Clariana de comunicació

Per Tona Gusi

6.05.10
‘La premsa i la cooperació internacional‘.Cobertura periodística a nou diaris europeus

Aquest matí s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre ‘La premsa i la cooperació internacional‘. Es tracta de la investigació sobre la cobertura de la cooperació pel desenvolupament a nou diaris europeus, tres de l’Estat Espanyol, tres de França i tres d’Anglaterra: ABC, El País i La Vanguardia (Catalunya); Le Figaro, Le Monde i Liberation; i The Dailiy Telegraph, Guardian i The Times.

La investigació forma part de les accions que l’Agència Espanyola de Cooperació internacional pel desenvolupament (AECID) i l’Agència e notícies Inter Press Service (IPS) porten a terme per tal de convertir la comunicació sobre el desenvolupament en una prioritat a l’agenda dels mitjans.

Aquest estudi és important donat que, per primera vegada s’analitza el tractament que la premsa europea realitza sobre la cooperació internacional pel desenvolupament i permet, en certa mesura,  valorar quin coneixement adquireix l’opinió publica sobre la cooperació pel desenvolupament a través dels mitjans.

En l’acte de presentació, la taula estava ocupada per: Bonaventura Bassagoda, Vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB, Francisco Martín, Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes, Marcial Murciano, catedràtic de Periodisme de la UAB, Miguel Ángel Villena, assessor de comunicació de la SECI, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, Generalitat de Catalunya i Mario Lubetkin, director d’ IPS.

Contemplant aquesta taula exclusivament masculina, no és d’estranyar la crítica feta per periodistes de la XIDPIC.CAT -XIPVG i avalada encara més per la descoberta que l’estudi presentat no conté cap indicador de gènere, no s’hi tracta a nivell tranversal, ni constitueix una temàtica pròpia! Sembla impensable que actualment  es puguin estudiar temes relacionats amb el desenvolupament sense tenir en compte el gènere. I encara més quan la variant de gènere està inclosa en el present de tots els projectes de la cooperació internacional. I quan a Catalunya fa molt de temps que estem treballant sobre Gènere i Comunicació, des de les universitats, les associacions i xarxes de periodistes, i les ONG.

La mateixa sala d’actes del CPC, plena de gom a gom, reflectia en part aquest matí la realitat de la majoria de dones a les facultats de periodisme i l’encara manca d’equitat democràtica en els càrrecs de direcció i/o en la visibilitat de les dones periodistes.

Potser l’altra crítica més viva ha arribat de part d’una periodista de Canal Solidari, en el sentit que el propi disseny de l’estudi, el qual tan sols contempla diaris generalistes, està massa limitat  ja que en l’actualitat- i sobre tot la gent jove- accedeix a altres canals comunicatius, sobretot els d’Internet. La periodista opina també que els recursos de les institucions públiques s’haurien de centrar més en els mitjans especialitzats i en els pròpies àrees de comunicació de les ONG i no en mitjans de comunicació privats.

Un cop assenyalades aquestes mancances -i tornant a les diverses intervencions -, per David Minoves és clar que les ONG tenen la necessitat de comunicar i aconseguir l’adhesió de la ciutadania, i més en aquests moments que cal combatre la idea que en una època de crisi no s’han de destinar diners a la cooperació internacional. Per això és tant important tenir periodistes aliats en els mitjans generalistes que siguin al mateix temps actors i transmissors.

Tant Minoves com Miguel Ángel Villena, SECI, valoren l’estudi en el sentit que és la primera vegada que s’ha quantificat aquesta sensació que tots i totes teníem sobre les mancances de la premsa pel que fa a les temàtiques relacionades amb el desenvolupament.

Mario Lubetkin, el director d’Inter Press Service  (IPS) opina que aquest “monitoreo” de Mitjans de Premsa europeus sobre com es maneja la informació té també valor acadèmic. Destaca per tant la implicació de la Universitat, així com de la societat civil, les institucions i els Media, però manca la implicació del cinquè sector, el privat. Es sabut que els estudis de tendència poden marcar polítiques i aconseguir una major consciència de l’Opinió Pública. En aquesta línia també són molt importants – per al director d’IPS- els seminaris de reflexió de la professió periodística tal i com es farà del  5 al 7 de juliol d’enguany a la Universitat d’Estiu a Santander.

Cal reptar a les Universitats a fi que formin als futurs i a les futures periodistes en el desenvolupament, el qual té una presència actualment en els mitjans d’ aproximadament un 3’5 per cent de la informació.

Per ell, el fet més positiu és que els temes de desenvolupament han aconseguit entrar en  l’Agenda Global de Comunicació. Encara que moltes vegades no se sap si les cobertures  informen o desinformen. En general, sí que entren els temes de governabilitat, democràcia, medi ambient, però la resta ben poc. Cal destacar també que les noticies més creïbles per part de l’opinió pública són les de les ONG que representen el 8’4% de la totalitat.

