Publicat el: 06/05/2008 a http://www.latortuga.cat/node/848

Informació: CONXA GARCIA de ONES de DONES de Ràdio Gràcia -

Ahir, a dos quarts de vuit de la tarda, a la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, ha estat lliurat el III Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica a Lydia Cacho. L’acte ha estat presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, i l’humorista gràfic Antonio Fraguas, Forges, li va lliurar una litografia creada per ell mateix expressament per a l’ocasió. Read the rest of this entry »

per Francina

foto Li Zomplantli *

Ahir al vespre vaig anar a la Casa Amèrica de Catalunya per
escoltar a la periodista mexicana Lydia Cacho, dona valenta,
guardonada en molts llocs per la seva tasca a favor de les dones
maltractades i contra les xarxes de pederàstia.

POR QUE LAS SIGUEN MATANDO?

és el títol de la xarrada, que no va ser
tal, perquè ella va fer quatre pinzellades del que passa al seu país i
altres indrets d’Amèrica Llatina, i demanà a les i als assistents idees,
preguntes, etc. per poder fer un diàleg interactiu. Read the rest of this entry »

Les dones sol·liciten una Comissió Ètica Internacional i pressió exterior per l’Acord Humanitari

Per Lídia Vilalta

* Colòmbia ja pateix, desprès de Sudan, la crisi humanitària més gran del món.
* Des de fa 20 anys, tots els Informes Internacionals inculpen Colòmbia com a violadora dels Drets Humans (DDHH).
* No parlem de ‘Izquierdos Humanos’ sinó de Drets Humans
* El narcotràfic es el motor que travessa la nostra realitat i finança TOTS els actors armats.

* El president Uribe es com un deu i la santíssima trinitat: controla els tres poders de l ‘ Estat.
* El paramilitarisme ha transversalitzat l’Estat i té un projecte nacional, via Congrés.
* Els paramilitars tenen 1/3 del poder polític i bloquegen qualsevol negociació de pau.
* Molts consolats ja estan en mans dels paramilitars (casos concrets a Suïssa i Alacant).
* Només el segrest ha creat consens ja quee la persona ja és como una mercaderia.
* Volem el segrestament fora del conflicte armat intern.
* Tots els medis de comunicació juguen un paper pervers sobre el que ens passa a Colòmbia.
* El diari l’Espectador, El Tiempo i Caracol, recorden a Ruanda i la campanya contra els tutsis.
* Som les dones les que aixequem la vida, mentre els homes arrasen els pobles.
* Només les víctimes tenen la veritat verdadera .

* Per què hi hagi Justícia cal que hi hagi Veritat i per què hi hagi Reparació cal que hi hagi Veritat i Justícia.

Colòmbia ha entrat furiosament a la palestra informativa a finals d’abril per la inculpació de Mario Uribe Escobar, cosí del president, per vinculació amb els paramilitars. Això, que es coneix allà com el fenomen de la ‘parapolítica’ -pels nexes que hi ha entre legisladors i polítics amb els paramilitars desmobilitzats de les AUC ( Autodefensas Unidas de Colombia)- ja ha esquitxat de moment, més de 60 congressistes, 32 dels quals, ja estan a la presó. Fins i tot, pot abocar a la celebració d’ eleccions anticipades. Ara està esclatant pública i obertament l’ evidència de la ‘parapolítica’, però fa estona que ja és una realitat, tristament coneguda i sovint silenciada, que és cobra moltes víctimes, segons ens explicaven les participants de la trobada Dones i Conflicte a Colòmbia, celebrada a Barcelona (17 al 19 abril 2008). Read the rest of this entry »

Qui és Sara Lovera?

Sara Lovera

Periodista i feminista mexicana, fou reportera als diaris El Día, unomásuno, La Jornada; directora del suplement Doble Jornada i directora fundadora de Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC).

Per conèixer més i millor a Sara Lovera donem un cop d’ull a la frase amb que acaba tots els seus escrits personals: ¡Por la Vida y la Libertad de las mujeres!

Estada a Barcelona

Des de Madrid estant, on ha anat a fer un taller de periodisme de gènere per AMECO, l’agència espanyola de periodisme de gènere nascuda aquest any passat, la Sara es posa en contacte amb nosaltres, les de la Xarxa Internacional a Catalunya. Read the rest of this entry »

per Montse  G. Sosa i Tona Gusi

 ……….

Seguidament va intervenir el professor de dret de la Universitat de Rabat, Mr. Nadir el Mouni.

El professor  M. Nadir El Mouni, va fer una exposició on va fer palesa la gran deficiència qualitativa i quantitativa en el desenvolupament local, fent una comparació entre el creixement demogràfic i  el desenvolupament territorial,  amb  el desenvolupament local i la inversió en personal de l’administració local, des de 1976 fins ara.

Com a exemple va posar les següents dades:

L’ any  1994 hi havia 18 treballadors locals per cada 1000 habitants. L’ any 2004, segueix essent la mateixa quantitat que el 1994.

Si el 1994, 890 persones es van beneficiar d’ una formació en gestió local, ’any 2004, deu anys desprès, varen ser 1167 les persones formades.  L’increment d’inversió en formació  en aquesta dècada ha estat ben minsa.

  La Kahadijà és professora  de matemàtiques i francés, però a més dels joves es preocupa pel seu poble i especialment per les dones del seu poble, tant per les joves com per les grans. Per aixó participa en la política local i forma part d’aquest petit nombre de dones electes que hi ha al Marroc.

