Escrit per Per T.G. i L.V. Redacció La Independent/ Foto: Fabiola Llanos

dimarts, 30 de novembre de 2010

.

.

Materials per a periodistes i responsables de comunicació

La Fundació catalana Sida i Societat (FSIS) no només està fent intervencions a Amèrica Central, sinó també a Catalunya, en especial pel que fa a la sensibilització i educació per al desenvolupament. La Fundació i la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG) varen organitzar el mes de febrer d’enguany, al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), el seminari Gènere i salut de les dones a la societat i als mitjans de comunicació que fou impartit per la periodista mexicana Sara Lovera i comptà amb l’assistència de més de 40 professionals dels mitjans de comunicació.

El passat 24 de novembre – una data ja molt propera al Dia Internacional del VIH-SIDA, malaltia prioritària en la tasca de la Fundació – es va presentar al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) un Quadern de Treball en format revista i doble DVD (en català i castellà). Aquest material recull les intervencions i les conclusions del seminari.

En l’acte de presentació del material van participar-hi la periodista Rita Marzoa, de Catalunya Ràdio; David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, i Jordi Casabona, director de la Fundació Sida i Societat. Teresa Carreras, directora de La Independent va moderar l’acte.

Fabiola Llanos, responsable de comunicació de FSIS va presentar un documental gravat a Guatemala amb opinions d’expertes, amb el relat d’especialistes de salut del Centre mèdic que hi té obert la Fundació i de diverses treballadores sexuals  que hi acuden. Les experiències d’algunes d’elles són molt colpidores, ja que entre els 9 i els 12 anys varen patir alcoholisme i drogoaddicció i als 15 exercien la prostitució. Així s’expressa una de les protagonistes del vídeo: “Sóc treballadora del sexe per voluntat, però no pas perquè vulgui”. Els avenços aconseguits en la salut d’aquests dones, de les seves companyes i dels clients , pel que fa al seguiment del tractament però sobretot per la prevenció és espectacular. Elles mateixes són activistes d’aquestes dues millores i ara en paraules d’una d’elles: “Tengo vida por delante”. Read the rest of this entry »

Escrit per Tona Gusi

Per a La Independent

dijous, 4 de novembre de 2010

 .

.

Educació i cultura per al desenvolupament en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles

En el tercer debat  d’aquesta I Trobada, que va ajuntar dones lidereses de diversos països asiàtics, de Catalunya  i de la resta de l’Estat espanyol, es va aconseguir el màxim de participació. No només entre la trentena de participants assegudes al voltant de la taula rodona, sinó també de la vintena de dones -moltes d’elles joves- pertanyents a associacions de migrades de diversos països asiàtics al nostre país.

Casa Àsia va acollir el 25 d’octubre aquesta primera trobada que, a banda de permetre l’intercanvi d’experiències, vol convertir-se en una xarxa permanent amb seu a la casa i en col·laboració amb l’entitat per a la igualtat de gènere de Nacions Unides, la UN-Women.

La sessió va estar moderada per Gaëlle Patin-laloy, responsable de les comunitats asiàtiques a l’estat espanyol, i Anna Fumarola, ambdues de Casa Àsia.

La fractura que hi ha entre les expectatives que tenen les dones joves que han estudiat i la  realitat professional un cop acabats els estudis, és un dels problemes que més han preocupat a les assistents. També han volgut posar en comú bones pràctiques de diversos països. I el binomi religió- educació va planar durant la sessió.

“No siguis assalariada! Sigues empresària! El límit és  el cel si ets una dona emprenedora” és el que predica Marina Mahathir de la Junta de Sisters in Islam (SIS), de Malàisia. Aquesta activista pels drets de la dona  apunta que des del seu accés a les universitats, les dones ascendeixen i, en canvi, els nois s’acomoden a les situacions sense esforçar-se i van quedant enrere.

La representant d’Iran, Ziba Mir Hosseini, de la Universitat de Londres, es qüestiona si ara que a la universitat hi ha un  64% de noies, la formació que se’ls hi dóna és realment transformadora per a elles. “Sense educació no hi ha llibertat. L’educació és el camí per a la llibertat, però les expectatives quan més altes són major frustració produeixen per culpa de les limitacions que les dones troben”. Per a aquesta professora, l’educació que s’imparteix en centres religiosos s’ha degradat i la gent no en surt preparada. Per contra, Iran gaudeix avui en dia d’una educació laica excel·lent.

Rosa Bofill, secretària de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya, afirma que malauradament al nostre país compartim la frustració, ja que essent les noies majoritàries a la Universitat i  qui treuen les millors notes,  estem lluny de la igualtat en el treball. També decreix la piràmide de professionals dones en l’educació. Si la totalitat és del 90%, a primària en són el 70% i a secundària el 65 %, en canvi, a les facultats són minoria. Pel que fa a les dones migrants, creu que la no convalidació de títols és un problema, ja que obliga a moltes dones al treball submergit en neteja i cura. Ferma defensora de la coeducació, pensa que en el nostre país moltes de les fites assolides són mèrit de la lluita de les mestres.

En aquest sentit es manifestà també la ministra d’Assumptes de la Dona de Cambodja, Ing KanthaPhavy: “L’educació és transformadora però a la societat pesa massa la pressió. Les noies no podran obrir totes les portes”. Hi ha diversificació en l’educació però no correspon  a les oportunitats de treball. Per a la ministra, cal educar la societat en la igualtat de gènere, canviar els estereotips a les famílies (per exemple, al Japó, les dones no tenen ni el dret a reverenciar a les seves i als seus ancestres).

Més optimista es mostra la representant de Kirguizistan, Cholpón Nogoibaeva, presidenta de l’Institut d’Anàlisi de Polítiques i Investigació. En aquest petit país de 5 milions d’habitants s’ha fet un gran pas endavant en l’educació de la joventut. A la universitat hi ha actualment 250.000 joves, i el 62% són dones. Se’n llicencien un 66%. Pel que fa al treball les dones joves, en tenen el 40%. Ara bé, hi ha una esquerda entre les oportunitats laborals i el nivell acadèmic.

Heather Xiaoquan Zhang, professora d’Estudis Socials Xinesos, explica que fins el 1970 fou l’Estat l’encarregat de l’educació femenina, molt basada en els  models de figures heroiques. Actualment la pobresa no ha estat abordada efectivament i s’han perdut molts programes socials. L’educació de les dones de les zones rurals és el problema més greu.

La gran diversitat de les dones musulmanes que viuen a l’Estat espanyol és el que va voler mostrar Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España.  La majoria de migrades tenen un baix nivell d’estudis i moltes són analfabetes, mentre que les noies autòctones pateixen discriminació en l’accés a l’educació i sovint pateixen exàmens religiosos que porten a la decisió dels pares a treure-les de l’escola. Les noies reben una educació formal als centres educatius i una educació informal a les mesquites. En aquesta segona educació no hi ha visió de gènere, el patriarcat en surt reforçat i amés l’ensenyament és impartit per professors de fora que no coneixen ni el context ni els drets.

La representant de Corea, Hyun Joo Song, de l’Institut Coreà per a la Promoció de la Igualtat de Gènere i Educació,  va exposar com la feminització de la professió s’ha tornat un tema delicat, ja que s’estén el convenciment de què els nens s’estan feminitzant, i el més absurd és que les noies a la universitat tenen homes professors i mai ningú s’ha exclamat! A Corea ,el debat sobre la igualtat és a la universitat però no al país. Pot haver-hi una alt càrrec d’Igualtat però sempre sota un home de rang superior, al revés mai.

La coordinadora de Mujer y  En Conflicto de Periodismohumano.com , Patricia Simón afirma que fallen les transmissions entre les polítiques d’Igualtat i els mitjans de comunicació, i que aquests són els grans continuadors del patriarcat.  L’esforç social que s’està fent no es manifesta als mitjans de comunicació generalistes. Cal que les dones estableixin aliances amb mitjans alternatius, ja que per més que es faci des de les polítiques públiques el mitjans de comunicació no avancen.

Per a Palwasha Hassan, fundadora d’Afghan Wome’ns Network, creu que tot i que després de 30 anys de guerra la seguretat és el repte principal. La millor contribució d’Espanya i dels altres països fora fer de l’educació laica la seva prioritat en les actuacions de cooperació i desenvolupament a l’Afganistan. Ningú treballa estratègicament aquest tema.

Bones pràctiques

Marta Gutiérrez de Paz y Desarrollo, explica que aquesta organització amb seu a Cambodja ha aconseguit crear, treballant amb el Ministeri de la Dona, uns espais d’educació informal que han permès fer un gran avanç en formació en Gènere i en Drets de les Dones. L’experiència també s’ha fet a Timor.

Per a la representant de Bangladesh, el principal progrés en el seu país ha estat en la prevenció contra la violència de gènere. Per això, un cop les dones ja han adquirit molts coneixements han començat a treballar en tallers per a homes i estan satisfetes dels resultats. També les obres de teatre al carrer, l’ensenyament a través de cançons i les xerrades en els patis interiors de les cases han servit per explicar a les diverses comunitats els drets de les dones. Amb aquest sistema han pogut informar sobre la tracta i el tràfic de persones. A Bangladesh hi arriben dones de comunitats musulmanes de Birmània i cauen en el tràfic de persones que es fa des d’Aràbia Saudí. Les persones treballadores immigrades són les víctimes més importants. Aquest treball  també serveix  a nivell judicial. Els tallers de dones per a dones fa que s’hi puguin tractar els drets de els dones relacionats amb la salut sexual i els drets reproductius.

Per a la representant de l’Índia, Nirupama Prakash, de la Universitat d’Informació i Tecnologia de Jaypee, justament la utilització del folklore i de les TIC’S és la millor bona pràctica per treballar els Objectius del Mil·lenni. És la manera d’arribar a les comunitats religioses i conscienciar-les de la mainada que desapareix.

Marina Mahathir, de Malàisia, va destacar el valor de la formació informal per a dones, ja que al seu país han aconseguit amb aquest mètode avenços tan importants com l’alfabetització i el coneixement del dret de les dones al mateix temps. Les dones adultes tenen un repte esgotador entre les feines de la casa i les feines externes,  no tenen temps, doncs, per fer estudis regulats.

Bones pràctiques.  L’educació entre la religió i la laicitat

Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España, va aportar a aquesta I Trobada una bona pràctica desenvolupada a l’Estat espanyol amb activitats tant per a dones com per a homes contra els maltractaments a la llar. Les activitats contenen un tractament específic de sensibilització dels imams (recordem que a voltes justifiquen en alguns casos l’ús de la violència).

Per a Nokhuepho Borwornmahamongkhon, de la clínica Mae Tao de Tailàndia, és primordial recordar que quan les pacients van a la clínica només són dones i no parlen mai de religió. Aquest principi permet fer el treballa adequadament.

Cholpón Nogoibaeva, de Kirguizistan, explica que forma part d’una organització de caràcter civil que ha lluitat per mantenir el país laic i han aconseguit introduir un programa de gènere en les associacions civils.

Com a resposta a una intervenció en el sentit que una religió que discrimini les dones no es pot dir religió, Ziba Mir Hosseini cità el treball fet des de 1989 amb Les Germanes de l’Islam. Un dels programes estrella és l’iniciat el 2006 i anomenat  Curs  d’Islam des de la perspectiva dels drets de les dones.  Ara s’està fent a El Caire i aviat es farà a Sudan. D’aquests cursos en surten capacitadores que al seu torn explicaran com la religió no és el mateix que el patriarcat, s’hi desenvolupa certament! Però qui mana per damunt de la religió és el patriarcat . Un altre Curs emblemàtic és l’anomenat  Igualtat i Justícia a les famílies musulmanes.

