Clariana de comunicació

Per Tona Gusi

Action Commune Inter Réseaux Fondation Anna Lindh (FAL) a Taroudant. Faculté poly disciplinaires 12.04.2014: Bones Pràctiques II

La posta en comú de les bones practiques del dia 12 d’abril de l’acció de les xarxes FAL a Taroudant es van desenvolupar com les del dia 11 en dues sales diferents, això feu que el públic i les persones assistents de les diverses xarxes haguessin de triar entre les experiències presentades.

Les organitzacions que intervingueren a la sala B, moderades per Marjon Goetinnck, de l’Institut MEDEA i coordinadora de la xarxa Belga, foren : Jarit, associació civil, València; Jiwar Creació i Societat, Barcelona; Irenia Jocs de Pau, Barcelona.

MEDEA, Bèlgica

L’objectiu de l’ Institut Medea és promoure les relacions entre la Unió Europea i els seus veïns meridionals per a la difusió i promoció d’aquests paísos i l’organització d’esdeveniments per posar en contacte les seves ciutadanies, pensadores i pensadors, diplomats i diplomades del Sud i del Nord de la Mediterrània.

A Taroudant han presentat uns curtmetratges escollits per concurs (veure article sobre el Cine Fòrum) que tracten sobre els estereotips.

 

Jarit, associació civil, València

A la Sala B, Neus Fàbregas de l’associació Jarit, que en senegalès vol dir “especial” presentà la tasca que estan fent a un barri de València de 20.000 persones: “ Un barri on hi ha molta barreja de gent i un us conjunt dels espais públics”.

Jarit, associació civil mixta creada el 1996, es proposa la seva feina com “una acció social amb la mirada de la gent” malgrat les dificultats amb que es troben com són l’idioma i “els papers”, és a dir si són persones “regularitzades o no”. Desenvolupen el treball comunitari en els barris que tenen una important presencia d’immigrants organitzant jornades interculturals. Disposen també d’un espai social obert, lúdic i cultural.

A Taroudant es va presentar el projecte “RUSSAFA Cultura Viva”. Un carnaval participatiu de la gent del barri arribada de Bolívia, del Marroc, d’espanyols… i un carnaval reivindicatiu de la sanitat, l’educació i de denúncia dels centres d’internament d’immigrants “no regularitzats”: tapes i copes solidaries per a tothom; domassos, cartells i pancartes als balcons dels segons pisos del barri fet per artistes i veïns i veïnes per expressar tot allò que vulguin sobre la societat, sobre la vida i la mort.

Les dispositives que Fàbregas va passar mostraren els balcons com una instal·lació artística d’imatges però també de lemes en francès, en anglès, en espanyol, en valencià, en àrab.

En algun balcó s’hi denuncia l’homofòbia, i encara en un altre es reivindica el dret de les dones a l’avortament, i en un altre…i en un altre…

Val a dir que al barri, els costums de la cultura marroquina es manifesten molt al carrer i espanyols del barri no ho entenen i no ho accepten. Per això en una plaça es realitza teatre social, teatre de l’oprimit amb interacció amb la gent del carrer sobre el racisme i la discriminació mitjançant una discussió amb una veïna del balcó que diu que:”els magrebins no treballen, no fan res, que no hi ha feina…que se’n vagin!; que fan massa soroll, que molesten, que són uns paràsits rodamons…que se’n vagin!; que allà es casa seva –diu la veïna del balcó- que us en aneu a cas vostra! Que no teniu vergonya Immigrants…fora d’aquest país!.” La gent del carrer li contesta, li discuteix, la critica..però hi ha molta gent impassible.

Aquesta petita obra, és a parer de Fàbregas, la mostra de la quantitat de coses absurdes que s’arriben a dir i demostra la necessitat que tenim de l’art i la cultura per transformar cada dia la societat.

Russafa, és doncs, el resultat de les seves diferents associacions culturals de diferents orígens i nacionalitats per trobar un espai de trobada, d’activisme social i de creació artística.

 

 Jiwar Creació i Societat, Barcelona

Es tracta d’una residencia per a professionals on la base del seu treball s’inspira en l’espai urbà. La residencia es una bonica casa al barri tradicional de Gràcia de la ciutat de Barcelona. I tant el concepte com el projecte estan inspirats en la tradició mediterrània de “Jiwar” (veïnatge).

