De Fundació Ajuda en Acció

23 de junio de 2010

 .

.

.

DOCUMENT DE CONSENS relatiu a la presentació de l’informe :

“Anàlisi de gènere de la cooperació al desenvolupament en els mitjans de comunicació” 

Barcelona , 17 de Juny

Peticions i recomanacions dirigides als mitjans de comunicació:

.

.

• Es recomana una visió més positiva alhora d’informar i comunicar sobre la cooperació al desenvolupament des de la diversitat, la interculturalitat i la igualtat de gènere.

• Es recomana que quan parlin de la pobresa ho facin relacionant-la amb els drets de la salut i de l’educació, i no només mesurant-la en termes econòmics.

• Demanem un esforç addicional per difondre els objectius de la Plataforma de Beijing.

• Es recomana millorar la presència de les dones en els programes sobre desenvolupament.

• Demanem un esforç major en difondre les causes socials, polítiques, econòmiques, culturals i mediambientals que provoquen la pobresa i les desigualtats.

• Demanem una major legitimitat per els i les protagonistes del desenvolupament, incorporant la visió bidireccional de la cooperació.

• Sol·licitem que mostrin a les dones com a subjectes que tenen la seva pròpia història, necessitats i aspiracions i no com a útils transmissores d’estereotips.

• Demanem que quan parlin de cooperació, de pobresa o d’ ajuda humanitària evitin utilitzar missatges sota la forma d’anècdota, cercant reaccions emotives que no indignen sinó que més aviat reforcen la distància entre dos mons aparentment separats.

• Demanem que continuïn treballant per incorporar a les dones migrades com part del “nosaltres” i no com “les altres”.

De OMAD CAV,  Observatori dels Mèdia i de les Agressions contra les Dones en Contextos d’Alta Violència

22 de juny de 2010
.

.

Quart Apunt de l’OMAD-CAV: Humanitzar les persones migrants. Anàlisi del reportatge de Mercè Cabanas publicat el dia 29 d’abril a El Público, sobre les persones provinents del Centre i del Sud d’Amèrica que migren a Mèxic o EEUU.

————————————————————-

.

Apunts 4
País: Mèxic
Temàtica: La frontera

Humanitzar les persones immigrants

.
El passat 29 d’abril, el diari Público recollia el reportatge de Mercè Cabanas sobre la denúncia d’Amnistia Internacional contra els abusos que pateixen les persones provinents del centre i del sud d’Amèrica que emigren a Mèxic o que creuen el país per arribar als Estats Units. Humanitzar un col&lectiu és oferir perspectiva de gènere encara que no es parli només de dones ja que la violència a la que s’enfronten els immigrants indocumentats és el context on s’emmarca la vulnerabilitat a la qual les  dones estan més exposades.

.
Hi ha 5 punts positius:
1. La periodista aprofita la popularitat de la noticia de la nova llei d’immigració de l’estat nord-americà d’Arizona per parlar de la fragilitat dels immigrants indocumentats a Mèxic. Des dels primers paràgrafs, se’ls humanitza i se’ls mostra com a persones vulnerables que pateixen en les seves terres d’origen, i com a persones valentes ja que s’atreveixen a desafiar la violència del camí per millorar les seves condicions de vida.

.
En el tren van cientos de seres humanos, de gente que sufre. Desde que salen de sus casas debido a la pobreza extrema, el viaje hacia el norte es una pesadilla, un infierno. Pero lo hacen por el bienestar de sus familias”.

.
2. Al punt anterior se li afegeix la descriminalització de la imatge dels immigrants indocumentats.
“Queremos cambiar la idea que el inmigrante es un peligro”. Quien se lo propone no es un defensor de los derechos de los inmigrantes en Arizona, sino en Tabasco, un estado del sur de México. “Siempre nos han dicho a través de la televisión que en el tren trafican con drogas y armas, pero eso es mentira”.

