Clariana de comunicació

Per Tona Gusi

Action Commune Inter Réseaux Fundation Anna Lindh (FAL) a Taroudant, Maroc, 11-12.04.2014: Presentations bonnes pratiques et retour sus experiences

Faculté poly disciplinaires Taroudant

Després de la Taula Rodona i Debat del matí del divendres 11 d’abril, a la tarda i a la mateixa Faculté Poly-disciplinaires de Taroudant, hi hagué dues sessions ( Sala A i Sala B) sobre bones pràctiques amb la posada en comú de les diverses experiències.

Les presentacions de bones pràctiques a la Sala A foren a càrrec de:

 

Institut National des Beaux Arts Tétouan: Dictons marocains

Aquest institut d’ensenyament superior d’arts plàstiques i aplicades depèn del Ministeri de la Cultura del Marroc i fou fundat el 1947. Organitza anualment un festival de la il·lustració. A destacar-ne la 2a. Edició amb artistes de la il·lustració de Bèlgica, França, Tunísia i Marroc. Durant la seva presentació es pogué gaudir d’algunes imatges de les il·lustracions de les obres més representatives de les darreres edicions.

Eliaasa Jhidad, és un estudiant de l’ Institut que treballa en la il·lustració i pictogrames de frases fetes i expressions col·loquials dels temes més típics i tòpics de la cultura marroquina: el barret – casquet, els cous-cous, la música, el caftán de les dones, i les expressions verbals.

Jhidad va explicar que la primera il·lustració o vinyeta que va fer i editar al seu bloc va aconseguir en una setmana 1.163 enllaços, fet que al va animar a continuar. Creu que el seu èxit és degut a: la pertinença, no ser vulgar ni gore, un contingut atractiu i una molt bona cobertura per facebook i l’anàlisi i seguiment que fa de l’estadística de la pàgina.

La seva obra inclou tant a personatges masculins com femenins, personatges del tipus “cap dur”o “ bona negocianta” o “les mares al poder”. També sobre criatures de l’imaginari popular marroquí com ara l’home de la nit (l’ home del sac) que espanta les criatures.

Hi ha altres aspectes que destacà l’autor, a banda del treball amb la “cultura popular”, com és l’ús de la tipografia que li serveixi per emfatitzar les il·lustracions mitjançant lletres trencades o tremoloses segons requereixi la situació.

El seu procés de creació és mitjançant l’eina informàtica de tablets de creació gràfica i el realitza en 3 fases: esbós, dibuix i color.

Presentà – com un detall per a l’ocasió- una il·lustració belga i una altra d’espanyola, la qual feia referència a la frase feta: “Al mal tiempo buena cara”.

 

CERAI, València: Mostra Viva. Cinema de la Mediterrània

El Centre d’Estudis Rural i d’Agricultura Internacional (CERAI)  és una ONG de desenvolupament. Se centra en la sobirania alimentària essent una organització sempre respectuosa amb les normatives agrícoles internacionals tant pel que fa a la producció com a la recollida dels productes.

Mayte Ibáñez de CERAI va presentar la Mostra Viva. Cinema de la Mediterrània, que ja té més de 30 anys.

En primer lloc oferí al públic un vídeo curt de promoció de la Mostra. Tot seguit –Ibáñez- explicà l’origen de la Mostra, el desenvolupament i els resultats actuals. Per raons polítiques el Festival van anar canviant els continguts dels films fins a desaparèixer com a tal. Però la gent, el públic no ho va acceptar i no van parar fins a poder-lo recuperar com a Festival Mediterrani, i “malgrat la interferència política continuem” afirmà Ibáñez.

Tot seguit és pogué visionar un DVD molt complert, d’uns 25 minuts, que s’inicia en l’època de la transició dels anys 80, en el post-franquisme. Mica a mica es van anar convidant artistes europeus i espanyols al Festival, i s’hi feu programació musical. La idea ara que fos la Porta de la Mediterrània cinematogràfica, literària i musical.

Així, la sisena mostra, del 1986 se centrà en el cinema àrab i iugoslau. L’edició del 1989 fou una mostra del cinema d’Egipte i la del 1990 del cinema africà i de Palestina. Tot seguit amb l’arribada del Partit Popular (PP) el Festival perd la identitat mediterrània. “El 2011 amb el PP al Govern i Rita Barberà a l’Ajuntament de València roben el Festival, que retornarà, però, com una conquesta social el 2012 i el 2013, gracies a la Comissió Mostra Viva, explicà Mayte Ibáñez.

La Comissió Mostra Viva sorgeix d’artistes, intel·lectuals i gent de la cultura de València que tenen la voluntat que el Festival visqui.

Amb la tornada del Festival, aquest es va complementant amb exposicions, mostres de restauració culinària, etc amb l’objectiu de mostrar àmpliament la cultura mediterrània i sobretot que el públic assistent pugui participar-hi.