Mireia Estrada, va presentar justament a Taroudant el projecte “Construint veïnatge” (makingneighbourhood) amb artistes d’Àfrica del Sur, Romania, Canadà i Estats Units. Estrada junt amb el seu marit marroquí van emprendre fa pocs anys aquest projecte, de fet fou el 2011 i sense cap subvenció. Es financia exclusivament amb les residències. Això implica que malauradament hi ha artistes i investigadores i investigadors que no hi podran anar.

Es reben projectes durant tot l’any i se n’escolleixen 4 0 6, que són les persones que conviuran a la residencia. Val a dir que també reben artistes convidats per l’Ajuntament de Barcelona.

Estrada va donar pas a un vídeo dels espais de la residencia que mostren el concepte de veïnatge, d’espai intercultural i interdisciplinari i les relacions també amb la comunitat del barri.

Com a residencia no hi ha cap interès pel producte final que es dels i de les artistes. Però, se n’encarreguen també de l’organització d’esdeveniments i d’obrir la ciutat per al treball. Les relacions amb les associacions del barri, amb tallers, amb espais de lectura. Un dels projectes que han fet, gracies a una petita subvenció ha estat ajuntar dones grans del barri de Gràcia amb dones pakistaneses del barri del Raval que han treballat conjuntament sobre costura.

Un altre projecte ha estat amb artistes d’Africà a qui les associacions africanes els hi paguen els viatges i des de Jiwar s’assumeix l’allotjament. De fet hi ha hagut 1000 candidats.

Una de les darreres activitats ha estat la facilitació del treball de 3 artistes: una fotògrafa de Grècia, una escriptora nord-americana i un arquitecte del Canadà, aquest darrer refugiat per motius de persecució sexual.

Se’ls hi expliquen les històries de la ciutat, es fan passejades per Barcelona i s’escullen escenaris significatius de la seva obra d’art. Finalment l’artista rebrà 3 objectes: un per a ella o ell, un altre per a integrar-lo a l’exposició i un altre perquè quedi guardat a l’indret escollit de la ciutat. A canvi l’artista fa una carta a la ciutat.

Gràcia i Barcelona han acollit molt bé aquest projecte d’interculturalitat. A les inauguracions hi ha molta gent d’experiències diverses: transsexuals, gent arriba amb pasteres,… “Som veïnes i veïns”, digué amb convenciment Mireia Estrada.

 

Irenia Jocs de Pau, Barcelona

Tenen una llarga experiència com a grup de professionals i d’ensenyants de diversos perfils universitaris. Tot el col·lectiu Irenia és conscient de la necessitat que hi ha de desenvolupar una cultura de la pau per a l’educació i la ciutadania responsable. En la cultura de la pau, s’hi troba també el coneixement de les diferents cultures, de les desigualtats i conflictes del món i més concretament a la regió mediterrània.

La major part de la seva activitat es basa – tal i com ens explica Josep Miquel Alegret- en els jocs de rol o de societat. Aquests jocs permeten a la mainada una visió des d’una altra òptica de la realitat i posar-se així a la pell de l’altre o de l’altra.

Alegret, que continuaria uns quants dies més la seva coneixença de la cultura del Marroc de l’interior viatjant amb gent del país, explicà amb orgull un dels projectes més reeixits d’Irenia que va consistir en l’elaboració d’uns materials per a lluitar a l’escola contra el racisme i la xenofòbia vers la comunitat marroquina a Catalunya. Per a Irenia, l’escola és el millor àmbit de treball. Aquest projecte que s’inicià d’una manera molt concreta a alguna escola de Molins de Rei ( ciutat propera a Barcelona), de seguida fou assumit per l’Ajuntament de Molins i més tard pel Departament d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest es quedà amb el material per a poder-lo repartir a totes les escoles del país.

 

Framtidstaget, Stockolm

Si bé la xarxa de la FAL de Suècia es va sumar a l’acció inter-xarxes a Taroudant un xic més tard i sobretot com a xarxa observadora, aquesta sessió de bones practiques va poder gaudir de les explicacions d’una filial de Framtidstaget d’ Stockolm  a Larache al Marroc, que es dedica únicament a tasques humanitàries.

