Escrit per Tona Gusi

Per a La Independent

dimarts, 9 de novembre de 2010

.

.

“Un virus” a la professió, segons expertes i experts

En la Jornada (RE)IMAGINA’T de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació (vegeu la primera part d’aquest article), La Independent va tenir l’oportunitat de parlar amb Rosalind Gill, professora d’Anàlisi social i cultural al Centre de Cultura, Mitjans de Comunicació i Indústries Creatives del King’s College de Londres, qui fou l’encarregada de la conferència inaugural.

Aquesta experta celebra la sortida de l’agència La Independent i troba molt interessant poder anar ampliant una xarxa d’informació amb visió de gènere a nivell internacional. Confirma que a Gran Bretanya no existeix una experiència semblant i tampoc la de cap xarxa de periodistes que agrupi professionals de la comunicació amb expertes i experts de l’acadèmia. Sí que hi ha  revistes digitals de col·lectius feministes, però el contacte amb els mitjans de comunicació passa només pels convenis voluntaris que un parell de mitjans generalistes interessats en el tractament amb visió de gènere han concertat amb el seu Departament de la Universitat.

Rosalind Gill havia avisat que la seva intervenció seria apassionada i polèmica, però malgrat les dades pessimistes que va aportar, convingué amb La Independent que en positiu   els mitjans generalistes de premsa escrita sí que estan introduint en les seves pàgines més temàtiques relacionades amb la cura, la salut , els temes de vida quotidiana, etc.

Tanmateix, per a aquesta professora, el sexisme als mitjans ha augmentat: les dones apareixen sexis o no apareixen, i es dóna molt poc espai a les veus feministes. Segons ella, ha arribat el moment de tornar a manifestar-se.

Les representacions als mitjans influeixen en la política, en la societat i en la identitat de les persones. Per això cal una representació més justa sobre les dones, contrària a la sexualització de la cultura dels cossos i a la representació de la violència contra les dones.

Heus aquí unes dades dels seus estudis sobre la situació de les dones a la societat: la representativitat  igualitària  en el poder al ritme actual trigaria  en arribar 2.225 anys; la violència és la primera causa de mort de les dones abans dels 40 anys; són les grans perdedores econòmiques, en les pensions, en la jubilació, etc; en les indústries culturals, amb una presència mínima, hi treballen més hores i per menys diners tenint més qualificació professional; en els mitjans de comunicació, a prime time, només hi ha un 27% i als Estats Units d’Amèrica, als videojocs només hi són presents entre un 4 i un 6%; etc.

La Cultura és important pels seus significats, i està comprovat que les guionistes dones, les directores expliquen històries diferents i situen a més dones i en papers més variats. Què passa quan una periodista entra en el consell de redacció del seu mitjà?  Que se la sotmet a la pressió de combregar amb el periodisme sexista. Només quan les dones formen part en un 30% mínim d’un organisme poden canviar la cultura de l’organització. Des d’alts càrrecs sí que es dones casos importants com la d’una editora de la BBC que va decidir buscar dones expertes i així va canviar espectacularment les notícies.

Per a Rosalind Gill estem vivint “ l’aniquilació de la representació de les dones als mitjans”, i ho avala amb les dades del  GMMP ( Projecte de Seguiment Global de Mitjans – Proyecto de Monitoreo Global de Medios) i de The Geena Davis Institute on Gender in Media (Institut Geena Davis de Gènere i Mitjans). Entre aquestes dades mundials només destacar que als mitjans audiovisuals només hi ha un 27% de dones presentadores o que hi ha 8 dones  convidades als programes per cada 49 homes.

El sexisme torna a campar pels mitjans, utilitzant termes que ridiculitzen a les dones i com que es posen entre cometes, les imatges i les paraules sexistes ara resten protegides per la ironia. És una nova crueltat, mordacitat i vigilància hostil contra els cossos de les dones: greix, pèls, etc.

“No es tracta d’estar en contra les imatges explícites sexuals, sinó contra la sexualització de les imatges. Hi ha una pornificació de la lascívia, un “porno xic” que es concreta amb imatges de dones amb menys roba, amb dotar de respectabilitat els clubs d’striptease, imatges sadomasoquistes, realitys shows …”, afirma la professora Gill i continua: “Els mitjans ens presenten una dona jove, poderosa i sexi, que acostuma a ser de pell clara i heterosexual. S’exclouen altres versions de la feminitat amb una censura cruel a qui surt d’aquests paràmetres.”  No es d’estranyar, doncs, que al Facebook o altres xarxes socials les noies es presentin com a “puteta sexi”, ja que creuen que l’únic valor que tenen és l’atractiu sexual. Així no sorprenen publicitats com ara la de la noia que entre els pits nus s’hi pot llegir “no sé cuinar. I què?”, o que aquesta violència contra la dona que exerceixen els mitjans pugui conduir a l’anorèxia i a les cirurgies.

Rosalind Gill fa un crit d’atenció sobre els missatges dels mitjans que actuen hipodèrmicament normalitzant la violència sexual, oferint mites racistes i classistes i creant sentiments de culpa a qui no compleix els requisits que imposen.

La taula rodona  Des de l’anàlisi fou moderada per la responsable estatal del GMMP, Elvira Altés, qui en destacà les dades més importants (llegiu el seu article Desequilibri en la representació de dones i homes als mitjans a La Independent). Al seu parer, és molt greu que mentre  la saviesa i l’expertesa femenina ha avançat molt, en canvi, en els mitjans la seva representació és d’un 10 % davant el 90% d’homes.

Per a Iolanda Tartajada, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), els mitjans -com a constructors de la realitat social que són- influeixen molt en les i els joves que imiten els patrons d’imatge, que no només son “una pose”, sinó que són transmissors de valors. Per a aquesta experta és obvi que els mitjans s’estan sexualitzant. Per als nois es tracta de sexe i poder, i per a les noies també és sexe però cap a elles. És normal trobar aquests missatges a les xarxes socials: “ Te doy candela”, “Házmelo en clase”, etc. Vídeos com els de Enrique Iglesias, Lady Gaga són plens de violència i sexualitat que en algun cas i aparentment poden semblar transgressors, però el resultat final i profund és la violència i el domini, encara que hi hagi inversió de rols.

Mercè Coll, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que organitza Drac Màgic, diu que la imatge és una transmissió molt clara de valors i identitats en el binarisme homes i dones. La publicitat reprodueix tòpics argumentat que el que presenten és la naturalesa pura i, per tant, inamovible. A voltes juguen a trencar tòpics però s’hi remeten igualment. Aquesta experta analitzà in situ, retornant a la terminologia estructuralista de Roland Barthes, l’anunci de Campofrío de la noia de la cadena de barbies que “trenca la norma” demostrant-nos que la lectura profunda resulta ser molt i molt conservadora. La majoria de publicitats continua amb els mateixos valors i els mateixos estereotips donant diferents atribucions a homes i dones en ares d’aquesta “naturalesa inamovible”.

David Roca, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ens alerta que “un virus” està atacant la professió publicitària, ja que les dones publicistes desapareixen pel camí laboral”. “Igual que en el Periodisme!”, exclamà Elvira Altés. Les dades d’un estudi del Grup de Recerca en Publicitat i Relacions Públiques de la UAB són contundents: A la facultat, les dones són un 75%; a la professió hi entra un 30%; a llocs de direcció un 20%,  i a ser directora creativa executiva només un 7%. Els sectors publicitaris també estan molt definits: les dones són un 30% en el de bellesa, higiene i salut; un 25% a alimentació, comerç i sector públic i només un 17% a comunicacions, viatges i energies. En la composició dels Jurats de Premis que són molt importants per donar-se a conèixer professionalment, un 80’6% són homes. Ja ho ha dit el professor: “un virus”!

La cap del servei de Comunicació i imatge de l’Instituto de la Mujer (IM), Ma Jesús Ortiz, porta molts anys bregant amb les empreses publicitàries. “Hi ha compromís de part de la professió però no de les empreses”.Per a aquesta tècnica “la publicitat necessita estereotips però, si no canvien els estereotips no podem canviar l’audiència”. La majoria de les queixes que arriben a l’IM són sobre l’ús del cos i les eines de què disposen per actuar són la legislació i comptar amb la comprensió de l’empresa anunciant. Per exemple, es va entendre el cas de Dolce&Gabana i no el de les hostesses de Ryanair. Els casos que es resolen més són els que tenen un tracte vexatori, els que hi ha una utilització del cos sense relació amb el producte, i els discriminatoris, és a dir, els que utilitzant els homes no funcionen. Entre les mancances publicitàries, l’IM. troba a faltar anuncis on els homes tinguin un rol de cura i, en canvi, en les dones està massa sovint reduït al concepte de dona-mare (anunci dels danoninos) o, fins i tot, ridiculitzat com en un cas de lactància on apareixia una dona-vaca. També cal tenir en compte que anuncis que són discriminatoris han fet augmentar les vendes en un 4% (és el cas d’un anunci alimentari de pavo frío, protagonitzat per una ‘dona actual’).

Dolors Comas del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), destacà la capacitat sancionadora d’aquest organisme que no té encara l’equivalent a l’estat espanyol. L’acció del CAC es pot exercir sobre les TV públiques i privades, generals i locals i damunt les FM públiques i privades.  Per a  aquesta experta, alhora catedràtica de la URV “a més del que digui la llei, cal que s’entengui socialment” i, al seu parer, s’ha avançat força en el tractament informatiu de la violència masclista però no en els estereotips. No es pot sancionar però, per la reproducció d’estereotips o per no informar sobre notícies de dones que són molt importants i no es recullen als mitjans. Actualment, a banda de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans, s’estan elaborant materials de gènere amb l’Institut Català de les Dones (ICD) i amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Dolors Comas anima a  tothom a presenta més denúncies al CAC.

La Jornada (RE)IMAGINA’T va comptar amb la interessant exposició La representació dels cossos de les dones ( un cos al servei de la mirada i el plaer masculí).

.

Barcelona, 11 de setembre de 2010

.

“La Independent ajudarà la societat catalana a avançar en la igualtat i l’equitat de gènere”

.

La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere, la primera que existeix en terres de parla catalana ha sortit al carrer aquest 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Aquesta Agència facilitarà les seves produccions dues vegades a la setmana a tots els mitjans que ho desitgin.

Una cinquantena de periodistes –dones i homes– treballaran per fer arribar els dimecres i els divendres als mitjans de comunicació notícies, reportatges i entrevistes destinades a eliminar els estereotips, el sexisme i l’androcentrisme a tots els nivells de la societat.

