CINEMA

“Mujeres de El Cairo”    de Yousry Nasrallah :

Excessif – Marion Thuillier (***)
Un melodrama que denuncia amb força la condició femenina a Egipte.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V454LK3qTPw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Divendres, 23 de juliol de 2010

.

.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones es reuneix amb una representant de la Comissió Interamericana de Dones de l’Organització dels Estats Americans

.

Aquesta organització és el principal fòrum polític per al diàleg multilateral i la presa de decisions de caràcter continental.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, s’ha reunit aquest matí amb Belkys Mones, assessora en temes de gènere de la Comissió Interamericana de Dones, de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Aquesta organització és el principal fòrum polític per al diàleg multilateral i la presa de decisions de caràcter continental. Els seus objectius són enfortir la pau i la seguretat, consolidar la democràcia, promoure els drets humans, donar suport al desenvolupament social i econòmic i promoure el desenvolupament sostenible dels països d’Amèrica.

En la reunió d’avui han acordat obrir un espai d’intercanvi i informació, a partir dels àmbits competencials respectius, en relació als drets de les dones, per tal de transferir coneixements i experiències en els camps de les polítiques del temps, el lideratge i la participació de les dones, així com en l’articulació de models en la lluita contra la violència masclista.

La Comissió Interamericana de Dones (CIM) és un organisme especialitzat de la OEA i va ser el primer òrgan intergovernamental del món creat expressament per al reconeixement dels drets civils i polítiques de les dones.

d’OMAD-Cav

20 de juliol del 2010

Apunts 8
País: Haití
Temàtica: Agressions sexuals i drets de les dones
. .

.
.

Haití, després del desastre II
-Aspectes ambivalents-

.

L’àmplia cobertura de les conseqüències desencadenades pel terratrèmol que va sacsejar Haití el passat 12 de gener va permetre posar la dona haitiana en el punt de mira de l’actualitat internacional. La setmana passada es destacaven els aspectes positius de tres reportatges diferents (Francisco Peregil a El País el 25 de gener; Mayka Navarro a El Periódico de Catalunya l’11 d’abril i Daniel Lozano a Público el 3 de juny) dins l’extensa cobertura informativa dels resultats del sisme. Però, tot i que molts periodistes van aprofitar positivament l’oportunitat d’informar, s’han detectat dos aspectes ambivalents que podrien ser millorats.

1. Abans del terratrèmol, Haití ja era considerat el país més pobre del continent americà que arrossegava problemes de pobresa, racisme i manca de drets humans envers les dones. Sota la mirada occidental, Haití formava part, doncs, dels països subdesenvolupats amb els tòpics que, generalment, això comporta: salvatgisme, corrupció, peresa, barbarisme, ignorància i deshumanització dels seus habitants, entre d’altres. Tot i que ja s’han assenyalat els punts forts dels reportatges analitzats, algunes informacions han subratllat estereotips nascuts des d’una mirada de superioritat, colonial i paternalista.

Els estereotips són generalitzacions a partir de casos concrets, que atribueixen característiques a tot un col·lectiu, de vegades adjudicades com a innates però que sovint són producte de la  pròpia història del país i de la seva colonització. Per tant, l’ús de les  generalitzacions és el que crea o reforça els estereotips. D’altra banda, focalitzar la informació en els casos concrets, sense desmarcar-los del grup general ni mencionar els orígens de comportaments, com per exemple el de la corrupció (que en el cas d’Haití va ser alimentada pels règims colonials), tendeix a reforçar el tòpic perquè confirma la idea de l’estereotip en aquells que ja tenien la creença i la crea en aquells que no la tenien.

Ex. de generalització: Resignat, el poble calla i espera sumit en un indescriptible sopor el següent infortuni. I és a tocar. (…) La resta maten els dies amuntegats en alguns dels 500 camps de desplaçats que ocupen la capital en refugis de plàstics, teles i cartrons armats amb deixalles del sisme. (…) Dels edificis se n’han silenciat les veus i els haitians ja no vaguen suplicant menjar i aigua. S’han acostumat al dolor i al patiment i amb prou feines ni es queixen. ¿Per a què?

Ex. d’ignorància: Haití és un país de supervivents, on la tragèdia quan no és terrestre, creuen que és divina.

Ex. de deshumanització: El raptor de Petite es una de esas bestias que recorren calles y campamentos cuando cae la noche. Alimañas que se alimentan de los tabúes de esta sociedad machista, que en gran parte disculpa a los violadores y estigmatiza a las violadas. Bestias que se benefician de la impunidad que impera en el sistema judicial, ahora también destruido. 

Ex. de salvatgisme: “La mayoría son violadas por bandas de hombres, que las apartan aprovechándose de cualquier situación y consuman su violación. Son bandas organizadas y armadas que se dedican a violar mujeres.”

2. Seguint en aquesta línia, malgrat que els reportatges posen de manifest la situació de les dones, en alguns casos, les informacions les victimitzen en la mesura que les retraten com a persones dèbils i ignorants que no saben defensar-se de les injustícies a què són sotmeses. Així, la vulnerabilitat apareix com a feblesa.

Como ocurre en todas las catàstrofes, las principales víctimas han vuelto a ser la gente más débil: las mujeres y los niños” 

-¿Y las mujeres violadas han llegado?

-De eso no sé. Pero en este país, ése es un problema muy antiguo. El Gobierno siempre dice que va a hacer algo contra los bandidos, pero nunca hace nada. Yo recuerdo que a menudo, en el barrio donde yo trabajaba, antes se comentaba que las niñas jovencitas salían a por agua por la noche y a menudo las violaban. Pero ellas no decían nada. Nunca dicen nada. 

