Dijous 14 a les 20.00h a Gran via 658, Barcelona.

Ppresentació de la pelicula-documental “Dones en construcció”. Aquest és un documental dirigit per Begoña Atín i Maite Ibáñez que reflecteix el procés de reconstrucció personal de diferents dones que han estat víctimes d’atemptats terroristes.

Es tracta d’un recorregut que toca aspectes tals com la notícia de l’assassinat, la incredulitat, la recerca d’un per què, el rol de mare, la falta d’al·licients, de projectes, d’il·lusió, el buit i la solitud que senten, i també la por, la ràbia i la impotència.

L’elecció de les protagonistes principals s’ha guiat fonamentalment per criteris de l’interès de les seves vides en construcció quant a compromisos amb la pau, superació personal i ètica de la vida. 

Tràiler del documental. 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7tKb9U95yyI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

es demana confirmació a: activitats.icip@gencat.cat

o al telèfon 935544282

.

L’exposició d’art “Trets sobre Blanc”, va ser inaugurada al desembre de 2009, al Centre d’Art i Cultura Contemporània Arteleku, a Donostia, amb motiu de la IV Edició del Festival de Cultura Feminista: Feministaldia.

Feministaldia és un festival que barreja art, activisme i pensament, i que funciona com un punt de trobada entre artistes i activistes de diverses tendències i disciplines.

Feministaldia planteja propostes artístiques i culturals, com a exemple del que es mou en l’encara underground món de la cultura feminista: des de raperes i ballarines de break a catedràtiques i directores de centres d’art, performers, realitzadores de vídeo, Dj’s i poetes.
En aquesta ocasió, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, mostra una segona versió inèdita de Trets sobre Blanc.

Més informació 

Dimecres 13,  a les 19.30

Xerrada amb l’autora Viviana Fernández García

Amb motiu de la presentació del seu nou llibre

”TARADAS” Ediciones Carena.

Presentarà l’acte Pili García, periodista radiofònica i José Membrive, l’editor.

A Librería Pròleg, Sant Pere Més Alt, 46 Barcelona.

De AIET <aiet@aiet.cat>
8 d’octubre de 2010

.
Els membres del jurat han valorat el risc que ofereix “Memoria do incendio” per la poètica personal que desprèn el text, amb una riquesa de metàfores i imatges que configuren una mena d’oratori, i d’altra banda, amb un rerefons ideològic suggerent.

Vanesa Sotelo recollirà el premi de 3.000 euros que atorga l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), entitat convocant, el dia que s’escenifiqui la lectura dramatitzada de l’obra, que serà a mitjans del mes de desembre a Barcelona. A més, el text es publicarà a la revista Assaig de Teatre, que també edita la AIET, en el primer número que surti al 2011.

El jurat, presidit per Francesc Foguet (investigador teatral) i completat per Pere Planella (director d’escena), Miquel M. Gibert (professor de literatura catalana de la UPF), Anna Güell (actriu) i Josep Maria Miró (dramaturg), es va reunir el passat dissabte 2 d’octubre i va resoldre el premi després de valorar les 47 propostes que s’havien presentat. El text guanyador és una obra escrita en gallec, que curiosament ha estat l’única peça presentada en aquesta llengua. Cal recordar que en les bases del Robrenyo s’indica que es poden presentar originals escrits en qualsevol de les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol, la qual cosa és un fet que singularitza el Premi Robrenyo pel que fa als altres d’aquest gènere. Com a curiositat, fa tan sols 2 anys, en XI edició, també va guanyar un text escrit en gallec. En aquella ocasió, el guardó va ser per Marc Abalde Covelo (24 anys), per l’obra Canibalisme, que l’Agrupació Teatral Furafollas va portar a escena a l’Ateneu Barcelonès en forma de lectura dramatitzada. Sembla que alguna cosa important en la nova dramatúrgia gallega s’acosta. L’any passat el premi el va guanyar la catalana Pilar Fernández i Balsells per Plaça de la Vila, 2. El Premi Robrenyo és una convocatòria per a joves autors menors de 40 anys, que presenta una molt bona salut, a la vista dels originals rebuts aquests últims anys (una mitjana de 50 exemplars per convocatòria) i es consolida com un dels premis importants de aquest gènere a Catalunya.

