Comunicat de Premsa

.

.

Acció Social i Ciutadania difon la trajectòria de 12 dones que van destacar en l’àmbit del treball social

L’objectiu és fer visible la importància de la tasca de les dones en la millora del benestar de la societat

D’esquerra a dreta: el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Josep Gonzàlez-Cambray; Marta Selva, presidenta de l’ICD, i Teresa Crespo, presidenta Entitats catalanes d’Acció Social
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, ha presentat avui la publicació “Treball Social: una genealogia femenina”. La nova publicació difon la trajectòria de dotze dones que han estat pioneres en la professionalització del treball social a Catalunya. En l’acte també han participat el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Josep Gonzàlez-Cambray, i Teresa Crespo, presidenta Entitats catalanes d’Acció Social.

A més de destacar algunes de les dones que van obrir camí en aquest sector a Catalunya, l’objectiu és visualitzar els orígens femenins d’aquesta professió. El treball social, com a professió, ha impulsat grans transformacions socials i neix de la cultura de la cura i l’atenció desenvolupada tradicionalment per les dones.

En l’acte de presentació la presidenta de l’ICD ha destacat el treball social com un important factor per consolidar el benestar de les persones i cohesionar la societat. Segons Marta Selva, “amb la professionalització del treball social les dones es van situar com a mediadores davant de tota mena de conflictes de convivència, van propiciar l’enfortiment de les persones per millorar les seves condicions de vida i van posar-se al capdavant de la lluita per garantir els seus drets de ciutadania”.

En aquest mateix sentit, la presidenta de l’ICD ha subratllat “la necessitat de reconèixer i visualitzar que les dones han creat una cultura de la cura i atenció que és indispensable per al desenvolupament d’altres àmbits de la societat”.

La publicació, editada en format de calendari, difon la vida i obra de les següents dones:

• AnnaMaria Llatas d’Agustí (… – 1969): fundadora de la primera escola de treball social d’Espanya: l’Escuela de Asistencia Social para la Mujer.
• Elàdia Faraudo i Puigdollers (Barcelona, 1899 – Mèxic 1979): va jugar un gran paper en l’assistència social durant la Segona República.
• Maria Estrada i Clerch (Argentona, 1902-2004): va fer una important tasca en el camp sanitari assistencial, durant l’època de la República, en la lluita contra la tuberculosi.
• Nati Mir Rocafort (Gerri de la Sal, 1903 – Barcelona, 1941): es va centrar en l’assistència social de les dones. Després de la Guerra Civil va ser directora de l’Escuela para el Hogar y Obras Sociales Femeninas.
• Montserrat Castells i Gabriel (Barcelona, 1916-1986): referent del treblall social, va centrar la seva vida professional en l’atenció psicosocial de problemes personals, familiars i comunitaris. Va ser regidora provincial de sanitat de la Secció Femenina de Falange Española i va crear l’Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas.
• RosaRoca Soriano (Barcelona, 1928-1976): va crear el primer centre privat de treball social que oferia atenció psicosocial individual i familiar, assessorament i supervisió a professionals.
• Beneta Llopis Sarrió (Barcelona, 1929-2005): va ser referent de l’assistència social des de l’àmbit del dret civil. Fundadora de la Federació d’Associacions d’Assistents Socials a nivell estatal.
• M.Àngels Anglada i d’Abadal (Vic, 1930 – Figueres, 1999): figura destacada pel seu compromís social amb les dones, les persones empresonades i les més vulnerables.
• Mercè Fontanilles i Mas (Barcelona, 1933-1991): va impulsar l’acció social per pal·liar les drogodependències des d’entitats sense ànim de lucre. L’any 1979 va participar en la creació, a la Diputació de Barcelona, de primer centre de tractament a Catalunya per a tot tipus de drogodependències.
• Maria Dolors Artemán i Boix (Barcelona, 1934-2004): va participar entre els anys 1966 i 1971 en el projecte de desenvolupament comunitari del barri Besòs. Posteriorment es va comprometre amb la lluita de les famílies en defensa dels drets de les persones.
• Teresa Majem Jordi (Barcelona, 1935-2004): va desenvolupar programes per a la millora del benestar i l’educació de la primera infància, la família i les dones en situació de risc d’exclusió social.
• Rosa Maria Suñé i Colell (Manresa, 1944-1989): Promotora i assistent social del Servei Municipal de Planificació Familiar de Manresa i presidenta de l’Associació d’Assistents Social de Manresa.