Continuant el debat, la representant de l’Associació de Dones Pakistaní a Catalunya, creu que  la religió ha donat molts drets a dones i a homes, i que  el problema real són els valors tradicionals. “Qui trenca aquests valors es queda sense xarxa familiar i social”, va dir. Els nois de classe baixa tenen una educació molt deficient, aquesta manca de cultura provoca els conflicte entre homes i dones. No toleren que aquí les noies tinguin més estudis que ells, tenen por que els abandonin. Moltes noies del Pakistan deixen els seus estudis degut a  què les seves famílies no accepten la coeducació. Quan les noies “porten problemes”, les envien al Pakistan.

Finalitzant la sessió i de cara a l’objectiu de convertir aquesta I Trobada en una xarxa permanent, s’apuntaren diverses propostes temàtiques de treball conjunt però especialment  la voluntat de fer conèixer lídereses culturals a fi que les joves tinguin nous models.

La representant d’UNIFEM a l’Estat serà l’encarregada de transmetre aquestes propostes a Michelle Bachelet, directora d’ONU Mujeres.

Escrit per T.G. Redacció La Independent dimarts

26 d’octubre de 2010 

 

Opina la Xarxa Internacional de Periodistes, l’ICD i la FCONGD

La remodelació del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb la sortida de la vicepresidenta i portaveu Maria Teresa Fernández de la Vega i la supressió del ministeri d’Igualtat, justificada pel president per qüestions d’“austeritat”, encara cueja. Zapatero pot explicar que les competències d’Igualtat passen al ministeri de Sanitat i Política Social i que Bibiana Aído, seguirà en el Govern al capdavant d’una Secretaria d’Estat, però el gest és significatiu.

Moltes són les organitzacions feministes i de dones que al llarg d’aquesta setmana han anat expressant el seu rebuig als canvis d’aquest govern i consideren aquest motiu una fal·làcia, ja que el pressupost dedicat al ministeri d’Igualtat només suposava en 0,03 % del pressupost de l’Estat.

Preguntada per La Independent, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva ens dóna la seva opinió:

“La desaparició del ministeri d’Igualtat suposa una pèrdua simbòlica notable en l’àmbit de les polítiques de dones i d’igualtat, la pèrdua d’un referent. La creació i l’existència d’aquest ministeri ha significat la demostració d’una voluntat política per visualitzar i avançar en l’aplicació de la perspectiva de gènere i de les dones i posar-les en un primer nivell de l’acció del govern de l’Estat. Personalment, i més enllà de la discussió sobre el rang que han de tenir aquestes polítiques, allò fonamental és que han de seguir sent prioritàries a l’agenda i s’han d’aplicar de manera transversal a totes i cadascuna de les unitats d’un Govern”.

Marta Selva afegeix: “Una altra consideració que m’agradaria fer té a veure amb les raons o excuses econòmiques que s’han donat per a la justificació de la seva desaparició. Sembla,més aviat, un acte de poca valentia de cara a assumir els canvis profunds, radicals i necessarisimplicats en el compromís real d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes”.

I ahir mateix Rosa Bofill, responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, s’exclamava en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles: “Quan hi ha crisi, tot allò que es relaciona amb gènere i els anomenats temes de dones és el primer que cau!”.

Les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) també han fet arribar la seva opinió als mitjans d’altres països, Boletin de Género de l’Argentina recollia ahir les opinions de basques i catalanes.

Des d’Euskadi s’opina que el Govern ha cedit a la fustigació constant que ha patit Bibiana Aído per part de la dreta, però ha patit també de manca de confiança per part del propi Govern: “Ja des del primer moment, a algunes ens va semblar mal senyal el nomenament d’una jove desconeguda, en comptes d’haver apostat per una dona feminista, amb una trajectòria consolidada i pes dins del partit (i n’hi ha al partit Socialista Obrer Español (PSOE). Va néixer com un ministeri pobre respecte al pressupost assignat. Que se sàpiga: no ha aconseguit l’aspiració de transversalitzar la perspectiva de gènere en les actuacions dels diferents ministeris”, opina June Fernández. En canvi, Lucía Martínez Odriozola, de la mateixa Xarxa, pensa que la remodelació ha estat molt contestada per col·lectius feministes, que consideren la desaparició del ministeri un retrocés en la lluita per la igualtat: “No hi estic d’acord. L’important no és tant el sosteniment del ministeri com el sosteniment de les polítiques per la igualtat, i crec, de veritat defenso, que una Secretaria d’Estat per la Igualtat no està tan en el punt de mira… Aído, ara que és exministra, respirarà més tranquil·la i aconseguirà majors èxits”. 

Tona Gusi des de la Xarxa de Catalunya compartia els titulars d’AMECO press, Agència dirigida per Cristina Fraga: “S’ha acabat la paritat” i de Mujeres en Red coordinada per la periodista Montse Boix, “Zapatero s’equivoca” i assenyalava la sorna d’alguns comentaristes de premsa envers la nova ministra de Sanitat Política Social i Igualtat, Leire Pajín, o el poc reconeixement a la tasca de María Teresa de la Vega i altres ministres sortints, destacant en lloc del gran lideratge d’aquestes polítiques, l’agraïment que les ministres han de tenir a Zapatero. També destacava la relació amb la crisis: “Un cop més, davant d’una crisi econòmica i per la necessitat electoral d’un partit, son les dones les primeres a patir aquestes conseqüències. Això demostra que l’esquerra o no compren en profunditat el que signifiquen les aportacions des de la visió de gènere i del feminisme a la política, o no vol aplicar les polítiques que comporten la transformació democràtica dels drets de les dones”.

