Clariana de comunicació

 Les jornades sobre el Pacte Nacional per a la Immigració conclouen que cal incorporar la perspectiva de Gènere a les polítiques públiques.

Més d’un centenar de professionals, investigadores i expertes fan arribar les seves aportacions al document de bases

per http://www.20.gencat.cat

Els passats 5 i 6 de juny l’Escola Industrial de Barcelona va ser l’escenari d’unes jornades sobre el futur Pacte Nacional per a la Immigració i la seva perspectiva des de les dones, organtizades per l’Institut Català de les Dones i la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Més d’un centenar de persones entre professionals d’administracions, entitats i agents socials, investigadores i expertes en la matèria van participar activament en les diverses taules rodones que van analitzar àrees com els fluxos migratoris, la inserció laboral, el reagrupament familiar, l’adaptació dels serveis públics o la cultura pública comuna.

En el discurs inaugural, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va instar a “incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques si volem treballar per una societat cohesionada que tingui en compte la igualat d’oportunitats entre dones i homes, i la perspectiva de gènere en el procés migratori. Només així es podrà actuar sobre situacions que les afecten directament com la segregació laboral, els problemes de la salut específics, les càrregues familiars o les dificultats de promoció laboral”.

Les conclusions obtingudes durant aquestes jornades de treball s’incorporaran a les aportacions del procés de participació del Pacte Nacional que s’acaba aquest mes de juny. Aquestes són algunes de les principals:

1) En la definició de polítiques públiques d’immigració, cal tenir en compte la diferència de ser dona o home en tot el procés migratori. Això comporta dibuixar mesures (d’acollida, d’assessorament, etc.) que tinguin en compte aquesta realitat.

2) Algunes estratègies relatives a les polítiques d’immigració per a la consecució de drets se centren en la inserció laboral, i aquesta és una perspectiva que no afavoreix la inserció de les dones, que habitualment treballen en entorns laborals que no formen part de l’economia formal del mercat. És necessari regular i professionalitzar el mercat dels serveis de proximitat, domèstic i de cura a les persones, per tal de dignificar aquestes feines i dotar-les d’un marc de protecció normalitzat.

3) Les dones immigrades accedeixen fonamentalment a un mercat laboral precari (treballs domèstics i de cura) que reprodueix la divisió sexual del mercat laboral, amb feines considerades productives per als homes i reproductives pera les dones (cura i atenció a les persones i la llar). Aquest mercat precari s’ha constituït com una “cadena transnacional de serveis domèstics i de cura”, en què dones d’arreu del món es veuen sotmeses a situacions laborals absentes de drets i perpetuen les relacions de desigualtat existents entre homes i dones.

4) Es tendeix a construir una visió de la immigració exclusivament centrada en les carències i necessitats de les persones que emprenen el trajecte migratori. Cal modificar aquesta visió negativa per una de proactiva, centrada en l’intercanvi i aprenentatge mutu, tot emfastitzant quines són les possibilitats i oportunitats que ofereixen els nous catalans i catalanes a la societat.

5) Existeix una concepció de les dones immigrades molt caracteritzada per la feblesa, la submissió, la victimització i la sospita. Es fa necessari conèixer i incorporar la veu de les dones immigrades per construir una mirada ajustada a la realitat.

6) Els mitjans de comunicació tendeixen a criminalitzar la població immigrada, construint discursos exclusivament centrats en el recel i en aquells aspectes problemàtics del fet migratori. D’aquesta manera es generen i reprodueixen corrents d’opinió que estigmatitzen la migració i en discriminen les persones. En el cas de les dones, la seva representació és estigmatitzada, donant preeminència als rols assignats a cada gènere o al prejudici vigent: les dones d’origen magribí amb vel apareixen sovint per il·lustrar, d’una banda, el fet migratori i, de l’altra, la pretesa submissió d les dones musulmanes.

7) La progressiva feminització dels fluxos migratoris propicia l’increment de discursos que culpabilitzen les dones de la “desintegració familiar” en el seu país d’origen.

L’actual reglament d’estrangeria relatiu al reagrupament crea confusió per assolir la incorporació de les persones reagrupades a l’autorització de treball i, per tant, al mercat laboral. Cal repensar els criteris per a la obtenció de l’autorització de treball per afavorir la inserció laboral de les noves catalanes i catalans.

 mitjançant els òrgans de participació, les ludoteques i espais de joc i els casals i esplais.

49) Impulsar el seguiment dels processos d’integració a la cultura pública comuna del jovent d’origen estranger .

50) Crear un programa de voluntariat de la gent gran per impulsar el seu paper d’agents acollidors de les persones nouvingudes.

—————————————————————————————————————————————————————————————-

* Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

** Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

*** Tal i com reconeix l’Avantprojecte de llei d’acollida i l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana