Clariana de comunicació

  La Kahadijà és professora  de matemàtiques i francés, però a més dels joves es preocupa pel seu poble i especialment per les dones del seu poble, tant per les joves com per les grans. Per aixó participa en la política local i forma part d’aquest petit nombre de dones electes que hi ha al Marroc.

Al seu ajuntament ella porta la Regidoria de Benestar Social. Si al Marroc hi ha poquíssima autonomia local i per tant molts pocs ingressos a les arques municipals, imagineu els diners dels que pot disposar aquesta regidora per al benestar social del poble i especialment per al de les dones.

Ella organitza tallers de narracions, d’alfabetització, de cosir, etc . I després hi ha les sortides, no gaire llluny, amb autobús , esclar! Pot ser fins a Essaouira a veure el mar i les dunes, a passejar pels carrers blancs i blaus i a sentir-se per un dia totes plegades més lliures,  mes viatjades, i més sàvies.

Per això, per donar sortides laborals i de vida a les dones del seu poble, la Kahadijà vol trobar partenariat per reformar una petit i antic palau i el seu gran jardí avui abandonat i que ella recorda ufanós a vesar de roses, gràcies a la  memòria familiar.  I pel palau i pel jardí hi veu les noies i les dones del seu poble aprenent oficis, restaurant vidres, fustes i metalls, plantant vivers i  recollint els fruits d’aquests: les plantes i les flors, els perfums, els olis olorosos i els sabons….

El seu somni no és impossible, però sembla improbable. Tanmateix la Kahadijà no defalleix i potser un dia IMADEL o les noves experiències que aquest institut de desenvolupament local generi li apropin el somni.

A les fotos: la Regidora Kahadijà, Tona Gusi de l’ADPC i de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Génere i Montse G. Sosa també de la Xarxa Mediterrània