A través de testimonis, els reportatge posen de manifest que les dones configuren la columna vertebral de la societat haitiana però enlloc de reconèixer la seva fortalesa i l’important lloc que ocupen en l’estructura social del país, es mostra que les dones són poc respectades i, sovint, tractades amb negligència.

“En este país, las mujeres hacen de mamá y de papá. Son ellas las que traen a los niños a las escuelas y las que se ocupan de las casas. Los hombres pobres son muy negligentes”. Rocío Pérez comenta que el sábado llegó una mujer sola que parió allí mismo, en una tienda.

Com a conclusió, es pot dir que la gran quantitat de mitjans i recursos desplegats en la cobertura mediàtica del terratrèmol a Haití ha significat una magnífica oportunitat, en general ben aprofitada, d’informar sobre la fortalesa, les mancances i les necessitats de les dones del país a un elevat nombre de lectors i que aquesta informació s’ha mantingut en l’actualitat durant un període llarg en el temps. D’altra banda, s’han detectat certes generalitzacions i mancances de context històric sobre comportaments o característiques que s’atribueixen a la naturalesa dels haitians que reforcen, i en alguns casos reprodueixen, els estereotips que els països del Nord han creat sobre els països del Sud.

Aquests són els links a les noticies:

http://www.elmundo.es/america/2010/04/20/noticias/1271798992.html

http://www.rnw.nl/espanol/article/punto-de-mira-las-mujeres-en-hait%C3%AD

OMAD CAV
13 de juliol de 2010

Apunts 7
País: Haití
Temàtica: Agressions sexuals i
drets de les dones

Haití, després del desastre I
-aspectes positius-

.

El passat 12 de gener, el terratrèmol que va sacsejar Haití va posar el país en el punt de mira de l’actualitat internacional. L’àmplia cobertura va permetre informar de l’alt grau de violència, abandó, oblit, racisme i menyspreu que patien les dones i nenes haitianes,
agreujat exponencialment arran del sisme. Destaquen tres reportatges publicats a tres diaris diferents separats per aproximadament tres mesos de diferència. Es tracta dels reportatges de Francisco Peregil publicat a El País el 25 de gener, el de Mayka Navarro a El Periódico de Catalunya l’11 d’abril i el de Daniel Lozano a Público el 3 de juny.
Hi ha 6 aspectes positius.
1. Es fa referència al context misogin present en la societat haitiana que posa la dona i les seves necessitats sempre en segon terme, tant si es tracta d’assistència mèdica per a aquelles accions que gaudeixen del respecte social, com seria el cas de donar a llum, com si es tracta d’atendre-les a causa d’agressions sexuals, per les quals les dones són rebutjades pel seu entorn.
En la maternidad del Centro Ginecológico Isaie Jeanty & Leon Audain, el médico residente de tercer año Bordes Edouard certifica que las mujeres han sido apartadas para atender casos supuestamente prioritarios.

2. Tots tres reportatges visibilitzen els elevats índex de violència sexual al que estan exposades les nenes i les dones haitianes i fan èmfasi en l’increment de les violacions ja que, d’una banda, moltes persones han perdut la seva vivenda i, per tant, una important mesura de protecció enfront dels atacants i, de l’altra, la manca de llum, policia, etc. propicien un ambient favorable als crims.
[l’agent José Luis Paéz] Té informació que han violat una nena de vuit anys (…) i demana unes tanques a la part posterior del campament, que és per on es colen els bandits que forcen les dones que viuen soles. Va prometre les tanques però no li van deixar veure la nena. A les tendes dels camps no hi ha policia ni llum ni portes ni finestres,…

Un vecino, amigo de su familia, la acechó durante días al otro lado de la ciudad. Hasta que llegó su oportunidad: la niña [Aska, 7 anys] descansaba en la carpa donde duerme cerca de la plaza de Saint Pierre, en Peton Ville, al pie de su casa en mal estado tras el terremoto. El criminal la sorprendió y se la llevó a la fuerza al edificio vacío. Allí consumó la violación.

3. Els reportatges presenten dades del context rellevants i de les causes estructurals de la violència general a Haití i de la violència específica contra les dones. Només a través del context, es fa palès que les nenes i les dones haitianes són considerades ciutadanes
de segona, ja que les seves agressions són poc tingudes en compte malgrat que afecten un terç de la població femenina.
“Y lo que hay detrás es la descomunal violencia contra la mujer, un mal endémico en Haití, utilizado históricamente como arma en los conflictos, que tras el terremoto ha empeorado. El raptor de Petite es una de esas bestias que recorren calles y campamentos cuando cae la noche. Alimañas que se alimentan de los tabúes de esta sociedad machista, que en gran parte disculpa a los violadores y estigmatiza a las violadas. Bestias que se benefician de la impunidad que impera en el sistema judicial, ahora también destruido.”

Páez assegura que les violacions als camps ja superen les que es denunciaven abans del terratrèmol, en un país on les agressions sexuals no van serconsiderades delicte fins al 2004.

La invisibilitat de les agressions es tradueix en una insuficiència del servei per atendre l’elevat nombre d’atacs sexuals a les nenes i a les dones a Haití.
Es la última niña, joven o mujer llegada a la unidad de violadas que la organización Médicos Sin Fronteras ha instalado en el Hospital de San Luis, en Puerto Príncipe. La única unidad que existe en todo el país.

4. Els periodistes recullen les dificultats a les quals s’enfronten les dones agredides quan s’atreveixen a denunciar els atacs no només per perseguir i/o castigar el delicte sinó per rebre assistència mèdica.
Si es difícil para las embarazadas llegar a los hospitales, para las violadas el amino se hace inútil. Paul Henock, gerente del centro ginecológico citado, asegura que desde el día del temblor han llegado al hospital tres mujeres para que se las examinase después de haber sido violadas. “Per las hemos tenido que remitir a otros centros porque no había tiempo para atenderlas”, indica Edouard.