Fundación Al Fanar para el conocimiento del Árabe, Madrid

Al Fanar és una ONG de desenvolupament de la societat civil en els països àrabs, donant suport a altres organitzacions que fan accions concretes i perllongades per millorar les condicions de vida de les comunitats més desafavorides del món àrab.

Mònica Carrión que s’expressa perfectament en castellà, anglès i àrab, va presentar el projecte de Traduction Mutharica, que consisteix en traduir còmics, il·lustracions, videos fets amb mòbils, lletres de hip-hop o rap, escrits alternatius, grafittis, projeccions, etc que formen part de les diverses expressions artístiques àrabs que contribueixen als canvis de les seves realitats i que no es coneixen a Occident.

Casa Bábili és l’adaptació de la novela Saidat Zuhal (Las mujeres de Saturno, Ed. Dar al Fadaat, 2010, 2ª ed. 2013), de l’escriptora iraquí Lutfiya Duleimi, en un llibre d’il·lustracions que ens presentà en aquesta ocasió Carrión i que està publicat en paper a Egipte i amb versió electrònica en àrab, anglès i espanyol. Ens explicà amb tanta il·lusió el contingut del llibre que es fa imprescindible la seva compra a través del web d’Alfanar.

La lectura d’aquest llibre és un viatge que comporta una dinàmica, és viure la màgia de la interacció permanent en conduir-nos pels interrogants: “Que passa quan dues cultures es relacionen, quan es descobreixen?; Què passa quan un individu està sol i quan es relaciona amb l’altre o l’altra?” I respon Carrión: doncs que en la dualitat de les bones pràctiques artístiques i de recerca històrica emmarcada en un procés participatiu coneixes i aprens la diversitat, l’altre culturalitat vista des de nosaltres mateixes o mateixos”.

Des de les col·laboracions de pools culturals, acadèmics i artístics, fins a les exposicions de taulells interactius amb suport d’animació per a adults i mainada formen part de les activitats que desenvolupa Al Fanar i “que ens ajuden a conèixer elements de la simbologia, la mitologia, i la ciència, amb l’objectiu d’una ciutadania cada vegada més intercultural i en aprenentatge constant, amb capacitat de sorprendre i d’entusiasmar-se”.

“No hi ha una sola veritat, ni una sola religió, ni un únic sistema de valors i en canvi si que hi ha més d’una manera d’explicar i comprendre – afirma Carrión-. I per això és tant important conèixer cada visió del món segons els països, comptant amb les pensadores i els pensadors de cada país”. D’aquí que facilitin, per exemple, exposicions per a escolars tant a Bèlgica com a Algèria.

Per acabar va assenyalar que el treball que fan és molt complex ja que toquen moltes vessants: filosofia, ciència, matemàtica, geometria… i sempre tot barrejant el treball artístic i el de recerca històrica.

 

Eva International, Limerik

L’artista, redactora i conferenciant del centre d’arts creatives Galway-Mayo Institute of Technology, Deidre O’Mahony que ja havia participat en una de les Taules Rodones de Debat, en aquesta ocasió volgué presentar des d’ Eva International documents i obres d’art del projecte SPUD a més de la seva aportació teórica sobre la recerca i la pràctica de l’art en la vida agrícola. La formació de noves ecologies que s’articulen trobant les vies per a respondre als canvis.

Va parlar així d’una bona pràctica com fou una campanya de publicitat per atraure el turisme a Irlanda, feta exclusivament sobre els valors de la natura: el paisatge, el mar, els sons, els silencis…i només un instant surt un camió amb una taula de surf.

També va mostrar una intervenció artística a l’església de Saint Patrick.

A través dels projectes SPUD fan una reivindicació del canvi, de l’impacte de l’obra humana en el paisatge. Aquest és un projecte jove, actiu i participatiu, amb la interacció que permet explorar i conèixer la cultura i transferir el coneixement. Mostrar la importància de cultivar la memòria en la població, en la família, de vetllar i tenir cura de la seguretat alimentària.

Per això bona part de la seva tasca la fan treballant conjuntament amb els centres internacionals de la natura. Destaquen entre els seus projectes, els que han treballat a Amèrica Llatina relacionats amb la sobirania alimentaria. El projecte del 2012 fou “Arts’colloseum of the consumeix a Freire art fair project”; O les fotografies de pintures de l’artista americana Francès Whitehead sobre les patates en el projecte (Pomme de terre) i tot allò que les envolta, que és una mostra que es pot exposar en qualsevol espai públic obert o galeria d’art.

Val a dir que sempre en els seus projectes fan servir animacions a més de imatges i videos.

A destacar també les exposicions a Londres i a França de Deidre O’Mahony amb l’artista creador de SOUD installation X-PO; i la de Jean-Luc Moulene amb l’organitzacio EVA international.

A Irlanda, explica O’Mahoni, la cultura utilitzada com a mitjà de reutilització per estimular l’economia té resultats. Es tracta de fer investigació creativa i especulativa, va afirmar.

