From: AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA- Celia Ramón Wyser
Date: 28/10/2008 12:54
Subject: COLOMBIA: “Deixeu-nos en pau! La poblacio civil victima del conflicte armat intern”. NOU INFORME.

Benvolguts/des,

Us fem arribar documentació de premsa (comunicat, dades i xifres de resum de l’informe i un resum de casos) del darrer informe d’Amnistia Internacional, titulat “Deixeu-nos en pau! La població civil, víctima del conflicte armat intern de Colòmbia”.

És un estudi exhaustiu sobre l’estat dels drets humans a Colòmbia. Inclou una sèrie de recomanacions que, si són adoptades pel govern i pels grups guerrillers, podrien contribuir a acabar amb la tragèdia de drets humans que pateix el país.

L’informe recull els casos de les persones i comunitats més afectades pel conflicte.

L’informe sencer està disponible a http://www.es.amnesty.org/paises/colombia/documentos/

Es poden concertar entrevistes a Madrid amb persones expertes d’Amnistia Internacional sobre Colòmbia en anglès, espanyol, francès i portuguès.

• Marcelo Pollack, investigador del Secretariat Internacional d’Amnesty International per a Colòmbia
• Nancy Fiallo, defensora de drets humans colombiana amb més de 20 anys d’experiència de treball sobre el terreny.

La Nancy Fiallo aviat estarà disponible a Catalunya per mitjans i xerrades sobre la situació a Colòmbia.

Resto a la vostra disposició,

Cèlia Ramon Wyser

Responsable de Comunicació, Amnistia Internacional – Catalunya

93.209.35.36 (ext.2) – 690.81.44.11 – cramon@amnistiacatalunya.org – C/Alfons XII, 19-21 pral. 1a. – Barcelona

28 d’octubre de 2008

***************

COMUNICAT

Colòmbia: El govern distorsiona la situació dels drets humans al país

 

Madrid. – El govern de Colòmbia està donant una versió molt optimista de la situació dels drets humans al país, malgrat que cada vegada són més els informes sobre desplaçaments forçats, atacs contra activistes socials i de drets humans, i homicidis comesos per les forces de seguretat. Aquesta és la conclusió de l’informe publicat avui per Amnistia Internacional.

“Les autoritats colombianes mantenen una actitud de negació absoluta: fins i tot es neguen a reconèixer que hi ha un conflicte armat al país. Tanmateix, la gent ens explica una versió molt diferent”, va afirmar Marcelo Pollack, investigador sobre Colòmbia d’Amnistia Internacional. “És impossible resoldre un problema sense admetre que existeix. Negant la situació només s’aconsegueix condemnar més persones a patir abusos o a morir.”

L’informe d’Amnistia Internacional és l’estudi més exhaustiu i actualitzat sobre l’estat dels drets humans a Colòmbia. Mostra que, si bé alguns indicadors de drets humans han millorat amb el pas dels anys -per exemple, l’índex de segrestos i la seguretat en algunes ciutats- molts d’altres han empitjorat.

L’estudi també tira per terra declaracions realitzades repetidament pel govern colombià, per exemple, que els grups paramilitars ja no estan actius, que s’obliga a retre comptes als autors d’abusos contra els drets humans o que es respecta plenament la feina dels activistes socials i dels sindicalistes.

“La població colombiana fa més de 40 anys que està atrapada en un dels pitjors conflictes oblidats del món, atacada per les forces de seguretat, els paramilitars i els grups guerrillers, mentre que el govern no pren cap mesura de pes per oferir-li protecció”, va declarar Marcelo Pollack.

“Per canviar radicalment la tràgica realitat de Colòmbia, el govern i els grups guerrillers han de deixar una vegada per sempre d’involucrar la població civil en el conflicte.”

L’informe d’Amnistia Internacional dóna les següents dades sobre Colòmbia:

· Al 2007 hi va haver almenys 1.400 homicidis de civils, davant dels 1.300 del 2006. Dels casos en què es coneixen els autors, les forces de seguretat van ser-ne responsables d’almenys 330; els paramilitars, d’uns 300, i els grups guerrillers, del voltant de 260.

· Fins a 305.000 persones van ser desplaçades el 2007, davant de les 220.000 del 2006.