Per Mario Lubetkin a millor qualitat informativa hi haurà més ciutadania conscient i activa.

Marcial Murciano, Catedràtic de Periodisme de la UAB, ha estat l’encarregat d’explicar l’estudi i ho fa assenyalant que l’únic estudi important que tracta sobre aquest tema és el reconegut Informe Mc Bride “Veus Múltiples, Un Sol Mon.” el qual l’any 1980 concloïa que no es treballa be el tema del desenvolupament als mitjans.

Per fer l’estudi ‘La premsa i la cooperació internacional‘ s’han llegit les parts d’informació i d’opinió en totes les seves temàtiques de 800 diaris en 3 mesos,.

S’han apreciat 87.000 unitats periodístiques de les quals s’han seleccionat  aproximadament 3’5 per cent d’unitats relacionades amb el desenvolupament i la majoria lligades a l’agenda internacional.

S’observa que quan qui genera les noticies és la classe política les noticies van a Internacional i quan qui informa són les ONG van a societat. Que la temàtica sobre medi ambient es tracta àmpliament i en canvi es parla molt poc dels Objectius del Mil·lenni i de la Infància. I que els pics informatius coincideixen amb les cimeres o esdeveniments internacionals de caire polític o econòmic.

La part de l’estudi que fa el seguiment de les portades demostra que quan el diari es de centre -esquerra treu noticies de desenvolupament a les portades en una proporció de 2 a 1 respecte al centre -dreta.

Pel Director d’IPS és molt positiu aconseguir l’ajut dels mitjans cara a conservar els fons per al desenvolupament i que la gent tingui aquesta voluntat a l’hora de pagar els seus impostos.

També està d’acord en que s’ha d’estar alerta vers el nous mitjans de comunicació, ja que estem en un període de transició on sabem que el vell model tradicional dels “Grans Mitjans” està caducat, però encara no s’ha establert un nou model.

Minoves com Miguel Ángel Villena aplaudeixen la proposta d’Olga del Rio (professora de la UAB) cara a crear un Programa de comunicació important pel que fa al tractament del desenvolupament, superant així les petites dinàmiques que hi ha hagut en base a tallers, seminaris, etc.

Per a tots els ponents el lideratge de la Universitat és indiscutible i , malgrat hi hagi diverses assignatures i màsters, s’ha de treballar en la línia que proposa la professora del Rio.

Pel que fa a la crítica de l’exclusivitat de l’estudi dels ‘Grans Mitjans’ es podria dir que la totalitat de la taula no comparteix les opinions de la periodista de Canal Solidari, tot i que li reconeixen que un segment de gent si que llegeix només per internet no hi ha estudis sobre les fonts informatives primeres i sembla que la majoria de fons consultades per els periodistes i bloquistes que escriuen sobre desenvolupament surt majoritàriament de les versions digitals dels “Grans Mitjans” en versió digital. També coincideixen que en aquest mitjans és on hi escriuen els i les líders d’opinió que generen opinió en els estaments de la societat que després marcaren les polítiques públiques i les tendències en els diversos camps. També coincideixen en que els mitjans de comunicació públics són els que més i millor tracten la cooperació internacional. Si que estarien d’acord amb la necessitat d’estar-hi atents i estudiar –ne més d’aprop les repercussions de la premsa digital no generalista en la societat en general.

D’altres intervencions del públic demanen una major competència per part dels periodistes tant en el tema que han de tractar com en la seva contextualització i finalment també des de periodistes de les ONG és reclama que si les noticies que tenen més credibilitat són les que provenen de les mateixes ONG és poc assenyat fer el que es fa usualment, quan minva el pressupost, de treure recursos humans i econòmics precisament de les àrees de sensibilització i de comunicació.

Així doncs cal una lectura obligada d’aquest estudi que vol aclarir com a mínim dues qüestions:

. Quina visibilitat adquireixen a la premsa les polítiques per al desenvolupament i les seves actuacions concretes?.

- Quin grau de coneixement  adquireix l’opinió pública sobre la cooperació a través de la cobertura informativa dels mitjans?

Aquests objectius els anem assolint a mesura que transitem pels apartats del llibre: La cooperació internacional per al Desenvolupament; la premsa de referència en el Regne Unit, França i Espanya; pes i presència de la cooperació per al desenvolupament en el contingut dels mitjans; estructura temàtica de l’agència mediàtica; la cooperació en la premsa des d’una perspectiva nacional; coincidències i variacions sobre l’agenda: capçaleres i línies editorials; protagonisme institucional a l’agenda mediàtica de la cooperació. L’estudi conclou amb un apartat sobre la metodologia.

.

.

.

(Aquest llibre recull les ponències i debats que varen tenir lloc a la trobada “Comunicación y Desarrollo: pasos hacia la coherencia”  el juliol del 2009 a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo.)