Programa de Beques de Recerca Amy Mahan per avaluar l’impacte de l’Accés Públic a les TIC

El Programa de Beques d’Investigació Amy Mahan per avaluar l’impacte de l’Accés Públic a les TIC és un projecte de divuit mesos de durada patrocinat pel Centre Internacional d’Investigacions per al Desenvolupament (CIID) i administrat per la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Espanya , amb la laboració d’acadèmics de la Universidad de San Andrés, Buenos Aires, Argentina, de la  Universidad de Filipinas, Manila i del  LINK Centre de la Universitat de Witwatersrand a Sud-àfrica.

El Programa és el component d’enfortiment de la capacitat de recerca del Global Impact Study. El Programa ha estat nomenat en honor  a Amy Mahan, distiguida col.lega i apreciada amiga que fos membre del Grup de Treball de Recerca del Global Impact Study fins que va morir el passat 5 de març de 2009.

Els objectius del Programa són: aprofundir i enfortir la capacitat d’investigadors novell en països en vies de desenvolupament per tirar endavant estudis rigorosos sobre l’accés públic a les TIC, i, alhora, estimular la disponibilitat d’acadèmics de qualitat dedicats al tema en països en vies de desenvolupament.

El Programa atorgarà fins a 12 beques de recerca a investigadors novell de països en vies de desenvolupament d’Àfrica i l’Orient Mitjà, Àsia i Amèrica Llatina i el Carib. Aquestes beques aportaran fons i serveis especialitzats tècnics de manera que els investigadors novel puguin dur a terme una investigació original adreçada a respondre una o més preguntes prioritàries sobre l’impacte de l’accés públic a les TICs.

Es convida a investigadors qualificats a presentar la seva sol licitud, ja sigui en  Castellano, Francés, Inglés, abans de la mitjanit (EST – hora oficial a la costa est dels EUA) del 31 de desembre del 2009.

Més informació.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, eriodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 14 Aguascalientes i San Luis Potosí

No estan soles, ja que el seu esforç és el nostre alè, criden les feministes a Aguascalientes i San Luis Potosí

Un nodrit grup de dones de diferents organitzacions feministes de la capital de Aguascalientes (La col • lectiva, Les dites feministes, Moviment d’Acció Lèsbica Feminista, Colectivo Arrel, dones independents i Acció Feminista) va decidir prendre els carrers de la seva ciutat per acollir les integrants de la caravana Èxode per la Vida de les Dones, tot i la negativa de les autoritats locals, que els van negar l’ús de la Plaça Exedra, ara anomenada Plaza de Armas, per realitzar un míting conjunt amb les Dones de Negre i Justícia per nostres Filles . No necessitem permís per manifestar-nos, van considerar els col • lectius feministes de Aguascalientes, ja que és un dret constitucional i els llocs públics pertanyen a la societat civil, no són propietat de cap govern o empresa.

Amb aquest empenta inicial, de imbuir dels drets ciutadans, dones d’aquests col • lectius i algunes polítiques del PRD (Partit de la Revolució Democràtica), entre elles la legisladora responsable de la Secretaria d’Equitat i Gènere, Yolanda González, van rebre a l’entrada de Aguascalientes la comitiva chihuahuense i van caminar en silenci acompanyant el toc de campana pel barri on va néixer el grafista i inventor de la Catrina mexicana, José Guadalupe Posada, fins a situar al centre de la ciutat, davant de la catedral.
Algunes dones de l’Èxode van ser requerides en una emissora local per explicar el significat del trasllat de la campana cap a Ciudad Juárez i un altre grup va ser convidat al centre cultural, social i lúdic Rockokó, on se’ls va oferir un dinar, alhora que es departia amb dones d’aquests grups feministes i periodistes locals amb els mateixos propòsits de demanar informació sobre l’Èxode per la Vida de les Dones i els seus integrants.

A l’estona, sota l’emblema de l’àguila distintiva de la ciutat, a la plaça Exedra, les feministes van llegir el seu pronunciament en què se solidaritza amb les Dones de Negre i les animaven, afirmant que “el seu esforç és el nostre alè per saber que no estem soles, que en tot el país es sent un ja n’hi ha prou !!!… Ni una dona menys, ni una morta més !!!…
A Aguascalientes, prosseguia el manifest, som víctimes d’una complicitat entre ineficiència, corrupció i ignorància … Les institucions encarregades de prevenir, denunciar i eradicar la violència contra les dones es queden en els fòrums acadèmics, plens de flors i bons discursos ….. però ‘la impunitat … la manca de recerca, la facilitat amb què els homicides es van sense pagar per la mort d’aquestes dones és indignant …. Les dades oficials sobre feminicidi insulten la nostra intel ligència, subratllaven les feministes, ja que per ells només es va donar un cas, mentre que els diaris groguistes mostren una infinitat de ‘crims passionals’ contra jovenetes d’entre 12 a 25 anys … ‘

Aguascalientes ocupa el cinquè lloc del país pel nombre de feminicidis i aquest any, 4 noies han estat assassinades, segons la legisladora González, que es queixava a més que “els partits només ens miren com a clients per poder cobrir les quotes de gènere. ‘La última víctima assassinada va ser Itzel Monroy Barraza, una estudiant de 17 anys que va decidir acabar la relació amb el seu xicot i ‘ell va matar de quatre punyalades la seva nòvia, després de donar-li salvatge Golpiza i sostenir una forta discussió.’
Per part de la caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones van prendre la paraula Luz Elena Lluita Castro, coordinadora Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) i, de Justícia Per Les nostres Filles, (http://www.justiciaparanuestrashijas.org.mx/) Irene Miramontes i Irani Chávez, que van llegir al seu torn el Manifest de les Dones de Negre amb el que van arrencar a la ciutat de Mèxic.

A continuació, la ruta va parar a San Luis Potosí on també van ser objecte d’una rebuda multitudinari, càlid i emotiu, als afores de la ciutat per part de moltes organitzacions socials i diversos grups d’homes i dones joves i adultes grans i el comitè Municipal del PRD, que van acompanyar la comitiva fins al centre de la ciutat.
Ja gairebé en la foscor i davant del Teatre de la Pau i el Museu de les Màscares, just al costat de la Plaça del Carme, Síria Solís, del Barzón Chihuahua del Ejido Benito Juárez, un dels grups que conformen Dones de Negre, va explicar breument els avatars de la caminada fins a la capital d’aquest estat. La coordinadora de Justícia Per nostres Filles, (http://www.justiciaparanuestrashijas.org.mx/) Norma Ledezma, va recordar que el seu dolor, la seva lluita i l’organització va començar amb la desaparició i mort de la seva filla Paloma i que no cessarà d’ reclamar aquesta Justícia per a la seva filla i la de totes les assassinades a Chihuahua i la resta del país, els perpetradors segueixen lliures a causa de la impunitat. Davant la pena expressada per Norma, una de les dones de l’organització li va llegir un poema de Mario Benedetti, del qual a continuació apuntem el paràgraf inicial i el final.