.
3. La humanització dels immigrants indocumentats i el fet de mostrar-los com a persones i, per tant, persones mereixedores de drets configura la idea central del
reportatge ja que es repeteix més d’una vegada al llarg del text i torna a aparèixer en el tancament de la peça.

.
La organización [AI] denuncia los abusos generalizados que sufren los inmigrantes centroamericanos Los activistas de derechos humanos denuncian también “la  invisibilidad de los inmigrantes” y la falta de protección legal para hacer frente a los abusos que se cometen contra ellos.
Esta ley [SB1070 de l’estat d’Arizona], que varias organizaciones de derechos humanos estadounidenses contemplan denunciar ante los tribunales por racista,
criminaliza a los inmigrantes indocumentados y los hace aún más vulnerables en ese país, adonde la miseria y la injusticia les ha impulsado a emigrar.
.

4. Un cop presentats els i les immigrants com a persones enfrontades a difícils condicions de vida, la periodista introdueix un detall molt significatiu en relació amb
la condició femenina de les emigrants que, d’una banda, revela l’alta perillositat i violència del camí i, de l’altra, reforça la imatge de vulnerabilitat i indefensió en què
es troben, especialment les dones.

.
Las más vulnerables son las niñas y las mujeres: seis de cada diez sufren violencia sexual y los traficantes las obligan a menudo a administrarse una inyección anticonceptiva antes del viaje para evitar que se queden embarazadas [sic] aunque sean violadas.
El subministrament d’injeccions per evitar l’embaràs, tant si les dones són violades com si tenen relacions consentides, és una mostra de l’exacerbació i d’una nova
forma de violència contra el cos de les dones que ha tingut poca atenció fins ara.
.

5. Finalment, el reportatge recull la denúncia d’AI a la injustícia, a la inacció i a la corrupció present en el sistema mexicà.
Injustícia: “Aquí los jueces tratan mal a los campesinos y peor a los inmigrantes”.
Inacció: La organización denuncia los abusos generalizados que sufren los inmigrantes centroamericanos, muy documentados por los medios, pero
ignorados hasta junio pasado por la Comisión Nacional de Derechos Humanos de México (CNDH).
Corrupció: “Hay que castigar los abusos tanto de las bandas como de los funcionarios”.
.

Aquest és el link a la noticia
.

Per Tona Gusi

6.05.10
‘La premsa i la cooperació internacional‘.Cobertura periodística a nou diaris europeus

Aquest matí s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre ‘La premsa i la cooperació internacional‘. Es tracta de la investigació sobre la cobertura de la cooperació pel desenvolupament a nou diaris europeus, tres de l’Estat Espanyol, tres de França i tres d’Anglaterra: ABC, El País i La Vanguardia (Catalunya); Le Figaro, Le Monde i Liberation; i The Dailiy Telegraph, Guardian i The Times.

La investigació forma part de les accions que l’Agència Espanyola de Cooperació internacional pel desenvolupament (AECID) i l’Agència e notícies Inter Press Service (IPS) porten a terme per tal de convertir la comunicació sobre el desenvolupament en una prioritat a l’agenda dels mitjans.

Aquest estudi és important donat que, per primera vegada s’analitza el tractament que la premsa europea realitza sobre la cooperació internacional pel desenvolupament i permet, en certa mesura,  valorar quin coneixement adquireix l’opinió publica sobre la cooperació pel desenvolupament a través dels mitjans.

En l’acte de presentació, la taula estava ocupada per: Bonaventura Bassagoda, Vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB, Francisco Martín, Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes, Marcial Murciano, catedràtic de Periodisme de la UAB, Miguel Ángel Villena, assessor de comunicació de la SECI, Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, Generalitat de Catalunya i Mario Lubetkin, director d’ IPS.