Els mitjans subscrits rebran part de la producció lliurement i una altra serà de pagament. Els enviaments regulars es començaran a fer a mitjan mes d’octubre.

El dia 11 s’ha posat en marxa un projecte que les dones periodistes de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ja es van plantejar en el seu inici. La Independent és fruit d’un intens treball en xarxa de l’Associació Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya –Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere–, amb el suport de les xarxes europea, mediterrània i llatinoamericana i de diverses institucions del país.

“Els catalans i les catalanes no tenim una mentalitat d’igualtat de gènere. Per això, La Independent ajudarà la societat catalana a avançar en aquest àmbit”, ha declarat a La Independent, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, en la primera entrevista que difón La Independent l’11 de setembre. “La part més dura i difícil de la política és la igualtat en la distribució de la renda i el Govern Central no va per aquí”, ha afegit Casals. La Independent també ens descobreix la feina que El Periódico de Catalunya fa en aquest sentit: “Hi ha un món femení, actiu, independent, com el que representa La Independent, que jo vull escoltar. I la nostra Defensora de la Igualtat fa aquesta funció”, ha dit Enric Hernández, el director d’aquest rotatiu a La Independent.

Una trentena de dones i d’homes, que en els seus partits, sindicats, associacions i entitats tenen la responsabilitat d’aconseguir incorporar la visió de gènere en els diversos àmbits de la vida de les persones, donen la seva opinió a La Independent sobre els mitjans de comunicació, la tasca de govern d’aquesta legislatura, les prioritats per a la propera i els reptes mundials pels drets de les dones.

.

L’equip directiu de La Independent

Montserrat Minobis, Teresa Carreras, Tona Gusi

Joana G. Grenzner, Fabiola LLanos, Jaume Piqué, Elena Tarifa, Lídia Vilalta

.

Podreu trobar tota la informació al web www.laindependent.cat o ens podeu escriure a info@laindependent.cat o trucar al 629 283 240 o 616 449 629.

-

-

Per Tona Gusi

PREGUNTA:

Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?

 .

SOCIETAT

.

Anna Mercadé, Anna Mercadé Ferrando

Consultora, formadora i conferenciant FIDEM:

.

Crec que en els darrers anys s’han fet molts avenços, però els mitjans de comunicació encara són el reducte més sexista que existeix. La presència de la dona en els informatius de TV és un 23%, en premsa un 22% i un escàs 12% en els espais radiofònics, tal com es desprèn dels recents estudis vostres i de l’Institut Català de la Dona. Però el que és més important és que els directius i els caps de departament, els tertulians i els experts són en gran majoria homes i són els que creen opinió.

En el Consell de Govern de la Corporació Catalana només hi ha 3 dones davant 9 homes. D’altra banda, els anuncis són majoritàriament sexistes: perpetuen els rols de la dona com a esposa, cuidadora i/o objecte sexual. Per tant, em sembla molt bé la vostra iniciativa. La Independent és absolutament necessària. Felicitats! Compteu amb la meva col·laboració.

.

————–

Antonio Guirado Herrera

Secretari General de la Coordinadora Gai Lesbiana de Catalunya

Col·laborador a “La Gent de l’Arc Iris” a TotsxTots de ComRàdio.

.

 La incorporació de la visió de gènere és fonamental. La comunicació i els mitjans de comunicació són elements substancials en qualsevol evolució de la societat, i no seria possible aconseguir la plena igualtat social i l’eliminació de la discriminació i el sexisme sense canvis profunds no només en la manera de comunicar sinó també en la creació d’opinió. Crec que la iniciativa de La Independent contribuirà a provocar i a incentivar canvis importants.

.

————–

Beatriu Masià

Tamaia dones contra la violència

.

Creiem que és del tot necessària, ja que la informació continua sent molt esbiaixada i els continguts de la informació sexistes. Creiem que és una bona iniciativa, caldrà fer-ne el seguiment.

.

————–

Krme Freixa

Presidenta de l’adpc

Feminista, comunicadora i amant de la vida i Gaia

.

Ara fa uns dies la ministra d’Igualtat i l’agència EFE han signat un acord per tal que les notícies que surten d’EFE envers arreu del món tinguin cura dels plantejaments no sexistes respecte a les notícies que tenen a veure amb violència masclista. Eradicar aquesta visió que els mitjans cultiven d’una violència masclista, que és producte de consum i d’augment d’audiència, és molt important per anar diluint els estereotips que existeixen respecte a dones i homes en els mitjans.

El llenguatge inclusiu, que comporta la perspectiva de gènere, farà més visibles les dones.

Com a presidenta de l’ADPC, que és una associació de dones periodistes que sempre ha lluitat per un periodisme no sexista, estic contenta que dues membres de la nostra junta estiguin entre les impulsores d’aquesta iniciativa d’una agència de noticies no sexista, com les que ja hi ha a Ameco Pres, CIMAC, etc. Ara bé, haurem aconseguit els nostres objectius de periodisme no sexista quan no facin falta aquestes agències, quan les grans agències de notícies entenguin que el llenguatge ha d’ésser inclusiu i que hi ha moltes dones especialistes en política, ciència, esports, etc., i moltes dones que lluiten contra les desigualtats que pateixen altres dones i que tot això també és notícia.

.

————–

Maria Olivares i Usac

Marxa Mundial de Dones de Barcelona

.

Aquesta nova agència em sembla fantàstica i, sobretot, molt necessària.

