Clariana de comunicació

Per Tona Gusi

Acció de la Fundació Anna Lindh (FAL) a Taroudant, Maroc, del 10 al 12 d’abril de 2014: L’Art Instrument  & Expression des Transformations Sociales

Una de les primeres activitats d’aquesta Acció Comuna Inter Xarxes a Taroudant, fou l’obertura simultània de “caixes de cultura” a l’Institut Ibnou Soulaiman Roudani a Taroudant, Marroc i a l’Institut Nic Biever de Dudelange a Luxemburg, en comunicació a través de video conferència.

L’alumnat de l’institut de Taroudant havia enviat a l’alumnat de Duelange diverses postals de llocs i edificis emblema tics de la ciutat, com la Universitat, l’actual biblioteca, la immensa muralla de 18 Km de llarg i 100 portes monumentals i construïda amb terra batuda, l’Ajuntament, etc. Així com diversos objectes de la seva terra.

Estudiants de Taroudant varen anar explicant a les companyes i companys de Luxemburg la vida econòmica de la seva ciutat, que té molt a veure amb l’artesania de la palma. La seva propia caixa enviada a Luxemburg està construïda amb aquest material de tradició artesanal mil·lenària que es produïa i es comercialitzava a l’engròs fins finals del segle XVII. Actualment es treballa amb voluntat artística i se’n fan exposicions a diversos indrets de la ciutat. Un altre dels preuats productes de la zona és l’oli d’argant i els seus derivats per a la cosmètica, massatges, etc. Aquest arbust que només es trova al Marroc i que és tan resistent és cada cop més valorat arreu del món. Un altre dels productes molt apreciat sobretot per les dones marroquines de cultura amazic, explicaren les alumnes, és la flor de safrà que es posen damunt el pit o damunt el fulard que tapa el cap. Aquesta flor, afirmaren, és essencial en la vida quotidiana ja que l’oli de la flor s’utilitza com a colorant, com a medecina, per aromatitzar el te i per a les cerimònies: la porta la nuvia el dia del seu casament i també es fa servir en els enterraments. És molt cara! els advertien …ja que per fer-ne un kilogram se’n necessiten 260 Kg.

Una altra de les històries que els hi agradà de compartir fou la del seu propi institut, que incorporà el primer cicle el 1957 i que en l’actualitat té 2.000 alumnes i 240 mestres i hi fan ciència i també educació física destacaren. Enguany hi cursen estudis a 360 noies.

Arribà el torn d’obrir la caixa de Luxemburg, una caixa de fusta fosca i d’estil antic que un cop oberta va mostrar molts tresors: Un diari de Luxemburg amb articles en francès, alemany i luxemburguès, que dona peu a explicar com conviuen amb tres llengües. I encara més ja que a Luxemburg també hi ha població portuguesa, italiana, etc, I així des de l’institut de Dudelange les i els feien partíceps de com tothom ho entén tot i es respecta la diversitat.

Una bandera, un llibre, una revista, més llibres, fotografies del seu institut, una samarreta de la capitalitat cultural de Luxemburg, pins de diverses associacions de caire polític, social, sindical, econòmic… per explicar com és i com funciona la seva democràcia i per fer-ho més explicit un quadern amb fotografies i textos amb cal·ligrafia de les i dels estudiants sobre la reialesa, la policia, els ministres, personalitats de l’economia, etc. I així anaven explicant com el poder emergeix del Parlament, essent la majoria del Parlament qui marca la vida política del país.

Finalment, un sonall de tradició antiga amb forma de cucut que avisa de l’arribada de les visites i, en aquesta ocasió, de l’ adéu i ben segur de l’ arreveure!