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo
…..
Porque no estás sola….

Les emocions contingudes, els plors entretallats i els crits no estan soles !!!!! No estan soles !!!!! , A més de la consigna ‘el poble unit mai serà vençut’ van tancar l’acte.
Al final i molt sigilosament, una àvia es va apropar a les mares de JPNH per regalar un llençol perquè poguessin dormir millor durant la resta del trajecte de la campana fins a Ciudad Juárez.

peu de foto 1

Arribada de la marxa Èxode per la Vida de les Dones a la plaça del Zócalo de la ciutat de Aguascalientes on es van fer diferents actes i parlaments.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 2

Reunió de les Dones de Negre al bar-centre-cultural ROCKOKO, amb feministes i organitzacions locals de la ciutat de Aguascalientes, que van oferir menjar a les dones de la caravana.

.

.

.

.

.

peu de foto 3

Ofrena per a les assassinades de Ciudad Juárez i Chihuahua, col.locada en un acte organitzat per diferents organitzacions socials a San Luis Potosí.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 4
les mares del grup Justícia per nostres Filles, amb unes creus simbòliques que porta la caravana, sota l’àguila de la plaça del Zócalo de Aguascalientes.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 5

Banderes negres i barrets roses de les Dones de Negre en arribar a la plaça de la Pau, al costat de la catedral de la ciutat de Sant Lluís Potosí.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

peu de foto 18
Asistens a l’acte de San Luis Potosí situats a l’escala del Teatre de la Pau, devant la plaça del mateix nom, on es van fer els parlaments i ofrenes per a l’Èxode per la Vida de les Dones.

Dilluns 9 de Novembre a les 19h

SGAE “sala mompou” (passeig colom 6)

 Lectura Dramatitzada

 Contaminació

Contaminació ens posa en escena a quatre personatges entrelligats per relacions familiars, de feina… que a través del flux de la consciència o monòleg interior fan una estona de “confessió en veu alta” mitjançant l’exposició del seu estat d’ànim, les seves manies, frustracions, desitjos… La dualitat ficció-realitat es confon en la cabriola final construïda amb la tècnica de “teatre dins del teatre”. Aquest joc ens presenta a les actrius-actor quan la funció s’ha acabat i deixen d’actuar, esdevenint per tant persones privades En una giragonsa sorprenent i incoherent descobrim que si els personatges encara tenien un comportament entenedor, fixat, naturalment, per un guió, un cop reconvertides en persones de carrer esdevenen enigmàtiques i inabastables com la mateixa vida.

Autora: Josefa Contijoch Direcció: Imma Colomer  Intèrprets: Jaume Comas,  Marta Millà, Carme Poll i Montse Sagués Llums i so: Ananda López Vídeo “Gotescauen”: Francesca Llòpis Muntage musical i efectes: Itziar Castro  

Lectura en Català

entrada lliure

 

—————————————————————————————————————————

 

Dissabte 14 de Novembre a les 12h

Espai Bonnemaison “la Cuina”  (C/ St. Pere Més Baix, 7)

 Dansa

(espectacle interactiu per a públic familiar)

Viatge al fons del mar

Les ballarines amb les seves maletes es disposen a fer un viatge

al fons del mar. Les acompanyaran tot el públic, esdevenint els veritables ballarins de l’espectacle. El fil argumental és una petita història on s’aniran oferint diferents

objectes que, amb el suport de músiques variades, donaran lloc a

propostes de moviment i de dansa per a tots.

 

Producció i Direcció: Dansalut. A partir de la idea original de: Montserrat Iranzo.  Coreografies: Sílvia Elgarrista, Montserrat Iranzo, Gemma Palet i Marta Soria. Vestuari: Anton Poch. Escenografia: Aitana Bernabé i Dansalut. Muntatge  Musical: Vic Petersen. Disseny Llums: Montserrat Iranzo i Guillem Martín. Foto fixa: Cecilia Martinera i Xus Gómez. Vídeo Muntatge: Xus Gómez. Traducció: Olga Iranzo.

Agraïments: Jordi Moreno, Pere Ventura, Nacho Pascual, Pere Gurmaches, Espai p de gato, C.C Vil.la Florida i en especial als/les nostres fills/es: Hèctor, Martina, Max i Paola

 5€ taquilla / 3€ atrapalo.com, menors de 14 anys, AADPC i altres associacions

http://www.atrapalo.com/entradas/viatge-al-fons-del-mar-novembre-vaca-09_e28088/

 *dossier de l’espectacle a: http://www.projectevaca.com/cat/home_espectaculos.htm 

 

—————————————————————————————————————————

 

Diumenges 15 de Novembre a les 19h

“Obrador” Sala Beckett  (C/ Alegre de Dalt 55, 2ª planta)

 Work in Progress – treball de creació col·lectiva

 MEMÒRIES

Aquest projecte neix de la necessitat de fer un treball de recerca escènica al voltant de la nostra memòria històrica i de les petges que aquesta ha deixat impreses en els nostres cossos. Per posar cos al que només era una idea, convidem la Cristina Castrillo (actriu/directora i pedagoga amb més de 40 anys d’experiència i recerca teatral al voltant de la memòria) a fer un taller sobre el llenguatge de la memòria. De la mà de la Cristina descobrim que, malgrat no haver estat testimonis directes d’alguns dels esdeveniments més tristos de la història, en cadascun dels nostres cossos ressonen les empremtes d’un passat comú que, d’altra banda, és diferent per a cadascuna. Ens endinsem doncs en el fosc univers de la memòria per a aportar, tal vegada, la nostra particular llum a un passat que el temps no ha aconseguit desdibuixar del tot de la nostra pell.