Des dels moviments de dones, en els manifestos difosos aquests dies es reclama, com a mínim, que les polítiques d’igualtat no perdin recursos humans ni materials, que tinguin òrgans i competències visibles i concretes, i que no es retallin els programes pressupostaris.

La Federació Catalana de ONG per el Desenvolupament (FCONGD) en la seva nota de premsa Les ONG contra la supressió del Ministeri d’Igualtat, recull les declaracions d’Inés Alberdi, que des de fa dos anys dirigeix l’UNIFEM, el Fons de Desenvolupament de l’ONU per a la Dona?, integrat ara a ONU Mujer, la qual ha assegurat que “sense la participació de les dones és impossible aconseguir els objectius relacionats amb la salut, l’educació, el canvi climàtic o la feina”.

Aquestes ONG de Catalunya afirmen que, de la mateixa manera que han demanat als partits polítics catalans, mitjançant un Decàleg de propostes alternatives, que no retallin despesa social a Catalunya ni a la cooperació catalana, proposen igualment al Govern espanyol que sigui valent i retalli abans altres partides com les del ministeri de Defensa. Reclamen al Govern que reconsideri la seva decisió de suprimir el ministeri d’Igualtat, i que mantingui la seva aposta per la Igualtat entre homes i dones en tots els àmbits, i també en el de la cooperació internacional.

 

De  XIDPIC.CAT-LA INDEPENDENT

13 d’octubre de 2010

.

.

El  taller de comunicació i gènere per a dones migrades  a les comarques gironines es realitzarà el proper 16 d’octubre al Centre Cívic Ter de Girona (C/Can Sunyer, 46), de 10 a 20h.  El taller és totalment gratuït i es donarà un certificat d’assistència a les participants.

Aquest taller s’emmarca en el projecte “Dones migrades, dones amb drets: la comunicació amb visió de gènere, una eina que obre móns”, i és la primera producció de La Independent (Agència de Notícies amb Visió de Gènere).

Aquest és el segon taller per a migrades, el primer va tenir lloc el passat dissabte a la seu de Fedelatina (Federació d’Associacions Llatinoamericanes) i hi van assistir una vintena de dones, que han valorat l’experiència com a molt satisfactòria.

Joana Garcia Grenzner

Coordinadora del Projecte “Dones migrades, dones amb Drets”
Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya- Agència de Notícies amb Visió de Gènere “La independent”. (www.laindependent.cat)

Dijous 14 a les 20.00h a Gran via 658, Barcelona.

Ppresentació de la pelicula-documental “Dones en construcció”. Aquest és un documental dirigit per Begoña Atín i Maite Ibáñez que reflecteix el procés de reconstrucció personal de diferents dones que han estat víctimes d’atemptats terroristes.

Es tracta d’un recorregut que toca aspectes tals com la notícia de l’assassinat, la incredulitat, la recerca d’un per què, el rol de mare, la falta d’al·licients, de projectes, d’il·lusió, el buit i la solitud que senten, i també la por, la ràbia i la impotència.

L’elecció de les protagonistes principals s’ha guiat fonamentalment per criteris de l’interès de les seves vides en construcció quant a compromisos amb la pau, superació personal i ètica de la vida. 

Tràiler del documental. 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7tKb9U95yyI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

.

es demana confirmació a: activitats.icip@gencat.cat

o al telèfon 935544282

.

ICD

07 d’octubre de 2010

 .

Entitats i Generalitat reuneixen a Barcelona experts en la trata de persones per analitzar els nous reptes en la lluita contra l’explotació sexual

• El secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha inaugurat avui les III Jornades d’acció contra la trata de persones

• Durant la jornada, Boada ha felicitat als mossos per l’operació que ha permès la desarticulació d’una xarxa internacional de proxenetes

 

El secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha inaugurat avui la III Jornada d’acció contra la trata que al llarg del dia ha reunit juristes, investigadores, i psicòlogues expertes en la trata de persones. La inauguració, que ha tingut lloc al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, ha comptat també amb la presència del director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació), Xavier Badia; la Directora General del Joc i d’Espectacles d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva.

El secretari general ha destacat que des del Departament d’Interior i “des de la policia de la Generalitat es treballa de valent contra el delicte de la trata perquè és una violació dels drets humans” i ha afegit que sovint “la societat no n’és gaire conscient perquè afecta sectors més vulnerables de la societat com són dones i immigrants”.

Boada s’ha referit també a la regulació de la prostitució i ha dit que la manca d’un marc normatiu fa més difícil poder lluitar contra els casos de trata perquè passen desapercebuts. “Caldria una legislació estatal seriosa i polítiques actives que posin uns límits clars i marquin com es pot actuar en aquests límits”. El secretari també ha destacat que el llarg d’aquest any 2010 hi ha hagut 8 grans operacions amb 100 persones detingudes, i 170 víctimes afectades.

El secretari ha destacat la col·laboració, sobretot els últims 4 anys, entre el govern de la Generalitat i les entitats i associacions que “ fa molt de temps que treballen en aquest àmbit i que sovint han hagut de treballar en solitari i sense el suport de les administracions”.

Durant la jornada, Boada, ha felicitat als mossos per l’operació que ha permès la desarticulació d’una xarxa internacional de proxenetes d’origen albanès dedicada al tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual.

Per la seva banda, Mercè Claramunt ha agraït a les entitats organitzadores la invitació a participar a les jornades que permeten posar en comú els treballs que es fan des dels diferents àmbits. En la seva ponència la directora ha explicat “que la ONU estima més de 4 milions de dones i menors víctimes de la trata cada any i la majoria són explotades amb finalitats sexuals”, fins al punt que “és el tercer negoci més lucratiu que hi ha a nivell mundial després del tràfic de drogues i del tràfic d’armes”.