És imprescindible promoure l’accés de les dones als mitjans de comunicació amb igualtat d’oportunitats.

.

————–

Montserrat Alcoverro

PROJECTE VACAS

.

La valoro molt positivament i la considero imprescindible.
La iniciativa de La Independent és una necessitat davant d’una realitat: la manca d’equitat en el tractament de gènere en els mitjans de comunicació.

.

PARTITS POLÍTICS

.

Sònia Ruiz

Presidenta de la Sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC

Periodista

.

Encara és una assignatura pendent, tot i els avenços duts a terme. Les notícies més habituals relatives al gènere femení són les que causen més impacte, com les morts per violència de gènere o les que fan referència a la imatge. En canvi, hi ha un buit important pel que fa a la gran tasca que fan les dones en molts sectors que, d’altra banda, estan contribuint a la superació de la crisi actual i al progrés del país. Qualsevol iniciativa que treballi per a la igualtat és sempre benvinguda. Desitgem tots els èxits en aquest nou projecte.

.

————–

Joana Ortega i Alemany

Vicepresidenta executiva de Comunicació, portaveu d’Unió Democràtica i diputada al Parlament de Catalunya (número dos de la llista de CiU a les properes eleccions al Parlament)

.

Fer arribar la visió de gènere a tota la societat és un pas fonamental per assolir la plena igualtat. Durant massa anys la visió de la dona davant els problemes comuns ha tingut sovint poc ressò. Cal, doncs, trencar la invisibilitat de la dona. També davant la problemàtica específica que com a dones ens trobem en el dia a dia, en el món laboral, educatiu, de la llar, familiar…, cal fer sentir la nostra veu fins que la normalitat sigui plena i ja no calgui denunciar les diferències o discriminacions que encara subsisteixen per motiu de sexe. Fins que no arribi aquest dia, sempre és benvingut qualsevol esforç que vagi en aquesta direcció i la iniciativa de La Independentho és. És cert que hem avançat molt, però encara queda molt per fer. Per això, felicito la vostra aparició que servirà per donar un pas més cap a la plena igualtat.

.

————–

Imma Moraleda

Secretària de Polítiques de les Dones del PSC

.

La Llei d’igualtat entre homes i dones fa esment a l’Agència EFE, amb la que la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, acaba de signar un conveni. És molt important, que la que crec que és, la major agència de notícies les faci amb visió de gènere, amb visió no sexista i crec que per aconseguir-ho el primer que s’ha d’eradicar és el tractament de la violència masclista com si fos quelcom amb el que es pot mercadejar, com si fossin notícies que no afecten la vida quotidiana de les persones i que agreugen les diferències entre dones i homes que encara existeixen en els estereotips que els mitjans de comunicació transmeten. Així doncs felicito també la iniciativa de La Independent.

.

————–

Ester Alberich i Forns

Secretària Nacional de la Dona d’Esquerra

.

La incorporació de la perspectiva de gènere als mitjans és fonamental, atès que constitueixen un agent de socialització cada dia més important i present a les nostres vides. Des de l’Institut Català de les Dones s’hi ha estat treballant, i cal seguir en aquesta línia. El tractament del llenguatge i de les imatges és bàsic. D’una banda, cal que deixem enrere el pretès valor genèric masculí de la llengua, ja que no fa res més que silenciar i invisibilitzar les dones. D’altra banda, és d’extrema importància el reconeixement de les aportacions i els sabers femenins i la promoció de l’autoria femenina en els mitjans i en la cultura. Es tracta, en definitiva, de fornir-nos d’eines comunicatives que no només reflecteixin la igualtat, sinó que també hi contribueixin. Per tot això, la iniciativa de La Independent em sembla fantàstica.

.

————–

Alicia Sánchez Camacho

Presidenta del Partit Popular de Catalunya

Candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya

.

Em sembla una molt bona iniciativa. Des del PPC sempre hem defensat que les qüestions de gènere i d’igualtat són matèries transversals que han d’impregnar tots els àmbits. Incloure aquesta visió de gènere al món de la comunicació i avaluar les notícies –de qualsevol àmbit, ja siguin d’economia, de societat, de noves tecnologies… – des d’aquesta perspectiva trenca molts tòpics sobre el que fins ara s’ha entès com a publicacions per a dones.

Molt positivament. Era absolutament necessari que la visió de gènere s’incorporés als mitjans de comunicació i a la informació que aquests transmeten a la societat, com és igualment necessari introduir aquesta perspectiva de gènere en totes les esferes. Aquesta és la única manera d’avançar cap a una societat més justa i equitativa.

.

————–

Albert Rivera

President de Ciutadans

.

Des de C’s entenem necessària la incorporació de la visió de gènere en el tractament de la informació i la comunicació en els mitjans de comunicació públics i privats. Aquesta perspectiva aporta pluralitat, sensibilitat i rigor a una problemàtica, la de la igualtat de la dona –lacerant en ocasions–, que, malgrat els innegables avenços aconseguits, dista encara d’assolir la rellevància i el tractament informatiu que mereix.

La iniciativa de  La Independent ve a cobrir un espai comunicatiu des d’un angle en l’anàlisi, el tractament i la reflexió de la informació que enriquirà la qualitat i la pluralitat comunicativa de la nostra comunitat.

.

————–

Rut Carandell i Rieradevall

Vicepresidenta de Reagrupament i cap de llista a Barcelona per les properes eleccions al Parlament.