Read the rest of this entry »

Ennakil, associació marroquina per a les dones i els infants amb seu a Marraqueix sempre ha cregut fermament en la necessitat que les dones del Marroc participin en la vida pública del país. Per aixó animen continuament a les dones de les diverses ONG, asssociacions i col·lectius amb qui treballen, que es formin i es proposin per anar a les elecccions locals.

A l’ADPC i a la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores a Catalunya se’ns va oferir la possibilitat de coneixer llur tasca a través de la Diputació de Barcelona i concretament de Paqui Santonja, Responsable de Cooperació Euromediterrània de la Diputació de Barcelona.

Així,  el febrer de 2007 a Ouarzazate, la ciutat del Sud del Marroc més propera al desert,  vàrem fer una aportació sobre dones i mitjans de comunicació en el marc de les Jornades ‘Per la participació de les dones en l’Administració Pública’. Després, l’octubre del mateix any Zakia Mrini, Presidenta d’Ennakil assistiria a Barcelona a les ‘II Jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània’, organitzades per l’ADPC, La Xarxa i l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània) gràcies al suport de l’Institut Català de les Dones i l’Oficina per la Pau de la Generalitat de Catalunya i les col·laboracions de la Diputació de Barcelona i  l’Ajuntament de la ciutat. D’aquesta trobada en va neixer la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere amb periodistes i comunicadores a 14 països.

El treball entre Ennakil i la Diputació s’ha reforçat fins aconseguir el primer Institut Marroquí de Desenvolupament local amb seu a la ciutat de Marraqueix i la Xarxa Mediterrània ha volgut assistir a la seva inauguració. Read the rest of this entry »

per Tona Gusi

Els Premis

Aquest premis representen el reconeixement del Consell Municipal de Benestar Social de la Ciutat de Barcelona. El Consell està format pels grups polítics de la corporació municipal, els consells sectorials municipals, les entitats socials, les associacions empresarials, gremials i centrals sindicals, les universitats i els col·legis professionals, les obres socials de les caixes d’estalvis, la judicatura i la fiscalia, el Servei d’Ocupació de Catalunya, les oficines de treball de la Generalitat, l’arquebisbat de Barcelona i persones expertes de prestigi reconegut en l’àmbit de l’acció social.

Un apart:

L’ Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores a Catalunya (XIDPIC.CAT) estan d’enhorabona amb aquests premis no tan sols per la membresia de les premiades Mercè Conesa i d’ONES DE DONES de Ràdio Gràcia, sinó també perquè la majoria de les premiades i dels premiats han tingut en compte en els seus treballs les diverses mirades de les dones. Read the rest of this entry »

per Tona Gusi
Amparo Moreno, Florencia Rovetto i Alfonso Buitrago han presentat el seu llibre aquest passat 6 de febrer al Col·legi de Periodistes de Catalunya en companyia de les periodistes Maricel Chavarria del diari ‘La Vanguardia’ i Pilar Sampietro, directora de Nautilus, Radio 4, i del catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Casasús. Read the rest of this entry »

LA SIDA SE’LS EMPORTA

per Francina G. R.
Ahir, 12 de novembre, vaig assistir a una xerrada a l’ACASC (Associació ciutadana anti sida de Catalunya) d’una dona Mirna Sánchez Garcia, que és la presidenta de INHIJAMBIA, una ONG de Managua (Nicaragua). la traducció al català del nom de l’associació vindria a ésser dona triomfadora.

Nicaragua és el segon país més pobre d’Amèrica Llatina, i el 50% de la seva població son dones.

Hi ha una manca total de valors: avis, pares, oncles, padrastres violen les criatures amb 6, 7 i 8 anys. Les nenes finalment marxen de la casa i van a parar al carrer. Allà s’acostumen a ‘esnifar’ cola, i es prostitueixen només per un petit pot d’aquesta substància. Es calcula que al territori on treballa aquesta ONG hi han 10.000 menors dormint al carrer, que a més a més corren el perill de ser assassinats.

Algunes d’aquestes menors son enviades a Guatemala per tracta de blanques.

La Mirna recull del carrer els menors del Mercat Oriental de Managua. Aquestes nenes i aquests nens quan entren a formar part d’aquesta ONG passen per tres fases:

1ª WAYMA, son nenes sense alfabetitzar, els hi fan xerrades i els hi ensenyen a llegir i a escriure.

2ª JAMBALAYA, les nenes ja estan alfabetitzades, se’ls hi ensenya algun ofici amb el que es puguin guanyar la vida.

3ª VIDA INDEPENDENT, les noies ja es poden defensar. Quan tenen feina se les ajuda a trobar una casa per elles soles o per compartir-la. Ja poden fer-se càrrec de les seves pròpies despeses.

Melida, una noia jove que ens va explicar la seva història, potser ens va fer viure l’únic moment dolç d’aquesta trobada, ja que malgrat la seva terrible infantesa avui és una dona amb futur.

Violada pel seu padrastre quan tenia 8 anys, va fugir de casa i es va instal.lar al carrer. La seva vida era la “cola”, la prostitució, passar gana i fred. Avui viu en una caseta ella sola amb el seu fill de dos anys. Treballa en el tallers de l’ ONG per ajudar a altres nenes.

He dir que reben molt poques ajudes, algunes de Bèlgica, país d’on venien i que els hi ha permès el viatge. Han fet diverses xerrades a les escoles belgues.

El govern nicaragüenc els hi ha promès retrovirals, però han de tenir cura que les malaltes es prenguin les medicines. Manca molt perquè el senyor. Ortega (sota l’acusació d’una violació ben coneguda per totes nosaltres) els hi doni tot el suport que necessiten.