La directora ha explicat també que “en els darrers anys s’ha fet un esforç importantíssim per visualitzar aquest problema i reconèixer que existeix”. I ha afegit que tots els esforços i recursos són pocs per lluitar contra aquests tipus de violència ”masclista”.

Al seu torn, el director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, Xavier Badia, ha destacat que “el tema de la trata no només s’ha abordar des del punt de vista de la persecució de les xarxes sinó que s’ha de posar en el centre la situació de les dones víctimes de la trata amb finalitats de prostitució forçada. Per tant, s’ha de posar l’accent en els drets de les dones.”

Al llarg del dia entitats i Generalitat han debatut sobre els nous reptes de la lluita contra el tràfic de persones per a explotació sexual, i han analitzat les noves eines jurídiques, així com l’impacte de les polítiques públiques sobre intervenció.

La trobada també ha servit per fer un intercanvi d’experiències i hi han participat expertes en la trata com ara la investigadora i jurista del Grup Antígona UAB, Daniela Heim, la representant de Global Alliance Against Trafficking in Women (GAATW), Nerea Bilbatua, i la psicòloga i responsable de formació El Safareig, Laia Rosich.

La jornada, que ha estat organitzada per les associacions Genera (Associació en defensa dels drets de les dones), Àmbit prevenció (Associació per a la Salut i la Qualitat de Vida) i El lloc de la dona amb el suport del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el Departament d’Acció Social i Ciutadania, anava dirigida a ONG’s d’intervenció, juristes, professionals de l’àmbit social, sanitari i acadèmic i membres de cossos de seguretat.

28 de setembre 2010

.

La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït reivindica públicament la celebració del 28 de setembre com a Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament.

En aquesta data, sorgida de la Campanya 28 de setembre Dia per la Despenalització de l’Avortament a Amèrica Llatina i el Carib, cal recordar que un dels principis polítics irrenunciables del moviment feminista i de dones és la defensa de la llibertat sexual i reproductiva com un dret inalienable de les persones, dret que implica reconèixer la capacitat de les dones per resoldre sobre allò que afecta els nostres cossos i les nostres vides.

En aquest sentit, el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït forma part intrínseca dels drets sexuals i reproductius, drets que se sustenten en diversos tractats consagrats internacionalment. No obstant això, cal esmentar que la interrupció voluntària de l’embaràs no és legal en la majoria de Països d’Amèrica Llatina i, per contra, les lleis punitives, les persecucions a les dones que avorten i a professionals que les assisteixen, la condemna social i penal, són habituals, fins i tot, s’han endurit en els últims anys.

Actualment, a l’Estat Espanyol, hem viscut un canvi de legislació referent a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. Tot i celebrar alguns dels avenços que aquest canvi ha suposat per a les dones, cal tenir present que encara queda molta feina per fer tal de garantir la consecució d’aquest dret i que AQUEST GOVERN COM EL PROPER GOVERN DE Catalunya han de posar tots els mitjans per garantir-lo :

• Insistim en la necessitat immediata, establerta en la nova llei, incloure l’educació afectiu sexual en els currículums de l’ensenyament obligatori.
• Recordem que és imprescindible planificar i instaurar amb eficàcia l’accessibilitat als mètodes anticonceptius dins la cartera de serveis de la xarxa pública, tal i com també marca la llei.
• Reivindiquem que cal millorar i garantir l’accés de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura, gratuïta i amb la màxima qualitat.
• Continuem manifestant el nostre desacord amb la tutela que l’Estat estableix sobre aquest dret de les dones lesionant així la seva autonomia, tant pel que fa als 3 dies de reflexió obligatoris abans de la pràctica d’un avortament com per la necessitat d’acompanyament de les dones de 16 i 17 anys.
• Denunciem els atacs constants als drets de les dones per part dels integristes religiosos que compten amb l’important finançament públic d’un estat que es considerat laic.

Així doncs, un cop més reclamem la valentia des de totes les institucions que fonamenten la nostra societat: polítiques, familiars, educatives i civils. No hi valen excuses, ni la crisi, ni les eleccions, ni el pes de la moral, ni cap altre subterfugi ens pot fer recular.

Totes i tots nosaltres, tenim la responsabilitat de continuar construint una societat igualitària, tolerant, respectuosa i lliure.

Amb tot el suport per a les nostres companyes d’Amèrica Llatina i el Carib:
ABORTO LEGAL Y SEGURO. LAS MUJERES DECIDEN, LA SOCIEDAD RESPETA, EL ESTADO GARANTIZA, Y LAS IGLESIAS NO INTERVIENEN

–
Campanya pel Dret a l’Avortament

Escrit per Tona Gusi 

Per a La independent

11 de setembre del 2010

 .

,

La Independent ha volgut donar la paraula a les dones i als homes que tenen la responsabilitat en els seus respectius partits, sindicats,  i col·lectius d’impulsar i fer avançar la igualtat i l’equitat.

La mirada  de les dones és diversa, és plural i, en el camí d’estar present en tots els àmbits de la societat, no hi ha dubte que els mitjans de comunicació, la política i l’activisme social hi tenen molt a dir.

Esperem poder anar aportant altres opinions d’altres organitzacions i col·lectius d’arreu del territori de llengua catalana.

.

PREGUNTA

- Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?

.

SOCIETAT

Alícia Oliver Rojo

ONGD Cooperacció

Recentment s’acaba de presentar l’estudi “Projecte de Monitoreig Global dels Mitjans” (GMMP) en el que s’assenyala, entre d’altres, que les dones representen el 23% de les persones que apareixen en la informació i que aquesta continua reforçant els estereotips existents. Gairebé la mateixa situació que teníem a inicis dels 90 quan vam crear l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).

