Clariana de comunicació

Cèlia Ramon Wyser

Responsable de Comunicació, Amnistia Internacional – Catalunya.

93.209.35.36 (ext.2) – 690.81.44.11  // cramon@amnistiacatalunya.org // 

 http://www.AmnistiaCatalunya.org//

 la LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE no té l’impacte esperat 3 anys després de la seva entrada en

La manca d’avaluació dels efectes de la llei impedeix prendre mesures eficaces per garantir la protecció de les dones 

Madrid.- Tres anys després de la plena entrada en vigor de la Llei Integral (Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere), Amnistia Internacional presenta avui l’informe, Obstinada realitat, drets pendents, on s’avaluen els efectes de la Llei Integral en el seu tercer aniversari.

Amnistia Internacional va acollir amb satisfacció l’aprovació per part de l’Estat espanyol d’una legislació específica per combatre la violència contra les dones a mans de la parella o ex parella, i mesures dins d’aquesta llei, com ara l’aprovació del Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció (2007-2008), que va establir entre els seus objectius algunes de les recomanacions formulades per l’organització, com assolir l’equitat territorial de la resposta sanitària i d’atenció, o proporcionar formació al conjunt de professionals dels àmbits implicats. O la iniciativa d’avaluar els efectes de la posada en marxa d’aquesta llei, com la creació de l’Observatori Estatal sobre Violència contra la Dona.

“Tanmateix, Amnistia Internacional vol posar en relleu que, a més de tres anys de la seva entrada en vigor, i malgrat els avenços realitzats, la llei integral ha tingut poc impacte en aspectes fonamentals del recorregut que han de realitzar les dones que sobreviuen a la violència de gènere, com l’atenció sanitària de qualitat, l’accés a recursos d’atenció integral, l’assistència lletrada o la consolidació del principi de no discriminació. Tots ells continuen sent compromisos sense complir”, va assenyalar Virgina Álvarez, responsable de política interior d’Amnistia Internacional Espanya.

Igualment, l’organització continua veien un dèficit en el desenvolupament de la Llei Integral , pel fet que no s’hagin produït avaluacions i seguiments de l’impacte de la llei, amb vistes a detectar les llacunes en el seu desenvolupament. Avaluacions que no han d’obviar les xifres oficials de la violència de gènere. Dades com: que entre gener de 2005 i el 26 de juny de 2008 van ser assassinades 224 dones a mans de les seves parelles o ex parelles, que el 2007 el risc de les dones estrangeres de ser víctimes d’homicidis de gènere va ser sis vegades superior al de les espanyoles, i l’increment en aquests tres anys del nombre de dones assassinades que havien denunciat (el 30% de les dones assassinades el 2007), així com el d’aquelles que van morir tot i tenir una ordre de protecció en vigor (12 van ser assassinades el 2007), no poden quedar fora de cap investigació sobre aquest fenomen. “Amnistia Internacional cita a termini el Govern espanyol perquè compleixi la seva obligació en el tercer aniversari de la norma i realitzi una avaluació complerta que posi en relleu no tan sols les mesures aplicades durant aquests anys, sinó també el seu impacte en la vida de les dones, així com les mesures que queden per desenvolupar”, assenyala Virginia Álvarez.

Motius de preocupació d’Amnistia Internacional

En aquest informe, l’organització vol cridar l’atenció sobre la manca de compliment d’alguns dels compromisos de la llei integral, que constitueixen la base dels motius de preocupació d’Amnistia Internacional:  

• No es compleix la llei en l’àmbit sanitari. Un àmbit fonamental quant a la detecció de la violència de gènere i l’atenció a la majoria de víctimes. Amnistia Internacional ha comprovat que la majoria dels resultats previstos en aquest àmbit continuen al paper. A sis mesos perquè finalitzi la vigència del Pla Nacional (2007-2008), que establia la formació de “tots” els professionals de l’àmbit sanitari, no hi ha un pla de formació amb accions, calendari i pressupost. I encara que es va llançar el Protocol Comú d’Actuació Sanitària, no s’han avaluat les necessitats professionals per a la seva correcta aplicació.

• L’assistència integral continua essent insuficient i desigual en funció de les Comunitats Autònomes i no es garanteix a totes les dones. La Llei Integral va establir el dret de les víctimes a “l’assistència social integral”. Tanmateix, aquest dret continua no sent una realitat per a totes les dones i a tot el territori estatal, ja que no hi ha un compromís interinstitucional de mínims, ni un finançament suficient i estable. D’una banda, no hi ha encara un centre de recuperació integral a totes les Comunitats Autònomes, es continua fent us d’hostals i albergs com a “centres d’emergència” i a les dones estrangeres els manquen intèrprets en tot el procés d’assistència. I d’altra banda, s’ha reduït el pressupost destinat a Comunitats Autònomes i Corporacions locals gairebé a la meitat. El 2006, el pressupost que s’hi destinava era de 12 milions d’euros, però un canvi de criteri que actualment només recolza “projectes innovadors”, ha limitat el pressupost de 2007 i 2008 a 6,5 milions d’euros cada any.

