Clariana de comunicació

per Marga Pont

fotos Fabiola  Llanos 

responsable de comunicació de Cooperacció

comunicacio@cooperaccio.org

podeu escoltar una part de la presentació a la segúent adreça web:
http://totspertots.blogspot.com

NOTA DE PREMSA

Avui s’ha presentat la X edició del Fòrum dels DDHH de Cooperacció que enguany està dedicat a Gènere i Relacions Internacionals

Reflexions sobre la situació dels DDHH de les dones amb motiu de la celebració del X Fòrum de DDHH de Cooperacció i del 60 aniversari de la Declaració dels DDHH

Han intervingut: Tono Albareda, president de Cooperacció i Ana Milena González, representant de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia

“El problema dels DDHH és universal”

“Cal matitzar que els èxits en el terreny dels Drets Humans per les dones des de Beijing s’han aconseguit sobretot als països desenvolupats, però als empobrits la situació continua sent especialment dura”. Amb aquest balanç sobre què ha passat en els darrers 13 anys, des de la celebració de la V Conferència Mundial de la Dona a Beijing el 1995, ha començat aquest matí la presentació del X Fòrum dels Drets Humans de Cooperacció per part del seu president, Tono Albareda.

El president de Cooperacció ha aportat dades que il·lustren que la situació de la dona és precària: les dones representen el 60% de les hores treballades, reben el 10% dels ingressos i poseeixen menys de l’1% de les terres. A la precarietat de les condicions de vida d’una gran part de les dones del món, Tono Albareda ha afegit que “considerem que hi ha una ofensiva fonamentalista religiosa i de la dreta més extrema contra les drets de les dones i s’estan produint retrocessos significatius, sobretot a Centreamèrica i el Marroc. En aquest darrer cas, al Marroc, s’han fet reformes a algunes lleis que a la pràctica “no s’apliquen i el govern no té cap interès per aplicar, l’actitud és la de continuar considerant la dona com a una menor d’edat”.

Davant, d’aquesta situació, el X Fòrum dels DDHH amb la temàtica Gènere i Relacions Internacionals, vol ser un espai en el que donarem la paraula a persones qualificades que parlaran des del balanç genèric de Beijing fins avui, fins a la presentació d’experiències concretes com la feina que AFFA (Association Forum des Femmes) està fent per l’aplicació de la Mudawana, o la labor de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia per denunciar l’utilització del cos de les dones com a botí de guerra. La presentació d’aquest matí ha comptat amb la intervenció d’Ana Milena González, representant de la Ruta Pacífica a Barcelona. Milena ha considerat el Fòrum com un espai per reflexionar des de dues vessants: al voltant del que ha estat Beijing, allò que s’ha aconseguit i el que cal continuar treballant, i per altra banda, poder compartir les experiències de solidaritat i de xarxes internacionals que no es troben dins de Beijing, com el moviment de la Ruta que ella representa.

Per Milena, “el problema dels DDHH és universal. Cal enfortir altres tipus de xarxes que permetin a les feministes continuar fent les seves demandes, tant al Nord com al Sud”. Sobre Beijing, Milena ha destacat que “no va tractar contextes específics com la dona en el conflicte armat”, tot i que reconeix que hi va haver debats entorn a la violència contra les dones, on es pot incloure els temes dels països en conflicte bèlic. Gràcies a Beijing, Milena valora que s’han creat a molts països secretaries, instituts o ministeris de la dona, però que alhora aquestes institucions estan dotades amb pressupostos molt escassos que no permeten impulsar polítiques de gènere. “A Colòmbia, el pressupost per a la dona és molt reduït en comparació al gran volum que es destina a la política de seguretat de l’estat”.

La cooperació internacional i la dona

Respecte al paper de la cooperació internacional, Tono Albareda ha volgut destacar els efectes negatius que han suposat per a les dones l’Acord de París que es va signar el 2005 referent a la cooperació internacional. En aquest cas, més de 130 països es van reunir per debatre com aconseguir que la cooperació internacional fos més adequada a les necessitats dels països en desenvolupament. A París, es va considerar una mesura positiva que els països donants acordessin amb els receptors els ajuts a la cooperació internacional i que hi hagués una major coordinació perquè la gestió dels fons no es dispersin tant.

Aquests mesures, en principi positives, en potenciar la cooperació entre estats, han provocat que a la pràctica “les organitzacions feministes rebin menys fons des del 2005, amb la qual cosa tenen menys capacitat per defensar els seus drets. A més, en la majoria dels estats el tema de la dona no està inclós de forma prioritària a l’agenda política. En la Conferència d’Akra, s’ha celebrat una reunió paral·lela d’associacions de dones per corregir aquesta disminució de fons de cooperació internacional cap a les dones. De moment hi ha declaracions en aquest sentit, però caldrà veure com es posa a la pràctica”.

Tono Albareda ha volgut fer èmfasi en una dada especialment colpidora: la lluita pel 0,7% de les ONG que ha costat molts anys d’esforç implica un compromís per part dels governs de tots els països d’aconseguir destinar 75.000 milions de dòlars a l’any a la cooperació internacional. En aquests moments, amb la crisi econòmica, “s’ha aconseguit 70 vegades aquesta xifra per salvar els bancs. En canvi, no es pot reunir el 0,7% per paliar la situació de pobresa de la meitat de la població mundial”.

En darrer lloc, Tono Albareda ha comentat que des de Beijing i en posteriors trobades internacionals s’ha parlat molt del fet de “transversalitzar els temes de gènere en els projectes de cooperació internacional. Ara molts projectes de cooperació internacional parlen de gènere en la seva formulació, però després el gènere no està present en els pressupostos”. D’altra banda, Albareda també ha estat crític amb les ONG i ha acceptat que “hi ha carències en les ONG perquè puguin dur a terme projectes realment d’igualtat de gènere i també hi ha manca d’experiència per part de les institucions en desenvolupar-los i donar-los suport”. En aquest últim punt, el president de Cooperacció ha matissat que les ONG a Catalunya han aconseguit que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament hagi fixat en els plans per als propers 4 anys que com a mínim el 15% dels pressupostos estiguin destinats a l’empoderament de les dones. Només hi ha una altra objectiu, els Drets Humans, amb aquest compromís de l’Agència, la resta d’objectius tenen un compromís d’assolir un mínim del 7% dels pressupostos.

Comunicació – Cooperacció

Sant Honorat, 7 – 08002 Barcelona

tel 93 318 34 25

http://www.cooperaccio.org