.

Durant segles la informació “seriosa” s’ha pensat exclusivament des d’una perspectiva masculina i cal refer el temps perdut. L’objectiu és arribar a una situació de normalitat i igualtat total que faci que iniciatives com la vostra ja no siguin necessàries.

.

————–

Esther Vivas

Candidata a la presidència de la Generalitat per la llista unitària Des de baix, membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i activista dels moviments social

.

Crec que poc a poc els mitjans de comunicació han anat incorporant la visió de gènere, donant atenció als problemes que patim les dones i oferint una visió transversal de gènere en la política informativa. Però encara queda molt per fer i sovint encara romanen estereotips sexistes i tractaments informatius esbiaixats.

La posada en marxa d’una iniciativa com La Independent em sembla molt interessant i espero que contribueixi a rellançar les visions feministes de la societat i a oferir una veu crítica que ajudi a canviar la posició de la dona en la nostra societat. Els que com jo defensem la necessitat de canviar el món de base tenim molt clar que la revolta o serà feminista o no serà!

.

SINDICATS

.

Raquel Gil

Secretària d’Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya

.

La iniciativa que presenteu em sembla valenta i engrescadora. Malauradament la perspectiva de gènere no es normalment tinguda en comte pels mitjans, que sembla obliden que menystenir a la meitat de la població significa informar de forma esbiaixada.

.

————–

Rosa Bofill i Benet

Secretària de la Dona de CCOO de Catalunya

.

En general, els mitjans de comunicació no tenen perspectiva de gènere. Invisibilitzen les dones en les notícies o quan en parlen ho fan de manera sexista, i fomenten els estereotips de gènere.

La iniciativa d’una agència de notícies que pugui donar una visió no esbiaixada em sembla molt interessant. Cal esperar que es pugui fer una bona feina i que es noti en els mitjans de comunicació.

.

————–

Imma Valls i LLoret

Secretària de Dona per la Igualtat

Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

.

Positivament. La visió de gènere en la comunicació i la informació als mitjans de comunicació és encara força minsa, per tant, tot el que sigui desenvolupar i ampliar aquest tema és un pas endavant i necessari per arribar a la igualtat total entre dones i homes. Com he dit abans, qualsevol iniciativa que fomenti notícies amb visió de gènere, com sembla que serà La Independent, és fantàstic.

.

————–

Maria Rovira i Duran

Permanent Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya

.

És molt necessari i no es fa. La paraula és l’eina fonamental d’expressió de les persones, per tant, la seva adequació a la visió de gènere en el procés informatiu ajuda a aclarir conceptes i a transmetre una determinada visió sobre la societat.

.

————–

Dolors Torné

Secretària de la Secretaria de la Dona d’USTEC.STEs (IAC)

.

Positivament, tot i que encara queda un llarg camí per aconseguir la igualtat real, s’ha d’anar treballant en aquest sentit i una manera de fer-ho pot ser la iniciativa de La Independent, que esperem que tracti ja des de un principi aquesta visió de gènere.

.

.

Per Tona Gusi

6.05.10
‘La premsa i la cooperació internacional‘.Cobertura periodística a nou diaris europeus

Aquest matí s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre ‘La premsa i la cooperació internacional‘. Es tracta de la investigació sobre la cobertura de la cooperació pel desenvolupament a nou diaris europeus, tres de l’Estat Espanyol, tres de França i tres d’Anglaterra: ABC, El País i La Vanguardia (Catalunya); Le Figaro, Le Monde i Liberation; i The Dailiy Telegraph, Guardian i The Times.

La investigació forma part de les accions que l’Agència Espanyola de Cooperació internacional pel desenvolupament (AECID) i l’Agència e notícies Inter Press Service (IPS) porten a terme per tal de convertir la comunicació sobre el desenvolupament en una prioritat a l’agenda dels mitjans.

Aquest estudi és important donat que, per primera vegada s’analitza el tractament que la premsa europea realitza sobre la cooperació internacional pel desenvolupament i permet, en certa mesura,  valorar quin coneixement adquireix l’opinió publica sobre la cooperació pel desenvolupament a través dels mitjans.

En l’acte de presentació, la taula estava ocupada per: Bonaventura Bassagoda, Vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB, Francisco Martín, Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes, Marcial Murciano, catedràtic de Periodisme de la UAB, Miguel Ángel Villena, assessor de comunicació de la SECI, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, Generalitat de Catalunya i Mario Lubetkin, director d’ IPS.

Contemplant aquesta taula exclusivament masculina, no és d’estranyar la crítica feta per periodistes de la XIDPIC.CAT -XIPVG i avalada encara més per la descoberta que l’estudi presentat no conté cap indicador de gènere, no s’hi tracta a nivell tranversal, ni constitueix una temàtica pròpia! Sembla impensable que actualment  es puguin estudiar temes relacionats amb el desenvolupament sense tenir en compte el gènere. I encara més quan la variant de gènere està inclosa en el present de tots els projectes de la cooperació internacional. I quan a Catalunya fa molt de temps que estem treballant sobre Gènere i Comunicació, des de les universitats, les associacions i xarxes de periodistes, i les ONG.

La mateixa sala d’actes del CPC, plena de gom a gom, reflectia en part aquest matí la realitat de la majoria de dones a les facultats de periodisme i l’encara manca d’equitat democràtica en els càrrecs de direcció i/o en la visibilitat de les dones periodistes.