A més, Amnistia Internacional ha pogut comprovar que continua sense haver-hi recursos especialitzats per atendre les dones amb dificultats afegides (dones víctimes amb malaltia mental, drogodependència o alcoholisme), que en general no són admeses als recursos establerts per a víctimes de la violència de gènere. I amb caràcter general, es continua negant l’accés de les dones immigrants en situació irregular als ajuts econòmics disposats per a les víctimes.  

•  L’assistència lletrada immediata i especialitzada no es garanteix. En aquests tres anys no s’ha aconseguit garantir l’assistència lletrada especialitzada ni des del moment d’interposar una denúncia o sol·licitar l’ordre de protecció, degut a la inexistència de “torns de guàrdia 24 hores” en nombrosos col·legis d’advocats, o l’escassetat de personal previst als col·legis professionals que sí preveuen un torn d’aquest tipus.

•  Obstacles per a la interposició de la denúncia. Malgrat els avenços, es continuen detectant casos de manca de diligència i tractament policial inadequat a les víctimes de violència de gènere. A Amnistia Internacional li preocupa que això es degui a la manca de formació adequada dels agents policials no pertanyents a “unitats especialitzades” que molt sovint són els que tenen el primer contacte amb la víctima, i al fet que no s’incrementin les plantilles de les “unitats especialitzades”.

•  Especial vulnerabilitat de les dones immigrants. En el cas de les dones estrangeres en situació administrativa irregular i a causa de la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d’Estat de Seguretat, l’organització expressa preocupació perquè, excepte al País Basc, el tràmit de la denúncia suposa per a elles el risc de que se’ls incoï un expedient sancionador o fins i tot una ordre d’expulsió si no aconsegueixen una ordre de protecció i una sentència que acrediti la violència soferta. Per a Amnistia Internacional, aquesta mesura pot tenir un efecte dissuasori a l’hora de denunciar i fer visibles els abusos soferts.

• Mesures de protecció poc efectives. En els darrers tres anys el nombre de dones assassinades amb ordre de protecció vigent ha anat en ascens. Tanmateix, continua sent escàs el nombre d’efectius de les forces de seguretat encarregades de realitzar el seguiment i la protecció de les víctimes subjectes a aquest tipus de mesures.

• Manca de formació del personal dels Jutjats. Tot i que la creació de jutjats especialitzats en violència de gènere ha suposat un avenç important, la sobrecàrrega de treball i la manca de mitjans d’aquests jutjats incideixen en la revictimització de les víctimes i els obstacles per obtenir justícia. Amnistia Internacional continua detectant una manca de formació adequada per part de les plantilles d’aquests jutjats. No hi ha una previsió de formació obligatòria de tots els jutges amb competències en aquesta matèria.

• Dèficit en la persecució i investigació d’aquests delictes. Per a Amnistia Internacional és preocupant que la posada en marxa dels jutjats especialitzats no hagi millorat la persecució i investigació d’aquests delictes. D’una banda, l’organització ha constatat l’increment de la xifra de sobreseïments dels casos, en una proporció sensiblement superior a l’increment de les denúncies. En els darrers tres anys, el nombre de causes sobresegudes o arxivades en aquests jutjats va créixer anualment un 67,3%, és a dir, sis vegades més que el nombre de denúncies. En aquesta línia, crida l’atenció la inacció del Ministeri Fiscal, que en molts casos, sense entrevistar-se amb la víctima sol·licita l’arxiu de les actuacions. D’altra banda, Amnistia Internacional ha comprovat la manca de coordinació entre aquests jutjats davant dels casos de denúncies creuades. I finalment, les Unitats de Valoració Integral Forense que assisteixen aquests jutjats no sempre compten amb personal amb experiència o formació prèvia en aquesta matèria. Tots aquests punts són claus per a la revictimització de les dones que sobreviuen a la violència de gènere.

• La reparació a les víctimes continua esperant. Pel que fa a la reparació de les víctimes, una de les llacunes que van quedar pendents a la Llei Integral , continua sense trobar canals àgils i accessibles. Per a Amnistia Internacional és necessari assegurar una reparació justa, especialment en els casos en què l’Estat no ha actuat amb la deguda diligència.

Amnistia Internacional continua reclamant un enfocament de drets humans per a afrontar la violència de gènere, contrari a qualsevol tipus de desigualtat territorial i discriminació basada en circumstàncies personals. L’organització insta el Govern, les Comunitats Autònomes i el Poder Judicial a fer ús de tots els mitjans al seu abast per garantir que els drets recollits en aquesta llei siguin una realitat, i deixin de ser una declaració d’intencions.