· Al 2007, almenys 190 persones van ser víctimes de desaparició forçada a les mans de les forces de seguretat i els paramilitars, o estan el lloc desconegut després de ser segrestades pels grups guerrillers, davant de les 180 del 2006.

Amnistia Internacional insta totes les parts implicades en el conflicte de Colòmbia que mostrin la voluntat política necessària per posar fi als abusos contra els drets humans. L’organització també exhorta la comunitat internacional perquè redobli els esforços per aconseguir que totes dues parts enfrontades respectin els drets a humans de la població colombiana.

Nota per a la premsa

L’informe d’Amnistia Internacional, titulat “Deixeu-nos en pau! La població civil, víctima del conflicte armat intern de Colòmbia”, és un estudi exhaustiu sobre l’estat dels drets humans a Colòmbia. Inclou una sèrie de recomanacions que, si són adoptades pel govern i pels grups guerrillers, podrien contribuir a acabar amb la tragèdia de drets humans que pateix el país.

L’informe recull els casos de les persones i comunitats més afectades pel conflicte, per exemple, membres de comunitats afrodescendents, indígenes i camperoles que han estat víctimes d’homicidis o de desplaçaments forçats, persones segrestades, dones i nenes violades, nens i nenes reclutats per a grups paramilitars i guerrillers o mutilats per mines terrestres, comunitats que defensen activament el seu dret a no ser involucrades en el conflicte, i defensors, defensores i sindicalistes als quals la seva feina a favor dels drets humans els ha costat la vida.

/// FI

*****************

DADES I XIFRES

Colòmbia: “Deixi’ns en pau! ” La població civil, víctima del conflicte armat intern

Homicidis de civils

· En els últims 20 anys, més de 70.000 persones, la majoria civils, han mort en el conflicte armat de Colòmbia.

· Al 2007 hi va haver almenys 1.400 homicidis de civils (uns 1.300 el 2006), davant un màxim recent de al voltant de 4.000 el 2002.

· Al 2007, dels casos en els quals es coneix els autors, els paramilitars van ser responsables de l’homicidi de almenys 300 civils; les forces de seguretat, d’uns 330; i els grups guerrillers, de aproximadament 260. Els al voltant de 500 homicidis restants no van poder atribuir-se a cap grup específic.

Desplaçament forçat

· En els últims 20 anys, entre tres i quatre milions de persones colombianes s’han vist obligades a abandonar les seves llars. A causa d’aquestes xifres, l’índex de desplaçaments interns de Colòmbia és el segon més alt del món, després del de Sudan.

· El nombre de persones desplaçades per força pel conflicte continua augmentant. Fins 305.000 persones van quedar desplaçades el 2007. En la primera meitat de 2008 han sofert desplaçament forçat unes 270.000 persones, un 41 per cent més que en el mateix període de 2007.

Desaparicions forçades

· Entre 15.000 i 30.000 persones han estat sotmeses a desaparició forçada des que va començar el conflicte.

· El 2007, almenys 190 persones van ser víctimes de desaparició forçada a mans de les forces de seguretat i els paramilitars, o es troben en parador desconegut després de ser segrestades pels grups guerrillers, davant les al voltant de 180 el 2006, 150 el 2005, 290 el 2004, 500 el 2003 i 450 el 2002.

Segrests

· En els últims 10 anys, més de 20.000 persones han estat segrestades o preses com a ostatges.

· El nombre de segrests ha descendit, passant d’un màxim recent de 3.570 el 2000, a poc més de 520 el 2007. Entre gener i maig de 2008 han estat segrestades 188 persones.

· Al 2007, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van cometre uns 120 segrests i l’ Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) va ser responsable de 27. Es van atribuir a “delinqüents comuns” 245 segrests, i uns altres 126 casos no van poder atribuir-se a cap grup específic.

 

Tortura

· Al 2007 es van denunciar uns 80 casos de tortura; en 45 d’aquests casos la víctima va morir.

· En els casos en els quals es coneix els autors, les forces de seguretat van ser responsables del 60 per cent de les tortures; els paramilitars, del 27 per cent, i els grups guerrillers, de l’11 per cent.