Contemplant aquesta taula exclusivament masculina, no és d’estranyar la crítica feta per periodistes de la XIDPIC.CAT -XIPVG i avalada encara més per la descoberta que l’estudi presentat no conté cap indicador de gènere, no s’hi tracta a nivell tranversal, ni constitueix una temàtica pròpia! Sembla impensable que actualment  es puguin estudiar temes relacionats amb el desenvolupament sense tenir en compte el gènere. I encara més quan la variant de gènere està inclosa en el present de tots els projectes de la cooperació internacional. I quan a Catalunya fa molt de temps que estem treballant sobre Gènere i Comunicació, des de les universitats, les associacions i xarxes de periodistes, i les ONG.

La mateixa sala d’actes del CPC, plena de gom a gom, reflectia en part aquest matí la realitat de la majoria de dones a les facultats de periodisme i l’encara manca d’equitat democràtica en els càrrecs de direcció i/o en la visibilitat de les dones periodistes.

Potser l’altra crítica més viva ha arribat de part d’una periodista de Canal Solidari, en el sentit que el propi disseny de l’estudi, el qual tan sols contempla diaris generalistes, està massa limitat  ja que en l’actualitat- i sobre tot la gent jove- accedeix a altres canals comunicatius, sobretot els d’Internet. La periodista opina també que els recursos de les institucions públiques s’haurien de centrar més en els mitjans especialitzats i en els pròpies àrees de comunicació de les ONG i no en mitjans de comunicació privats.

Un cop assenyalades aquestes mancances -i tornant a les diverses intervencions -, per David Minoves és clar que les ONG tenen la necessitat de comunicar i aconseguir l’adhesió de la ciutadania, i més en aquests moments que cal combatre la idea que en una època de crisi no s’han de destinar diners a la cooperació internacional. Per això és tant important tenir periodistes aliats en els mitjans generalistes que siguin al mateix temps actors i transmissors.

Tant Minoves com Miguel Ángel Villena, SECI, valoren l’estudi en el sentit que és la primera vegada que s’ha quantificat aquesta sensació que tots i totes teníem sobre les mancances de la premsa pel que fa a les temàtiques relacionades amb el desenvolupament.

Mario Lubetkin, el director d’Inter Press Service  (IPS) opina que aquest “monitoreo” de Mitjans de Premsa europeus sobre com es maneja la informació té també valor acadèmic. Destaca per tant la implicació de la Universitat, així com de la societat civil, les institucions i els Media, però manca la implicació del cinquè sector, el privat. Es sabut que els estudis de tendència poden marcar polítiques i aconseguir una major consciència de l’Opinió Pública. En aquesta línia també són molt importants – per al director d’IPS- els seminaris de reflexió de la professió periodística tal i com es farà del  5 al 7 de juliol d’enguany a la Universitat d’Estiu a Santander.

Cal reptar a les Universitats a fi que formin als futurs i a les futures periodistes en el desenvolupament, el qual té una presència actualment en els mitjans d’ aproximadament un 3’5 per cent de la informació.

Per ell, el fet més positiu és que els temes de desenvolupament han aconseguit entrar en  l’Agenda Global de Comunicació. Encara que moltes vegades no se sap si les cobertures  informen o desinformen. En general, sí que entren els temes de governabilitat, democràcia, medi ambient, però la resta ben poc. Cal destacar també que les noticies més creïbles per part de l’opinió pública són les de les ONG que representen el 8’4% de la totalitat.

Per Mario Lubetkin a millor qualitat informativa hi haurà més ciutadania conscient i activa. Read the rest of this entry »

CASA ÀSIA· Política i Societat 

www.casaasia.es

El departament de Política i Societat de Casa Àsia presenta l’estudi Diagnóstico de género sobre participación política de las mujeres en 7 países del sureste asiático: Bangladesh, Camboya, Filipinas, Indonesia, Sri Lanka, Timor Oriental y Vietnam. 2008-2009, a la seva seu, el 21 d’abril, a les 19.30 h.

.

.

Enllaç al document Diagnòstic gènere països sudasiàtics.pdf

.