Potser l’altra crítica més viva ha arribat de part d’una periodista de Canal Solidari, en el sentit que el propi disseny de l’estudi, el qual tan sols contempla diaris generalistes, està massa limitat  ja que en l’actualitat- i sobre tot la gent jove- accedeix a altres canals comunicatius, sobretot els d’Internet. La periodista opina també que els recursos de les institucions públiques s’haurien de centrar més en els mitjans especialitzats i en els pròpies àrees de comunicació de les ONG i no en mitjans de comunicació privats.

Un cop assenyalades aquestes mancances -i tornant a les diverses intervencions -, per David Minoves és clar que les ONG tenen la necessitat de comunicar i aconseguir l’adhesió de la ciutadania, i més en aquests moments que cal combatre la idea que en una època de crisi no s’han de destinar diners a la cooperació internacional. Per això és tant important tenir periodistes aliats en els mitjans generalistes que siguin al mateix temps actors i transmissors.

Tant Minoves com Miguel Ángel Villena, SECI, valoren l’estudi en el sentit que és la primera vegada que s’ha quantificat aquesta sensació que tots i totes teníem sobre les mancances de la premsa pel que fa a les temàtiques relacionades amb el desenvolupament.

Mario Lubetkin, el director d’Inter Press Service  (IPS) opina que aquest “monitoreo” de Mitjans de Premsa europeus sobre com es maneja la informació té també valor acadèmic. Destaca per tant la implicació de la Universitat, així com de la societat civil, les institucions i els Media, però manca la implicació del cinquè sector, el privat. Es sabut que els estudis de tendència poden marcar polítiques i aconseguir una major consciència de l’Opinió Pública. En aquesta línia també són molt importants – per al director d’IPS- els seminaris de reflexió de la professió periodística tal i com es farà del  5 al 7 de juliol d’enguany a la Universitat d’Estiu a Santander.

Cal reptar a les Universitats a fi que formin als futurs i a les futures periodistes en el desenvolupament, el qual té una presència actualment en els mitjans d’ aproximadament un 3’5 per cent de la informació.

Per ell, el fet més positiu és que els temes de desenvolupament han aconseguit entrar en  l’Agenda Global de Comunicació. Encara que moltes vegades no se sap si les cobertures  informen o desinformen. En general, sí que entren els temes de governabilitat, democràcia, medi ambient, però la resta ben poc. Cal destacar també que les noticies més creïbles per part de l’opinió pública són les de les ONG que representen el 8’4% de la totalitat.

Per Mario Lubetkin a millor qualitat informativa hi haurà més ciutadania conscient i activa. Read the rest of this entry »

3 maig 2010

En el marc del Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió, la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere present a 35 països – Alemanya, Algèria, Argentina, Bèlgica, Bolívia, Brasil, Xile, Xipre, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Egipte , Estat Espanyol, França, Grècia, Guatemala, Holanda, Israel, Itàlia, Jordània, Kenya, Marroc, Mèxic, Nicaragua, Palestina, Panamà, Perú, Portugal, República Dominicana, Suècia, Tunísia, Turquia, Uruguai i Veneçuela-.manifestem la nostra preocupació per les condicions en què s’exerceix l’article XIX de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Des de començament de l’any diversos informes i estudis reporten que la situació de l’exercici de la llibertat d’expressió per part de les persones que exerceixen el periodisme, les posa en una situació d’alta vulnerabilitat en no ser protegides ni per governs ni institucions, tampoc no protegeixen, ni procuren els mitjans perquè les i els professionals dels mitjans de comunicació tinguin garanties mínimes de seguretat a fi que el dret a la informació sigui una realitat de les nacions.

En només 120 dies han estat assassinats i assesinades set períodes a Hondures, sis a Mèxic i tres a Colòmbia, en un marc de imparable violència contra els comunicadors i les comunicadores socials i mitjans d’acord amb un informe de la Federació de Periodistes d’Amèrica Llatina i el Carib ( FEPALC).

Claudia Julieta Duque ha rebut de mans de Reporters sense Fronteres secció Suècia el premi de la llibertat de premsa 2010. “Pel seu valor de, malgrat les amenaces i la persecució, buscar i dir la veritat sobre la corrupció i l’autoritarisme al seu país d’origen Colòmbia.”

A Mèxic hem documentat des de 2005, 15 agressions a la llibertat d’expressió a dones periodistes de les quals 3 han conclòs en l’assassinat de les periodistes, sense que fins ara les autoritats tingui una investigació concloent o hagin detingut a les persones que van perpetrar el fet.

És per aquestes raons que la RIPVG demana als governs en qualitat de garantia i defensors dels drets humans, que crein mecanismes i institucions que garanteixin i recolzin l’exercici de la llibertat d’expressió, investiguin i facin el seguiment de les amenaces, atemptats i assassinats en contra de les persones que exerceixen el periodisme i tinguin en compte la perspectiva de gènere en l’abordatge de les investigacions de les denúncies ja que les dones periodistes són amenaçades i esporuguides perquè no continuïn la seva tasca com a professionals dels mitjans.

Atte.
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

De l’ADPC

Març del 2010

.

 

CARTA ACOMPANYAMENT RECOMANACIONS

 

 

Us enviem, adjuntes, les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, que hem elaborat conjuntament l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya, l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, el Programa de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania (Departament d’Acció Social i Ciutadania), el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i l’Institut Català de les Dones (Departament d’Acció Social i Ciutadania).

