Clariana de comunicació

De Redacció

7 d’octubre de 2010

.

Sobre aquest llibre de  Sonia Santoro, va dir Mariana Fabianni, conductora: “quan vaig començar a llegir-lo em vaig començar a sentir identificada amb un munt de coses. Em vaig sentir compresa, que no estava tanola en aquest procés de ser mare, que tot el que em passava era normal i va ser una bona companyia. Per descomptat el  recomano i m’agrada també estacar la desacralització de la maternitat. Perquè una té aquest mandat
de ser bona mare i complir amb el que la societat imposa “.

Va dir Maria O ‘Donnell, periodista: “Em sembla que és aquest tipus de llibre que va en la direcció de compartir experiències que no sempre et fan quedar bé.
Sempre la mare és en aquest lloc del sacrifici, del lliurament, la mare erfecta i no som així. Està bé aquest lloc de treure aquesta motxilla i poder parlar sense necessitat d’amagar-se. Ens treu molt de pes ”

“Em diverteix que el llibre pugui estar escrit en pla diari per anar seguint els canvis graduals i els grans canvis que es viuen en aquest omplex art de ser mare “, va opinar Laura Azcurra, actriu.

Va dir Luisa Valmaggia, periodista: “va ser com tornar a reviure ia repensar moments que ens ocorren a totes quan som mares i dels quals ningú no ens parla.
Perquè parlar de la maternitat és parlar sempre d’una cosa meravellosa però tot aquest altre aspecte del que sentim i no ens atrevim a dir perquè serem jutjades com boges o que no som bones mares o  que o volem als nostres fills. Ningú ens parla del que li passa a la parella.
i tot amb humor. És un llibre de lectura obligatòria per a tota futura mare per a tot pare també “.

Segons Carla Czudnowsky, periodista: “quan vaig començar a llegir el llibre vaig sentir que no estava sola i em vaig sentir una mare real. Ni la que avorria, ni la millor possible, ni
la més divertida ni la més malalta. Em vaig sentir una mare possible, que crec que són les millors “.

A Gabriela Radice, periodista d’espectacles: “el llibre em va semblar molt revelador com mare de nena, de les coses que poden fer els homes. I pensava en els mandats que
tenim les dones com a mares de nenes i l’ alliberador que pot ser, ser pare d’un home”.

El llibre: A partir del naixement del seu primer fill, l’autora sent que la seva vida, com l’havia concebut fins al moment, s’esquerda. La seva carrera professional queda en l’oblit, les seves relacions es limiten a trobades amb gent amb fills, la seva parella es converteix en una mena de germà postís i altres personatges cobren rellevància inusitada: la mainadera, la mare i una utora de llibres sobre la maternitat.
La manca de son i els dolors físics producte del cansament la tenen en un estat d’angoixa però també d’excitació constant (després de tot tenir un nadó també és tan meravellós com havia escoltat) i no obstant això aquest és també un moment de sorpresa i redescobriment de si mateixa.
La seva història, com la de moltes altres mares que fins al moment de ser-ho es consideraven dones independents, permet repensar el complicat procés de criança d’un fill i el de fer-se mare des de l’humor i també la desolació.
Aquestes són les pàgines d’un diari imaginari en el qual es registra allò que ja no serà: el primer dibuix del fill, les ocurrències infantils, les successives adaptacions al jardí o els interminables broncoespasmes. Es tracta a més d’un diari absurd perquè no té cronologia precisa i acull diferents gèneres literaris per també parlar de baralles conjugals, recerques personals o records familiars i imaginaris del món on es cria aquest fill.
El resultat: un relat fragmentari, escrit des de la subjectivitat femenina, que es mou entre el testimonial i la ficció, per donar compte d’una maternitat molt més negra del que encara ens segueixen explicant.

SONIA SANTORO

Té 37 anys i és mare de dos fills inspiradors. Periodista i llicenciada en Comunicació, va escriure en diversos mitjans i actualment és col.laboradora permanent del diari Pàgina/12. És fundadora i directora executiva de l’Asociación Civil Artemisa Comunicación i el seu portal informatiu Artemisa Noticias. Dicta cursos, conferències i assessora en periodisme i comunicació amb perspectiva de gènere. El 2006 va editar el llibre Las palabras tienen sexo. Introducció a un periodisme amb perspectiva de gènere. I el 2009 va coordinar el curt documental La mujer mediatizada.
Presència femenina en els mitjans argentins i va editar el llibre Sin nosotras se les acaba la fiesta. Aquest és el seu primer llibre proper al testimonial i a la ficció. Però no l’últim.