-

CV Vanesa Sotelo (Cangas do Morrazo, 1981)

Actriu, dramaturga i directora teatral. Periodista de formació, actualment cursa l’especialitat de direcció d’escena a la ESAD de Galícia. El seu treball apareix lligat a la companyia Inversa Teatre per a qui dirigeix Kamouraska, el recital dramàtic A illa des mulleres Loucas i per a la qual ha co-escrit expost. Dramaturga resident per al Centre Dramàtic Galego amb l’obra Estigma el 2008 i artista resident per a la mateixa institució amb Corporació puta-vacances créixens el 2009, en aquest 2010 obté el Premi del Jurat del certamen “Diari Cultural de Teatre Radiofònic convocat per la Ràdio Galega amb Indoor. A més, és col.laboradora i membre del consell de redacció de la Revista Galega de Teatre.

+ info: Miquel Valls (AIET)

T. 93 289 24 81 – aiet@aiet.cat

De Marxa Mundial de les Dones de Catalunya
7 d’octubre de 2010 16:23

La Marxa Mundial de les Dones de Catalunya us demanem el vostre suport a l’Acció feminista Internacional en solidaritat amb les dones i els pobles de la RDC i us convoquem a la mobilització

16 d’octubre a les 18 hores a Canaletes

Per la pau i la desmilitarització a la República Democràtica del Congo

Les dones marxarem fins que totes siguem lliures!!

Podeu enviar el vostre suport a

marxa@pangea.org

carmenmurias@telefonica.net

La Marxa Mundial de les Dones portarà a terme entre els dies 13 al 17 d’octubre la Tercera Acció Feminista Internacional a la ciutat de Bukavu , provincia de Sud-Kivu , de la República Democràtica del Congo . Aquesta Acció Feminista acabarà el dia 17 d’octubre amb una gran manifestació per la pau i la desmilitarització, amb diverses mobilitzacions que es portaran a terme en diferents ciutats del món ( Barcelona i 40 més confirmades).

Els motius que van portar a la MMM a prendre la decisió d’organitzar a la RDC la seva Acció Feminista Internacional són :

La violència extrema que pateixen les dones i les nenes , particularment greu a la zona del Kivu, per part de tots el homes armats i grups militars i paramilitars presents en el conflicte , amb la més absoluta impunitat . La violació de dones i nenes és utilitzada de manera sistemàtica per a humiliar , deshonrar i desmoralitzar a la població . En mig d’aquest cruel conflicte , els cosos de les dones són considerats com a botí de guerra i , si ja és bastant significatiu el silenci que acompanya el conflicte general , aquest aspecte de la guerra contra les dones és encara més silenciat.

L’existència de grups de dones congoleses organitzades , que malgrat la greu situació , resisteixen , curen les ferides psíquiques i físiques de les dones i les nenes violades i torturades , guarden la memòria de les assassinades , denuncien aquest conflicte i el feminicidi i fan propostes de pau . La seva existència ha permès a la MMM organitzar aquesta Acció.

Reforçar-les és un dels nostres principals objectius.

El conflicte que des de fa 15 anys dessagna la RDC , conflicte silenciat pels mitjans de comunicació , desconegut per la majoria de l’opinió pública i front al qual els nostres governs i organismes internacionals no fan res. Però les xifres són esfereïdores , 5 milions de persones assassinades , 40 milions de nens soldats , 4 milions de desplaçades i refugiades , 500.000 violacions de dones i nenes ( comptabilitzades) … Què hi ha darrere d’aquest conflicte? , perquè els poderosos del món miren cap un altres costat  mentre els pobles pateixen , les dones són torturades sexualment , les riqueses són espoliades i els grups armats actuen amb total impunitat?

.Denunciar aquest conflicte , els interessos econòmics que hi ha darrere i la responsabilitat de les multinacionals i governs occidentals és altre dels nostres objectius . Aquest conflicte és una història de pillatge i lluita pel control de l’explotació dels riquíssims recursos naturals de la part oriental de la RDC , iniciativa en la que intervenen les organitzacions i exèrcits de la zona , però també grans empreses multinacionals de EEUU , Europa i Canadà . La RDC és un pais privilegiat en recursos naturals i particularment important és el Coltan , del que posseeix el 80% de la producció mundial . En el coltan estan presents diversos minerals estratègics per a la industria actual : telefonia mòvil , ordinadors , GPS, fibra òptica, avions , centrals atòmiques i espacials , equips de diagnòstic mèdic … La comercialització d’aquest mineral enriqueix a qui el comercialitza , però no als seus propietaris: els pobles de la RDC

Grans multinacionals com Nokia , Ericsson , Siemens , Bayer ( la seva filial Stark és la productora del 50% del tantalio a nivell mundial) Intel , Hitachi , IBM i moltes altres obtenen els materials en aquesta zona , per la qual cosa s’associen amb els grups locals i les forces militars rebels . Entre les més anomenades figuren la Barrick Gold Corporation de Canada , L’American Mineral Fields ( en la que G. Bush pare tenia interessos) i la Sud-Africana Anglo-American Corporation.

ONGs presents en la RDC han denunciat reiteradament com els exèrcits i milicies d’Uganda i Ruanda presents en territori de la RDC controlen les zones mineres en explotació i la comercialització , com l’exèrcit rwandés trasllada el mineral a Kigali i l’exporta a EEUU, Alemania, Holanda i Bélgica. Aquestes ONGs denúncien també com companyies aèries privades , com la Sabena o l’American Airlines , porten armes d’anada i de tornada minerals.

La Misió de les Nacions Unides per a la’estabilització de la RDC ( MINUSCO) compleix 10 anys de presència al Congo , sense que la població noti cap incidència positiva . Mantenir un soldat costa 400 vegades el PIB per càpita de la RDC. A més existeixen denúncies de violacions a dones i nenes i d’altres actes de violència contra la població civil . Demanar la sortida del MINUSCO és altra de les demandes de les dones congoleses a la que donarem suport.

En aquest escenari de genocidi , feminicidi , vulneració dels drets humans , expoliació de riqueses , destrucció ecològica i desestabilització del pais , l’Acció de la MMM cerca reforçar l’autonomia social i ecomòmica de les dones congoleses i exigir que els responsables de les agressions sexuals i la utilització dels cosos de les dones com a arma de guerra siguin jutjats i castigats .

Denunciar els interessos econòmics que sostenen aquesta guerra , lluitar per a que els recursos naturals beneficien de manera prioritària als pobles de la RDC , perquè puguin decidir el seu model econòmic amb sobirania alimentària i respecte a la biodiversitat i la natura.

Per a que la RDC arribi la pau que comenci amb la desmilitarització del país , la sortida immediata dels grups armats estrangers i la sortida progressiva de la MINUSCO.

Cridar de manera especial l’atenció sobre els vincles existents entre les violències contra les dones , els conflictes i la militarització

ICD

07 d’octubre de 2010

 .

Entitats i Generalitat reuneixen a Barcelona experts en la trata de persones per analitzar els nous reptes en la lluita contra l’explotació sexual

• El secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha inaugurat avui les III Jornades d’acció contra la trata de persones

• Durant la jornada, Boada ha felicitat als mossos per l’operació que ha permès la desarticulació d’una xarxa internacional de proxenetes

El secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha inaugurat avui la III Jornada d’acció contra la trata que al llarg del dia ha reunit juristes, investigadores, i psicòlogues expertes en la trata de persones. La inauguració, que ha tingut lloc al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, ha comptat també amb la presència del director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació), Xavier Badia; la Directora General del Joc i d’Espectacles d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva.

El secretari general ha destacat que des del Departament d’Interior i “des de la policia de la Generalitat es treballa de valent contra el delicte de la trata perquè és una violació dels drets humans” i ha afegit que sovint “la societat no n’és gaire conscient perquè afecta sectors més vulnerables de la societat com són dones i immigrants”.

Boada s’ha referit també a la regulació de la prostitució i ha dit que la manca d’un marc normatiu fa més difícil poder lluitar contra els casos de trata perquè passen desapercebuts. “Caldria una legislació estatal seriosa i polítiques actives que posin uns límits clars i marquin com es pot actuar en aquests límits”. El secretari també ha destacat que el llarg d’aquest any 2010 hi ha hagut 8 grans operacions amb 100 persones detingudes, i 170 víctimes afectades.