La seva activitat com a professionals, és el seu treball com a terapeutes que consisteix en ajuntar les i els joves i les seves famílies en llur vida quotidiana ajudant-los al mateix temps a millorar les seves relacions, tot adaptant-se a la societat on viuen.

Les seves diverses organitzacions tenen diferents projectes socials, humanitaris i d’integració. També fan conferències sobre els principis democràtics arreu on actuen. A Suècia treballen amb els serveis socials, a les escoles, als centres de lleure juvenil i a les mesquites.

Nadia Chaouch-Mansour és la responsable del projecte a Larache que vol revaloritzar el patrimoni jueu, cristià i musulmà al Marroc com una bona eina de diàleg entre les cultures. El partner marroquí d’aquest projecte és l’Association Train de l’Avenir a Larache. Les dues associacions volen construir plegades el Centre Intercultural Mohamed Knut a aquesta ciutat marroquina.

Chaouch-Mansour, no se n’està de remarcar que a Larache van viure en perfecta harmonia: jueus, cristians, musulmans, espanyols i marroquins.

També explica que la seva tasca se centra molt en la lluita contra l’analfabatisme de les dones, fer avançar les cooperatives de dones teixidores i que tenen un gran projecte artesanal per al proper 2015.

Altres activitats són les relacionades amb la documentació, les publicacions, les iniciatives culturals i les exposicions, on Suècia fa de pont amb els artistes que habiten a la regió.

 

Paral·lelament a la Sala A de la Faculté poly disciplinaires Taroudant hi havia les presentacions de les bones pràctiques d’organitzacions com: Jeunesse Musicale Internationale, Bèlgica; Songschool, Balbrigan; We Love Sousse, Tunisia; i ZoArt, Marroc. La taula fou moderada per Ainhoa Achutegui del Centre Culturel de Rencontre Abbye de Neumünster (CCRN).

 

Centre Culturel de Rencontre Abbye de Neumünster

El CCRN acull concerts, ballets, espectacles, exposicions i organitza trobades, intercanvis, i coproduccions. Busca artistes que vulguin associar-se en projectes pel diàleg intercultural, sobretot en l’àmbit de les lectures literàries i les col·laboracions musicals.

 

Jeunesse Musicale Internationale, Bèlgica

Matt Clark – que fou molt actiu i celebrat durant els dies que va durar l’acció de Taroudant- va presentar un video de la seva organització JMI, que sensibilitza les persones mitjançant la música i tot allò que aquesta pot aportar a llurs vides, que va nàixer el 1945 i els seus projectes i programes més interessants per a l’ocasió. Feu un especial èmfasi en els casos de joves que han reeixit a través d’idees de salvaguarda de la cultura.

 

Songschool, Balbrigan. Irlanda

Peter Baxter és el fundador i director de Songschool & Createschool. Des d’aquesta escola fan tasques d’expressió creativa per tota Irlanda i també han treballat al Regne Unit, Espanya, França, Alemanya, Croàcia i Australia. Han participat ja en diversos projectes de la FAL.

Baxter va presentar el projecte SPIRALE tenint com a partner a Operació Irlanda i a través d’un taller numèric multi media. S’explica una història per a la reconciliació entre generacions, en regions transfrontereres del Regne Unit i Irlanda del Nord per aconseguir una major comprensió i reconciliació entre les cultures tradicionals.

 

We Love Sousse, Tunisia

Aquest col·lectiu és una fàbrica de manifestacions artístiques que experimenten acostaments culturals ben diferents uns dels altres, tot cercant de millorar les vides als barris obrint l’espai local i de tradicions artístiques a experiències internacionals i contemporànies.

Activitats artístiques anuals com el Festival International des Percussions du Monde, foren alguns dels exemples de bones pràctiques que va presentar Khlifa Hertelli, que va explicar com s’han aconseguit fer amb tants pocs mitjans.

 

ZooArt asbl, Bèlgica

Va voler participar també en aquesta sessió de bones pràctiques a més a més de la Taula Rodona – Debat on ja havia participat. Bouchra Hbali va explicar les experiències de ZoArt asbl relacionades sobretot amb la inserció d’artistes musicals.

 

Tant en una sessió com en l’altra, el debat i les intervencions foren al voltant de com poder agrupar-se com a partners per a futurs projectes.