Clariana de comunicació

Per Tona Gusi

Action Commune Inter Réseaux Fundació Anna Lindh (FAL) a Taroudant, Marroc. Faculté poly disciplinaires Taroudant 12.04.2014: Conférence- débats II

La segona Taula Rodona – Debat tingué lloc el dissabte 12 de maig a primera hora del matí, comptant amb la moderació del coordinador de Tunísia.

Hi intervingueren per ordre: ZoArt asbl, Bélgica; Association L’Art Rue, Tunisia; Collectif Eclats de Lune, Marroc; CERCCA de Tarragona. Catalunya. Espanya; i Askeaton Arts Centre, Co Limerik d’Irlanda.

ZoArt asbl, Bélgica

Bouchra Hbali és música i directora de dansa contemporània i representà en aquesta Taula Rodona –Debat a l’associació sense ànim lucratiu ZoArt asbl, que treballa per a la inserció d’artistes en la industria de la cultura en general i , especialment, en la indústria musical.

L’associació acull a artistes que arriben del Sud del Marroc, del Nord de França, dels Països Baixos i de la pròpia Bèlgica.

Es tracta de reunir diferents maneres de crear per arribar a una producció artística. I a dia d’avui, comptant amb la tercera generació de marroquins que viuen a Brussel·les ja han desenvolupat una altra manera d’actuar. Sovint treballen amb grups de Casablanca elaborant produccions amb un altre concepte.

Segons Hbali la mobilitat d’artistes és la dificultat més gran per a desenvolupar be els seus objectius ja que cada territori té la seva pròpia legislació i és un embolic per als projectes. A parar seu les institucions de la UE per a la Mediterrània haurien de solucionar aquest problema. A tall d’exemple explicà que a França cal demanar una autorització temporal de treball ni que sigui per una hora.

 

Association L’Art Rue, Tunisia

Creacions contemporànies a l’espai públic en relació directe amb el territori

L’Art Rue implica crear al voltant d’un espai, d’un context, de la gent que viu en un territori i per tant treballa amb gent que no està acostumada als espais d’art. Això comporta una gran llibertat de creació, l’establiment de noves relacions i segurament amb major plaer.

Treballen la dansa, les arts plàstiques i el teatre, sempre preguntant-se pel rol social de l’artista. La durada dels seus projectes depèn molt de la situació però n’han fet que duren un any i d’altres que en duren tres. Malauradament alguns grups que participen amb ells han patit la censura.

En dates emblemàtiques, com ara el 7 de novembre, presa de possessió del President Ben Alí, participen en les manifestacions experimentant i creant. Per a aquest col·lectiu l’activisme no és un obstacle sinó la font d’inspiració. A la Medina fan actuacions en els espais més populars i a vegades han fet accions artístiques en llocs prohibits per a denunciar la manca de llibertat i reivindicar-la. La gent hi ha assistit i a vegades les accions han estat reprimides.

L’Art Rue és fidel doncs, a la seva voluntat de fer creacions contemporànies tunisianes a l’entorn de l’espai públic en relació directe amb el territori i amb la participació de la població.

Les dues bones pràctiques que Dhouha Bokri va acostar al públic de la sala de la Faculté poly disciplinaires de Taroudant foren un vídeo del festival Dream City i l’explicació sobre el projecte Laaroussa , tot emmarcat en el desenvolupament social i la ciutadania participativa.

Treballen a les escoles, a les mobilitzacions d’estudiants del 2012 i a on calgui sempre posant per davant la sensibilització artística ciutadana.

Per això Dhouha Bokri va voler especificar que tal hi com treballen a Tunísia ho fan allà on es convida a l’associació. Com a exemple va posar l’obra documental i creativa “argila” que van fer a Provença el 2013 en una trobada de la Regió Euro mediterrània. És a dir, fou des de l’altra riba que reclamaren aquest projecte i el van presentar a Marsella amb el mateix sistema creatiu i relacional, mitjanant experiències artístiques amb la població d’allà. Això és el que els permet crear i créixer, afirmà Bokri.

 

Collectif Eclats de Lune, Marroc

Aquest col·lectiu, nascut el 2005 de la trobada d’artistes del Marroc i de França, volen “difondre l’art just allà on no se l’espera”, volen aconseguir reunir la creació contemporània marroquina i africana a través de trobades amb el públic, i enriquir-la amb les arts tradicionals. Produeixen espectacles i acompanyen projectes culturals rurals.

A banda de participar molt activament en l’animació pels carrers de la ciutat de Taroudant durant tota la durada de l ‘acció de la FAL, també van voler ser presents en aquesta taula rodona i debat. Zakariae Heddouchi , explicà que, l’any 2000 ell ja feia espectacles amb actors marroquins, tipus el teatre de la Comedia del Arte.

Fan moltes gires actuant als carrers i a les places públiques de les viles. Un cop ja creada la companyia van organitzar un festival que en berber es diria “La nostra paraula: espai públic”.

Un dels projectes que han pogut desenvolupar i crear, gràcies a l’ajut d’artistes del Quebec, ha estat la construcció d’unes titelles gegants de 4 0 5 metres molt apreciades pel públic. Aquest espectacle l’han pogut rodar força gracies a l’associació de difusió Kerouant.

Treballen sobretot amb joves i és una tasca difícil ja que no són professionals, és el col·lectiu qui els i les ajuda a professionalitzar-se. Ara acaben de seleccionar a 10 joves.

Per a Heddouchi , el panorama pel que fa al tema econòmic de la professionalització és molt desolador al Marroc. Compartí que és molt difícil per a la gent del Sud viatjar al Nord i “si ho pots fer i el Nord funciona adquireixes tota una altra perspectiva i possibilitats”, afirmà.

El Col·lectiu només pot contractar a gent per a fer una gira francesa o europea fins a quatre mesos. Però malgrat aquest panorama, volen continuar en aquesta línia ja que “les companyies estrangeres que venen al Marroc fan una presentació i se’n van i per tant, no se les aprofita gens”, afirmà. Per això Eclats de Lune fa tot l’any formació continuada.

Treballen doncs per la inserció professional mitjançant l’art i ho fan a orfenats, per exemple. La formació sempre es fa en oficis relacionats amb l’art però que obren portes al treball. Entre 10 o 15 de l’alumnat han trobat feines als medis artístics i una part semblant en altres camps. El circ és també un altre espai que funciona molt be, recuperant antigues tradicions i rescatant actuacions d’antics artistes. En aquesta línia, han desenvolupat Circus next, un programa mediterrani per a joves creadors que fan una residencia amb gent experimentada.

Zakariae Heddouchi resumeix així el treball del Collectif Eclats de Lune: “Fem que el treball artístic entri en els joves”.

 

CERCCA, Tarragona. Catalunya. Espanya

El Centre de Recerca i de Creació Casamarles (CERCCA), que dona suport al desenvolupament de la creativitat artística a través de programes d’intercanvi entre artistes, obra cada any candidatures per a artistes residents i en selecciona 4 projectes.

Ho explicà Pau Cata i Martes: “Les o els artistes escollits treballen al Centre i aquest posa a la seva disposició l’espai i se’ls hi faciliten també les relacions necessàries i la promoció per posar a la pràctica el seu projecte, és a dir fem d’intermediaris.”

Una de les altres possibilitats que ofereix el CERCCA- diu Pau Cata- és la de l’intercanvi entre artistes. Així ha estat, per exemple, amb un programa de la Fundació Anna Lindh. Un coordinador de la Fundació a Alexandria es va desplaçar al CERCCA i va coordinar una exposició. Després Cata va anar a Egipte i coordinà un projecte Catalunya-Egipte.

Cata va presentar també la plataforma The NorthAfrica Cultural MobilityMap, a través de la qual es cerquen iniciatives que facilitin la mobilitat cultural d’artistes, escriptores i escriptors…a fi d’assolir punts de trobada entre cultures i situacions. Per a ell, les principals dificultats per avançar en aquest projecte en curs, són les d’usos i abusos que es produeixen en la mobilitat dels i de les artistes i per tant cal pensar en com fer més àgil aquest diàleg mediterrani nord sud.

La ciutat d’Amsterdam serà el centre d’aquesta xarxa d’artistes amb aquest programa de residencia, que podran adquirir-hi formació i competències. Es comptarà amb el finançament de diverses associacions.

Aquest tasca concerneix a artistes del nord i del sud però també del sud sud ja que es desenvoluparan 4 programes de residència artística al Marroc. La Plataforma, afirmà Cata: “ Ens permet millorar la mobilitat, l’intercanvi d’experiències i l’expertesa”.

Aquest projecte, sorgit de la FAL, està en procés i es pot trobar a l’enllaç NACMM

Totes aquestes explicacions foren acompanyades d’un molt aclaridor power point, que a banda de mostrar els espais del CERCCA, així com la realització i exposició d’alguns dels projectes que s’hi han desenvolupat, també aportà les dades sobre tots i totes les artistes d’arreu d’Europa i la Mediterrània que hi han fet estada o bé han participat en algun dels projectes.

 

Askeaton Arts Centre, Co Limerik. Irlanda

Amanda Ralph, aquesta professora que treballa amb estudiants ja diplomats i ensenya sistemes tradicionals que ja s’havien oblidat- tant com si mai haguessin existit, es plany- exposà a través de moltes diapositives les intervencions conjuntes que han realitzat arquitectes, artistes i paisatgistes.

Són actuacions que volen integrar les especificitats dels territoris, la temperatura, les humitats… Es tracta d’ajustar-se a l’urbanisme de la societat actual.

Així ha seguit protestes de la població davant actuacions amb controvèrsia, quan per exemple en l’ampliació d’un edifici s’hi construí a base de línies fortes planes i dures quan l’edifici original és en pendent i en corba.

Personalment, Ralph va fer una recerca sobre allò que és Vernacle (indígena) i allò que és Global (internacional) en diferents territoris. Per això, quan ha vingut al Marroc ha volgut veure la relació de la cultura i l’art amb l’Islam. I assenyalà com a interessant els edificis que creen ombres, que s’adapten a les especificitats del territori.

Parlant del seu país destacà per damunt de tot el pes de la guerra civil a Irlanda com una presó arreu del territori i de les persones. També ha pesat com una llosa l’associació que s’ha fet entre irlandès i terrorisme. S’ha perdut molt de tot allò constitutiu de la tradició irlandesa ( justament ara celebraran el centenari de la revolució). Tot plegat ha portat, segons Ralph , una desestabilització de la relació entre la cultura i la historia. I, sobretot, al seu parer, s’ha fet una política catastròfica que ha fet perdre molt patrimoni.

 

Un cop obert el debat al públic, les preguntes i informacions han anat sobre: com fidelitzar les relacions construïdes en aquesta acció de la FAL per a transformar-se en partners de futurs projectes; si les residències al Marroc també inclouen a artistes d’Espanya; o l’explicació que les residencies a Catalunya i alguna del Marroc estan obertes a artistes del nord i del sud.

Ma. Àngels Roque parlà d’un projecte de la Universitat de Marràqueix que dona espai de la seva universitat i 5.000 euros per a artistes marroquins a fi de relacionar artistes internacionals, eclèctics, cosmopolites, amb l’ecologia, amb la natura, amb artistes de poblacions locals, que viuen a les muntanyes.

Preguntat sobre l’acció del treball al carrer, Zakariae Heddouchi manifestà que Eclats de Lune té sensibilitat pel canvi polític cultural. Que els hi costa molt continuar endavant ( per exemple, el tema dels visats és un greu problema) però que cal fer-ho ! . Compten amb l’avantatge dels 8 anys d’experiència acumulada. Explicà també que funcionen millor a Marràqueix per la seva vida cultural que no pas a Casa on la vida de la ciutat és més al voltants de la política i els negocis.

Una pregunta des de la xarxa irlandesa fou per a Dhouha Bokri de l’Art Rue, sobre els obstacles per a un impacte real de la cultura. Ella respongué que hi ha obstacles administratius i polítics, que han patit censura dels islamistes que abans desconeixien i que han de mobilitzar-se davant la burocràcia. Si que fan política cultural i com a mostra explicà que participen en un programa de recerca cultural de tots els països àrabs a fi de fer un bon programa de política cultural per aplicar-lo a Tunísia.

Per a les i els participants de la xarxa irlandesa són molt importants els agents socials i la socialització cultural. Per això cal canviar lleis per poder promoure projectes per a regions on hi ha greus problemes de salut pública per exemple, siguin de mort súbita, de depressions, alcoholisme, etc.

Tanca el debat, el moderador, coordinador de la xarxa de Tunísia, XXX tot recollint els principals conceptes més exposats durant la Taula rodona i el debat com foren: l’espai public, l’art com a eina, la necessària participació del poble, la mobilització, la regió del nord d’Àfrica com a espai de trànsit i relació amb el Centre i sud de l’Àfrica i amb Europa, i finalment, la relació artística i social entre l’arquitectura i la cultura.