 Intèrprets: Carolina Torres, Chechu García, Esther Pallejà Lozano,

Inma Manresa, Karmen L. Franco, Lucila Teste,  Montserrat Iranzo, Sílvia Albert i Virginia Ruth Serqua. Supervisió: Cristina Castrillo. Coordinació: Esther Pallejà

Producció: Projecte Vaca

 8€ taquilla / 5€ atrapalo.com / 3€ AADPC, CCD F. Bonnemaison i altres associacions

http://www.atrapalo.com/entradas/memories-novembre-vaca-09_e28111/

  —————————————————————————————————————————

 Al llarg de tot el NOVEMBRE VACA’09

Espai Bonnemaison “Hall / Taquilla” (C/ Sant Pere Més Baix, 7)

Creació Poètico-Musical

 LOSCANTOSTECONMUEVEN

Video projecció durant l’espera del públic

 Projecte poètic musical amb imatge. Hi han diverses maneres d’expressar vocalment un text poètic, des de la veu parlada a través del teatre de la veu i des de la veu cantada i projectada a través de les seves múltiples possibilitats, on la lliure experimentació -no des de l’àmbit racional, si no des del nostre món orgànic i intuitiu- és el principal objectiu. Com es pot expressar des de l’instrument de la veu i des d’un treball d’imatge a la vagada, l’essència personal d’un poema. En aquest treball hi ha també experimentació amb sonoritats d’objectes quotidians i de la natura.

 Gravació de veus, material sonor, poesia i música: Mercedes Delclós

Imatge: Victoria Andrés

 El 25% de la taquilla del Novembre Vaca’09

es lliurarà a La Marató de TV3 que aquest any

es destina a les Malalties Minoritàries

  Més informació:  http://www.projectevaca.com 

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG
(Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere)

Novembre 13 Querétaro (Querétaro) i Guanajuato (Guanajuato)

 

Volem defensors, no opressors dels Drets Humans, reclamen les dones de Querétaro 

 

Representants de joves del col.lectiu De-generades i Agenda de Dones 2.009 van sortir a la trobada de la camioneta amb la campana i l’autobús que transporta a les Dones de Negre a l’entrada de Querétaro, per encaminar cap al centre de la ciutat on, a la Plaça Cívica, esperaven el Èxode per la Vida de les Dones una petita multitud de persones joves i adultes situades davant del Palau de Govern, on va arribar la comitiva i la campana. Les convocants van repartir allà un Butlletí en el qual denunciaven els feminicidis ocorreguts en el seu estat i indicaven dades precises: ‘en tres anys 5 dones van ser assassinades i els responsables no han estat localitzats, tres dels atac van ser per desconeguts de les víctimes i dues dones van ser assassinades pels seus marits, que no han estat detinguts. La Procuraduría de Justícia de l’estat té comptabilitzats almenys 50 casos de dones que van ser brutalment colpejades per les seves parelles ‘però el procurador Arsenio Duran Becerra descarta que els assassinats contra dones siguin producte de la violència de gènere.

No obstant això, les dades de la Comissió Especial sobre Feminicidi elaborat per la Cambra de Diputats central de Mèxic donat a conèixer el 2006 i també recollits en aquest Butlletí, apuntaven el contrari: ‘un 61,3% de dones van patir diferents tipus de violència i un 32,9% la van patir de mans de les seves parelles, però també hi ha violència institucional per manca d’atenció sanitària perquè la taxa de mortalitat materna és molt elevada i situa Querétaro en el rànquing 12 dels 32 estats mexicans. I amb els canvis legislatius que han introduït ‘drets al no nascut’-en aquest estat i altres 16 més de la República mexicana-la situació és pitjor, perquè es concedeix al fetus supremacia de drets sobre els de les dones, a penalitzar l’avortament , fins i tot si és producte d’una violació, el fetus és inviable, o perilla la vida de la mare.
Aquesta és una Llei feminicida, manifestava Gisela Sánchez de León, de l’ONG Salut i Gènere, perquè ‘on hi ha aquesta Llei els metges i infermeres fan de jutges i deixen morir a les dones’, fins i tot si tenen un avortament espontani. Aquests canvis constitucionals, legislatius o penals, segons els estats, ‘han significat per a les dones, una manca d’accés als serveis de salut i una atenció amb qualitat i calidesa’ i per a altres, la mort, subratllava Sánchez. Per a les joves de Querétaro el feminicidi abasta ‘l’assassinat i la mutilació, l’assassinat i la violació i els cops que pugen en intensitat fins que arriben a l’assassinat’. O dit d’una altra manera, ‘és l’extrem d’un continu terror anti femení que inclou una gran quantitat de formes d’abús verbal i físic’. I en aquesta categoria s’inclou l’assassinat, el passat 29 d’octubre de María Fernanda Loranca Aguilar una jove estudiant de 17 anys, que va ser trobada sense vida, amb evidents mostres de violència, penjada i sense roba interior, en un descampat a San Juan del Riu, una ciutat de l’àrea metropolitana de Querétaro, on hi ha maquiles i que ha estat escenari d’altres assassinats del mateix calibre. ‘El 2007, van tenir lloc diversos feminicidis horribles amb tortures, fins els arrencaven els cabells i després les tiraven al riu’, explicava indignada Gisela Sánchez. Dues de les noies treballaven a les maquiles però una era perruquera i molt coneguda per molta gent, perquè anaven a ella per tallar els cabells. Això va generar una mobilització molt forta per part de familiars i coneguts de les tres víctimes. Però el governador i l’alcalde de San Juan del Río van afirmar que no havia feminicidis, prosseguia Gisela, i la gent es va espantar i va parar les mobilitzacions.

Tampoc els considera feminicidis el president de la Comissió de Drets Humans (CDH) de Querétaro, Adolfo Ortega Ozorí, segons recents declaracions seves, de manera que la caravana de les Dones de Negre i les organitzacions i estudiantat d’aquesta ciutat, van modificar la seva marxa cap la Universitat Autònoma de Querétaro (UAQ), per passar davant de la seu de la CDH on van demanar la renúncia al càrrec del responsable de la CDH de Querétaro, Ortega. ‘Volem defensors, no opressors dels Drets Humans’, van reclamar a l’interior del pati de la seu de la Comissió. El president Ortega no va fer acte de presència i la comitiva va seguir el seu camí a la Facultat de Ciències Polítiques (CCPP) de la UAQ corejant consignes com ‘Querétaro escolta, les dones estem en lluita, i per qui sona la campana?, Per Maria Fernanda ‘…

En una placeta contigua a la Facultat de CCPP, que es va anar omplint d’estudiants, Luz Elena Lucha Castro, coordinadora del Centre de Drets Humans de les Dones, (CEDEHM) (http://www.cedehm.org/) integrada a Dones de Negre, afirmo que “si no es reconeix el feminicidi, com fan les autoritats de Querétaro, no es poden fer polítiques públiques; ‘Castro va assenyalar que, després del desert, era una brisa ser-hi;’ venim de l’estat més perillós del planeta , on hi ha desordre, impunitat i un estat fallit … les Dones de Negre hem sortit per compartir el nostre camí amb altres organitzacions ‘perquè no acceptem que es responsabilitzi a les víctimes’ per la mida de la faldilla o l’escot ‘. I després d’afirmar que totes som Maria Fernanda, va acabar la seva intervenció assenyalant que, des de la sortida de la caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones s’havien perpetrat 4 nous feminicidis: 2 a Ciudad Juárez i 2 a Chihuahua.