El secretari ha destacat la col·laboració, sobretot els últims 4 anys, entre el govern de la Generalitat i les entitats i associacions que “ fa molt de temps que treballen en aquest àmbit i que sovint han hagut de treballar en solitari i sense el suport de les administracions”.

Durant la jornada, Boada, ha felicitat als mossos per l’operació que ha permès la desarticulació d’una xarxa internacional de proxenetes d’origen albanès dedicada al tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual.

Per la seva banda, Mercè Claramunt ha agraït a les entitats organitzadores la invitació a participar a les jornades que permeten posar en comú els treballs que es fan des dels diferents àmbits. En la seva ponència la directora ha explicat “que la ONU estima més de 4 milions de dones i menors víctimes de la trata cada any i la majoria són explotades amb finalitats sexuals”, fins al punt que “és el tercer negoci més lucratiu que hi ha a nivell mundial després del tràfic de drogues i del tràfic d’armes”.

La directora ha explicat també que “en els darrers anys s’ha fet un esforç importantíssim per visualitzar aquest problema i reconèixer que existeix”. I ha afegit que tots els esforços i recursos són pocs per lluitar contra aquests tipus de violència ”masclista”.

Al seu torn, el director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, Xavier Badia, ha destacat que “el tema de la trata no només s’ha abordar des del punt de vista de la persecució de les xarxes sinó que s’ha de posar en el centre la situació de les dones víctimes de la trata amb finalitats de prostitució forçada. Per tant, s’ha de posar l’accent en els drets de les dones.”

Al llarg del dia entitats i Generalitat han debatut sobre els nous reptes de la lluita contra el tràfic de persones per a explotació sexual, i han analitzat les noves eines jurídiques, així com l’impacte de les polítiques públiques sobre intervenció.

La trobada també ha servit per fer un intercanvi d’experiències i hi han participat expertes en la trata com ara la investigadora i jurista del Grup Antígona UAB, Daniela Heim, la representant de Global Alliance Against Trafficking in Women (GAATW), Nerea Bilbatua, i la psicòloga i responsable de formació El Safareig, Laia Rosich.

La jornada, que ha estat organitzada per les associacions Genera (Associació en defensa dels drets de les dones), Àmbit prevenció (Associació per a la Salut i la Qualitat de Vida) i El lloc de la dona amb el suport del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el Departament d’Acció Social i Ciutadania, anava dirigida a ONG’s d’intervenció, juristes, professionals de l’àmbit social, sanitari i acadèmic i membres de cossos de seguretat.

De Redacció

7 d’octubre de 2010

.

Sobre aquest llibre de  Sonia Santoro, va dir Mariana Fabianni, conductora: “quan vaig començar a llegir-lo em vaig començar a sentir identificada amb un munt de coses. Em vaig sentir compresa, que no estava tanola en aquest procés de ser mare, que tot el que em passava era normal i va ser una bona companyia. Per descomptat el  recomano i m’agrada també estacar la desacralització de la maternitat. Perquè una té aquest mandat
de ser bona mare i complir amb el que la societat imposa “.

Va dir Maria O ‘Donnell, periodista: “Em sembla que és aquest tipus de llibre que va en la direcció de compartir experiències que no sempre et fan quedar bé.
Sempre la mare és en aquest lloc del sacrifici, del lliurament, la mare erfecta i no som així. Està bé aquest lloc de treure aquesta motxilla i poder parlar sense necessitat d’amagar-se. Ens treu molt de pes ”

“Em diverteix que el llibre pugui estar escrit en pla diari per anar seguint els canvis graduals i els grans canvis que es viuen en aquest omplex art de ser mare “, va opinar Laura Azcurra, actriu.

Va dir Luisa Valmaggia, periodista: “va ser com tornar a reviure ia repensar moments que ens ocorren a totes quan som mares i dels quals ningú no ens parla.
Perquè parlar de la maternitat és parlar sempre d’una cosa meravellosa però tot aquest altre aspecte del que sentim i no ens atrevim a dir perquè serem jutjades com boges o que no som bones mares o  que o volem als nostres fills. Ningú ens parla del que li passa a la parella.
i tot amb humor. És un llibre de lectura obligatòria per a tota futura mare per a tot pare també “.