El contingut de “Treball social: una genealogia femenina” ha estat elaborat per diverses entitats del sector amb la coordinació de la Comissió de Gènere d’Entitats Catalanes d’Acció Social:

• Fundació Fias

• Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris

• Associació Intress

• Fundació Ared

• Fundació Secretariat General Gitano

• Fundació IReS

• Fundació Surt

• Associació Sociocultural IBN-BATUTA

• Entitats catalanes d’AccióSocial

Per Cirenia Celestino i Narce Santibañez

per CIMAC noticias

Mèxic, DF 21 gen 10 (CIMAC) .- organitzacions no governamentals es van pronunciar per ajornar l’adopció de nenes i nens a Haití, fins que ells i les seves famílies puguin ser plenament identificats i evitar el risc que es converteixin en víctimes d’algun tipus d’explotació o tracta.

En un comunicat, Agències de socors internacional i l’agència humanitària Visió Mundial, subratllen que quan ocorren desastres naturals com el d’Haití, la infantesa sempre és la més vulnerable i donades les condicions d’extrema pobresa d’aquesta nació, augmenta el grau de vulnerabilitat per la separació de les famílies.

Nicole Behnam, especialista en protecció de la infància de Visió Mundial, va dir que és millor que les nenes i els nens siguin protegits i romanguin en els seus països d’origen fins a confirmar la desaparició de la seva família i explorar possibilitats d’adopció en les seves pròpies comunitats, ja que l’adopció en els primers mesos d’una crisi, no està en l’interès de qualsevol nena, nen i adolescent, ells volen estar amb la seva família.

Sobre això, organismes internacionals com el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef, per les seves sigles en anglès) sostenen que l’adopció seria l’últim recurs d’ajuda per a la infància haitiana.

Unicef i Plataforma d’Infància asseguren que la prioritat a Haití és la reagrupació familiar, per el que s’està creant un registre de la infància i un altre dels pares o altres familiars que busquen els seus fills per després creuar les dades, tasca que Unicef porta a terme juntament amb la Creu Roja i Save the Children.

DRETS DE LA INFÀNCIA

La Convenció dels Drets del Nen, assenyala en la seva Article 20, “que les i els nens temporal o permanentment privats del seu medi familiar, o el superior interès exigeixi que no romanguin en aquest medi, tindran dret a la protecció i assistència especials de l’ Estat “.

Així mateix, assenyala el text, “els estats part han de garantir, de conformitat amb les seves lleis nacionals, altres tipus de cura per a les i els menors d’edat. Entre aquests cures figuraran, entre altres coses, la col locació en llars de guarda, l’adopció o de ser necessari, la col locació en institucions adequades de protecció de menors d’edat “.

I, en considerar les solucions, es prestarà particular atenció a la conveniència que hi hagi continuïtat en l’educació de la nena o nen, i al seu origen ètnic, religiós, cultural i lingüístic.

Caddy Adzuba serà a Barcelona el proper dijous, 21 de gener. Els
actes organitzats son els següents:

- Dijous 21. 9 h. Barcelona. Seminari tancat per a periodistes sobre la problemàtica de la informació sobre la violència sexual contra les
dones en conflictes armats. El cas de Kivu. Amb la periodista Caddy Adzuba. Hotel Pettit Palace, C/ Roger de Lluria, 21. Organitza:
Institut Català Internacional per la Pau / Oficina de Promoció de la Pau y dels Drets Humans / Fundación Euroárabe y l’Observatori de la
Cobertura de Conflictes (UAB). Necessaria inscripció previa a la següent direcció: icip@gencat.cat o al telèfon 935544270. Afor
limitat.

.

- Dijous 21. 19 h. La violència sexual contra les dones en conflictes armats. El cas de Kivu. Ponent: Caddy Adzuba. L’acompanyen Xavier Badia (director de l’Oficina de Promoció de la Pau y dels Drets Humans), Tica Font (directora de l’Institut Català Internacional per la Pau) y Xavier Giró (director de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes). Lloc: saló d’actes del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. C/ Diputació, 355.

.

  Enllaç d’un documental realitzat per UNIFEM Nord d’Àfrica per conèixer més sobre les lluites de les dones del Marroc.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KFAIUfmRmhQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

la presence de la femme a toujours exist

Maghrebi 7our

Tres interessant vedio, tres educative pour la nouvelle generation, pour qu il sachent que la liberte qui regne actuellement dans notre pays n est pas venu gratuitement, i y en a des Marocains et Marocaines qui s ont sacrifie leurs vie,pour que Le maroc arive a ce point, je m en souviens tellement de cette epoque, et je connais bien la prison de derb mly cherif acote de la 13 arroundissement hay Mohammadi, la femme Marocaine a etais presente acote du Marocains

(…) Enllaç a llegir més a Hespress

.

.

De NexeUPF
Grup d’Opinió 

. 

Conferència de la Consellera Montserrat Tura:

- Dimarts 19 de Gener a les 13:00 a la Universitat Pompeu Fabra (Campus de Ciutadella):Conferència de la Consellera de Justícia Montserrat Tura “Drets-Dona-Política”

L’acte serà introduït per la Vicerectora de Política Científica i membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, Teresa Garcia Milà, així com amb la benvinguda del Rector de la UPF Josep Joan Moreso.
 
Aula 40.244 – 2n pis Edifici Roger de Llúria- Campus Ciutadella UPF – C/Ramon Trias Fargas 25-27
 
La Conferència s’enmarca dins de les jornades “Drets de la Dona – La lluita per a l’igualtat” creades arran de l’interès de joves estudiants de la universitat en aproximar societat i formació i que serà conclosa a la mateixa universitat el divendres 22 per Maria Duran, Directora de R.Social Corp del Govern Balear i redactora de la llei contra la violència masclista.

.

Per Lucía Sepúlveda

Per Periodismo Sanador

28 de desembre de 2009

.

Emblemàtic judici a Villarrica abans de l’elecció presidencial

El proper vuit de gener – només nou dies abans que els xilens triin president Eduardo Frei o Sebastián Piñera – s’iniciarà a la meridional ciutat de Villarrica, a una hora de Temuco, el judici oral a la cineasta Elena Varela. Es tracta d’una causa emblemàtica per a la llibertat d’expressió i els drets humans, iniciada el maig de 2008 per el ministeri públic, sota el govern de Michelle Bachelet. La documentalista que advoca pels drets del poble maputxe va patir tortura, va ser sentenciada pels mitjans com a terrorista i enviada a la presó en una presó d’alta seguretat, seguida per reclusió nocturna. El seu material fílmic va ser segrestat al costat de la seva llibertat de desplaçament, per gairebé tres anys. En plena zona del conflicte maputxe / Estat xilè / forestals, l’elecció dels jutges – en aquest cas, elecció de sentència-tindrà com a resultat la defensa irrestricta de la llibertat d’expressió amb la llibertat de la imputada, o la seva condemna, mediada per la variant que adopti el tribunal considerant els 15 anys de presó sol licitats pel ministeri públic i segellant un procés similar als realitzats en dictadura.

(…)

Enllaç a seguir legint a en castellà Periodismo Sanador.

Secretaria
Ca la Dona
www.caladona.org
Casp, 38, principal, 08010 Barcelona
telèfon 934 127 161 i fax 934 123 996

“Sóc una defensora dels drets humans d’una forma no-violenta. Sóc una pacifista.
He escollit  com a via de resistència el pacifisme”

SALVEM LA VIDA D’ AMINATU HAIDAR. Totes som Aminatu Haidar

DIJOUS 17 de DESEMBRE de 2009  a les 19.30 h A LA  PLAÇA SANT  JAUME

 PORTEU ESPELMES I FLORS

Com deia la nostra amiga Carmen Magallon al diari Público:

“La determinació i valentia d’Aminatu Haidar per a portar a terme una acció no-violenta tan potent com una vaga de fam, amb el dramatisme que imposa la decisió de posar en joc la vida per a defensar el dret a viure en la seva terra, ha posat sobre la taula un conflicte que duu anys en l’ombra: la situació del Sahara Occidental, l’únic territori africà pendent de descolonització. Des de la perspectiva dels drets humans, sancionats per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la Declaració Universal aprovada el 10 de desembre de 1948, pot un Estat deportar a una persona sense el seu consentiment? Pot un Estat negar a algú el dret a viure en la seva terra?”.

Com a feministes antimilitaristes estem al costat de l’Aminatu i de la seva filla i el seu fill… Us convoquem a totes i tots a donar suport a aquesta dona activista pels drets legítims del poble saharahui i pel dret de tota persona de viure a casa seva.

Dones x Dones i la Marxa Mundial de Dones

.

.

Descarrega’t el 4 idees núm.11 (pdf)

.

CONTINGUTS

Editorial
Els vint anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant.

Jordi Cots, Justícia i Pau.

L’article
Educació pel Desenvolupament: el procés educatiu per a la transformació global de l’escola.

Miryam Navarro Rupérez. Xarxa d’escoles compromeses amb el món.

Cooperacció
Vulneración de derechos en Colombia.

Benposta Internacional-Colombia.

Lliga dels Drets dels Pobles
Infants soldat a la República Democràtica del Congo.

Iris Boadella. Lliga dels Drets dels Pobles.

Fundació Akwaba
Explotació infantil a Costa d’Ivori.

Philippe KRA Filié. Akwaba.

Et recomanem…
LLIBRE: Jocs de guerra. Cosa d’infants, d’Alícia Gili, Silvia Romero, nens i nenes de Bouaké i Gunjam Band.
PEL·LÍCULA: Los herederos d’Eugenio Polgovsky.

WEB:

http://www.savethechildren.es

http://www.es.amnesty.org/camps/ns

http://www.unicef.org

http://africaenelmundo.blogspot.com

http://www.monografias.com/trabajos/einfantil/einfantil.shtml 

De UAB

3 de desembre de 2009

Durant aquests dos dies (3 i 4 de desembre), experts procedents de diversos països debatran sobre la comunicació, el desenvolupament i els drets humans a la Mediterrània. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, també participarà.

L’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC), la Universitat Autònoma de Barcelona i Mediació Intermediterrània (MM), organitzen el primer seminari internacional sobre “Comunicació, desenvolupament i drets humans a la Mediterrània. Nous reptes en l’agenda internacional”.

Durant els dos dies, hi haurà cinc taules que comptaran amb experts procedents de diversos àmbits i països. Cada taula tractarà un aspecte diferent de la comunicació a la Mediterrània. Així, la taula 1 debatrà sobre la responsabilitat social dels mitjans i la seva importància per a la democràcia, la taula dos es centrarà en la comunicació per al desenvolupament i el dret a la comunicació en l’agenda de cooperació, la taula 3 versarà sobre el dret a la informació i comunicació a la Mediterrània, la taula 4 tractarà la comunicació civil i els instruments per al canvi, i l’última taula debatrà sobre la investigació i creació de les capacitats en comunicació per al desenvolupament.

Enllaç al PROGRAMA

Read the rest of this entry »

De RIPVG

A Bogotà, a 29 novembre 2009

¨ És en la distribució dels significats on resideix el veritable poder ¨
Eliseo Verón

.

Capaços d’imaginar un món lliure de violència per les dones; capaços d’imaginar un món on dones i homes compartim la vida, els drets, els recursos, els somnis i també les incerteses i l’esperança; capaços de construir un imaginari col.lectiu ric en dignitats i lliure de submissions i abusos …

Periodistes de 17 països de quatre continents van deixar les seves sales de redacció, els seus carrers i camps de batalla per anunciar a la resta de companys en el món que necessitem abandonar la mirada esbiaixada i excloent; canviar les nostres rutines professionals per escoltar més, veure millor i comprendre la complexitat i diversitat del moment històric que ens ha tocat testimoniar, que exigim veure les dones, que no les excloem dels nostres relats, que ens decidim a viure la nostra professió amb el risc que suposa aventurar-se per nous camins, per rutes encara no transitades, sense antigues brúixoles que només marcaven el nord del poder.

Proposem subratllar en traç gruixut en les nostres agendes que no podem admetre la reacció patriarcal que ens empeny a la pèrdua de drets ja aconseguits, recordin que la història no és lineal i davant els avanços dels drets de les dones hi ha temptacions de retrocessos. Que destaquem en majúscules la lluita contra la violència de gènere, el feminicidi, la tracta d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i els abusos contra les dones en conflictes armats. Que la impunitat falseja les nostres democràcies, mina les nostres societats i introdueix la llavor de la violència que donarà el seu pitjor fruit: la impossibilitat de la pau.

Exigim vigilar el compliment de les lleis, denunciar les violacions dels drets humans de les dones, controlar el comportament dels governs i que siguem autoexigents amb els nostres propis mitjans, que no descuidem el nostre llenguatge, que no ho deixem envellir sense incorporar els nous usos que les dones li donen, que el reinventem perquè en ell entrem totes, que no descuidem els nostres valors, les nostres responsabilitats.

Que ens entossudim a fer bon periodisme, que ens entossudim a ser professionals, que estimem una professió que té en la passió per la justícia i la veritat els seus millors valors.

Traslladem la nostra solidaritat, reconeixement i respecte al mateix temps que oferim el nostre acompanyament als qui exerceixen el periodisme a Colòmbia perquè coneixem les seves dificultats i els riscos que implica treballar en un país en conflicte armat. Sabem que són enviats especials sense bitllet de tornada.

Convidem a que ningú descansi fins que aconseguim que la professió periodística sigui còmplice apassionada de la llibertat i la pau, per a tots, per a totes.