Clariana de comunicació

Comunicat de Premsa

.

.

Acció Social i Ciutadania difon la trajectòria de 12 dones que van destacar en l’àmbit del treball social

L’objectiu és fer visible la importància de la tasca de les dones en la millora del benestar de la societat

D’esquerra a dreta: el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Josep Gonzàlez-Cambray; Marta Selva, presidenta de l’ICD, i Teresa Crespo, presidenta Entitats catalanes d’Acció Social
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, ha presentat avui la publicació “Treball Social: una genealogia femenina”. La nova publicació difon la trajectòria de dotze dones que han estat pioneres en la professionalització del treball social a Catalunya. En l’acte també han participat el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Josep Gonzàlez-Cambray, i Teresa Crespo, presidenta Entitats catalanes d’Acció Social.

A més de destacar algunes de les dones que van obrir camí en aquest sector a Catalunya, l’objectiu és visualitzar els orígens femenins d’aquesta professió. El treball social, com a professió, ha impulsat grans transformacions socials i neix de la cultura de la cura i l’atenció desenvolupada tradicionalment per les dones.

En l’acte de presentació la presidenta de l’ICD ha destacat el treball social com un important factor per consolidar el benestar de les persones i cohesionar la societat. Segons Marta Selva, “amb la professionalització del treball social les dones es van situar com a mediadores davant de tota mena de conflictes de convivència, van propiciar l’enfortiment de les persones per millorar les seves condicions de vida i van posar-se al capdavant de la lluita per garantir els seus drets de ciutadania”.

En aquest mateix sentit, la presidenta de l’ICD ha subratllat “la necessitat de reconèixer i visualitzar que les dones han creat una cultura de la cura i atenció que és indispensable per al desenvolupament d’altres àmbits de la societat”.

La publicació, editada en format de calendari, difon la vida i obra de les següents dones:

• AnnaMaria Llatas d’Agustí (… – 1969): fundadora de la primera escola de treball social d’Espanya: l’Escuela de Asistencia Social para la Mujer.
• Elàdia Faraudo i Puigdollers (Barcelona, 1899 – Mèxic 1979): va jugar un gran paper en l’assistència social durant la Segona República.
• Maria Estrada i Clerch (Argentona, 1902-2004): va fer una important tasca en el camp sanitari assistencial, durant l’època de la República, en la lluita contra la tuberculosi.
• Nati Mir Rocafort (Gerri de la Sal, 1903 – Barcelona, 1941): es va centrar en l’assistència social de les dones. Després de la Guerra Civil va ser directora de l’Escuela para el Hogar y Obras Sociales Femeninas.
• Montserrat Castells i Gabriel (Barcelona, 1916-1986): referent del treblall social, va centrar la seva vida professional en l’atenció psicosocial de problemes personals, familiars i comunitaris. Va ser regidora provincial de sanitat de la Secció Femenina de Falange Española i va crear l’Escuela de Visitadoras Sociales Psiquiátricas.
• RosaRoca Soriano (Barcelona, 1928-1976): va crear el primer centre privat de treball social que oferia atenció psicosocial individual i familiar, assessorament i supervisió a professionals.
• Beneta Llopis Sarrió (Barcelona, 1929-2005): va ser referent de l’assistència social des de l’àmbit del dret civil. Fundadora de la Federació d’Associacions d’Assistents Socials a nivell estatal.
• M.Àngels Anglada i d’Abadal (Vic, 1930 – Figueres, 1999): figura destacada pel seu compromís social amb les dones, les persones empresonades i les més vulnerables.
• Mercè Fontanilles i Mas (Barcelona, 1933-1991): va impulsar l’acció social per pal·liar les drogodependències des d’entitats sense ànim de lucre. L’any 1979 va participar en la creació, a la Diputació de Barcelona, de primer centre de tractament a Catalunya per a tot tipus de drogodependències.
• Maria Dolors Artemán i Boix (Barcelona, 1934-2004): va participar entre els anys 1966 i 1971 en el projecte de desenvolupament comunitari del barri Besòs. Posteriorment es va comprometre amb la lluita de les famílies en defensa dels drets de les persones.
• Teresa Majem Jordi (Barcelona, 1935-2004): va desenvolupar programes per a la millora del benestar i l’educació de la primera infància, la família i les dones en situació de risc d’exclusió social.
• Rosa Maria Suñé i Colell (Manresa, 1944-1989): Promotora i assistent social del Servei Municipal de Planificació Familiar de Manresa i presidenta de l’Associació d’Assistents Social de Manresa.

El contingut de “Treball social: una genealogia femenina” ha estat elaborat per diverses entitats del sector amb la coordinació de la Comissió de Gènere d’Entitats Catalanes d’Acció Social:

• Fundació Fias

• Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris

• Associació Intress

• Fundació Ared

• Fundació Secretariat General Gitano

• Fundació IReS

• Fundació Surt

• Associació Sociocultural IBN-BATUTA

• Entitats catalanes d’AccióSocial