Tercer Informe: Mou-te per la igualtat, és de justicia: Plataforma d’acció Beijing +15,

“Recomanacions per a la participació en el procés de revisió de la plataforma d’acció: Beijing +15” és el primer informe que s’ ha elaborat a Catalunya amb l’objectiu incidir  i avaluar la implementació de la Plataforma d’acció en la normativa catalana i en les polítiques de cooperació del govern català.

L’Informe, presentat a la Comissió de Solidaritat i Cooperació del Parlament de Catalunya, coincideix amb la celebració de la cimera de revisió de Beijing + 15.

http://www.quepo.org/ca/videos/quepotv/beijing.html

Fundació Ajuda en Acció

Enllaç al Resum de l’informe

.

5 de març de 2010

“Recomanacions per a la participació en el procés de revisió de la plataforma d’acció: Beijing +15” és el primer informe que s’ ha elaborat a Catalunya amb l’objectiu incidir  i avaluar la implementació de la Plataforma d’acció en la normativa catalana i en les polítiques de cooperació del govern català.

L’Informe, presentat a la Comissió de Solidaritat i Cooperació del Parlament de Catalunya, coincideix amb la celebració de la cimera de revisió de Beijing + 15.

 Enllaç a un resum i a un audiovisual basat en grafismes “ Ara Beijing+15”.

 .

 El feminisme al psuc

vía el mirador de les dones de anna gonzález batlle el 18 de febrer de 2010

.

Portada del lloc web de la investigació EL FEMINISME AL PSUC que es va presentar ahir a la tarda

En aquest lloc podeu trobar tots els texts i documents d’aquesta primera fase de la investigació del FEMINISME AL PSUC.

Des del primer moment, el col·lectiu redactor va voler que tothom pogués accedir al fruït del treball realitzat i que, per tant, es crearia un lloc web que, a més, permetés anar ampliant i modificant la informació amb noves aportacions.
Espero que us sigui útil i us resulti interessant. Ara, pel que fa a mi, a continuar amb l’OBJECTIU CENT a la ciutat de Barcelona.
.
LES DONES ALS PARTITS POLÍTICS

A continuació de la presentació de la investigació i el lloc web, es va celebrar la taula rodona amb Ester Alberich (ERC), Mercè Civit (EUIA), Mercè Claramunt (IC), Imma Moraleda (PSC), Eva Navarrete (PP) i Pilar Pifarré (CiU).

Imatges: ADPC

Convocatòria de premsa

 .

-

L’Institut Català de les Dones presenta un estudi sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit cultural
L’objectiu és fer visibles les dones i la relació d’aquestes amb l’àmbit de la cutura
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, i la directora general de Cooperació Cultural, Anna Falguera, presentaran demà l’estudi “Les polítiques de dones en l’àmbit de la cultura”, realitzat per Bea Porqueres.
 
La publicació ha estat editada en CD pel propi Institut Català de les Dones, del Departament d’Acció Social i Ciutadania, en la col·lecció Eines.
 
L’estudi presenta bones pràctiques en aquest àmbit, i ha estat escrit a partir de l’experiència que l’autora ha recollit com a docent en diverses activitats de formació i assessorament a agents del món de la cultura.
 
Acte
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) presentarà l’estudi “Les polítiques de dones en l’àmbit de la cultura”, de Bea Porqueres

.
Dia Dimarts, 19 de Gener de 2010
Hora 18:30 h
Adreça  Seu de l’Institut Català de les Dones (Pl. Pere Coromines, 1)
Municipi Barcelona (El Barcelonès)

.

Elena Tarifa Herrero
Secretaria d’ Igualtat
SPC

Benvolgudes,

Des de la Secretaria d’Igualtat del SPC, amb el suport de l’Institut
Català de les Dones, estem realitzant un estudi per tal de visibilitzar
la situació laboral i professional de les dones periodistes treballant
a Catalunya. Per a això hem confeccionat una enquesta la qual us fem
arribar i que agraïriem molt la puguéssiu contestar abans del 16 de
novembre.
A l’enquesta, que és anònima, es pot accedir tot clicant aquest link:

http://www.e-encuesta.com/answer.do?testid=QPyFchM5sMI=

Directament s’us obrirà el qüestionari, que s’omple de manera online.
Potser l’enquesta també us arribarà a través d’un altre mitjà però
només cal omplir-la un cop.