Anna Mercadé

FIDEM

Crec que en els darrers anys s’han fet molts avenços, però els mitjans de comunicació encara són el reducte més sexista que existeix. La presència de la dona en els informatius de TV és un 23%, en premsa un 22% i un escàs 12% en els espais radiofònics, tal com es desprèn dels recents estudis vostres i de l’Institut Català de la Dona. Però el que és més important és que els directius i els caps de departament, els tertulians i els experts són en gran majoria homes i són els que creen opinió.

En el Consell de Govern de la Corporació Catalana només hi ha 3 dones davant 9 homes.

D’altra banda, els anuncis són majoritàriament sexistes: perpetuen els rols de la dona com a esposa, cuidadora i/o objecte sexual.

Per tant, em sembla molt bé la vostra iniciativa. La Independent és absolutament necessària. Felicitats! Compteu amb la meva col·laboració.

Antoni Guirado

CGiL

La incorporació de la visió de gènere és fonamental. La comunicació i els mitjans de comunicació són elements substancials en qualsevol evolució de la societat, i no seria possible aconseguir la plena igualtat social i l’eliminació de la discriminació i el sexisme sense canvis profunds no només en la manera de comunicar sinó també en la creació d’opinió. Crec que la iniciativa de La Independent contribuirà a provocar i a incentivar canvis importants. 

Beatriu Masià

TAMAIA

Creiem que és del tot necessària, ja que la informació continua sent molt esbiaixada i els continguts de la informació sexistes. Creiem que és una bona iniciativa, caldrà fer-ne el seguiment.

Krme Freixa

ADPC

Ara fa uns dies la ministra d’Igualtat i l’agència EFE han signat un acord per tal que les notícies que surten d’EFE envers arreu del món tinguin cura dels plantejaments no sexistes respecte a les notícies que tenen a veure amb violència masclista. Eradicar aquesta visió que els mitjans cultiven d’una violència masclista, que és producte de consum i d’augment d’audiència, és molt important per anar diluint els estereotips que existeixen respecte a dones i homes en els mitjans.

El llenguatge inclusiu, que comporta la perspectiva de gènere, farà més visibles les dones.

Com a presidenta de l’ADPC, que és una associació de dones periodistes que sempre ha lluitat per un periodisme no sexista, estic contenta que dues membres de la nostra junta estiguin entre les impulsores d’aquesta iniciativa d’una agència de noticies no sexista, com les que ja hi ha a Ameco Pres, CIMAC, etc. Ara bé, haurem aconseguit els nostres objectius de periodisme no sexista quan no facin falta aquestes agències, quan les grans agències de notícies entenguin que el llenguatge ha d’ésser inclusiu i que hi ha moltes dones especialistes en política, ciència, esports, etc., i moltes dones que lluiten contra les desigualtats que pateixen altres dones i que tot això també és notícia.

María Olivares

MMD

Aquesta nova agència em sembla fantàstica i, sobretot, molt necessària.

És imprescindible promoure l’accés de les dones als mitjans de comunicació amb igualtat d’oportunitats.

Mònica Ximeno

ACSUR-Catalunya

La incorporació de gènere als mitjans de comunicació tradicionals, televisió, diaris etc., és molt lluny d’entendre’s com una incorporació real. Penso que continuem patint l’error de presentar les dones com a víctimes d’un sistema que se’ns vol demostrar aliè, d’alguna manera.

Montse Cardona

Ajuda en Acció Catalunya i Balears

Els mitjans de comunicació son un reflex de la societat i per tant han de contribuir en la construcció d’un món sense desigualtats entre dones i homes. La perspectiva de gènere i de les dones ha d’estar present en el tractament de les notícies que donen els mitjans perquè com a norma general les dones apareixen en l’esfera de la vida privada,i d’aquesta manera es perpetuen els estereotips i rols de gènere.

Montserrat Alcoverro

PROJECTE VACAS

La valoro molt positivament i la considero imprescindible.
La iniciativa de La Independent és una necessitat davant d’una realitat: la manca d’equitat en el tractament de gènere en els mitjans de comunicació.

Montserrat Cervera i Rodon

DONES X DONES

Ho valoro molt positivament ja que és quelcom que encara no veiem en la premsa en general. La iniciativa ens sembla molt positiva i engrescadora i us donem tot el nostre suport. Necessitem uns mitjans que incorporin el feminisme i l’antimilitarisme en els seus textos, en el llenguatge i en el tractament de totes les informacions.

 

PARTITS POLÍTICS

Mercè Civit

ICV-EUiA

En primer lloc vull felicitar la iniciativa de crear aquesta agència perquè penso que era necessària. La presència de les dones als mitjans de comunicació encara és discriminatòria, tant quantitativament com qualitativament, perquè les dones hi sortim menys.

Sònia Ruiz

CDC

Encara és una assignatura pendent, tot i els avenços duts a terme. Les notícies més habituals relatives al gènere femení són les que causen més impacte, com les morts per violència de gènere o les que fan referència a la imatge. En canvi, hi ha un buit important pel que fa a la gran tasca que fan les dones en molts sectors que, d’altra banda, estan contribuint a la superació de la crisi actual i al progrés del país. Qualsevol iniciativa que treballi per a la igualtat és sempre benvinguda. Desitgem tots els èxits en aquest nou projecte.

Joana Ortega

UDC

Fer arribar la visió de gènere a tota la societat és un pas fonamental per assolir la plena igualtat. Durant massa anys la visió de la dona davant els problemes comuns ha tingut sovint poc ressò. Cal, doncs, trencar la invisibilitat de la dona. També davant la problemàtica específica que com a dones ens trobem en el dia a dia, en el món laboral, educatiu, de la llar, familiar…, cal fer sentir la nostra veu fins que la normalitat sigui plena i ja no calgui denunciar les diferències o discriminacions que encara subsisteixen per motiu de sexe. Fins que no arribi aquest dia, sempre és benvingut qualsevol esforç que vagi en aquesta direcció i la iniciativa de La Independent ho és. És cert que hem avançat molt, però encara queda molt per fer. Per això, felicito la vostra aparició que servirà per donar un pas més cap a la plena igualtat.