“-Han venido brigadas de ciudadanos para decirnos que hubo dos intentos de violaciones. Pero no hemos tenido tiempo de investigarlo hasta ahora”.

5. Les agressions sexuals estan tan esteses i tan poc castigades al país que qualsevol nena o dona és objectiu real de violació sense importar la seva edat. Els reportatges recullen casos de nenes de 4, 7, 8, 9 anys fins a dones de 65.
La más pequeña tratada en esta unidad [unitat de violades a l’Hospital de San Luis] tiene 4 años. La de más edad, 65.

Jenifer Max va néixer fa tres setmanes en una fràgil tenda del camp de Daitsu. És un bebè que no plora malgrat que la seva mare, de 24 anys i quatre fills més, el vesteix amb llana i tapat amb mantes enmig d’una calor enganxosa i polsegosa. “L’amago del mal”, assegura Josephine, la mare. El maltrato fue tan salvaje que ha obligado a los médicos a operarla. Petite tiene 9 años y fue raptada a la salida de su colegio.

6. Un dels reportatges aprofundeix en el perfil dels violadors. El fet de donar més dades sobre els agressors ajuda al lector a formar-se una idea més concreta de la realitat i, per tant, a comprendre-la.
“La mayoría son violadas por bandas de hombres, que las apartan aprovechándose de cualquier situación y consuman su violación. Son bandas organizadas y armadas que se dedican a violar mujeres. Las historias que ellas nos cuentan son siempre las mismas, parecidos los modus operandi”, denuncia

Thomas. Los 78 casos atendidos en casi dos meses son sólo la punta de un iceberg que hace daño.

Aquests són els links a les noticies:

http://www.elmundo.es/america/2010/04/20/noticias/1271798992.html

http://www.rnw.nl/espanol/article/punto-de-mira-las-mujeres-en-hait%C3%AD

(+ PDF Haití viu, El Periódico)

-

LA XIDPICCAT-XIPVG: ha signat el manifest sobre el greu cas cas d’assetjament sexual que hem tingut a Canal 9

en resposta a les companyes i companys del País Valencià ja hem signat el manifest: No estàs sola

Per Maria Josep Poquet

12 de Juliol del 2010

Us haureu assabentat del greu cas d’assetjament sexual que hem tingut en Canal 9. Tres periodistes denunciaren fa uns mesos al Cap de personal (el famós Vicente Sanz que estaba ‘en política para forrarse’) perquè les assetjava sexualment des de feia temps. La jutgessa que duu el cas ha elevat el tema a abús sexual que és molt més greu. El cas ha commocionat la casa perquè sabem que a part d’estes tres treballadores hi hagut més casos que no s’han atrevit a denunciar per por o que fins i tot han abandonat Canal 9. Tampoc sabem des de quan ha estat passant, però conforme anem tenint més informació més fort és el vertigen que ens provoca.

Entre altres inciatives hem tret un manifest contra l’assetjament que duu per nom ‘Cap dona sola’ que busca crear un cercle de solidaritat amb les víctimes i trencar l’aïllament a que han estat sotmeses. M’agradaria que te’l llegires i que si estàs d’acord el firmares i ajudares a difondre’l. El manifest està allotjat en http://www.noestasola.org/

Si vols més informació, voràs que hi ha un recull de premsa prou extens. Jo et recomane els següents articles: ’3 periodistas de Canal 9 acusan al jefe de personal de acoso sexual’   ‘el sátrapa de Burjassot’  ‘El director General de RTVV conocía el acoso sexual desde octubre de 2009′ i ” La juez ve indicios de abuso sexual en el caso Sanz’,  i d’opinió ‘la estrategia de la araña’.

De OMAD CAV Observatori dels Mèdia i de les Agressions contra les Dones en Contextos d’Alta Violència

6 de juliol de 2010

.

Apunts 6
País: Guatemala
Temàtica: Reportatges sobre dones i violència

.

Un mínim de temps per a informar

El terror, el crim i la violència assetgen les dones de Ciutat de Guatemala, capital del país centreamericà on el narcotràfic actua sense control. La periodista de Televisió Espanyola Montserrat Boix va elaborar un reportatge que mostra com l’urbs guatemalenca està presa per la violència.
En aquest escenari les dones s’han convertit en blanc de la criminalitat i els seus cossos violentats, tal com passa també a Ciudad Juárez (Mèxic), s’utilitzen per a enviar missatges de terror a la població i així facilitar el desplegament de poder i control.
El reportatge titulat “Guatemala. Mujer, violencia e impunidad”, va ser emès el 21 de maig al canal 24 hores de Televisió Espanyola.

Informatiu Canal 24 Hores. 21/05/2010
3 minuts 22 segons

- Les imatges inicials mostren el barri més violent de Ciutat de Guatemala.
- Acompanyada per tres integrants de l’ONG “Sólo para Mujeres”, institució que ofereix suport a treballadores sexuals i als seus fills, la reportera recorre la zona. Imatges d’amuntegament i pobresa extrema.

- La representant de “Sólo para Mujeres”, Betty de Rueda, declara: “[las mujeres] aparecen mutiladas, aparecen violadas, tiradas en un barranco. Pero es este proceso de violencia que estamos viviendo, por la inseguridad que estamos viviendo aquí en Guatemala”.
- Es mostren imatges d’una ciutat marginal. La reportera explica el context dels assassinats de dones a Guatemala, i que s’assembla al de Ciudad Juárez.

- El testimoni d’un activista de drets humans exposa les causes de la violència: “Se mata a las mujeres para advertir a la sociedad y a la vez decirle a los hombres que no se metan en problemas, para que nuestras mujeres no sean dañadas” (sic).

- La periodista ressalta la tasca de l’organització “Sólo para Mujeres”, que ha creat també dues cases d’acollida per a nenes que han patit abusos sexuals a casa, una altra de les problemàtiques.

- La periodista subratlla que gràcies al treball de les organitzacions de dones de Guatemala, el president Álvaro Colom va aprovar una llei que fa responsable l’Estat de la violència contra les dones i el feminicidi.

- Cap al final del reportatge es ressalta el suport que brinda la Plataforma Espanyola d’Artistes Contra la Violència de Gènere a les associacions de dones de Guatemala.

El reportatge de Boix aprofita molt bé els tres minuts que té de pantalla per difondre un feminicidi menys conegut que el de Ciudad Juárez i d’aquí el seu valor. Però a més cal destacar la contextualització i l’explotació d’altres angles en la informació que giren al voltant d’altres formes d’agressió contra la dona:

.

a. Pautes de conducta
- La informació detalla les circumstàncies en què es produeixen els feminicidis a Ciutat de Guatemala: “Los asesinatos, siguen patrones detectados también hace algunos años en México, en Ciudad Juárez. Desde que ha aumentado la presión contra el narcotráfico mexicano, los cárteles se han desplazado a Centroamérica, y también sus prácticas. Guatemala, con un estado desestructurado y débil, ha sido objetivo privilegiado. Las organizaciones de derechos humanos denuncian que narcotraficantes y criminales controlan en este momento policía, jueces y gobierno. Y se utiliza con impunidad, los cuerpos de las mujeres para enviar mensajes”.

.
b. Contra les nenes en el nucli familiar
- El reportatge aborda també la violència sexual contra les nenes en l’entorn familiar, i detalla el context cultural i social en què es perpetren aquests actes: “Si el padre quiere tener relaciones sexuales con su hija, lo hace por ese sentido de pertenencia que se tienen todavía en nuestros países, y que debía de haberse erradicado hace muchísimos años”.

.
CONSIDERACIONS
És important ressaltar que abans de la difusió del reportatge “Guatemala. Mujer, violencia e impunidad”, es va emetre una versió reduïda en el Telediario de TVE 1. El temps estàndard de durada de les peces en els telenotícies és de 1.45 minuts, a fi de mantenir captiva a una audiència que amb reportatges més llargs pot canviar de canal. Però davant informació rellevant com aquesta es podrien fer excepcions.
- La pèrdua d’audiència que podria generar un vídeo de tres minuts pot ser compensada pel valor educatiu d’un reportatge com el de Boix, que acosta a una realitat que sol ser relegada per la conjuntura, és a dir per molts altres temes considerats més importants.

- Com alternativa es pot dividir un reportatge de més de tres minuts en dues peces de minut i mig, amb una pausa que pot concitar encara més atenció.
- Es podria argumentar que en facilitar espai a aquests temes n’hi haurà d’altres que es descartarien, però això no ha de ser un problema ja que sempre n’hi ha que cauen. Val més oferir una doble peça periodística bona, que dues sense profunditat.
Podeu veure el reportatge a la web de la RTVE:

http://www.rtve.es/noticias/20090521/guatemala-mujer-violencia-impunidad/277489.shtml

Acompanya al vídeo una nota en la qual s’ofereixen més detalls de la situació de les dones a Guatemala i s’inclouen extractes de la llei contra els feminicidis.

.

.

De l’ICIP

5 de juliol de 2010

.

.

L’Institut Català Internacional per la Pau i l’Oficina de Promoció de la Pau i dels  Drets Humans organitzem una jornada sobre la lluita contra la impunitat el proper 13 de juliol. (a Via Laietana, 69)

Amb aquest motiu hem tingut l’oportunitat de comptar per a aquesta ocasió amb Carlos Castresana, Comissionat en funcions de la Comissió Internacional per a lluita contra la impunitat a Guatemala (CICIG).

La personalitat de l’ex-fiscal espanyol i la seva recent dimissió com a comissionat de la CICIG, així com l’actualitat de la problemàtica de la jurisdicció universal a l’estat espanyol fan que aquesta jornada tingui un especial interès. D’altra banda, la jornada compta també amb la participació d’ Antoni Pigrau, catedràtic de dret internacional públic, que acaba de publicar un llibre sobre la jurisdicció universal a Espanya, i de Claudia Jiménez i de Jordi Palou.  

Veieu el programa complet de la jornada. Cal confirmar assistècia a Laura Fernández (tel.: 93 552 60 17) a/e: oficinapauddhh@gencat.cat

.

PROGRAMA:

10.00 h Inauguració: Rafael Grasa, president de l’Institut Català Internacional de la Pau. Josep Vendrell, secretari de Relacions Institucionals i Participació
10.30 h Conferència inaugural: La justícia després del conflicte: la lluita contra la impunitat. Quins reptes de futur? Carlos Castresana, comissionat en funcions de la Comissió Internacional per a la lluita contra la impunitat a Guatemala (CICIG)
11.30 h Pausa – cafè
12.00 h 1a sessió: La justícia amb mecanismes nacionals i amb suport de les Nacions Unides: el cas de Guatemala Carlos Castresana, CICIG.  Rafael Grasa, president de l’ICIP. Debat.
13.30 h Dinar
15.00 h 2a sessió: La justícia universal com a instrument de lluita contra la impunitat. Perspectives de la justícia universal en el context actual. Antoni Pigrau, catedràtic de Dret Internacional Públic, Universitat Rovira i Virgili. Debat.
16.00 h Del cas Pinochet a la condemna de Scilingo. L’evolució de l’aplicació de la jurisdicció universal a Espanya Claudia Jiménez, professora de Dret Internacional Públic de la UAB
16.45 h Pausa – cafè
17.15 h Justícia i impunitat a l’Àfrica Central des de la perspectiva de diversos òrgans jurisdiccionals internacionals Jordi Palou-Loverdos, advocat i consultor en resolució de conflictes. Veritas Rwanda Fòrum. Debat.
18.00 h Conclusions Antoni Pigrau, catedràtic de Dret Internacional Públic
18.15 h Cloenda. Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans. Rafael Grasa, president de l’ICIP