 

El Debat

Després de les presentacions s’obrí el debat. El públic va demanar sobre el finançament, les dificultats que comporten les traduccions, com es treballa amb agents internacionals, i sobretot com es posa en funcionament un projecte quan no ets una potencia cultural.

Pel moderador Eduard Miralles de la Fundació Interarts, Barcelona, que respongué recollint diverses qüestions, la reflexió és la mateixa en diversos països. El sector cultural ha canviat aquests darrers anys i ara és un sector important de l’economia que integra però, altres significacions. Particularment creu que és clar que “els quadres de l’Europa creativa” tenen privilegis pel que fa a la informació d’ajuts.

Considera important, en aquest moment, focalitzar els projectes en la innovació, tant tècnica com de materials. També hi pot haver una visió de la mateixa gestió econòmica del capital d’innovació en altres sectors. A nivell de ministeris, puntualitzà, es parla d’innovació i creativitat i no deixa de ser una actitud paradoxal. Es tractaria doncs de traduir o traslladar la creativitat artística al diversos sectors productius. Això podria representar tanmateix un problema per a la gent que ve de la cultura i s’associa, ja que caldria que reunissin les condicions que els projectes fossin de la mediterrània, i que incloguessin la comunicació i la cooperació.

Per a Dreide O’Mahoni, els projectes no poden ser només acadèmics sinó públics hi han d’incorporar mitjans comunicatius, revistes, etc. Han de ser molt qualitatius, treballant més les estratègies de la cultura en l’art.

 

Paral·lelament, a la Sala B es podien conèixer les bones pràctiques de:

 L’Association Avicienne. Luxemburg

El principal objectiu d’aquesta associació és l’accés a la cultura per part del públic desafavorit, dotant a joves i no tant joves de la possibilitat de realitzar activitats intergeneracionals en totes les formes de la cultura i defensant la democràcia participativa.

Rachid Bouglime va presentar el Festival Internacional de cal·ligrafia per un intercanvi d’expertesa.

 

La Compagnie des Nouveuax Disparus, Bèlgica

Havent ja participat en la Taula Rodona i en el debat del matí, presentaren diversos projectes de la Companyia que tenen sempre com a objectiu que la cultura, i especialment el teatre siguin accessibles per a tothom.

 

YOUTH CAN, Tunisia

Sota aquest nom hi ha un moviment espontani creat per afavorir el lideratge de la gent jove que els hi ha de permetre assolir llocs de presa de decisions en tots els àmbits i especialment en l’àmbit artístic, en ser aquest l’àmbit predilecte de la joventut de Tunísia.

Rafik Boufrikha feu la presentació d’aquest moviment YOUTH CAN  i explicà el concepte de lideratge artístic, que cal estigui “orientat vers les nostres esperances i les nostres aspiracions que no pas sobre la reproducció de vells models pragmàtics”, afirmà.

 

CERCCA de Tarragona. Catalunya. Espanya

Pau Cata del Centre de Recerca i de Creació Casamarles (CERCCA) participà en la Taula Rodona Debat del dissabte 12.

El CERCCA dona suport al desenvolupament de la creativitat artística a través de programes d’intercanvi entre artistes. Cada any organitzen entre 3 o 4 programes d’un parell de mesos de durada, on cohabiten artistes amb diferent desenvolupament creatiu que poden interaccionar.

Cata va presentar la plataforma The NorthAfrica Cultural MobilityMap, a través de la qual es cerquen iniciatives que facilitin la mobilitat cultural d’artistes, escriptores i escriptors…a fi d’assolir punts de trobada entre cultures i situacions.

Centre Culturel Omar Khayman, Bèlgica

Nora Bouhjar explicà que el Centre Culturel Omar Khayman  es dedica a la facilitació i a la valorització dels procesos interculturals mitjançant la creació d’espais constructius de diàleg, de comprensió mútua i d’intercanvis socioculturals.

Van presentar com a bona pràctica el projecte exposició “Voyage magique d’un certain Zéro” , que és un projecte pedagògic, cultural i artístic creat per aquest Centre belga. És la història del Zéro i d’altres xifres, d’un individu i d’altres individus, d’una cultura i d’altres cultures. El format d’aquesta exposició és a base de panells il·lustratius i explicatius que conformen animacions diverses.

 

 

 

Asketaon Arts Centre, Co Limerick. Irlanda

 

Amanda Ralph basa la seva pràctica artística en les idees generades a través de l’examen de documents de domini públic.

 

Actualment treballa l’emigració irlandesa i la transmissió oral de l’herència musical centrant l’atenció en l’èxit històric d’aquest tipus de música com una forma de resistència.

 

Asketaon Arts Centre www.askeatonarts.com va proposar com a bona pràctica l’anàlisi de la cançó Sean-Nos en la hipòtesi proposada pel cineasta irlandès Bob Quinn, qui relaciona la cultura irlandesa amb la dels “Atlantes” i la llatina amb una cultura comuna.