Imma Moraleda

PSC

La Llei d’igualtat entre homes i dones fa esment a l’Agència EFE, amb la que la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, acaba de signar un conveni. És molt important, que la que crec que és, la major agència de notícies les faci amb visió de gènere, amb visió no sexista i crec que per aconseguir-ho el primer que s’ha d’eradicar és el tractament de la violència masclista com si fos quelcom amb el que es pot mercadejar, com si fossin notícies que no afecten la vida quotidiana de les persones i que agreugen les diferències entre dones i homes que encara existeixen en els estereotips que els mitjans de comunicació transmeten. Així doncs felicito també la iniciativa de La Independent.

Ester Alberich i Forns

ERC

La incorporació de la perspectiva de gènere als mitjans és fonamental, atès que constitueixen un agent de socialització cada dia més important i present a les nostres vides. Des de l’Institut Català de les Dones s’hi ha estat treballant, i cal seguir en aquesta línia. El tractament del llenguatge i de les imatges és bàsic. D’una banda, cal que deixem enrere el pretès valor genèric masculí de la llengua, ja que no fa res més que silenciar i invisibilitzar les dones. D’altra banda, és d’extrema importància el reconeixement de les aportacions i els sabers femenins i la promoció de l’autoria femenina en els mitjans i en la cultura. Es tracta, en definitiva, de fornir-nos d’eines comunicatives que no només reflecteixin la igualtat, sinó que també hi contribueixin. Per tot això, la iniciativa de La Independent em sembla fantàstica.

Alicia Sánchez Camacho

PPC

Em sembla una molt bona iniciativa. Des del PPC sempre hem defensat que les qüestions de gènere i d’igualtat són matèries transversals que han d’impregnar tots els àmbits. Incloure aquesta visió de gènere al món de la comunicació i avaluar les notícies –de qualsevol àmbit, ja siguin d’economia, de societat, de noves tecnologies… – des d’aquesta perspectiva trenca molts tòpics sobre el que fins ara s’ha entès com a publicacions per a dones.

Mercè Claramunt i Bielsa

ICV

Molt positivament. Era absolutament necessari que la visió de gènere s’incorporés als mitjans de comunicació i a la informació que aquests transmeten a la societat, com és igualment necessari introduir aquesta perspectiva de gènere en totes les esferes. Aquesta és la única manera d’avançar cap a una societat més justa i equitativa.

Albert Rivera

Ciutadans

Des de C’s entenem necessària la incorporació de la visió de gènere en el tractament de la informació i la comunicació en els mitjans de comunicació públics i privats. Aquesta perspectiva aporta pluralitat, sensibilitat i rigor a una problemàtica, la de la igualtat de la dona –lacerant en ocasions–, que, malgrat els innegables avenços aconseguits, dista encara d’assolir la rellevància i el tractament informatiu que mereix.

La iniciativa de  La Independent ve a cobrir un espai comunicatiu des d’un angle en l’anàlisi, el tractament i la reflexió de la informació que enriquirà la qualitat i la pluralitat comunicativa de la nostra comunitat.

Rut Carandell i Rieradevall. Reagrupament

Durant segles la informació “seriosa” s’ha pensat exclusivament des d’una perspectiva masculina i cal refer el temps perdut. L’objectiu és arribar a una situació de normalitat i igualtat total que faci que iniciatives com la vostra ja no siguin necessàries.

Esther Vivas

Des de baix

Crec que poc a poc els mitjans de comunicació han anat incorporant la visió de gènere, donant atenció als problemes que patim les dones i oferint una visió transversal de gènere en la política informativa. Però encara queda molt per fer i sovint encara romanen estereotips sexistes i tractaments informatius esbiaixats.

La posada en marxa d’una iniciativa com La Independent em sembla molt interessant i espero que contribueixi a rellançar les visions feministes de la societat i a oferir una veu crítica que ajudi a canviar la posició de la dona en la nostra societat. Els que com jo defensem la necessitat de canviar el món de base tenim molt clar que la revolta o serà feminista o no serà!

SINDICATS

Raquel Gil

UGT

La iniciativa que presenteu em sembla valenta i engrescadora. Malauradament la perspectiva de gènere no es normalment tinguda en comte pels mitjans, que sembla obliden que menystenir a la meitat de la població significa informar de forma esbiaixada.

Rosa Bofill i Benet

CCOO

En general, els mitjans de comunicació no tenen perspectiva de gènere. Invisibilitzen les dones en les notícies o quan en parlen ho fan de manera sexista, i fomenten els estereotips de gènere.

La iniciativa d’una agència de notícies que pugui donar una visió no esbiaixada em sembla molt interessant. Cal esperar que es pugui fer una bona feina i que es noti en els mitjans de comunicació.

Imma Valls i LLoret

USOC

Positivament. La visió de gènere en la comunicació i la informació als mitjans de comunicació és encara força minsa, per tant, tot el que sigui desenvolupar i ampliar aquest tema és un pas endavant i necessari per arribar a la igualtat total entre dones i homes. Com he dit abans, qualsevol iniciativa que fomenti notícies amb visió de gènere, com sembla que serà La Independent, és fantàstic.

 

Maria Rovira i Duran

UPC

És molt necessari i no es fa. La paraula és l’eina fonamental d’expressió de les persones, per tant, la seva adequació a la visió de gènere en el procés informatiu ajuda a aclarir conceptes i a transmetre una determinada visió sobre la societat

Dolors Torné

USTEC.STEs (IAC)

Positivament, tot i que encara queda un llarg camí per aconseguir la igualtat real, s’ha d’anar treballant en aquest sentit i una manera de fer-ho pot ser la iniciativa de La Independent, que esperem que tracti ja des de un principi aquesta visió de gènere.