Mines terrestres antipersones

• Colòmbia és el país amb més víctimes de mines terrestres antipersones del món. Els grups guerrillers són els que més utilitzen les mines terrestres.
• El 2007 hi va haver 884 víctimes de mines terrestres, 193 de les quals van morir a conseqüència de les seves ferides. Això va suposar un lleuger descens davant la xifra de 2006, any en què es van registrar 1.167 víctimes. Entre gener i maig de 2008 hi ha hagut 334 víctimes de mines terrestres o munició abandonada.

Sindicalistes

· Al 2007, 39 sindicalistes van ser víctimes d’homicidis o desaparicions forçades, davant 77 el 2006. Tanmateix, en els vuit primers mesos de 2008 hi ha hagut almenys 40 homicidis de sindicalistes, més que en tot 2007.

Nens i nenes soldats

· Es calcula que a Colòmbia hi ha entre 8.000 i 13.000 nens i nenes soldats, reclutats tant pels grups guerrillers com pels paramilitars.

Desmobilització paramilitar

· Malgrat el procés de desmobilització paramilitar afavorit pel govern, els grups paramilitars segueixen actius en diverses parts del país.

· Al 2007, la Comissió Nacional de Reparació i Reconciliació va comptabilitzar entre 3.500 i 5.000 combatents pertanyents a grups “dissidents, rearmats i emergents” que operaven en 200 municipis (d’un total de 1.098) en 22 departaments del país.

· També el 2007, la Missió de Suport al Procés de Pau a Colòmbia de l’Organització dels Estats Americans (MAPP-OEA) va indicar que havien tornat a emergir 22 estructures amb al voltant de 3.000 combatents, els líders del qual eren comandaments paramilitars de rang mig, i que es componien principalment de paramilitars de base suposadament desmobilitzats.

Grups guerrillers

· A Colòmbia continuen actius principalment dos grups guerrillers: les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l’ Exèrcit d’ Alliberament Nacional (ELN), menys nombrós. Ambdós grups han comès un gran nombre d’ abusos contra els drets humans i violacions del dret internacional humanitari.

Procés de Justícia i Pau

· Només al voltant del 10 per cent dels més de 31.000 paramilitars que, segons es diu, han estat desmobilitzats han pogut acollir-se al procés de Justícia i Pau, que els concedeix beneficis judicials a canvi de confessions sobre la seva participació en violacions de drets humans.

· Al voltant del 90 per cent dels paramilitars desmobilitzats s’han beneficiat d’amnisties de facto en virtut del Decret 128, que concedeix indults als membres de grups armats il·legals que no estiguin sent investigats per abusos contra els drets humans o que no hagin estat condemnats per aquests delictes.

· Des que els paramilitars van començar a declarar davant de les unitats de Justícia i Pau, almenys 15 persones relacionades amb el procés de Justícia i Pau han estat víctimes d’homicidi i aproximadament unes altres 200 han rebut amenaces. Entre les víctimes hi havia persones que demanaven justícia per abusos comesos contra elles o contra les seves famílies i altres que representaven o recolzaven les víctimes.

· En el moment de redactar l’ informe, més de 60 congressistes (la majoria d’ells, membres de la coalició governant del president Álvaro Uribe en el Congrés) estaven sent processats formalment o eren objecte d’investigacions preliminars de la Cort Suprema de Justícia pels seus presumptes vincles amb els grups paramilitars.

/// FI

 

**********************************

TESTIMONIS

Colòmbia: “Deixeu-nos en pau!” La població civil, víctima del conflicte armat intern

Homicidis de civils

Aproximadament a les vuit del matí del 24 de març de 2008, el camperol de 22 anys Eiber Isidro Mendoza i la seva dona, Astrid Sanabria, van marxar a peu del caminoi Monterralo del municipi d’Aguazul, departament de Casanare, en direcció al caminoi Los Lirios, del mateix municipi. Després de recórrer prop d’un quilòmetre, Astrid Sanabria es va aturar a rentar-se les mans en una llacuna mentre el seu marit continuava el seu camí. Quan Astrid Sanabria va reemprendre la marxa va ser detinguda en un control establert per la XVI Brigada de l’exèrcit. Ella va demanar que la deixessin passar per reunir-se amb el seu marit, però els soldats li van respondre que no havien vist ningú. Encara que no li van permetre el pas, ella no es va moure d’allà fins a dos quarts de dues de la tarda, quan va tornar a Monterralo i després a Cupiagua. A dos quarts de quatre de la tarda, membres del Cos Tècnic d’Investigacions de la Fiscalia General de la Nació es van posar en contacte amb la germana d’Astrid Sanabria i la van informar que l’exèrcit havia matat Eiber Isidro Mendoza a Monterralo. També li van dir que havia d’acudir a les oficines del Grupo de Acción Unificada para la Libertad Personal (GAULA), a Yopal, la capital del departament de Casanare, a reclamar el cadàver. L’exèrcit va assegurar que Eiber Isidro Mendoza era un guerriller mort en combat.

El 18 de febrer de 2008, prop de 20 homes armats i vestits d’uniforme, pertanyents a un grup paramilitar que s’autodenomina Bloque Central Águilas Negras, va establir un control temporal a l’autopista de San Pablo a Santa Rosa, al departament de Bolívar. Segons els informes, van detenir un vehicle que pertanyia a l’Associació de Productors de Cacau del Sud de Bolívar (Aprocasur) i van obligar Miguel Daza, coordinador de l’associació, i Jhon Martínez, el seu conductor, a sortir-ne. Llavors van matar-los a trets. Poc després, els paramilitars van detenir Wilmar Tabarez, que viatjava en la seva motocicleta, i el van matar de la mateixa manera. Diversos testimonis han afirmat que durant l’hora que va durar el control, els soldats de l’exèrcit es trobaven a uns 500 metres de distància. Testimonis presencials també han declarat que aquests mateixos paramilitars, pel que sembla oficialment desmobilitzats, patrullen el centre urbà de San Pablo en un taxi malgrat la forta presència de les forces de seguretat a la zona.

El 2 d’octubre de 2007, sembla que membres de les FARC van matar tres empleats de la companyia d’electricitat Ingeoeléctrica, i van segrestar dos treballadors més al municipi de Sonsón, departament d’Antioquia. Tots cinc estaven realitzant treballs per a la companyia Empresas Públicas de Medellín (EPM). Els dos segrestats van ser alliberats l’endemà. Segons la informació rebuda, les FARC havien prohibit a EPM que dugués a terme treballs als municipis de la regió del Oriente Antioqueño, al departament d’Antioquia.

Desaparicions forçades

El 26 de maig de 2008, membres del grup paramilitar Autodefensas Campesinas de Nariño van matar a trets Willinton Riascos, al mas de Bocas del Canal, al municipi d’Olaya Herrera, departament de Nariño, després que desobeís la seva ordre de “nadie corra, todos al piso“, quan van entrar a l’aldea. Llavors van començar a colpejar el seu company, un home conegut com a “El Pipe”, amb la culata de les seves armes. Els paramilitars es van endur “El Pipe” en un vaixell en direcció a un campament paramilitar situat a cinc minuts d’una plaça permanent de l’exèrcit sota el control del batalló fluvial d’Infanteria de Marina 70. En el moment de redactar aquest informe no s’havien rebut més notícies del parador de “El Pipe”.

Mines terrestres

El 27 de juny de 2008, tres nens de la reserva indígena de Las Planadas Telembi, pertanyent al municipi de Samaniego, departament de Nariño, caminaven per la riba del riu Telembi quan van entrar en un camp de mines instal·lat per un grup guerriller. Dumar Alexander Paí Nastacuas, de 15 anys, Leibar Paí Nastacuas, de 12, i José Edilmer Paí Nastacuas, de 8, van morir a l’instant. Els grups guerrillers continuen utilitzant mines terrestres antipersonal, moltes de les víctimes de les quals són civils. Segons els informes, Colòmbia és el país del món amb més víctimes mortals per les mines terrestres antipersonal.

Violència contra les dones

La jove de 16 anys Ingrid Yahaira Sinisterra fou segrestada per paramilitars i va morir a mans d’aquests el 24 d’agost de 2007 a Buenaventura, departament del Valle del Cauca. Els seus familiars van acudir a reclamar als paramilitars que els entreguessin el cos. Aquests els van dir que l’havien matat com a advertència perquè ningú tingués relacions amb guerrillers. Els van dir que havien lligat el cadàver a un pal de l’energia i que hi havien d’acudir l’endemà per recuperar el cos. Quan la família va tornar el matí de l’endemà, els van dir que al cadàver d’Ingrid li havien obert el ventre, li havien tret els òrgans i l’havien llençat al mar. Aquest mateix dia la família va aconseguir rescatar el cos del mar, que presentava múltiples ferides d’arma blanca, i el 27 d’agost li van donar sepultura.

