encara que hagi estat anomenada “la novel·la sobre la SIDA”, fou una sèrie sobre la conducta humana, la actitud de la gent davant la vida; la responsabilitat que tots hem de tenir amb nosaltres mateixos i amb la resta.

Les cinc històries que la integraren tenien com a fil conductor aquesta malaltia i com a objectiu principal una crida a adoptar una conducta sexual responsable com a arma més important per prevenir aquesta pandèmia universal.

Pel que fa a les dades sobre l’audiència, es va registrar un 78 per cent d’ audiència televisiva durant el temps de l’emissió i entre 87 y 96 por cent de preferència, segons les eines de mesura d’audiències de la televisió cubana. La sèrie va ser la preferida de les dones i dels joves.

Pels mitjans de comunicació la sèrie “trencava tabús”, “atrapava pel seu controvertit contingut” i “evidenciava un relleu incòmode per a la societat”.

Ara bé, entre el públic, els mateixos especialistes del ‘Centro Nacional de Prevención’ confirmen que de les opinions que varen rebre n’hi ha una quantitat similar en positiu com en negatiu.

La joventut la va valorar com a excel·lent per tractar temes contemporanis, situacions actuals i la SIDA. I també com a molt positiva per ensenyar i instruir.

Hi va haver però molta polèmica especialment sobre el comportament de dos dels cinc personatges protagonistes. El de la noia adolescent, sobreprotegida i amb problemes de comunicació amb els pares i el d’un treballador de la construcció, masclista i casat, que te relacions bisexuals. Així com el tractament a la sèrie de temes com la infidelitat, l’alcoholisme i la marginalitat.

La gent més gran va fer valoracions morals i no acceptaven la realitat que la sèrie visibilitzava. Opinaren que es tractava massa el tema de les relacions sexuals i això podria ‘despertar curiositats’ que ‘certes escenes incitaven als joves a imitar’ i que les discussions i els nus mostraven una situació massa crua. També opinaven que l’horari d’emissió era massa aviat ja que veien la sèrie “les nens i les nenes”.

La majoria d’homes consultats en la investigació no estaven gaire d’acord amb que es mostrés per la televisió una relació homosexual ( era el primer cop que la gent de l’illa en veia una). Mostrar relacions homosexuals i bisexuals a la pantalla és per aquesta majoria d’homes “un tema massa fort i punxegut” i segons ells ‘no ajuda a la informació sobre la prevenció”. I en canvi dona ‘com a bona l’homosexualitat’.

Entre les dones, la majoria pensa que el tema de la bisexualitat les fa reflexionar. Però hi ha una valoració diferent entre les dones joves i les grans. Les del primer grup valoren com a molt positiu que la sèrie tracti aquests temes i en canvi, les del segon grup coincideixen amb els homes en que la visibilització d’aquestes relacions podrien ser “un mal exemple”.

Cap dels grups dels dos sexes no va acceptar el tractament que la sèrie feia de la infidelitat, ni la presentació d’una parella discordant degut a la seva diferència d’edat.

Finalment d’altres opinions recollides foren que la sèrie incitava “a les persones a arriscar la seva vida mantenint relacions sexuals amb persones amb el virus de la SIDA”.

Magda González Grau, de la ‘División de Dramatizados de la Televisión Cubana’, creu que amb aquesta sèrie de producció pròpia s’ha demostrat que es pot tractar qualsevulla temàtica sempre que es faci responsablement i comptant amb un bon assessorament.