OMAD CAV
10 d’agost de 2010

Apunts 10
País: Mèxic (Ciudad Juárez)
Temàtica: Mobilització social
Mitjà: Televisió Espanyola – La 2 .

.

Un programa de televisió ressalta els èxits de les organitzacions de dones Dimecres 2 de juny del 2010 el programa “Para Todos la 2” de La 2 de Televisió Espanyola, conduït per Montse Tejero i Juanjo Pardo, va dedicar un bloc de dotze minuts a les víctimes del feminicidi a Ciudad Juárez (Mèxic).

.
A través d’un reportatge i una entrevista a Siscu Parés, de “Acció Solidària Igman”, el
programa no només va detallar els orígens dels assassinats de dones a la fronterera
ciutat mexicana, també va exposar la impunitat que envolta les morts. Però el més
destacat va ser que es va mostrar com a través del treball de les organitzacions socials,
especialment de dones i familiars, es comença a assolir justícia a través de sentències
com la del Campo Algodonero -dictada per la Cort Interamericana de Drets Humans-,
que a finals de l’any passat va condemnar a l’Estat Mexicà per la mort de tres joves.

.

Ciudad Juárez. Centenars de dones assassinades.

02/06/2010
12 minuts 30 segons.
Síntesi del reportatge:

Crònica de Dolors Elias realitzada a Ciudad Juárez.
.

- La periodista assenyala Ciudad Juárez com un lloc que evoca l’assassinat de dones amb tortura i violència sexual. Explica que els crims van començar el 1993 i que es perpetuen davant la llei del silenci i la ineficàcia de les autoritats.

.
- Es mostren imatges de dones joves que, en transport públic i també a peu, es dirigeixen als seus centres de treball. La reportera vincula el creixement econòmic de la ciutat fronterera amb el del crim organitzat i el narcotràfic. Precisa que en aquest context s’ha generat els alts índexs de violència i, sobretot, el feminicidi.
.

- Les representants de les organitzacions de dones diuen que són moltes més de 500 -xifres oficials- les joves assassinades. A més apunten que hi ha 2.000 desaparegudes. Sobre el perfil de les víctimes assenyalen que sempre són dones pobres: cambreres, maquiladores (treballadores d’empreses muntadores que importen materials sense aranzels i fabriquen per a l’exportació), empleades de l’economia submergida i estudiants, moltes amb fills.

- La mare d’una de les assassinades adverteix de la negativa de les autoritats a investigar i diu que tampoc els reconeixen la condició de víctima ja que solen assenyalar-les com a responsables de les seves pròpies morts: “tenía la blusa y el sostén arriba… el pantalón y su ropa interior hasta debajo de la rodilla, descalza y en un terreno baldío. La autoridad dijo que había muerto por un suicido voluntario… al último mi hija era una de tantas”.
.

- La reportera destaca que a través de la pressió de les organitzacions de dones es va assolir, el desembre de 2009, un triomf: la sentència del Campo Algodonero.
Imposada per la Cort Interamericana de Drets Humans, el dictamen acusa el govern de Mèxic per les vexacions i omicidi de tres dones a Ciudad Juárez, i considera l’estat responsable de violar el dret a la vida i la llibertat personal de les joves, i de no haver adoptat les mesures de protecció eficaces davant la denúncia de les seves desaparicions.

.
Després del reportatge d’Elias, Montse Tejero entrevista a Siscu Parés que assegura que gràcies al treball de gent compromesa, el que passa a Ciudad Juárez comença a ser
conegut en el món. Parés no només exposa el perquè de la impunitat d’aquests crims, a més identifica els seus orígens i reconeix la importància de la sentència del Campo Algodonero.
.

Tres cites significatives de Parés:

.
a. Les maten pel fet de ser dones

- “Las administraciones públicas dan la espalda porque detrás hay muchos factores
de poder que lo que intentan es mantener un sistema determinado, ese sistema
patriarcal y capitalista que es con el que no se quiere el cambio… asesinatos sin
ningún sentido. Las encuentran violadas, torturadas de muchas maneras”.
b. Impunitat

- “Para mantener un estatus social en el que la mujer debe estar al servicio del
hombre y del sistema… Sabes que puedes matar a la mujer y quedas impune,
sabes que no habrá una investigación. La base es que matas a una mujer y que
no habrá una investigación, y la mayor parte de veces cuando hay una
investigación suele ser una cortina de humo, se busca un chivo expiatorio para
mostrar que el gobierno si trabaja, pero no se busca a los auténticos culpables”.
c. Sentència Campo Algodonero

- “Si se da esta sentencia es gracias a ese trabajo de las organizaciones de las
mujeres incansables que están allí luchando. Mientras esas personas estén allí hay
esperanza… el trabajo que están haciendo ellas sintiendo la amenaza de muerte
constantemente, es un valor que no se puede definir. Sólo por el hecho de que
estas mujeres están allí trabajando, tenemos que seguir dándoles apoyo”.

Consideracions

És pertinent apuntar l’encert de “Para Todos la 2” de dedicar dotze minuts de programa a
feminicidi, presentant la desídia i negligència de les autoritats mexicanes i a més
evidenciar la criminalització de víctimes i familiars. Però sobretot subratllar l’èmfasi que
posa l’espai a destacar l’esforç de les organitzacions i de les famílies per fer públic els
assassinats, i deixar un missatge d’esperança, que la justícia no els pot ser esquiva
sempre.
Puede ver el programa en su versión completa en el siguiente enlace:

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100602/para-todos-2-02-06-

10/789110.shtml?s1=programas&s2=otros-programas&s3=para-todos-la-2&s4=
El bloque sobre Ciudad Juárez está entre el minuto 31 y el 44 del programa.