En els dies previs, ja havien assassinat també en Chihuahua, a altres 2 dones, a més del responsable de la Unitat Especial de Delictes contra la vida, del nou Sistema Judicial, Iván Márquez Solorio, un dels millors advocats del Ministeri Públic de Chihuahua que atenia correctament els feminicidis.
La coordinadora de Justícia per nostres Filles (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, va prendre la paraula a continuació per recordar que, ‘mentre estem parlant de les nostres filles i exigint Justícia, elles estaran vives’, i va donar la paraula a Irene Miramontes, una voluntària de la seva organització que les acompanya des que va finalitzar els seus estudis i ‘és com la nostra filla’. Miramontes va recordar que ‘les mares avui es sentin amb el Ministeri Públic per revisar cada expedient, és un treball dur, que ha sortit del dolor i de la impotència de les autoritats’. Poden fer dues coses, va indicar Irene: ‘creure que no es pot canviar, o lluitar i fer que les coses siguin diferents. El meu missatge és que actuïn, ‘va subratllar.

Finalment, Gabino Gómez, de l’Barzón Federació, una altra organització integrant de Dones de Negre va començar a dibuixar i pintar el barret rosa, emblema i distintiu del grup, al voltant del qual es van pintar 9 mans amb el nom de les assassinades de Chihuahua i Ciudad Juárez que van en la caravana. Nou estudiants van compartir la història de cada una de les mares i familiars de les joves a les que “els van ser arrabassats els somnis que tenien. ‘Les mares posaven la mà pintada amb pintura de colors i les i els estudiants van posar el nom. Al final, tots van conèixer les històries personals de cada una de les assassinades i el mural es va quedar en una de les parets de la Facultat dels futurs politòlegs homes i dones Querétano. Elles i ells, a canvi i en nom de la Universitat, els van donar un reconeixement a totes elles.

A la tarda, es va fer acte de presència a Guanajuato, un altre dels estats amb legislacions regressives i repressives contra les dones. Hi havia gran afluència de turistes mexicans ja que s’iniciava un llarg cap de setmana commemoratiu de la Revolució, els principis laics per la qual es va lluitar sembla que estan ja en l’oblit. En aquesta capital i amb la sola companyia de 3 noies d’Amnistia Internacional, les Dones de Negre clausurar simbòlicament, amb un precinte que deia ‘no al masclisme’, el Congrés dels Diputats local, en protesta per aquestes lleis misògines que només garanteixen un retrocés de la societat completa, a més de retallar la vida i la llibertat de les dones i el dret a decidir sobre el seu propi cos.

 

 

peu foto 1
Pprecinte colocat a la porta del Congres dels Diputats de l’estat de Guanajuato, per canviar les seves legislacions contra les dones.

 

 

 

 

 

 

 

peu foto 2
Arribada de la marxa de les Dones de Negre amb la campana, a la tarda, a la plaça de la catedral de Guanajuato.

 

 

 

 

peu de foto 3
Les Dones de Negre i les mares de Justícia per nostres Filles, situades devant del Congres de l’estat de Guanajuato, a la simulacio de precintatje de l’edifici de la sobirania popular que legisla en contra de les dones.

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

Novembre 12 Toluca (Estat de Mèxic)

.

Els cossos de seguretat bloquegen a les Dones de Negre al Congrés de l’estat de Mèxic 

.

L’arribada de la comitiva de les Dones de Negre a Toluca, capital de l’estat de Mèxic, va ser boicotejada en certa mesura pel governador i probable aspirant a les eleccions presidencials de 2012, Enrique Peña Nieto (Partit Revolucionari Institucional-PRI), ja que cap de les organitzacions no governamentals-que a Mèxic reben de la mà de les institucions oficials el finançament internacional-ni activista alguna, van fer acte de presència, ni convocar, ni atendre les integrants de l’Èxode per la Vida de les Dones al seu pas per aquesta ciutat industrial, veïna del Districte Federal.
Malgrat el silenci oficial, la caravana de dones chihuahuenses va caminar pel centre de Toluca fins a la Plaça Cívica, coneguda com dels cinc poders, perquè allà es troben entre altres, les seus dels diferents nivells del govern local: l’Executiu de l’estat de Mèxic, la Cambra legislativa i la Presidència municipal (Ajuntament), flanquejats a més, de tres monumentals edificis religiosos: la catedral de Toluca, l’Església del Carme, al costat del Palau del Govern i l’Església de la Veracruz contigua al Congrés dels Diputats .

A la plaça i davant de la seu oficial que es suposa hi ha la sobirania popular de la ciutadania, es van succeir alguns parlaments de les integrants de la caravana cap a Ciudad Juárez per explicar al públic congregat qui són i per què travessen el país amb el duel de la campana, exigint Veritat i Justícia i la fi de la impunitat pels assassinats de dones a tot el territori mexicà.
I va ser en aquesta entrada del Congrés dels Diputats on els guàrdies de seguretat del recinte-coneguts aquí com guaruras-on van tractar d’impedir l’entrada de les Dones de Negre, que tenien sol • licitada i concedida una entrevista amb la Comissió d’Equitat i Gènere de aquest Parlament.
Després d’algunes escaramusses i forcejaments, la presidenta d’aquesta Comissió, Isabel Rojas Icasa (PRI) va sortir de l’edifici, va reduir les resistències del personal de seguretat, va facilitar l’entrada al recinte parlamentari a les visitants i va permetre una reunió en una de les sales, en la qual van estar presents, a més d’ella, altres diputats dels 8 membres (6 dones i 2 homes) que integren aquesta Comissió parlamentària. També va estar present Lorena Cruz, la directora del Consell Estatal de les Dones-la institució que diu assumir les funcions de l’Institut de les Dones, inexistent en aquest estat federal.