Segons Carla Czudnowsky, periodista: “quan vaig començar a llegir el llibre vaig sentir que no estava sola i em vaig sentir una mare real. Ni la que avorria, ni la millor possible, ni
la més divertida ni la més malalta. Em vaig sentir una mare possible, que crec que són les millors “.

A Gabriela Radice, periodista d’espectacles: “el llibre em va semblar molt revelador com mare de nena, de les coses que poden fer els homes. I pensava en els mandats que
tenim les dones com a mares de nenes i l’ alliberador que pot ser, ser pare d’un home”.

El llibre: A partir del naixement del seu primer fill, l’autora sent que la seva vida, com l’havia concebut fins al moment, s’esquerda. La seva carrera professional queda en l’oblit, les seves relacions es limiten a trobades amb gent amb fills, la seva parella es converteix en una mena de germà postís i altres personatges cobren rellevància inusitada: la mainadera, la mare i una utora de llibres sobre la maternitat.
La manca de son i els dolors físics producte del cansament la tenen en un estat d’angoixa però també d’excitació constant (després de tot tenir un nadó també és tan meravellós com havia escoltat) i no obstant això aquest és també un moment de sorpresa i redescobriment de si mateixa.
La seva història, com la de moltes altres mares que fins al moment de ser-ho es consideraven dones independents, permet repensar el complicat procés de criança d’un fill i el de fer-se mare des de l’humor i també la desolació.
Aquestes són les pàgines d’un diari imaginari en el qual es registra allò que ja no serà: el primer dibuix del fill, les ocurrències infantils, les successives adaptacions al jardí o els interminables broncoespasmes. Es tracta a més d’un diari absurd perquè no té cronologia precisa i acull diferents gèneres literaris per també parlar de baralles conjugals, recerques personals o records familiars i imaginaris del món on es cria aquest fill.
El resultat: un relat fragmentari, escrit des de la subjectivitat femenina, que es mou entre el testimonial i la ficció, per donar compte d’una maternitat molt més negra del que encara ens segueixen explicant.

SONIA SANTORO

Té 37 anys i és mare de dos fills inspiradors. Periodista i llicenciada en Comunicació, va escriure en diversos mitjans i actualment és col.laboradora permanent del diari Pàgina/12. És fundadora i directora executiva de l’Asociación Civil Artemisa Comunicación i el seu portal informatiu Artemisa Noticias. Dicta cursos, conferències i assessora en periodisme i comunicació amb perspectiva de gènere. El 2006 va editar el llibre Las palabras tienen sexo. Introducció a un periodisme amb perspectiva de gènere. I el 2009 va coordinar el curt documental La mujer mediatizada.
Presència femenina en els mitjans argentins i va editar el llibre Sin nosotras se les acaba la fiesta. Aquest és el seu primer llibre proper al testimonial i a la ficció. Però no l’últim.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Convoquen a la Roda de Premsa que tindrà lloc el 8 d’octubre, divendres, a les 11 del matí a la Sala d’actes del Col·legi de Periodistes per presentar l’estudi

Qui figura a les notícies?

Informe del Global Media Monitoring Project 2010 (GMMP)

Aquest projecte internacional, que es porta a terme cada cinc anys, s’encarrega de monitoritzar la informació apareguda als diaris i als informatius de ràdio i televisió per tal de fer un seguiment de la presència de dones i homes com a subjectes de les notícies. L’estudi també mostra la situació i les opcions professionals que emprenen dones i homes periodistes en la producció informativa.

Presentarà i moderarà l’acte

Llibert Ferri, de la Junta del Col·legi de Periodistes

Elvira Altés, coordinadora per l’Estat espanyol del GMMP – 2010,  presentarà els resultats del GMMP-2010

Amb la presència de Marta Corcoy, de la Junta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

 7.10.10 a les 19h al CPC: Presentació llibre ‘Els documentals del feminicidi a Ciudad Juarez”

Nou llibre ‘Els documentals del feminicidi a Ciudad Juárez’

El proper dijous 7 d’octubre, a les 19 hores, tindrà lloc a la seu del CPC la presentació del llibre ‘Els documentals del feminicidi a Ciudad Juárez’, que es publica dins la col·lecció ‘Materials de Pau i Drets Humans’ de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans.

Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, Barcelona).

Més informació