Nota de Premsa de la Xarxa de Dones Per la Salut  i de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i gratuït.
5 de juliol de 2010

Nota de Premsa

Llei de SSiR i d’IVE: DE NOU, EL DRET DE LES DONES EN ENTREDIT

La Xarxa de Dones Per la Salut que aglutina a 19 associacions de dones i professionals i la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït que aglutina al moviment feminista de Catalunya volem manifestar públicament:

Sobre la Decisió del Tribunal Constitucional:

L’admissió a tràmit de les al·legacions a la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs amb caràcter fonamentalista vulnera els drets de les dones, un cop més.

Novament els tribunals que haurien d’impartir justícia no tant sols no ho fan, sinó que agreugen les “injustícies”. En aquest cas el Tribunal Constitucional i l’acte simbòlic d’admetre a tràmit el text legislatiu és un atac directe a les dones, als nostres drets i al sentit comú i de responsabilitat social.

Els atacs integristes de la part més reaccionària de l’Estat Espanyol tenen un objectiu molt clar: seguir tutelant els drets de les dones per mantenir un sistema patriarcal que els beneficia donant-los els privilegis del poder i la dominació de les dones i dels nostres cossos.

Denunciem la Instrumentalització dels Tribunals per aquest control i abús de poder. Malgrat que aquesta llei és una llei poc progressista respecte als drets de les dones, paralitzar-la seria una concessió intolerable a les forces més reaccionàries. Per això, reclamem que no es vulneri encara més la justícia en aquest estat.

Sobre els Decrets que apliquen la llei: No volem més retallades

Els Decrets aprovats pel Consell de Ministres restringeixen clarament els mínims drets que reconeix la llei i no faciliten el treball dels i de les professionals. Aquests Decrets són una clara vulneració de l’esperit amb què es va elaborar aquesta llei.

Mantenen una ambigüitat jurídica intolerable respecte a temes fonamentals per garantir una bona aplicació de la llei i la seguretat jurídica que les dones i professionals necessiten.

Lesionen els drets d’autonomia de les dones de 16 i 17 anys obligades a entregar el consentiment informat acompanyades per la persona que les representa legalment. A més, posen en risc a les menors que per diverses situacions no poden informar als seus representants legals obrint la possibilitat d’haver de recórrer a la realització d’interrupcions de l’embaràs insegures.

Sobre l’aplicació de la llei i els decrets a Catalunya: Volem garanties!!!!

Declarem la nostra desavinença amb el procés que ha desenvolupat el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a l’hora d’elaborar l’aplicació del text legislatiu al nostre territori.

Creiem que ha estat un procés mal planificat i mancat de la participació de les entitats que representen les dones i les persones professionals en aquest àmbit, amb el conseqüent resultat d’un model ineficaç i que no respon a les expectatives ni les necessitats socials.

De la mateixa manera, fem públic el nostre desacord amb aquesta primera fase del nou model d’aplicació de la llei a Catalunya que es durà a terme fins al gener del 2010, fruit de la improvisació i desorganització. Insistim en què no facilita l’accés de les dones a una interrupció de l’embaràs segura i de qualitat i perpetua les desigualtats entre les dones amb la continuïtat de part del finançament de la prestació a través d’entitats intermediàries. Reclamem que les dones no hagin de pagar la intervenció per avançat i esperar la devolució havent de superar un circuit administratiu que posa en dubte la garantia de confidencialitat.

Exigim:

1. La coherència del Tribunal Constitucional a l’hora de garantir el dret constitucionals de les dones de decidir.

1. La rectificació del Govern de l’Estat respecte al Decrets que vulneren clarament l’esperit amb què es va elaborar la llei.

1. L’aplicació del text legislatiu a Catalunya garantint el dret de la dona a accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs assegurant la màxima seguretat, qualitat i igualtat.

De OMAD CAV
29 de juny de 2010

Apunts 5
País: Mèxic (San Salvador Atenco)
Temàtica: Repressió a les dones

.

.

.

Commemorar i actualitzar

El 4 de maig de 2006, 26 dones van ser agredides sexualment per policies federals i estatals durant el trasllat en autobús que les portava a la presó després d’haver estat detingudes il·legalment al poble de San Salvador Atenco (Mèxic). Les detingudes, obligades a tenir el cap cobert en tot moment, van ser apilades les unes sobre les altres sobre el terra del vehicle després d’haver estat apallissades. Eren  colpejades amb violència cada vegada que es movien i sota insults i amenaces algunes van ser violades i a d’altres les van vexar i agredir mitjançant la introducció d’objectes als genitals durant un trajecte que normalment dura dues hores i que, en aquest cas, en va durar sis cosa que no tenia més objectiu que desorientar i augmentar el terror de les detingudes. Un cop van arribar a la presó, quatre d’elles –estrangeres-, van ser expulsades als països d’origen i la resta va quedar incomunicada i injustament tancada al penal, privada
d’assistència mèdica i legal. Quatre anys després dels esdeveniments, cap dels responsables, ni físics ni intel·lectuals, han estat processats.

Hi ha cinc aspectes positius del reportatge de Mario Valle publicat a ElMundo.es:
1. El periodista aprofita el quart aniversari de l’esdeveniment per tornar a posar d’actualitat el cas de l’Estat de Mèxic contra el poble de San Salvador Atenco amb les últimes novetats del cas.
La Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) pidió en diciembre a México –ante la denuncia que se presentó ante el organismo, y según se ha sabido hoy lunes- que ofreciera las pertinentes explicaciones (…) La fecha para hacer público el nuevo requerimiento al respecto del CIDH al Gobierno mexicano para que aclare el asunto no es casual: este lunes y martes se cumplen exactamente cuatro años de los disturbios.
2. A través del testimoni d’una de les víctimes, el reportatge fa referència al fons misogin dels atacs a les dones.

“Se nos agredió por ser mujeres y se nos obligó a hacer actos y a ver incluso cómo se violaba a nuestros propios compañeros”, ha dicho este lunes con ira Claudia Hernández, una de las víctimas de los días de Atenco.
3. El reportatge denuncia la impunitat en el cas d’Atenco i el reforça amb la menció a altres casos similars que han esdevingut a altres parts del país.

Los abogados del centro [Miguel Agustín Pro Juárez: Pro Dh], apoyados por Amnistía Internacional, lograban la pasada semana excarcelar a dos vendedoras ambulantes indígenas, condenadas por secuestrar a seis agentes federales tras un operativo policial en un mercado de Querétaro. La Suprema Corte decretó su inocencia, tras cuatro años en prisión, por la fabricación de pruebas durante el proceso.
Desde 2006, ni un solo policía, mando o cargo político ha tenido que responder por lo que –según las denunciantes- sucedió en los furgones
policiales. “Más aún, se les ha premiado al otorgarles cargos públicos, alentando de este modo la impunidad”, lamentan los abogados de Pro Dh.

4. Sense donar xifres, el periodista fa una referència subtil al feminicidi en l’estat de Mèxic, on se situa el poble de San Salvador Atenco, amb la comparació del cas més conegut d’assassinats de dones al país: Ciudad Juárez.

La polémica se sumará, sin duda, a la borrasca que intenta capear estos días la fiscalía de su estado por el caso Paulette: la desaparición y muerte de una niña de cuatro años, cuyo cadáver apareció bajo su cama nueve días después de que desapareciera y tras un registro exhaustivo del domicilio.
Hasta el momento, el fiscal mexiquense no ha dado explicaciones convincentes. El Estado de México es, además, uno de los que más asesinatos de mujeres sin resolver acumula en los últimos años, por delante de Ciudad Juárez y su leyenda negra.

5. El periodista assenyala la manca de respecte pels drets humans de l’actual president mexicà, Felipe Calderón, i el governador de l’estat de Mèxic, Enrique Peña Nieto, i els acusa indirectament d’utilitzar els drets humans amb fins electorals.

El caso [de San Salvador Atenco] es una nueva bomba que le puede estallar l presidente Felipe Calderón, cuya guerra contra el narcotráfico ha puesto en entredicho internacionalmente el respeto a los derechos humanos por parte del ariete del mandatario, el Ejército.
El político [Enrique Peña Nieto], al que los analistas consideran el niño bonito de la política mexicana, quizá lamente ahora – y en las elecciones- la respuesta de sus fuerzas policiales a la trifulca. Aunque la pelota la botase a otro tejado, el federal.

Aquest és el link a la noticia

 .

.

De Sara Lovera

27 de juny del 2010

.

.

En Mujeres en Movimiento posem a disposició còpies dels programes, però no oblidem que la meravella de la tecnologia fa possible que els puguin veure arreu del món per Internet.

Aquesta versió ha estat corregida puntualment. Diculpen els dits de l’enviament anterior. Gràcies

Esperem les seves propostes  

 
DONES EN MOVIMENT

Capital 21

Programes en l ‘aire

Produccions 2010

Dones en Moviment l’espai d’informació, reflexió i anàlisi de l’esdevenir de les dones en el Districte Federal, al País i amb freqüència en altres latituds del nostre planeta. Un programa de televisió que dura 60 minuts, es transmet tots els dilluns a les 19 hores, a través del Sistema de Ràdio i Televisió Digital del Govern de la Ciutat de Mèxic. CAPITAL 21 per Internet.

 Dones en Moviment va començar a transmetre el setembre de 2008, està dirigit i conduït per la periodista Sara Lovera, la producció està a càrrec de la periodista Leticia García. Els seus continguts de recerca periodística busquen ser útils per als qui s’interessen en la condició social de les dones i comença a ser un patrimoni dels seus penes i les seves lluites.

Dones en Moviment durant el primer semestre de 2010, ha aconseguit el mateix una entrevista amb la directora regional d’UNIFEM, Gladys Acosta, un informe especial sobre els centres de documentació de les dones d’Amèrica Llatina i els 40 anys de Cidhal, amb una mirada sobre Bolívia.

De la mateixa manera va assistir a la creació d’un consorci de les agències universitàries de gènere a Berlín, on va participar el PUEG.

Les produccions estan accessibles acudint al lloc d’Internet de capital 21 http://www.canal21.df.gob.mx.

Agraïm les seves crítiques. Tractant-se d’un espai lliure i plural, els agraïm els seus suggeriments per seguir produint els propers 6 mesos.

Els convidem a gaudir de les retransmissions

4 gener 2010

Lourdes Ruiz, de Tabasco, Tania Meza i Martha Canseco d’Hidalgo, Carolina de Tijuana, Dora Villalobos de Chihuahua i Soledad Jarquín d’Oaxaca, ens parlen de la altra manera de fer Periodisme. Totes elles, treballadores dels mitjans de comunicació ens donen els seus punts de vista i ens expliquen com van sorgir les xarxes de periodistes. Per produir aquest programa comptem amb la col.laboració de les pròpies entrevistades, les seves càmeres i els seus dits. Volíem posar accent en el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió, 3 de gener.

11 gener 2010  

L’advocada Karla Michel Salas, de l’Associació d’Advocats Democràtics, ens explica com es va fer i quins van ser els passos per portar el cas de les assassinades al Camp Cotoner de Ciudad Juárez, Chihuahua a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), que en sentenciar a Mèxic va ser un pas contra la Impunitat. Testimoni capaç de ser una eina per aconseguir que es compleixin aquests compromisos de l’Estat Mexicà i s’aconsegueixi la justícia. Molt alliçonador.

8 març 2010

Georgina Martínez de Feministes Socialistes; Axel Romero directora de SIPAM i Elsa comte de la Campanya Pel Dret a Decidir, comenten, reflexionen i testimonien el significat històric del Dia Internacional de la Dona. Molt útil escoltar aquestes concepcions i fins mitologies sobre com i per què va sorgir el 8 de Març.

15 març 2010

La Doctora Esther Orozco, avui rectora de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic, llavors directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia del Govern del Districte Federal, informa a àmplia entrevista qui és ella; com es fa política de gènere en aquesta institució i com veu el futur de les nenes en el món de la ciència. S’agrega al programa un capítol complet de la sèrie de TV d’aquest institut. Dones i Ciència.

22 març 2010

Martha Tagle, militant del Partit Convergència (Taronja-Taronja) i Aide García de Catòliques pel dret a, il.lustren l’auditori de Capital 21, sobre el sentit de la reforma constitucional que modifica el concepte de l’Estat Laic, així com els entramats jurídics, la participació d’organitzacions de dones i experts en la modificació constitucional que encara està a debat.

 29 març 2010

Andrés Díaz, advocat del Centre de Drets Humans Agustín Pro i Javier Alcántara expliquen al públic en il.lustrativa entrevista la lluita per alliberar de la presó a Alberta i Teresa, dues dones indígenes innocents, acusades d’un segrest de policies, que van romandre gairebé 4 anys en la presó. D’aquesta manera Dones en Moviment es va unir a la campanya internacional per alliberar-, cosa que va succeir setmanes després. Per la Llibertat d’Alberta i Teresa és una transmissió històrica, compta amb testimonis gravats des de la presó i altres aportacions.

5 abril 2010

Ana Falú d’Argentina; Dominique de Suromau l’Observatori contra la Violència de França, Alejandra Massolo de Mèxic, Ximena Machicao de Bolívia, entre d’altres ens parlen de la Campanya del Secretari General de l’ONU per eliminar la violència contra les dones. Alliçonador capítol de Dones en Moviment, per la meravella audiovisual, de com la càmera a les mans de Leticia García, el suport de Laura Carrera, així com de CIDHAL i les ganes de mirar, ens permeten anar a llocs allunyades i conjuntar l’experiència boliviana a la seva lluita, amb el dispositiu mexicà i francès, per enfrontar aquest flagell.

12 abril 2010

Bàrbara Itàlia, víctima i activista, així com i Jacqueline Sáenz, advocada del Centre de Drets Humans Agustín Pro, ens parlen de la injustícia i la impunitat a Atenco, a uns quants dies del 4t. Aniversari d’aquesta repressió en què van resultar agredides 47 dones i sobre el que encara no hi ha justícia. Atenco tindrà un significat històric en la vida de les dones, en el record de com la violència contra elles és imparable i s’accepta sense discussió per l’Estat i la societat. El juny de 2010 la filla d’Ignacio de la Vall ha hagut de asils.

19 abril 2010

Ana María Portugal, directora d’Isis Internacional, Isabel Duc de la campanya per la democràcia a Xile; Ma Luisa Becerril directora de Cidhal; Lourdes Peña Aranda del Centre d’informació i Desenvolupament de la Dona (CIDEM) de Bolívia i la feminista històrica Silvia Marc parlen de la memòria de les dones, els seus centres de documentació i des de La Paz a Bolívia documentar el naixement d’un consorci de Centres de Documentació que busca sobreviure en un món on es privilegia la informació digitalitzada. Documentar per Canviar, és una transmissió on es conjuntar els recursos fílmics i les habilitats de la solidaritat entre CIDEM i Cidhal que va complir 40 anys, per dur a la pantalla ia la cita aquesta història. El suport de la cambra de CIDHAL i de Leticia García van ser fonamentals.

26 abril 2010

Alejandra Barral Magdaleno presidenta de l’Assemblea Legislativa del Districte Federal a àmplia entrevista en els estudis de Capital 21, ens il.lustra de com es pot governar des del legislatiu una de les ciutats més complexes, grans i democràtiques del món: la Ciutat de Mèxic. Legislar per Majors Llibertats Jurídiques, a uns quants dies de la discussió en curs sobre la reforma política a la capital.

3 maig 2010

Clara Scherer i Alejandra Latapie portaveus de la campanya per la Paritat, parlen i lustren amb dades, pèls i senyals, sobre la proposta de modificació constitucional perquè es consideri des d’aquí la igualtat electoral d’homes i dones. Paritat Pas Pendent, ens acosta a una reflexió sobre la agafi democràcia a Mèxic i l’exclusió de les dones de les cúpules de poder.

10 maig 2010.

Rosa Ícela Rodríguez, directora de l’Institut per a l’Atenció d’Adults Majors del Districte Federal, en important i il.lustrada entrevista ens acosta a la realitat de la gent gran, però revela com no hi ha ciutat en el món, en què, com en el Districte Federal , s’hagin reconegut els drets de les mestresses de casa. Per això Reconeixement a una Vida de Treball, és una alliçonadora conversa, fins i tot amb debat sobre el paper de les dones i el seu destí de “cuidadores” que desenvolupa Sara Lovera amb la convidada.

17 maig 2010

Rosa Salazar, comunicadora, Julia Escalante de IPAS i Lourdes García, consultora, en taula rodona, totes organitzadores i participants del proper Trobada Feminista Nacional, a celebrar a l’agost pròxim, ens expliquen, debaten i es complementen en la crítica i la pregunta de per què en 18 anys les feministes mexicanes no han discutit sobre el seu moviment. En Per Refrescar el Debat es poden trobar elements per anar armades o assabentar d’aquesta trobada que es realitzarà a la ciutat de Zacatecas.

24 maig 2010

Carmen Saucedo, historiadora, directora general Adjunta de l’Institut d’Estudis Històrics de la Revolució de Mèxic, ens il.lustra a transgressor, conspiradores i seductores de la Independència, sobre el paper de les dones en la Guerra de 1810. Una aproximació a qüestions sense heroïnes idíl.liques. La historiadora i Sara Lovera conversen sobre les troballes de Genaro García qui va poder documentar una llista de dones empresonades, detingudes i processades pels realistes durant la guerra d’independència que les va mostrar com col.laboradores dels insurgents i veritables insurgents. Realment il.lustratiu.

31 maig 2010

Gloria Ramírez presidenta de l’Acadèmia Mexicana de Drets Humans, responsable a Mèxic de la Càtedra de Drets Humans de la UNESCO, conversa en l’estudi sobre els pendents i la distància entre la realitat i l’exercici dels drets humans de les dones. La seva experiència i saviesa ens permeten assenyalar que Drets Humans: una agenda pendent és una transmissió fonamental per entendre el que està passant a Mèxic.

7 juny 2010

Veus de Colòmbia, Veneçuela, diverses de Mèxic, dones afrodescendents i indígenes, ens parlen dels Pobles Originaris i les seves agendes, les seves lluites i les seves alenades. Indígenes, Pobles Originaris i afrodescendents, és un informe periodístic de les activitats de la Primera Trobada d’Amèrica Llatina i El Carib, celebrat a Mèxic per l’impuls de la SEDEREC del Govern del DF Les entrevistes, les visions i les veus, captades a la cambra i editades per Capital 21, són un document il.lustratiu Algú té clar que costums i tradicions culinàries que considerem comuns, vénen de la població afrodescendent a Mèxic?

14 juny 2010

Martha Zapata, Marisa Belausteguigoitia, mexicanes, Wald Barris guatemalenca i altres 8 acadèmiques i universitàries ens informen d’un Consorci de centres de recerca en gènere de 18 universitats d’Amèrica Llatina i 4 d’Europa, per realment fer que en els centres d’Ensenyament Superior il.lustre als seus estudiants sobre la condició d’homes i dones. En Aliances a l’Acadèmia trobaran importants conceptes sobre la relació de les acadèmiques i el moviment feminista internacional. La filmació a Berlín, durant la segona reunió d’aquest esforç, ens il.lustra sobre la meravella del mitjà audiovisual que ens dóna casa. Capital 21

21 juny 2010

Gladys Acosta, sociòloga, advocada, feminista, Directora Regional del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per la Dona a Amèrica Llatina i El Carib, per primera vegada a Mèxic en una llarga entrevista sobre com es va formar com a feminista, perquè milita i participa, com veu el futur de l’ONU i el seu organisme de gènere i que opina sobre un moviment feminista a la regió i l’aplicació de les lleis per les que tant s’inverteix en treball i energia. Una conversa amigable i profunda. UNIFEM, és una transmissió d’indispensable consulta.

28 juny 2010

Dafne Cuevas, de Consorci per al Diàleg Parlamentari i la Equitat i Marcela Bravo, professora de la Facultat de Ciències Polítiques, estableixen en l’estudi un debat sobre la participació de les dones en els processos electorals. Eleccions és un programa de Dones en Moviment on es posa el dit a la nafra: el que succeirà el 4 de juliol de 2010 és fonamental per aturar el retrocés en les legislacions locals, no es tracta només que es trien més dones, sinó què tipus de dones i no es tracta només d’incidència, sinó d’efectivitat i massa crítica. Molt interessant

PROXIMAMENT

El juliol de 2010 el nostre auditori podrà assabentar-se de viva veu dels continguts del IX Trobada Iberoamericana de Comunicació i Gènere, a l’Havana Cuba, on la televisió cubana cooperar per dur a vostès imatges i so de l’únic espai del món on professionals de la comunicació discuteixen amb acadèmiques i activistes el sentit dels mitjans; també veurem en la mateixa línia una àmplia entrevista amb Joana Gallego, l’autora d’una desena de llibres sobre Comunicació i Gènere que conversa a Barcelona amb Sara Lovera i en l’estudi, s’arrodoneix amb l’entrevista a la catalana Tona Gusi de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere; Ja està esperant un programa on coneixerem del flagell de la fibromiàlgia, una malaltia no reconeguda que fa estralls en la vida de qui la pateix, que en tot el món, són principalment dones. Finalment amb el suport de la cambra de la Universitat Pedagògica planter Jalisco, presentarem un debat sobre l’Educació No Sexista i les seves implicacions per al canvi profund i veritable de les relacions de gènere.