Cap de les dones institucionals, dedicades a defensar els drets de les dones tenia dades dels assassinats de dones ocorreguts en el seu estat durant aquest any 2009, però l’estudi donat a conèixer el 2006 per la ‘Comissió Especial sobre Feminicidi‘ realitzat a 10 ( dels 32) estats mexicans, dirigit per l’antropòloga i ara ex parlamentària Marcela Lagarde i coordinat per la periodista Sara Lovera, va demostrar que és l’estat de Mèxic el que registra el major nombre d’assassinats violents de dones. En el primer quinquenni del 2000, hi va haver més de mil crims de dones, el 25% dels detectats a tot el país.
La presidenta d’aquesta Comissió parlamentària, Isabel Rojas, va estar molt violenta verbalment davant les Dones de Negre, volent controlar en tot moment l’ús de la paraula.
Una altra de les portaveus de Dones de Negre, l’assessora Isabel Tancat informar al grup de diputades i parlamentaris de les modificacions als Codis Penals i de procediments i altres canvis legislatius en l’estat de Chihuahua, per oferir-los a la Comissió tota la col.laboració que necessitaran , per dur endavant els seus treballs a favor de l’aclariment dels assassinats.
Rojas va afirmar que ara ‘estan entrant a canviar les lleis’, gairebé els va ordenar que formessin una Comissió per a que es posin en contacte amb ella i els va indicar que ella també tenia molt de dolor per una experiència personal que no va concretar, però que totes presumim era conseqüència de violència cap a alguna persona propera a ella.
Norma Ledezma, la coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx) li va indicar que havia de parlar amb un altre to i va recordar les barreres de la seguretat a les portes del Congrés perquè “no hem vingut armades, els delinqüents estan en els escriptoris ‘, va afirmar rotunda.

L’advocada Luz Elena Lluita Castro del CEDEHM (http://www.cedehm.org/) i de Dones de Negre va afirmar que reprenien el seu dolor, com ho havien fet per un diputat de Morelos, però li va recordar que no venien a demanar res sinó a donar-los la seva experiència per poder reformar el sistema acusatori. ‘Nosaltres vam aconseguir introduir la perspectiva de gènere en tot el sistema legal gràcies a l’ajuda de les expertes de Xile i Argentina. Els podem donar tota la informació per tal que no comencin de zero ‘va oferir Castro a Rojas i va afegir que també els podien facilitar els instruments que, a través de les feministes i activistes, havien aconseguit aplicar en l’estat de Chihuahua.

L’enllaç que va sol.licitar la presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere va quedar constituït per Pàtria Jiménez i Esther Morales, integrants de Dones de Negre, que van organitzar els actes de sortida al Districte Federal i coordinar algunes activitats en els estats propers a la capital mexicana .
La caravana de l’Èxode per la Vida de les Dones va continuar el seu camí en direcció a Querétaro i Guanajuato, al centre de la República mexicana, dos estats dels més conservadors del país, que han introduït canvis legislatius i constitucionals locals que impliquen un enorme retrocés en els drets de les dones, entre ells la penalització de l’avortament, fins i tot després d’una violació o davant la possibilitat de mort de la mare.

.

Peu de foto 1
Integrants de Dones de Negre pinten creus roses en el seu camí cap al centre de la ciutat de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 2
Les Banderes negres de dol per les assassinades i desaparegudes de Ciudad Juárez i Chihuahua, passen davant del mercat amb vitralls a la capital de l’estat de Mèxic, en la marxa cap al Congrés dels Diputats local.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 3
L’Èxode per la Vida de les Dones sota les arcades del Palau de Govern Municipal de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 4
Míting a la plaça davant de la catedral de Toluca i davant el Congrés dels Diputats d’aquest estat.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 5
La caravana s’acosta a l’Església del Carme a la plaça Cívica del centre de Toluca.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 6
Luz Elena Lluita Castro
està explicant als mitjans de comunicació locals que els impedeix l’entrada al Congrés dels Diputats local.

.

.

.

.

.

.

.

Peu de foto 7
La presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere de la Cambra, Isabel vermelles, surt a parlar amb les Dones de Negre.

.

.

.

.

.

Peu de foto 8
La presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés de l’Estat de Mèxic-vestida de verd-escolta atentament a Luz Elena Lluita Castro de Dones de Negre a la seu d’aquesta Comissió parlamentària de la ciutat de Toluca.

De Gabinet d’Estudis Socials
Benvolgudes/ts

Aquest proper 13 i 14 de novembre se celebren le JORNADES SOBRE MIGRACIÓ CIRCULAR I CODESENVOLUPAMENT A SENEGAL, organitzades per ACISI, GERAFRICA I CASC, amb el suport de l’ Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu principal d’aquestes jornades es analitzar el grau de participació de la diàspora i la seva incidència en el procés de canvi en la societat senegalesa.

Aquestes Jornades tindran lloc a la Via Laietana  16, a la sala d’actes de la seu de Comissions Obreres.

Entre d’altres personalitats, s’espera l’assistència Ministre dels Senegalesos a l’Exterior  Sada Ndiaye i la presidenta del Consell de la FES (Fundació d’Emigrants Senegalesos)  Khady Sakho Niang.

Veure el programa sencer

Més informació.

La relació           

Les dones de Duoda, les artistes i curadores de La Col·lecció d’Art i
Punt d’Investigació La Relació us convidem a la presentació de la publicació:
La Relació. Documents 2000-2008, que celebrarem amb una taula rodona:

La relació com a pràctica de la política de les dones

Hi parlaran:
María-Milagros Rivera Garretas, co-fundadora de Duoda i de La Relació
Assumpta Bassas Vila, a cura dels projectes de La Relació
Àngels Grases, Llibreria Pròleg, Barcelona, que ha acollit les instal lacions
Maria-Josep Balsach, curadora de L’Art de La Relació (Sant Nicolau, Girona, 2004)
Mar Arza, artista, a cura del catàleg
Isabel Banal, artista, a cura del catàleg

 

Lloc: Arts Santa Mònica La Rambla 7, Barcelona.
Data: dissabte 14 de novembre de 2009, a les 19h
Activitat acollida en el marc de l’exposició Freqüències d’Eugènia Balcells

 

(La venda del Catàleg no es farà al lloc de la presentació, A Pròleg tindrem els exemplars a partir de divendres al matí. Podeu venir o reservar el vostre.)

La relació. Documents 2000-2008
Editorial: Publicacions i Edicions UB
Data d’edició: 2009
Pàgines: 116, PVP: 16€

La publicació recull la història de la fundació i el desenvolupament d’aquest projecte nascut de la relació política
entre investigadores de DUODA, Centre de Recerca de Dones (UB), artistes i curadores de generacions diverses i les Esferes
de La Relació, dones que ens han sostingut des de la confiança i aportació econòmica. Inclou material textual i gràfic de les
instal lacions d’art de: Elena del Rivero, Silvia Gubern, Eugènia Balcells, Mar Arza, Pilar Beltrán Lahoz, Isabel Banal, Cori
Mercadé, realitzades a la sala de la Llibreria Pròleg, a més d’un catàleg de les obres sobre paper que a hores d’ara conformen
la col lecció d’art La Relació i sobre les quals es publiquen textos creatius i crítics inèdits.
Dissenyat per Kiki Bauer i editat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona amb el finançament de l’Instituto de
la Mujer (Ministerio de Igualdad).

Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

10-11 de novembre Cuernavaca (Morelos)

 

 

El Parlament de Morelos es compromet a crear una comissió per investigar els feminicidis 

 

Cuernavaca va donar una calorosa i efusiva benvinguda a les integrants de l’Èxode per la Vida de les Dones, que va arribar la nit del 10 de novembre a aquesta capital de l’estat de Morelos. El col.lectiu de les Dones de Negre, va ser rebut a l’espai Catalunya un saló de comissions del Congrés dels Diputats, a part del recinte legislatiu local, on es va fer la primera presa de contacte. En el sopar van assistir diferents activitas feministes i de moviments socials, sota el lideratge de l’Acadèmia Morelense de Drets Humans (AMDH) i la Xarxa Cocofem (Comitè contra el Feminicidi de Morelos), organitzadores de l’agenda de la visita i de les diverses activitats de la caravana en aquesta capital federal.
La recepció va estar a càrrec de la presidenta de la Comissió d’Equitat i Gènere del Congrés de diputats local, Tania Valentina del PT (Partit del Treball) i també va rebre la comitiva de dones chihuahuenses i acompanyants el mateix president del Congrés de Morelos, Othon Sánchez Vela (Nova Aliança), present en el sopar de benvinguda.

Tot Morelos només té 1,8 milions d’habitants, gairebé la mateixa població que Ciudad Juárez (1.5) però, tot i ser tan poc poblat, és el primer estat en incidència i percentatges de feminicidis del país, segons ens indicava Patricia Bedolla, de l’AMDH . El 2009 ja són 30 les assassinades violentament segons dades de l’Observatori Nacional de Feminicidis, que té delegacions a 13 dels 32 estats mexicans. Nadxieelii Carranco, coordinadora de la Cocofem, va confirmar la xifra i va afegir que “només hi ha un home detingut i perquè es va entregar voluntàriament, per tenir una sentència més lleu. Sobre els altres assassins va indicar que ‘es tenen els noms i les dades, però mai van a per ells‘. En nou anys, del 2000 al 2009-sense comptar 2005, que no hi ha xifres recollides-han mort violentament a Morelos 240 dones, la majoria de les vegades a mans dels seus marits o exparelles i altres familiars. El que confirma que és la pròpia llar el lloc més perillós per a les dones en aquest estat federal. No hi ha estadístiques de les desaparegudes.
El Tribunal Superior de Justícia ‘està supertancat a les peticions de la Cocofem i altres organitzacions, i el Procurador es nega a atendre la petició de reunions bimestrals que demanen les organitzacions de dones’ per a realitzar investigacions i analitzar dades conjuntes amb els experts i perits forenses del Ministeri Públic, explicava Carranco.

La negativa a escoltar per part de la Procuradoria de Morelos la vam poder confirmar l’endemà, quan la caravana de l’Èxode per la vida de les Dones fer front a la seva seu una ofrena de 30 espelmes, tantes com assassinades aquest any a Morelos i un parell de cares de maniquís, mentre esperaven la resposta per dialogar amb el procurador, Pedro Luís Benítez Vélez, que només té 5 mesos en el lloc, ja que el governador va canviar a l’anterior, per un escàndol relacionat amb presumptes vincles amb el narcotràfic.
Però la reixa del recinte de la Procuradoria no es va obrir a les Dones de Negre, que van seguir la seva marxa en silenci cap al Congrés dels Diputats, només trencat pel toc de la campana, en duel per les assassinades de Ciudad Juárez i les 30 de Morelos. En primer lloc, caminaven les mares i familiars de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), seguides dels diferents col • lectius que integren Dones de Negre, amb les seves túniques negres-expressió del dol i el dolor-i els seus barrets roses, el color de la vida i la joventut i símbol dels somnis arrabassats a les seves filles. Les seguia un seguici de dones i homes de les organitzacions locals convocants, a més del grup artístic ‘lunámbulas’, dos joves abillades de manera especial evocant a Frida Kahlo per ressaltar aquesta violència contra les dones.

A les portes del recinte legislatiu les estaven esperant, a més de Tania Valentino i Othon Sánchez Vela, la diputada Hortensia Figueroa (Partit de la Revolució Democràtica-PRD), Javier Estrada (Partit Verd), el vicepresident del Congrés, Rabindranath Salazar, la diputada Jessica Ortega i Jorge Arizmendi, president de la Comissió Política d’aquest Parlament estatal.
Luz Elena Lluita Castro, advocada i coordinadora del CEDEHM, Centre de Drets Humans de les Dones, (http://www.cedehm.org/) un dels col.lectius que integren Dones de Negre, va recordar al grup de parlamentaris i assistents, que omplien una de les sales del Congrés dels diputats, que diversos organismes internacionals com Amnistia Internacional, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i les Nacions Unides han expressat qüestionaments sobre els feminicidis en reiterades ocasions a l’Estat mexicà, les recomanacions va anunciar que els lliurarien. Castro va demanar en nom de la caravana que ‘formaran una Comissió Especial sobre Feminicidi en aquest Parlament local perquè puguin investigar, homologar i fer canvis legislatius’ que garanteixin els drets de la vida de les dones i per a que “no haguessin de passar per la negligència, i la corrupció que és l’experiència de Chihuahua, i poguessin, a més, actuar amb la deguda diligència ‘per atendre els assassinats de Morelos.