 

Es tracta d’una actualització de les Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment en els mitjans de comunicació, elaborades l’any 2004, per tal que, seguint les pautes marcades pel Codi Deontològic de la Professió Periodística, es tractessin amb tot el rigor exigible totes aquelles informacions referides a la violència masclista.

 

Atès que, en l’actualitat, –i tal com s’explica a l’inici de les Recomanacions– hi ha diverses Lleis (catalanes i estatals) que incideixen específicament en aquesta problemàtica, en el procés de revisió s’han adaptat les Recomanacions a la normativa vigent, dotant-les de més contingut i arguments. Acompanyem les Recomanacions amb un Apèndix on es detallen tots els recursos i les informacions que les diferents administracions posen a l’abast de les dones en situació de violència masclista, i que serveix perquè les informacions relatives a aquest tema puguin ser complementades amb un suport informatiu adequat.

 

Després, doncs, de més de sis mesos de feina, posem a la vostra disposició aquestes Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació per tal que us ajudin en el desenvolupament de la vostra tasca professional en matèria de violència masclista.

 

Esperem que aquests textos, que també estaran a la vostra disposició en línia, mereixin la vostra atenció,

 

Rebeu una salutació cordial,

 

Enllaç a Recomanacions violència masclista CA.pdf

 .

.

 

Per Davinia Bono Pozuelo. Regidora de la Dona.

Per a Igualtat Sagunt.

Ahir es va presentar a Sagunt la guia “Per un llenguatge igualitari en els mitjans de comunicació“elaborada desde la Comissió Transversal de Gènere i publicada per l’ajuntament en el marc del Pla d’Igualtat de Gènere.

A continuació es va celebrar la conferència:“El llenguatge: una ferramenta per la visibilització de la realitat. Els mitjans de comunicació” a càrrec d’Eulàlia Lledó i Cunill, filòloga, col.laboradora d’institucions normatives de diverses llengües i autora de numeroses publicacions sobre el tema. (…)

Llegir més.

Enllaç a la guia en PDF

.

Per Tona Gusi

Per a la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere

 

“Es tracta que homes i dones caminem alhora amb esperit emprenedor”

 (Crònica de la trobada amb la premsa celebrada al Saló del Consolat de la Casa de la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç de Barcelona)

 Dins de la III Setmana Mediterrània de Líders Econòmics* ( de Lideratge Econòmic s’hauria de dir) s’organitza el 5 i 6 de novembre d’enguany el I Fòrum de Dones Emprenedores de la Mediterrània que tindrà lloc a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Hi participaran dones empresàries del Marroc, Algèria, Líban, Tunísia, Egipte, Grècia, Turquia, Jordània, Síria, Itàlia, França i de l’Estat espanyol.

En paraules de l’experta en Dona i Empresa de la Cambra de Comerç de Barcelona Anna Mercadé: “es tracta que homes i dones caminem alhora amb esperit emprenedor”

Les entitats organitzadores d’aquesta III Setmana, son a més de la Cambra, l’Institut Europeu de la Mediterrània i l’Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (ASCAME),  amb seu de la Secretaria a Barcelona. Les institucions convocants són: El Govern de l’Estat, La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, remarca Senén Florensa, director General de l’IEmed.

Continguts del I Fòrum Mediterrani de Dones Emprenedores. Creació de l’ Observatori Dona i Empresa de la Mediterrània

A més de les institucions i entitats ja esmentades el protagonisme d’aquestes Jornades recau en les organitzacions de dones empresàries de Barcelona i de la Mediterrània.

La Presidenta l’AFAEMME (Association of Mediterranean Businesswomen ), Helena de Felipe, després de reafirmar el suport de la seva organització cara a aconseguir la candidatura de Barcelona com a seu permanent de la Secretaria de la Mediterrània, ha constatat la baixa participació de les dones en l’economia. Opina que entre els temes més importants que es debatran en aquest I Fòrum hi ha: el de la capacitació junt amb la incorporació de les noves tecnologies i la igualtat de gènere en la gestió i polítiques de les petites empreses, ja que està demostrat que quan existeix les empreses són millors en competitivitat i en bons resultats.

Helena de Felipe afirma que així com hi ha dades dels 27 països de la UE, manquen les dades del Sud i l’est de la Mediterrània.

Destaca també que intervindran en aquest fòrum 8 presidentes d’associacions nacionals d’empresàries de països del Sud i que serà molt interessant saber com es posicionen les dones en les empreses d’aquests països  i quines mesures positives apliquen els seus governs.

Entre els objectius previstos hi ha la creació de l’Observatori Dona i Empresa de la Mediterrània. A la pregunta en nom de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere sobre la necessitat urgent d’aquest organisme i de com es conformaria aquest Observatori, amb quines representacions, etc. El President de la Cambra Miquel Valls ha volgut especificar que aquesta es una proposta sorgida de les Cambres Catalanes i que està avalada per l’èxit de l’Observatori de les Dones Empresàries de Barcelona i Catalunya, i que per tant s’aplicarà el model del de Barcelona, tenint en compte la diversitat de països, però amb la mateixa rigorositat. L’iniciaran els tècnics i les tècniques de Barcelona i s’hi aniran afegint d’Europa i de la resta de la Mediterrània. L’observatori comptarà amb el suport de la Comissió Europea i tindrà la seu a la ciutat de Barcelona.

