Clariana de comunicació

per Tona Gusi
Amparo Moreno, Florencia Rovetto i Alfonso Buitrago han presentat el seu llibre aquest passat 6 de febrer al Col·legi de Periodistes de Catalunya en companyia de les periodistes Maricel Chavarria del diari ‘La Vanguardia’ i Pilar Sampietro, directora de Nautilus, Radio 4, i del catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Casasús. Aquest darrer, és antic company d’estudis i de docència de la catedràtica de Periodisme de la UAB i autora Amparo Moreno, de qui tant Maricel Chavarria com Pilar Sampietro en són ex – alumnes que li reconeixen el mestratge.

La presentació del llibre s’ha convertit doncs en una aula de reflexió sobre com és i com ha de ser el periodisme.

La directora de Nautilus es confessa una convençuda partidària del periodisme a favor de la gent i ha recordat a la sala que ‘els periodistes també som gent’. Per Pilar Sampietro, la precarietat laboral defineix molt la situació de les dones als mitjans: “les dones periodistes ens estem convertint en les obreres pobres de la informació”. També ha denunciat que, malgrat que al seu mitjà la majoria són dones, el pes de les dones en els conjunt dels mitjans no correspon a la realitat.

Maricel Chavarria també creu en la tasca periodística a partir ‘ d’allò que vol la ciutadania’. Ho exemplifica amb la diferència que hi ha entre quan un corresponsal de guerra entrevistat respon personalment o quan en fa una crònica sobre els mateixos fets. La informació és deshumanitza. La premsa tampoc es fa ressò de molts canvis socials i de les relacions humanes (evoca quan va voler fer un reportatge sobre dones que volien ser mares soles i el primer que se li demanà foren les estadístiques).
Chavarria albira un nou futur per la premsa de paper. Aquesta haurà de cedir les xifres a la premsa digital i treballar més la reflexió. El pensament androcèntric redueix la notícia a protagonistes no humans (comparteix amb la seva antiga professora que el terme ‘gènere’ no s’empra correctament). I com demostra el llibre ‘¿De quién hablan las notícias?‘ en 10 anys els mitjans, malgrat els canvis socials parlen dels mateixos protagonistes no humans. I quan es parla de grups diferents es per fer-ho en negatiu. En algunes redaccions hi ha intens de canvi tenint en compte les ‘tendències socials’, però la major part del temps la informació surt de la competitivitat amb altres mitjans.

El catedràtic Josep Maria Casasús ha qualificat l’obra presentada com ‘un llibre molt honrat des del punt de vista acadèmic i realitzat amb una metodologia clàssica’. Ha afirmat també, al voltant dels resultats de l’estudi, que: la negativitat de les notícies ja es constatava els anys setanta; el menyspreu per l’anàlisi de la publicitat, successos, etc.; la ubicació de les dones només als espais socials,… I ha destacat la utilització per part de les autores i de l’autor del mètode de la intrahistòria i la mirada recepcional que hi ha present en tot el llibre.

Per Josep Maria Casasús cal aplicar al periodisme intel·ligència i sentit comú. I, en complicitat amb la resta de la taula, està convençut que ‘les dones formen part del canvi radical d’un món dominat per homes amb ideologia masclista’. L’única objecció del catedràtic al llibre seria l’ús del terme informació ‘deshumanitzada’ que es podria substituir per ‘despersonalitzada’, ‘insensible’, ‘insolidària’. Amparo Moreno clarifica però, que aquest terme s’empra amb tota la intenció.

Tancant la presentació del llibre Florencia Rovetto i Alfonso Buitrago han agraït la tasca feta pel ‘Feminari Dones i Cultura de masses de la Universitat Autònoma de Barcelona’ i l’oportunitat d’autoria que representa aquesta publicació estant cursant estudis. Des del convenciment que les noticies cada vegada demanen més recursos, la seva voluntat ha estat la d’aplicar eines per canviar la informació i que aquestes eines en surtin millorades.

Amparo Moreno ens encamina a la reflexió amb la pregunta del llibre: Els mitjans de comunicació han de reconèixer els drets democràtics?

La catedràtica opina que es necessari investigar com fem la informació per millorar-la i cal que el periodisme informi des d’un humanisme plural on reconèixer-nos. Essent millors persones serem millors periodistes.