Infància

Al desembre de 2007, dos homes vestits de civil es van apropar a un nen de 12 anys anomenat Felipe i a d’altres nens, en un carrer situat a l’entrada del seu poble, al departament del Valle del Cauca. Els van dir que al cap de pocs dies el grup guerriller que operava pels voltants bombardejaria la zona i mataria les seves famílies. Els van preguntar si preferien morir en el bombardeig o avisar les autoritats. Els nens van acceptar informar l’exèrcit i la policia sobre qualsevol activitat sospitosa. Uns quants dies després, els homes els van entregar uns telèfons mòbils perquè poguessin avisar les autoritats. Felipe es va reunir amb ells vàries vegades i en una ocasió va acudir fins i tot a la prefectura de policia per comprovar la identitat d’una persona recentment capturada. A canvi va rebre 20.000 pesos (uns 10 dòlars estatunidencs). Al febrer de 2008, quan en Felipe era al carrer, un dels homes li va telefonar i li va preguntar pels “bandits”. El noi no va respondre perquè el carrer estava ple de gent. Un membre de la guerrilla que l’havia estat observant li va arrencar el telèfon de les mans, el va fer miques i va amenaçar el noi de matar-lo. Tanmateix, un altre membre de la guerrilla hi va intervenir i li va dir que abandonés el poble, i així ho va fer. “Jo he col·laborat perquè volia tenir un mòbil i els diners serveixen per a les coses d’un mateix”, va indicar Felipe.

Comunitats indígenes i afrodescendents

El 7 de novembre de 2007, les FARC van segrestar Bonifacia Caicedo Valoyes, de la comunitat afrodescendent de Tanguí, a les ribes del riu Atratro, al departament de Chocó. El fet va tenir lloc després del segrest per les FARC de dos dirigents de la mateixa comunitat a l’agost de 2007; ambdós van ser alliberats al cap de pocs dies. L’11 de novembre, com a conseqüència d’aquests segrestos, es va produir el desplaçament massiu de 674 persones de Tanguí i de 82 de la veïna comunitat afrodescendent de Paina a la ciutat Quibdo. Entre elles, 300 menors.

El 22 de març, segons els informes, uns homes armats, sembla ser que paramilitars, van entrar a la reserva indígena awà de La Vega Changüí Chimbuza, al municipi de Ricaurte, departament de Nariño, buscant Alonso Rosero Moreno, John Sotelo Rosero i Paulino Fajardo Marín, els noms dels quals apareixien en una llista que portaven. Se’ls van endur a tots tres, i els seus cadàvers es van trobar més tard. Els havien matat a trets.

Defensors i defensores de drets humans i sindicalistes

El 17 d’abril de 2008 es va trobar a Sabanalarga, municipi del departament de l’Atlàntic, el cadàver de Jesús Heberto Caballerizo Ariza, dirigent del Sindicat d’Empleats Públics del SENA (SINDESENA). El cadàver mostrava senyals de tortura. Tenia orificis de bala i ferides de matxet o una arma semblant. El crani estava fracturat i la cara presentava lesions múltiples. Abans de la seva mort, Jesús Heberto Caballero Ariza havia rebut amenaces de mort del grup paramilitar Águilas Negras. La seva mort va tenir lloc uns dies abans que al departament de l’Atlàntic organitzacions sindicals i de drets humans rebessin per correu electrònic un missatge signat pel grup Águilas Negras, datat el 21 d’abril de 2008, amb amenaces de mort. Segons els informes, Jesús Heberto Caballero estava destapant pràctiques corruptes dintre del SENA (Servei Nacional d’Aprenentatge).

/// FI

 

Per a més informació:

Cèlia Ramon Wyser

Responsable de Comunicació, Amnistia Internacional – Catalunya

93.209.35.36 (ext.2) – 690.81.44.11 – cramon@amnistiacatalunya.org – C/Alfons XII, 19-21 pral. 1a. – Barcelona

www.AmnistiaCatalunya.org