Clariana de comunicació

Inauguració 14 de gener  19h. – Finalitza el dia 26 de febrer.

Centre d’informació i Recursos per a les Dones CIRD (C Camèlies 36-38)

Per Eugènia Fernàndez

Les arpilleres són una classe de tapís especial que té com a suport la roba d’arpillera.l’Orígen es troba en l’Amèrica llatina.   Les dones en cooperatives i tallers creen paissatges amb petits personatges que van cosint . Les creacions reflecteixen la vida quotidiana de les autores, els seus anhels, proclames  i   protestes… A Xile i a Perú els utilitzaren com a senyal de protesta i denuncia contra la injusticia i la duresa repressiva de ladictadura .  A Xile, després del govern socialista de salvador Allende  contra la dictadura d’Augusto Pinochet als anys 70. La mateixa violeta Parra, cantautora xilena, havia cultivat aquest gènere.
L’exposició mostra les arpilleres portades expressamentde Xile, Perú, Irlanda i Anglaterra per la seva  comissària Roberta Bacic.
Alhora s’exhibeixen les arpilleres catalanes procedents d’un taller que es va realitzar aquest any a l’Ateneu de Sant Roc de Badalona.

Les arpilleres de “cosint històries” ens parlen de la guerra civil i també  de la immigració provinent de les terres de la península i de la immigració més recent  internacional Marroc, Romania…dels  desitjos de les dones, de tradicions …

A continuació podeu llegir un text de la Roberta Bacic on ella presenta l’exposició i explica l’origen i el que són les arpilleres.

Ja va exposar a l’Espai Francesca Bonnemaison fa més d’un any i fa poc va participar en les jornades de Pau i Creativitat  a la Universitat Autònoma de Bellaterra

Arpilleres habitades de memòria

L’origen de les arpilleres es remunta a tèxtils amb aplicacions de l’Amèrica Llatina. Provenen d’una tradició xilena utilitzada per dones, una antiga tècnica regional d’aplicació pictòrica a Isla Negra, un poblet de la costa de Xile. Com a suport s’emprava el teixit d’arpillera (la tradicional roba de sac per als sacs de patates o de farina), i el terme va acabar donant nom a aquest tipus particular de tapís.

Més endavant, per aconseguir l’efecte tridimensional de les arpilleres, les dones van recórrer a formes més innovadores, més creatives. Se’ls va acudir sobreposar-hi i cosir-hi petites nines i altres objectes, pedretes, etc. Violeta Parra, la reconeguda folklorista xilena, ja abans que les arpilleres es convertissin en un gènere amb vida pròpia, va crear aquest tipus d’art en l’època en què estava malalta i no podia cantar. En una ocasió li van preguntar com definiria el seu treball de brodar amb llana o fil sobre la roba de sac, i ella va respondre: “Les arpilleres són com cançons que es pinten.”

Gràcies a les arpilleres, des del final de l’any 1973 moltes dones xilenes van poder denunciar la dictadura de Pinochet i enfrontar-s’hi. En el moment en què les van fer, les arpilleres mostraven el que realment passava cada dia en la vida d’aquelles dones. Avui són el testimoni d’una època i una bona aportació a la memòria històrica del país. Les arpilleres són, també, una expressió de la tenacitat i la força de les dones xilenes en la seva lluita incansable per la veritat i la justícia i per trencar el codi de silenci que es va imposar sobre elles i sobre el seu país.

Les temàtiques que van tractar aquestes dones xilenes en les arpilleres van ser molt diverses: representacions d’escenes quotidianes de la vida de les dones, les seves experiències i punts de vista sobre la dictadura, situacions de vulneració dels drets humans, missatges de pau i de diàleg, propostes polítiques i de reconciliació i crides a la germanor.

En aquesta exposició feta a Barcelona, i preparada especialment per al CIRD, a les arpilleres tradicionals de Xile i el Perú, se n’afegeixen d’altres fetes al final de l’any 2008 i durant el 2009 per dones residents a Catalunya, Anglaterra i Irlanda. Aquestes últimes arpilleres van néixer arran de la motivació, la inspiració i la provocació que van fer les que es van exposar el 2008 i com a resposta a la invitació de l’Espai Francesca Bonnemaison, Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de portar a Barcelona la mostra “The Politics of Chilean Arpilleras”, que va començar el seu itinerari el 8 de febrer del 2008 al Harbour Museum de Derry, Irlanda del Nord. María Viñolo i Alba Pérez, joves professionals a qui aquesta exposició els va tocar el cor, van desenvolupar tallers a la Fundació Ateneu Sant Roc de Badalona, amb un resultat inspirador i fecund. I és per això que els hem proposat a elles que introdueixin breument unes quantes peces d’aquella experiència en el context d’aquesta exposició.