Per a qualsevol dubte, podeu adreçar-lo a: spc@sindicat.org

Tot agraïnt-vos per la vostra col·laboració, rebeu una cordial
salutació.

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en la investigació i la divulgació històrica, presenta l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme. Aquesta iniciativa té la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, i recull les experiències de persones que van viure aquesta realitat, mostrant l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que es van fer càrrec d’elles, en el marc polític i social de la Dictadura.

L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h. L’exposició espodrà visitar entre el 4 de novembre i el 23 de desembre.

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE inaugura l’exposició

Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme

• La mostra acull  les experiències de persones que durant la seva  infància van ser tutelades per l’Estat franquista

• L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc a Barcelona el 4 de novembre, en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19h

• Infància Robadas’exposarà en el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), del 4 de novembre al 23 de desembre

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE, especialitzat en investigació i divulgació històrica, inaugura l’exposició Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme, amb la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista. La iniciativa recull les experiències de persones que van viure aquesta situació i mostra l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que se’n van fer càrrec, dins el marc polític i social de la Dictadura.

En acabar la guerra, milers de nens i nenes es van trobar sense família perquè s’havien quedat orfes, tenien els pares a la presó, o havien estat abandonats. La fam, el fred i la por són sensacions que, encara avui, perduraran a la ment dels nois i noies que van ser internats. Per a molts, el pas per aquests centres va ser molt traumàtic i els va provocar seqüeles físiques i psíquiques per sempre.

CIRCARE està integrada per tres historiadores, Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus Garcia Ràfols. Aquesta organització sense ànim de lucre s’ha especialitzat en estudis sobre la dona i la infància. Un dels principals objectius de Infància Robada és donar a conèixer la ideologia i els valors socials del franquisme, aplicats a les dones. “L’obra de protecció de menors abastava ambdós sexes i a cadascun li tenien programat un camí molt diferent; mentre que els barons eren formats en una professió amb la qual guanyar-se la vida, a les dones només se les instruïa en les tasques domèstiques. Si bé és molt cert que les nenes que no van ser educades dins d’aquestes institucions també rebien una formació molt inferior a la dels nens, la gran diferència és que les internes no van tenir l’oportunitat de conèixer una altra realitat que la d’aquestes quatre parets entre les quals passaven de la infantesa a la joventut amb tot ja programat”, declara Elena Ràfols, presidenta de CIRCARE.

L’exposició Infància Robada forma part d’un treball de recerca iniciat per les historiadores el 2003, i que ha resultat en l’estudi Les institucions de protecció de menors i benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província – 1939-1959(inèdit),el documental Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes (R. Mamblona, 2006), en format DVD i la construcció del lloc web www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat.

L’acte inaugural de presentació de Infància Robada tindrà lloc el4 de novembre de 2009, al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), al carrer Camèlies, 36-38, a les 19 h.

Sobre CIRCARE

El Grup de Recerca Històrica CIRCARE és una organització sense ànim de lucre integrada per tres historiadores, Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus Garcia Ràfols. CIRCARE va néixer a Barcelonaamb l’objectiude constituir una entitat específica en matèria d’investigaciói divulgació històrica, i realitzar estudis sobre la dona i la infància. Des de 2003, la investigació més destacada que du a terme tracta sobre les institucions de protecció de menors durant el franquisme. A més, CIRCARE realitza conferències i xerrades organitzades per diferents entitats i organismes, participa en publicacions periòdiques i col·labora amb regularitat en el programa setmanal de Ràdio Gràcia, Ones de Dones.

Per a més informació, si us plau visita:

www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat

Per a qualsevol informació addicional, contacta amb:

CIRCARE. Grup de Recerca Històrica

circare@hotmail.com

www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat