Per Montse G. Sosa

Tiblisi, 15 d’octubre

Tot i que ja fa uns quans dies que soc fora de Georgia, us explicare unes quantes coses mes…

A part del paisatge tant bucol.lic del nort, els Georgians son gen molt oberta, amable i un-pel-massa hos-pi-ta-la-ria!
A Tiblisi, la capital, tot es carrisim. Un hotel cutre costa uns 40 E….aixi que els guiris …
Per cert, en georgia entrada s’escriu “giri”. Quan vaig arribar a l’ estacio de tren i vaig veure “giri” escrit  la porta…no se, et sents mes acollida…

Tampoc existeixen els albergs com a tal, així que per als giris com jo (motxileros, es clar) hem de buscar una alternativa  i els  georgians encantats. Be, mes aviat les georgianes perquè totes aquelles cases on he estat les porten dones soles: Es tracta de homestay houses. Son cases o apartaments enormes amb un munt d’ habitacions tambe enormes. Aquestes dones han convertit casa seva en un alberg: els giris tenim dret a  un llit,  normalment en una habitació on n’hi poden haver 4 o 5 mes, i sovint tens te i cafe gratis, pots compartir els apats o no amb la familia, pots tenir-hi conversa  fins les tantes, o  estar al pati  o la sala amb altres giris….o anar a dormir.  Els preus van entre 12-20  euros per nit.

Aquesta formula funciona a tot el Caucas, Tant a Georgia com a Armenia o Azerbaijan (aquí la cosa es mes cutre, però).

El més interesant (be, per mi) es que sempre son dones , vidues, amb marits malats, soles amb fills….que així han trobat una forma de negoci que els permet sobreviure millor que en altres feines. Moltes tenen histories interesantíssimes….

A mes , el fet d’estar sempre en contacte amb gent de arreu, les fa ser obertes, i  respiren saviesa, tolerància, amabilitat, afecte. El mati, t’abracen i et fan petons com les iaies. Et cuiden. Son molt poc xafarderes i en fi…que es un plaer coneixer-les.l.

Més interesant encara: quan marxes et pregunten on vas, es quasi be l’ única pregunta directe que et fan. Si els dius a Baku o Yerevan,les altres dues capitals, de seguida obren un calaix de sastre i et donen un parell de targetes de llocs on estar-se per un preu similar al seu.

Primer vaig pensar que era una mica mafia tot plegat, pero quan vaig saber els preus del hotels de Baku (80-500…euros) i Yerevan (60-400…) no en vaig dubtar que simplement s’ajuden entre elles i mitjançant nosaltres, els i les viatgeres, s’ envien clients, encàrrecs i el que calgui.

De tant en tant, alguna va casa de l’altra tot creuant el pais en bus col.lectiu per 20 euros i passen alguns dies juntes intercanviant experiències per millorar el servei.  (Els homes de negosis d’aixo en diuen un simposium internacional).

Jo en dic les descendents de la reina Tamura.

Ja m’he tornat a enrollar i no he explicat que tal per Georgia!

Potser dema.

Una abracada ben forta!