Inauguració 14 de gener  19h. – Finalitza el dia 26 de febrer.

Centre d’informació i Recursos per a les Dones CIRD (C Camèlies 36-38)

Per Eugènia Fernàndez

Les arpilleres són una classe de tapís especial que té com a suport la roba d’arpillera.l’Orígen es troba en l’Amèrica llatina.   Les dones en cooperatives i tallers creen paissatges amb petits personatges que van cosint . Les creacions reflecteixen la vida quotidiana de les autores, els seus anhels, proclames  i   protestes… A Xile i a Perú els utilitzaren com a senyal de protesta i denuncia contra la injusticia i la duresa repressiva de ladictadura .  A Xile, després del govern socialista de salvador Allende  contra la dictadura d’Augusto Pinochet als anys 70. La mateixa violeta Parra, cantautora xilena, havia cultivat aquest gènere.
L’exposició mostra les arpilleres portades expressamentde Xile, Perú, Irlanda i Anglaterra per la seva  comissària Roberta Bacic.
Alhora s’exhibeixen les arpilleres catalanes procedents d’un taller que es va realitzar aquest any a l’Ateneu de Sant Roc de Badalona.

Les arpilleres de “cosint històries” ens parlen de la guerra civil i també  de la immigració provinent de les terres de la península i de la immigració més recent  internacional Marroc, Romania…dels  desitjos de les dones, de tradicions …

A continuació podeu llegir un text de la Roberta Bacic on ella presenta l’exposició i explica l’origen i el que són les arpilleres.

Ja va exposar a l’Espai Francesca Bonnemaison fa més d’un any i fa poc va participar en les jornades de Pau i Creativitat  a la Universitat Autònoma de Bellaterra
Read the rest of this entry »

Us comuniquem que el dijous 10 de desembre, a les 19h de la tarda
a l’escala noble de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
(Gran Via de les Corts Catalanes 585) tindrà lloc la inauguració
 de la instal·lació d’art Heloïse Perfundet Omnia Luce
de l’artista d’Elena del Rivero.

Amb motiu de la inauguració hi haurà un concert-intervenció de
campanes – volants, fixes o portàtils – i veu difònica,
a cura del músic Llorenç Barber

Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009), Heloïsa ho impregna tot de llum
és una instal·lació d’art que ha estat ideada per l’artista Elena del Rivero en diàleg amb les investigadores del Centre de Recerca
DUODA amb el desig comú de crear un símbol de la llibertat femenina, que signifiqui públicament i amb bellesa el sentit de la presència de les dones a les universitats dels segles XX i XXI. 

Dates en les què es podrà veure: 11 de desembre, 2009 – 10 de febrer, 2010

Amb aquest símbol volem fer present la feminització de la universitat i la revolució simbòlica que les dones hi hem portat,
en transformar el coneixement i la “vida universitària” en tots els àmbits: la docència, la gestió i la investigació.

Creiem que els canvis socials només fan història i poden il·luminar la memòria, la cultura i l’actualitat si es donen en un simbòlic propi i lliure.
Volem doncs que aquest símbol s’ofereixi per portar al llenguatge i a la percepció humana la nova realitat viscuda que és la revolució femenina i la col·loqui visiblement com una ofrena apta i disponible a l’ús i gaudi comuns.
La feminització de la universitat als segles XX i XXI és una riquesa de la condició humana d’avui a qualsevol lloc del món:
una riquesa que Heloïse Perfundet Omnia Luce proposa desxifrar amb el llenguatge de les arts visuals.

Heloïse Perfundet Omnia Luce  és un títol triat per Elena del Rivero que traduït ve a dir Heloïsa ho impregna tot de llum /
Eloísa lo inunda todo de luz.  L’artista es va inspirar en la tradició dels dos lemes de l’escut de la Universitat de
Barcelona [segons les circumstàncies històriques era Libertas perfundet omnia luce (La libertad lo inunda todo de luz) o Perfundet omnia luce (la universidad lo inunda todo de luz)]..
Teixint el nom d’Heloïsa, l’artista ens inscriu, a les dones, simbòlicament en la tradició del coneixement universitari i alhora
la posa en diàleg amb la realitat de la Universitat actual (hi ha més dones que homes a la universitat d’avui) i amb la política sexual
fonamental per al  naixement d’un coneixement viu que transformi.
Heloïsa fou una aristòcrata molt culta que va viure al segle XII, un temps en què la llibertat i l’autoritat femenina
circulaven a Europa, tal com circulen avui.

Heloïsa és una de les figures de la revolució simbòlica de les dones perquè, com ens explica María Zambrano,
acaba vencent al destí gràcies a una doble gesta alliberadora: no desprendre’s de la seva ànima ni de l’amor què és
la mediació per excel·lència. Per això Heloïsa esdevé també símbol de la possibilitat d’un intercanvi lliure i confiat
entre homes i dones a la Universitat, així com de la creació de coneixement encarnat que obre a la universitat
no sols a una nova etapa sinó a una oportunitat civilitzadora per a la humanitat.

Heloïsa es presenta en cada generació, entesa no com a model exemplar sinó com a significant obert del simbòlic femení lliure, encarnat sempre en un cos concret i en el gest lliure d’obertura a l’altre que representen les pràctiques de relació no-instrumentals.
El so del rellotge marcant el temps, que conforma també la instal·lació i es deixa sentir de manera contínua,
embolcalla l’audiència, transportant-la a l’època medieval i alhora arrelant a cadascú/una a la seva pròpia vivència de la universitat i de les relacions d’autoritat femenina i de diferència. 

La instal·lació es vol fer ressò de diversos treballs de recerca: l’estudi de la figura històrica d’Heloïsa,
basada en el document de les “Cartes d’Abelard i Heloïsa” (vàries edicions, per exemple Cartas de Abelardo y Heloísa.
Precedit de ”A favor de Heloísa” per Carme Riera. Trad. Cristina Peri-Rossi. Mallorca: José J. de Olañeta editor, 2001);
l’assaig de María Zambrano sobre “Eloísa o la existencia de la mujer” (Maria Zambrano. Nacer por sí misma.
Introducció d’Elena Laurenzi. Horas y HORAS, Madrid, 1995) i la recerca portada a terme en dos grups
d’investigació de Duoda: “Ser universitàries avui” (2008), en col·laboració amb la Universitat de Verona i
“La lengua materna en la creación social y artística. Análisis comprarado de prácticas femeninas de creación
en la Europa Medieval y en la Contemporaneidad”.

Crèdits de l’exposició

Concepció del projecte i autora de l’obra: Elena del Rivero. Realització audiovisual: Marta Vergonyós. Càmera: Anna Sanmartí.

So: Marta Vergonyós i Eva Valiño. Muntatge i disseny panell: USQUAM. Aparells i muntatge de so: Studi Audio Visió.

Coordinació: Assumpta Bassas Vila

És un projecte gestionat i produït des del Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/duoda). Amb el finançament de:

Esferes de la Relació (Duoda), Instituto de la Mujer (Ministerio de la Igualdad); Hildegarda (Associació Cultural de Dones); Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya), Parc Científic de la UB, Ministerio de Ciencia e Innovación.

Hi han col·laborat:

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Generalitat de Catalunya), Diputació de Barcelona, Vicerrectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni (Universitat de Barcelona), Deganat de la Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona) i Centre Dona i Literatura (Universitat de Barcelona).

Dilluns , 16 de novembre , 19 hores

CCDFB , Sant pere Més Baix , 7

                       COL.LOQUI

LA MARXA MUNDIAL DE LES DONES : UNA DÈCADA D’ACCIONS FEMINISTES INTERNACIONALS PER CANVIAR LA VIDA DE LES DONES I CONSTRUIR UN ALTRE MÓN                  

Amb MIRIAM NOBRE , activista feminista brasilenya , coordinadora internacional de la MMM.

La Marxa Mundial de les Dones és un moviment feminista internacional que treballa amb grups i organitzacions feministes contra les violències i la pobresa.

Les accions feministes internacionals són moments d’enfortir-nos com a moviment feminista , de construir solidaritats , de demostrar la força col.lectiva de les dones organitzades i la nostra diversitat però també la nostra unitat per lluitar contra l’ordre injust que està darrera de la pobresa i les violències contra les dones.

Organitzen :

Marxa Mundial de les Dones – Catalunya

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en la investigació i la divulgació històrica, presenta l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme. Aquesta iniciativa té la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, i recull les experiències de persones que van viure aquesta realitat, mostrant l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que es van fer càrrec d’elles, en el marc polític i social de la Dictadura.

L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h. L’exposició espodrà visitar entre el 4 de novembre i el 23 de desembre.

%

Benvolguts i benvolgudes,

L’ Assemblea territorial de dones de les Terres de l’ Ebre prepara el seu II Congrés          

pel dia 28 de novembre de 2009 a Gandesa.

Us adjuntem les inscripcions, el cartell i el programa, esperant que sigui del vostre interès.

Ens agradaria comptar amb la vostra participació.

Salutacions cordials.

Josepa Vilurbina i Neus Guiu

Representants de l’ Assemblea territorial de dones de les Terres de l’ Ebre.

.

Els díes 19 i 20 d’octubre, de 16:30 a 20h. tindrà lloc a la Universitat de Barcelona el II seminari internacional “Remedios Varo (1908-1963) Els camins de l’avantguarda i l’exili”.

Programa: Read the rest of this entry »

Fa 10 anys, el gener de 1999, es va celebrar el I Congrés de les Dones de Barcelona, que va ser un procés participatiu de totes les ciutadanes per redefinir el model de la ciutat de Barcelona que volien i per a això es van definir quatre temes per a la seva discussió : Espai i temps, La participació de les dones, Els serveis i L’espai mediàtic. D’això van sortir 92 propostes per fer millor la ciutat per a elles, el que vol dir per a tota la ciutadania.

Aquest II Congrés vol adequar la ciutat a les necessitats actuals de les dones i per això s’han organitzat diferents tallers participatius (abril-juliol 2009) al voltant de quatre temes: Les dones transformem des de la ciutadania, Les dones transformem des de la cultura, Les dones transformem els espais públics des de la vida quotidiana, i Les dones transformem des dels temps i els treballs. Totes les propostes sortides d’aquests tallers estan recollides en un document base que és el que s’utilitza en aquest II Congrés per elaborar el futur Pla Municipal de les Dones 2011-2014.

A la Sessió Plenària  d’ahir, després de la Conferència Inaugural, la senyora Victòria Sau Sánchez, vicepresidenta del Consell de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar amb arguments irrefutables i molta ironia La declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat que va lliurar a Gladys Acosta Vargas, directora d’UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona) de la Regió Llatinoamèrica i del Carib perquè ho fes arribar a la directora executiva Inés Alberdi. Juntament amb aquesta petició es demana que des de l’ONU es realitzi un acte simbòlic de reconeixement de l’existència del patriarcat, gestionant “una petició formal de perdó a totes les dones del món per les ofenses i greuges rebuts durant mil.lenis” i al mateix temps que doni per abolit l’Ordre Patriarcal.

Conferència inaugural:

Read the rest of this entry »

 Per Tona Gusi per a donesdigital  14.10.2009

 Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys en l’exercici de la seva professió i en la defensa de la llibertat d’informació en règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però, a més a més, damunt les dones i les dones periodistes la violència masclista s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals… 

Des de L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores a Catalunya s’impulsa la denuncia de la violència contra dones periodistes, tasca que està realitzant la  Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere des del novembre del 2005, quan en les seves Jornades Fundacionals a Morelia, Michoacán, Mèxic,  aquesta denuncia permanent va quedar inclosa entre els seus principals objectius.

Des d’aquella data les professionals de les agències CIMAC, SEMlac, CERIGUA, ARTEMISA, AMECO, etc.  han fet un seguiment dels diversos casos a Amèrica Llatina i al Carib.

D’altra banda OLA, FEPALC, FELATRACS, ARTICLE 19 i la FIP cada cop més inclouen indicadors de gènere en les seves alertes. I, finalment, Reporters Sense Fronteres segueix els casos arreu del món, que malauradament -tal i com manifesten els seus informes – van en augment.  Les dones periodistes víctimes de les diverses formes de violència  

Les periodistes també són detingudes, torturades, executades o assassinades com els seus companys, “per i en” l’exercici de  la seva professió i “per i en” la defensa de la llibertat d’informació, enfront de règims i institucions no democràtiques i en països en conflicte. Però,  a més a més, les dones periodistes també són víctimes de la violència masclista que s’exerceix com a repressió brutal, des de l’amenaça de vexacions sexuals fins a la violació i altres tortures sexuals en territoris en conflicte.

La història ens ensenya  que el repressor per humiliar a l’enemic, viola, segresta i s’apropia de les dones del contrari. Aquesta apropiació per la força  i contra la voluntat de les pròpies dones, ha estat sempre per ressaltar la victòria “d’uns” homes  per damunt “d’altres” homes i doblegar el resquici de resistència a l’interior de les persones. Per això, fan servir les dones, per poder penetrar a l’interior dels cossos, i sotmétre-los amb sufriment per a dones i impotència homes vençuts.

Es obvi que les dones periodistes també són víctimes de maltractaments masclistes per part de la parella, ex – parella i d’altres persones que elles estimen, prova d’això són els feminicidis. Però, segons com, no parlem de l’horitzó de vida entre dues persones, sinó de l’estratègia utilitzada per l’home per ofendre a un altre home, a un igual. Aleshores la dona és un mero objecte, una manera més per a doblegar, aplastar   i mermar l’espirit d’un altre home.

Si be sembla que mica a mica hi ha més homes periodistes que defensen els drets de les dones, el pes d’aquesta defensa i la visibilització de les lluites de les dones recau fonamentalment en les periodistes i comunicadores i per aquesta doble categoria reben la violència dels règims i institucions fonamentalistes.

Read the rest of this entry »

Per Conxa Garcia
Ones de Dones-Ràdio Gràcia
El dimarts 18 d’agost a les 19’00 hores, a la Plaça de les Dones del 36, situada al carrer Santa Àgata amb Torrent de l’Olla (Metro línia 3, entre les parades de Fontana i Lesseps)

Volem fer un homenatge a totes aquestes dones que ens han deixat el seu mestratge i de les quals ens considerem hereves.

A l’acte hi haurà parlaments per part de representants dels grups de dones gracienques que van endegar aquesta iniciativa  que ara es fa realitat i de la Consellera de Dones del Districte (el Consell va fer seva la iniciativa i l’ha recolçada).

Es farà la presentació de la placa explicativa del nom de la plaça. Hi haurà l’actuació de la Fina R. Palau, cantautora gracienca i l’Assumpció Forcada, de la contacontes Cristina Salvador León, que ens explicarà el conte  de la Nunila, la Cenicienta que no quería comer perdices, i els Tabalers de Kabum clouran l’acte. Hi haurà berenar de fruita fresca (meló i síndria) per refrescar-se.

L’acte d’inauguració es fa dins de la Festa Major de Gràcia, tres anys després d’haver fet una inauguració simbòlica per part dels grups de dones que vam presentar la iniciativa de donar-li aquest nom a l’espai de nova creació que sorgia al barri.

També pretenem que a partir d’ara per a cada Festa Major les dones fem algun acte o actuació… en aquesta plaça.

Record de Maria-Mercè Marçal

Aquest divendres 20 de juny de 2008 al Palau de la Generalitat unes 300 persones s’han aplegat per assistir a l’acte impulsat per la Revista Reduccions i promogut per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Català de les Dones. L’acte ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

Read the rest of this entry »