Clariana de comunicació

 Texte i fotos per LÍDIA VILALTA, Periodista de la XIDPIC-CAT / RIPVG

10 novembre 2009 Districte Federal

El toc de la campana ja creua els estats centrals de Mèxic 

 

‘Viatgi pel vent el nostre reclam per a que milions de oïdes escoltin el dolor dels nostres greuges i una sola exigència: ni una més, ni una més‘ ….
Una campana redobla ja per totes i tots. Substitueix el silenci i ens unifica en un reclam únic: un clam de Justícia, d’aclariment, de veritat … Sona i ressona fort per reptar el silenci i per reptar a la impunitat ‘…. Perquè a Ciudad Juárez les mortes no dormen, no reposen. Els parents no tenen on plorar-les. A Ciudad Juárez, les mortes -tal com passa en la famosa tragèdia de Sòfocles- no poden ser reivindicades pels déus, ja que els tirans les priven fins i tot dels ritus funeraris ‘.

Aquesta invocació és part d’un poema d’Irma Campos Madrigal, una advocada feminista i activista des dels anys seixanta de l’estat de Chihuahua,-que va ser la impulsora de la ‘Casa Amiga‘ el primer centre d’atenció per a dones violentades-, ara malalta però que encara segueix resistent i persistent, com ens deia Hilda de la Vega, una altra militant de Dones per Mèxic (MXM). Les paraules de Camps, que es va desplaçar des de Chihuahua fins al DF malgrat el seu estat de salut per estar present en el lliurament de la campana i donar-li el primer toc, van donar arrencada a l’Èxode per la Vida de les Dones, convocat per les Dones de Negre, que agrupa diferents associacions i grups de dones d’aquest nord estat mexicà.

La marxa va partir del Hemicicle de Juárez a l’Albereda cap al Zócalo de la capital mexicana i ha d’arribar a Ciudad Juárez el dia 23 de novembre, després de creuar diversos estats pel centre del país, en direcció a aquesta ciutat fronterera amb els Estats Units, una distància més curta que la bretxa d’impunitat, però mai més gran que el reclam de Justícia per a les dones assassinades apuntava el reivindicatiu poema.
La caravana de l’Èxode és precedida i convocada precisament per una campana memorial de 85 quilos de pes, fabricada amb claus de coure de diferents grups de dones de la ciutat de Mèxic, que van decidir recollir-les des de 2002 quan les Dones de Negre chihuahuenses van realitzar una marxa a peu pel desert cap a Ciudad Juárez per col.locar una rèplica d’una creu amb claus, commemorativa de totes les assassinades en aquest estat, que està davant el Palau del Govern estatal de la ciutat de Chihuahua. Perquè va ser en aquest temps quan van començar a incrementar els feminicidis de dones també a la capital d’aquest estat, a més de Ciudad Juárez. El mandat per dur-la ara fins a aquesta ciutat fronterera amb El Paso es va decidir el març de 2009, en l’XI Trobada Feministes Llatinoamericà i del Carib (XI EFLAC).

Com no podia ser d’altra manera, va destapar la campana, la coordinadora de l’organització Justícia Per nostres Filles (JPNH) (www.justiciaparanuestrashijas.org.mx), Norma Ledezma, que juntament amb altres dones familiars de nenes i joves assassinades al estat de Chihuahua, acompanyen a l’Èxode i precedeixen el seguici fúnebre, en silenci i amb el només toc de la campana, que es va iniciar a la capital mexicana i es repetirà amb diversos actes a cada parada de les capitals federals mexicanes per les quals transcorrerà. Darrere van els diversos col • lectius de Dones de Negre, amb túniques negres per el dol i vistosos barrets roses, el color de l’esperança i dels somnis truncats de les noies assassinades.

El Manifest de les Dones de Negre que va ser llegit al Hemicicle de Juárez, amb la participació d’una jove que estava fent un performance sobre la violència contra les dones, informa que el 67% de les dones pateixen algun tipus de violència a Mèxic; de cada 3 nenes que neixen, dues patiran violència; que gairebé sempre el lloc més perillós és la pròpia casa i en la majoria dels casos, el delicte no és sancionat. El missatge, assenyala el Manifest, és contundent: ‘és molt fàcil matar una dona i sortir bé lliurat. L’estadística criminal dóna compte que els índexs de violència contra les dones continuen incrementant-se ‘. Per això, les convocants a l’Èxode, plantegen 10 exigències, entre elles:

El compliment dels compromisos internacionals signats per Mèxic,-la CEDAW-Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (http://www2.ohchr.org/spanish/law/cedaw.htm) i la Belem d’ parà-Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona) (http://www.oas.org/juridico/spanish/Tratados/a-61.html) -; l’eradicació de tot tipus de violència de gènere (institucional, laboral, econòmica, comunitària, sexual, familiar, tracta de persones i feminicidi); buscar a les dones desaparegudes, que l’Alerta de Gènere sigui un instrument eficaç; desmilitaritzar els estats i garantir la procuració de Justícia per les víctimes en el fur civil, en particular les dones; acabar l’ofensiva legislativa que nulifica els drets sexuals i reproductius de les dones i rescabalar el dany institucional per violació sexual, que estan sent doblement victimitzades al convertir-les en criminals per exercir el seu dret legítim a la interrupció de l’embaràs; garantir la igualtat substantiva i l’accés a llocs de decisió i poder per avançar en un Estat veritablement democràtic; pressupostos públics equitatius i amb perspectiva de gènere i rendició de comptes des de tots els nivells de govern ( federal, estatal i municipal), a més de garantir el compliment de les lleis que regulen el dret de les dones a una vida lliure de violència.

 

Peu Foto1 –
Mapa del Recorregut pels vuit estats de la República Mexicana per on va passar l’Èxode per la Vida de les Dones, que va sortir l’11 del Districte Federal i va arribar a Ciudad Juárez (Chihuahua) el dia 23 de novembre.

 

 

 

 

 

Peu Foto2 –
La Coordinadora de Justícia Per nostres Filles (JPNH) Norma Ledezma va destapar i va acabar de penjar la campana de l’Èxode per la Vida de les Dones acompanyada de les mares de l’organització que ella presideix, que la faran tañer en el recorregut.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 3 –
La feminista de Chihuahua Irma Campos-en cadira de rodes-el poema va ser llegit després del Manifest en l’Hemicicle Juárez i qui va fer sonar el primer toc de la campana de l’Èxode, va morir el diumenge 22. L’acompanyen a la foto les coordinadores de Dones de Negre que van marxar juntes cap al Zócalo de la ciutat de Mèxic.

 

 

 

 

Peu Foto 4
D’esquerra a dreta, Isabel Tancat, Luz Elena Lluita Castro i Graciela Rams de Dones de Negre, impulsors des dels seus diferents organitzacions de l’Èxode per la Vida de les Dones.

 

 

 

 

 

Peu Foto 5
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, passen per davant del Palau de Belles Arts, en direcció al Sòcol.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 6
La manta en la qual marxaven les dones del Districte Federal, en dol col.lectiu, després de la campana, davant de la Catedral Metropolitana, a l’arribar al Sòcol.

 

 

 

 

Peu Foto 7
Performance davant del Hemicicle de Juárez contra la Violència vers les dones.

 

 

 

 

 

 

Peu Foto 8
Performance, seguida de Dones de Negre, al seu pas pel carrer Francesc I. Madero, camí del Zócalo.