Per a Miquel Valls, Barcelona s’ha de convertir en la capital econòmica de les dones emprenedores de la Mediterrània.

Aquests dies es parlarà d’economia, ciència i tecnologia, educació (també d’alfabetització), participació política i sociologia. Entre algunes dades cal recordar que l’alfabetització de dones de més de 15 anys als països europeus és d’un 94% i als països àrabs es mou entre el 79% de Turquia i el 39% del Marroc. Respecte als homes també hi ha diferència: a Europa és del 4% i als països àrabs de la Mediterrània entre el 15% i el 20 %. Pel que fa a la representació en els Parlaments hi ha tota una escala: 33% a l’Estat espanyol, 18% a França, 16% a Itàlia, 9% a Turquia, 8% a Jordània i 4% a Egipte.

El Fòrum també permetrà la presentació d’un estudi de l’ Afaemme i la Fepime de Catalunya sobre la gestió de la igualtat de gènere en las pimes del país. Les dades que se’n deriven confirmen que les dificultats de conciliació de la vida professional i familiar és causa fonamental que les dones no avancin cap a llocs de responsabilitat i que són ben falsos els estereotips sobre les diferències d’habilitats en la direcció per part d’homes i dones.

Entre les empresàries més significatives que participaran en el I Fòrum Mediterrani de Dones Emprenedores hi ha: Françoise Foning, presidenta mundial de FCEM, Associació Internacional de Dones Emprenedores; Sophia Economacos, presidenta de la xarxa de dones Eurochambres i presidenta de la Cambra de Comerç d’ Atenes, Grècia; Leila Karami, presidenta de LBWA – Associació de Dones  Emprenedores del Líban; Leyla Khaiat, ex presidenta de la Xarxa Internacional de Dones Empresàries, Tunísia.

( *Més informació de la trobada amb la premsa sobre la III Setmana Mediterrània de Líders Econòmics a l’article “Barcelona: III Setmana Mediterrània de Lideratge Econòmic”)

 

El 2008 la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènerea a Cataluña (XIDPIC.CAT-XIDPIC) va disenyar uns tallers que foren impartidts per: Sara Lovera, Mirta Calderón, Soledad Jarquín, Ángela Castellanos ( en substitució de Sandra Chaher), Marta Corcoy i Cristina Fraga.  (SEMlac, CIMAC, ARTEMISA, ADPC y AMECO)

Enguany  diverses institucions i especialistes del país han représ la iniciativa amb nous métodes. Compten amb la col·laboració de la Xarxa Internacional.

Tractament mediàtic de les dones

Leonor Sedó (Membre de la XIDPIC.CAT) per a 39ymas.
Barcelona, 27-10-2009

Llegir l’article a 39ymas

Avui s’ha presentat a Barcelona, a la sala d’actes de l’Institut Català de la Dona *, el projecte Gènere i mitjans de comunicació. Instruments per a les aportacions de les dones. En aquest projecte treballaran junts l’Institut Català de la Dona, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Institucions i periodistes comencen aquest procés de treball conjunt per millorar el tractament mediàtic de les dones amb l’objectiu d’elaborar materials que ajudin a la formació dels professionals dels mitjans de comunicació a anar “més enllà” en el tema de gènere. Es vol arribar a millorar els espais de comunicació social a través de la inclusió de les dones en els continguts dels mitjans, impulsar actuacions per dur a terme canvis substancials en la construcció de les notícies i reportatges des d’una visió de dona.

Read the rest of this entry »

l’ADPC i la XIDPIC.CAT hi estan convidadades a participar-hi tot fent les valoracions del desenvolupament del projecte.

Estem convidades i convidats a l’acte de presentació del projecte Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les Dones.
L’acte tindrà lloc el dimarts 27 d’octubre, a les dotze del migdia, a la sala d’actes de l’Institut Català de les Dones.

Aquest projecte està impulsat per l’ICD, el CAC i el CPC.

 ———————————————————————————-

Convocatòria de Premsa

Institucions i periodistes inicien un procés de treball conjunt per a la millora del tractament mediàtic de les dones

L’objectiu és elaborar materials pràctics de formació que ajudin als i les professionals dels mitjans de comunicació a avançar en aquest tema

L’Institut Català de les Dones, òrgan adscrit al departament d’Acció social i Ciutadania, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya presenten l’inici d’un procés de treball conjunt amb periodistes per realitzar una formació per a professionals dels mitjans de comunicació en matèria de gènere.

L’objectiu del projecte és la millora dels espais de comunicació social a través de la inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones en els continguts mediàtics.

L’acte serà presidit per la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Ramon Font, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius. Posteriorment tindrà lloc una conferència de la filòloga Eulàlia Lledó sobre “La representació de les dones als mitjans de comunicació”.

El projecte “Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les dones” consisteix en la realització d’un seguit de tallers de treball entre periodistes de diversos mitjans de comunicació d’arreu de Catalunya –públics i privats, de ràdio, premsa, televisió i internet- d’on sorgiran materials pràctics de formació que ajudin a avançar en aquest tema.
Acte

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva; el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Ramon Font i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, presentaran el projecte  ”Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les Dones”

Dia: Dimarts, 27 d’Octubre de 2009

Hora: 12:00 h

Adreça: Seu de l’Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines 1)

Municipi: Barcelona (El Barcelonès)