Es va projectar el vídeo L’Èxode per la Vida, que recull la història de les lluites de les Dones de Negre des dels seus inicis i de seguida, les diputades i diputats van fer curtes intervencions en les quals es van comprometre a crear aquesta Comissió per investigar els feminicidis a Morelos . El diputat Jorge Arizmendi els va confessar que “en cadascuna de vosaltres veig la cara d’Irma, la meva dona, el seu dolor i el meu per l’assassinat de la meva filla fa vuit anys. Sóc un més de vosaltres, va subratllar Arizmendi, que va assenyalar que l’han anomenat enemic del govern per reclamar Justícia.
Norma Ledezma, coordinadora de JPNH, va prendre emocionada la paraula per solidaritzar-se amb el diputat, explicar que “fa set anys, 8 mesos i 9 dies el sol va deixar de brillar per a mi, perquè la meva filla Paloma va sortir a l’escola i mai va tornar. Als 17 dies el seu cos va ser trobat en un rierol de la ciutat de Chihuahua i més tard me la van lliurar en una caixa segellada ‘. Ledezma va recordar que les mares carreguen moltes històries de dolor i angoixa i continuar que la campana doblaria també per la seva filla, a més de les dones assassinades a Ciudad Juárez i l’estat de Morelos.

Després de la clausura de l’acte per Amèrica Preciado Baena, de l’AMDH, parlamentaris, homes i dones, es van sumar a la comitiva, que va marxar en direcció al Tribunal Superior de Justícia (TSJ), tocant la campana en el seu duel silenciós. El seu president , Jesús Roses Pérez, va acceptar rebre una petita comissió de les Dones de Negre, però com eren moltes, finalment va baixar al carrer per reunir-se amb la comitiva, a la plaça que flanqueja les instal.lacions de l’alt Tribunal. Allà les Dones de Negre li van oferir, amb tot el respecte, facilitar-observacions sobre les sentències amb perspectiva de gènere, que elles ja han aconseguit que s’apliquin, després de canvis legislatius en el seu estat de Chihuahua i li van demanar que creés una “Unitat Especial ‘ per investigar els feminicidis a l’estat de Morelos.
La caravana va acabar les seves activitats a la plaça d’Armes de Cuernavaca, on hi va haver diversos parlaments després dels quals, les ‘lunàmbulas’ desenvolupar un poema-performance amb fils vermells que van trencar per simular l’alliberament de les dones.

 

 

Peu Foto1
Maniquís davant la Procuraduría de Morelos, que no va obrir la porta per rebre les integrants de Dones de Negre al seu pas per Cuernavaca.

 

 

 

 

 

Peu Foto2
Mares de assassinades i desaparegudes, de l’organització Justícia Per nostres Filles, escolten les intervencions dels parlamentaris en el Congrés de l’estat de Morelos.

 

 

 

 

 

Peu Foto3
Vista de la sala del Congrés amb la taula de les intervencions al fons. En primer pla els barrets roses de les Dones De Negre.

 

 

 

 

 

Peu Foto 4
D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Luz Elena Lluita Castro i Graciela Ramos acompanyades de diputats i diputades del Congrés estatal de Morelos, van davant del palau d’Hernán Cortés de Cuernavaca, en direcció a la Suprema Cort de Justícia de l’estat.

 

 

 

 

Peu Foto 5
Performance del grup Lunámbulas, abillades amb motivacions preses del patiment físic de Frida Kahlo, en la marxa de l’Èxode per la Vida de les Dones pels carrers de Cuernavaca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 6
Performance del grup Lunámbulas a l’escenari del Zócalo, amb la col.laboració de les mares de Justícia per nostres Filles els que lliguen amb fils vermells

 

 

 

 

 

Peu Foto 7
Les organitzacions locals van preparar una ofrena a les víctimes de feminicidi, del seu estat i de l’estat de Chihuahua, d’on procedeixen les integrants de Dones de Negre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Peu de foto 8
Cloenda de l’acte final al Zócalo de la ciutat de Cuernavaca, amb les integrants de l’Èxode i els grups de suport de la capital de Morelos: l’Acadèmia Morelense de Drets Humans i el Comitè contra el Feminicidi de Morelos, entre d’altres. Totes canten l’himne Ni Una Més ¡¡¡¡

 Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

10 novembre 2009 Districte Federal

El toc de la campana ja creua els estats centrals de Mèxic 

 

‘Viatgi pel vent el nostre reclam per a que milions de oïdes escoltin el dolor dels nostres greuges i una sola exigència: ni una més, ni una més‘ ….
Una campana redobla ja per totes i tots. Substitueix el silenci i ens unifica en un reclam únic: un clam de Justícia, d’aclariment, de veritat … Sona i ressona fort per reptar el silenci i per reptar a la impunitat ‘…. Perquè a Ciudad Juárez les mortes no dormen, no reposen. Els parents no tenen on plorar-les. A Ciudad Juárez, les mortes -tal com passa en la famosa tragèdia de Sòfocles- no poden ser reivindicades pels déus, ja que els tirans les priven fins i tot dels ritus funeraris ‘.

Aquesta invocació és part d’un poema d’Irma Campos Madrigal, una advocada feminista i activista des dels anys seixanta de l’estat de Chihuahua,-que va ser la impulsora de la ‘Casa Amiga‘ el primer centre d’atenció per a dones violentades-, ara malalta però que encara segueix resistent i persistent, com ens deia Hilda de la Vega, una altra militant de Dones per Mèxic (MXM). Les paraules de Camps, que es va desplaçar des de Chihuahua fins al DF malgrat el seu estat de salut per estar present en el lliurament de la campana i donar-li el primer toc, van donar arrencada a l’Èxode per la Vida de les Dones, convocat per les Dones de Negre, que agrupa diferents associacions i grups de dones d’aquest nord estat mexicà.

La marxa va partir del Hemicicle de Juárez a l’Albereda cap al Zócalo de la capital mexicana i ha d’arribar a Ciudad Juárez el dia 23 de novembre, després de creuar diversos estats pel centre del país, en direcció a aquesta ciutat fronterera amb els Estats Units, una distància més curta que la bretxa d’impunitat, però mai més gran que el reclam de Justícia per a les dones assassinades apuntava el reivindicatiu poema.
La caravana de l’Èxode és precedida i convocada precisament per una campana memorial de 85 quilos de pes, fabricada amb claus de coure de diferents grups de dones de la ciutat de Mèxic, que van decidir recollir-les des de 2002 quan les Dones de Negre chihuahuenses van realitzar una marxa a peu pel desert cap a Ciudad Juárez per col.locar una rèplica d’una creu amb claus, commemorativa de totes les assassinades en aquest estat, que està davant el Palau del Govern estatal de la ciutat de Chihuahua. Perquè va ser en aquest temps quan van començar a incrementar els feminicidis de dones també a la capital d’aquest estat, a més de Ciudad Juárez. El mandat per dur-la ara fins a aquesta ciutat fronterera amb El Paso es va decidir el març de 2009, en l’XI Trobada Feministes Llatinoamericà i del Carib (XI EFLAC).

Com no podia ser d’altra manera, va destapar la campana, la coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, que juntament amb altres dones familiars de nenes i joves assassinades al estat de Chihuahua, acompanyen a l’Èxode i precedeixen el seguici fúnebre, en silenci i amb el només toc de la campana, que es va iniciar a la capital mexicana i es repetirà amb diversos actes a cada parada de les capitals federals mexicanes per les quals transcorrerà. Darrere van els diversos col • lectius de Dones de Negre, amb túniques negres per el dol i vistosos barrets roses, el color de l’esperança i dels somnis truncats de les noies assassinades.

El Manifest de les Dones de Negre que va ser llegit al Hemicicle de Juárez, amb la participació d’una jove que estava fent un performance sobre la violència contra les dones, informa que el 67% de les dones pateixen algun tipus de violència a Mèxic; de cada 3 nenes que neixen, dues patiran violència; que gairebé sempre el lloc més perillós és la pròpia casa i en la majoria dels casos, el delicte no és sancionat. El missatge, assenyala el Manifest, és contundent: ‘és molt fàcil matar una dona i sortir bé lliurat. L’estadística criminal dóna compte que els índexs de violència contra les dones continuen incrementant-se ‘. Per això, les convocants a l’Èxode, plantegen 10 exigències, entre elles:

El compliment dels compromisos internacionals signats per Mèxic,-la CEDAW-Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (http://www2.ohchr.org/spanish/law/cedaw.htm) i la Belem d’ parà-Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona) (http://www.oas.org/juridico/spanish/Tratados/a-61.html) -; l’eradicació de tot tipus de violència de gènere (institucional, laboral, econòmica, comunitària, sexual, familiar, tracta de persones i feminicidi); buscar a les dones desaparegudes, que l’Alerta de Gènere sigui un instrument eficaç; desmilitaritzar els estats i garantir la procuració de Justícia per les víctimes en el fur civil, en particular les dones; acabar l’ofensiva legislativa que nulifica els drets sexuals i reproductius de les dones i rescabalar el dany institucional per violació sexual, que estan sent doblement victimitzades al convertir-les en criminals per exercir el seu dret legítim a la interrupció de l’embaràs; garantir la igualtat substantiva i l’accés a llocs de decisió i poder per avançar en un Estat veritablement democràtic; pressupostos públics equitatius i amb perspectiva de gènere i rendició de comptes des de tots els nivells de govern ( federal, estatal i municipal), a més de garantir el compliment de les lleis que regulen el dret de les dones a una vida lliure de violència.

 

Peu Foto1 –
Mapa del Recorregut pels vuit estats de la República Mexicana per on va passar l’Èxode per la Vida de les Dones, que va sortir l’11 del Districte Federal i va arribar a Ciudad Juárez (Chihuahua) el dia 23 de novembre.

 

 

 

 

 

Peu Foto2 –
La Coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) Norma Ledezma va destapar i va acabar de penjar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones acompanyada de les mares de l’organització que ella presideix, que la faran tañer en el recorregut.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 3 –
La feminista de Chihuahua Irma Campos-en cadira de rodes-el poema va ser llegit després del Manifest en l’Hemicicle Juárez i qui va fer sonar el primer toc de la campana de l’Èxode, va morir el diumenge 22. L’acompanyen a la foto les coordinadores de Dones de Negre que van marxar juntes cap al Zócalo de la ciutat de Mèxic.

 

 

 

 

Peu Foto 4
D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Luz Elena Lluita Castro i Graciela Rams de Dones de Negre, impulsors des dels seus diferents organitzacions de l’Èxode per la Vida de les Dones.

 

 

 

 

 

Peu Foto 5
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, passen per davant del Palau de Belles Arts, en direcció al Sòcol.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 6
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, davant de la Catedral Metropolitana, a l’arribar al Sòcol.

 

 

 

 

Peu Foto 7
Performance davant del Hemicicle de Juárez contra la Violència vers les dones.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 8
Performance, seguida de Dones de Negre, al seu pas pel carrer Francesc I. Madero, camí del Zócalo.

Ja es poden enviar vídeos per al concurs de clipmetratges

Dones participeu, ja es poden enviar vídeos a la web del concurs:
“El teu punt de vista pot canviar el món”

Mans Unides ha posat en marxa el concurs de clipmetratges: El teu punt de vista pot canviar el món sobre Pobresa, Fam i Medi ambient, en el qual ja es pot participar enviant vídeos d’un minut a la web que tractin de qualsevol d’aquests tres temes Consultar condicions a: http://www.concursvideomansunides.org/.

Aquest està obert a la participació de persones individuals, col·lectius i associacions. Sobre tot es vol estimular la perspectiva de gènere en els vídeos que es presentin. Cal tenir en compte que a tot el món majoritàriament són les dones les protagonistes d’històries de marginació i pobresa. Aquest concurs també pot ser una bona oportunitat de fer sentir un cop més la seva veu.
[+info a Mans Unides.] Aquest concurs de clipmetratges s’emmarcà dins la campanya de sensibilització per impulsar el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OMD), pel que fa al punt de pobresa (OMD nº 1) en el qual es demana l’eradicació de la fam al món, i al de Medi ambient (OMD nº7) que exigeix la presa de mesures per lluitar contra el canvi climàtic.

Un dels objectius principals d’aquest concurs és la sensibilització de la ciutadania més jove, i per això el concurs ha obert, per primera vegada, una categoria específica per als Centres Educatius i el seu alumnat. Estudiants de tot tipus poden participar individualment o a través dels centres escolars amb l’orientació del professorat que vulgui estimular-los a gravar un vídeo sobre aquesta temàtica.

Veure Bases centres escolars: http://www.concursvideomansunides.org/participants.php?t=2&seccio=8