Dimecres 13,  a les 19.30

Xerrada amb l’autora Viviana Fernández García

Amb motiu de la presentació del seu nou llibre

”TARADAS” Ediciones Carena.

Presentarà l’acte Pili García, periodista radiofònica i José Membrive, l’editor.

A Librería Pròleg, Sant Pere Més Alt, 46 Barcelona.

De AIET <aiet@aiet.cat>
8 d’octubre de 2010

.
Els membres del jurat han valorat el risc que ofereix “Memoria do incendio” per la poètica personal que desprèn el text, amb una riquesa de metàfores i imatges que configuren una mena d’oratori, i d’altra banda, amb un rerefons ideològic suggerent.

Vanesa Sotelo recollirà el premi de 3.000 euros que atorga l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), entitat convocant, el dia que s’escenifiqui la lectura dramatitzada de l’obra, que serà a mitjans del mes de desembre a Barcelona. A més, el text es publicarà a la revista Assaig de Teatre, que també edita la AIET, en el primer número que surti al 2011.

El jurat, presidit per Francesc Foguet (investigador teatral) i completat per Pere Planella (director d’escena), Miquel M. Gibert (professor de literatura catalana de la UPF), Anna Güell (actriu) i Josep Maria Miró (dramaturg), es va reunir el passat dissabte 2 d’octubre i va resoldre el premi després de valorar les 47 propostes que s’havien presentat. El text guanyador és una obra escrita en gallec, que curiosament ha estat l’única peça presentada en aquesta llengua. Cal recordar que en les bases del Robrenyo s’indica que es poden presentar originals escrits en qualsevol de les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol, la qual cosa és un fet que singularitza el Premi Robrenyo pel que fa als altres d’aquest gènere. Com a curiositat, fa tan sols 2 anys, en XI edició, també va guanyar un text escrit en gallec. En aquella ocasió, el guardó va ser per Marc Abalde Covelo (24 anys), per l’obra Canibalisme, que l’Agrupació Teatral Furafollas va portar a escena a l’Ateneu Barcelonès en forma de lectura dramatitzada. Sembla que alguna cosa important en la nova dramatúrgia gallega s’acosta. L’any passat el premi el va guanyar la catalana Pilar Fernández i Balsells per Plaça de la Vila, 2. El Premi Robrenyo és una convocatòria per a joves autors menors de 40 anys, que presenta una molt bona salut, a la vista dels originals rebuts aquests últims anys (una mitjana de 50 exemplars per convocatòria) i es consolida com un dels premis importants de aquest gènere a Catalunya.

-

CV Vanesa Sotelo (Cangas do Morrazo, 1981)

Actriu, dramaturga i directora teatral. Periodista de formació, actualment cursa l’especialitat de direcció d’escena a la ESAD de Galícia. El seu treball apareix lligat a la companyia Inversa Teatre per a qui dirigeix Kamouraska, el recital dramàtic A illa des mulleres Loucas i per a la qual ha co-escrit expost. Dramaturga resident per al Centre Dramàtic Galego amb l’obra Estigma el 2008 i artista resident per a la mateixa institució amb Corporació puta-vacances créixens el 2009, en aquest 2010 obté el Premi del Jurat del certamen “Diari Cultural de Teatre Radiofònic convocat per la Ràdio Galega amb Indoor. A més, és col.laboradora i membre del consell de redacció de la Revista Galega de Teatre.

+ info: Miquel Valls (AIET)

T. 93 289 24 81 – aiet@aiet.cat

De Marxa Mundial de les Dones de Catalunya
7 d’octubre de 2010 16:23

La Marxa Mundial de les Dones de Catalunya us demanem el vostre suport a l’Acció feminista Internacional en solidaritat amb les dones i els pobles de la RDC i us convoquem a la mobilització

16 d’octubre a les 18 hores a Canaletes

Per la pau i la desmilitarització a la República Democràtica del Congo

Les dones marxarem fins que totes siguem lliures!!

Podeu enviar el vostre suport a

marxa@pangea.org

carmenmurias@telefonica.net

La Marxa Mundial de les Dones portarà a terme entre els dies 13 al 17 d’octubre la Tercera Acció Feminista Internacional a la ciutat de Bukavu , provincia de Sud-Kivu , de la República Democràtica del Congo . Aquesta Acció Feminista acabarà el dia 17 d’octubre amb una gran manifestació per la pau i la desmilitarització, amb diverses mobilitzacions que es portaran a terme en diferents ciutats del món ( Barcelona i 40 més confirmades).

Els motius que van portar a la MMM a prendre la decisió d’organitzar a la RDC la seva Acció Feminista Internacional són :

La violència extrema que pateixen les dones i les nenes , particularment greu a la zona del Kivu, per part de tots el homes armats i grups militars i paramilitars presents en el conflicte , amb la més absoluta impunitat . La violació de dones i nenes és utilitzada de manera sistemàtica per a humiliar , deshonrar i desmoralitzar a la població . En mig d’aquest cruel conflicte , els cosos de les dones són considerats com a botí de guerra i , si ja és bastant significatiu el silenci que acompanya el conflicte general , aquest aspecte de la guerra contra les dones és encara més silenciat.

L’existència de grups de dones congoleses organitzades , que malgrat la greu situació , resisteixen , curen les ferides psíquiques i físiques de les dones i les nenes violades i torturades , guarden la memòria de les assassinades , denuncien aquest conflicte i el feminicidi i fan propostes de pau . La seva existència ha permès a la MMM organitzar aquesta Acció.

Reforçar-les és un dels nostres principals objectius.

El conflicte que des de fa 15 anys dessagna la RDC , conflicte silenciat pels mitjans de comunicació , desconegut per la majoria de l’opinió pública i front al qual els nostres governs i organismes internacionals no fan res. Però les xifres són esfereïdores , 5 milions de persones assassinades , 40 milions de nens soldats , 4 milions de desplaçades i refugiades , 500.000 violacions de dones i nenes ( comptabilitzades) … Què hi ha darrere d’aquest conflicte? , perquè els poderosos del món miren cap un altres costat  mentre els pobles pateixen , les dones són torturades sexualment , les riqueses són espoliades i els grups armats actuen amb total impunitat?

.Denunciar aquest conflicte , els interessos econòmics que hi ha darrere i la responsabilitat de les multinacionals i governs occidentals és altre dels nostres objectius . Aquest conflicte és una història de pillatge i lluita pel control de l’explotació dels riquíssims recursos naturals de la part oriental de la RDC , iniciativa en la que intervenen les organitzacions i exèrcits de la zona , però també grans empreses multinacionals de EEUU , Europa i Canadà . La RDC és un pais privilegiat en recursos naturals i particularment important és el Coltan , del que posseeix el 80% de la producció mundial . En el coltan estan presents diversos minerals estratègics per a la industria actual : telefonia mòvil , ordinadors , GPS, fibra òptica, avions , centrals atòmiques i espacials , equips de diagnòstic mèdic … La comercialització d’aquest mineral enriqueix a qui el comercialitza , però no als seus propietaris: els pobles de la RDC

Grans multinacionals com Nokia , Ericsson , Siemens , Bayer ( la seva filial Stark és la productora del 50% del tantalio a nivell mundial) Intel , Hitachi , IBM i moltes altres obtenen els materials en aquesta zona , per la qual cosa s’associen amb els grups locals i les forces militars rebels . Entre les més anomenades figuren la Barrick Gold Corporation de Canada , L’American Mineral Fields ( en la que G. Bush pare tenia interessos) i la Sud-Africana Anglo-American Corporation.

ONGs presents en la RDC han denunciat reiteradament com els exèrcits i milicies d’Uganda i Ruanda presents en territori de la RDC controlen les zones mineres en explotació i la comercialització , com l’exèrcit rwandés trasllada el mineral a Kigali i l’exporta a EEUU, Alemania, Holanda i Bélgica. Aquestes ONGs denúncien també com companyies aèries privades , com la Sabena o l’American Airlines , porten armes d’anada i de tornada minerals.

La Misió de les Nacions Unides per a la’estabilització de la RDC ( MINUSCO) compleix 10 anys de presència al Congo , sense que la població noti cap incidència positiva . Mantenir un soldat costa 400 vegades el PIB per càpita de la RDC. A més existeixen denúncies de violacions a dones i nenes i d’altres actes de violència contra la població civil . Demanar la sortida del MINUSCO és altra de les demandes de les dones congoleses a la que donarem suport.

En aquest escenari de genocidi , feminicidi , vulneració dels drets humans , expoliació de riqueses , destrucció ecològica i desestabilització del pais , l’Acció de la MMM cerca reforçar l’autonomia social i ecomòmica de les dones congoleses i exigir que els responsables de les agressions sexuals i la utilització dels cosos de les dones com a arma de guerra siguin jutjats i castigats .

Denunciar els interessos econòmics que sostenen aquesta guerra , lluitar per a que els recursos naturals beneficien de manera prioritària als pobles de la RDC , perquè puguin decidir el seu model econòmic amb sobirania alimentària i respecte a la biodiversitat i la natura.

Per a que la RDC arribi la pau que comenci amb la desmilitarització del país , la sortida immediata dels grups armats estrangers i la sortida progressiva de la MINUSCO.

Cridar de manera especial l’atenció sobre els vincles existents entre les violències contra les dones , els conflictes i la militarització

ICD

07 d’octubre de 2010

 .

Entitats i Generalitat reuneixen a Barcelona experts en la trata de persones per analitzar els nous reptes en la lluita contra l’explotació sexual

• El secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha inaugurat avui les III Jornades d’acció contra la trata de persones

• Durant la jornada, Boada ha felicitat als mossos per l’operació que ha permès la desarticulació d’una xarxa internacional de proxenetes

El secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha inaugurat avui la III Jornada d’acció contra la trata que al llarg del dia ha reunit juristes, investigadores, i psicòlogues expertes en la trata de persones. La inauguració, que ha tingut lloc al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, ha comptat també amb la presència del director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació), Xavier Badia; la Directora General del Joc i d’Espectacles d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva.

El secretari general ha destacat que des del Departament d’Interior i “des de la policia de la Generalitat es treballa de valent contra el delicte de la trata perquè és una violació dels drets humans” i ha afegit que sovint “la societat no n’és gaire conscient perquè afecta sectors més vulnerables de la societat com són dones i immigrants”.

Boada s’ha referit també a la regulació de la prostitució i ha dit que la manca d’un marc normatiu fa més difícil poder lluitar contra els casos de trata perquè passen desapercebuts. “Caldria una legislació estatal seriosa i polítiques actives que posin uns límits clars i marquin com es pot actuar en aquests límits”. El secretari també ha destacat que el llarg d’aquest any 2010 hi ha hagut 8 grans operacions amb 100 persones detingudes, i 170 víctimes afectades.

El secretari ha destacat la col·laboració, sobretot els últims 4 anys, entre el govern de la Generalitat i les entitats i associacions que “ fa molt de temps que treballen en aquest àmbit i que sovint han hagut de treballar en solitari i sense el suport de les administracions”.

Durant la jornada, Boada, ha felicitat als mossos per l’operació que ha permès la desarticulació d’una xarxa internacional de proxenetes d’origen albanès dedicada al tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual.

Per la seva banda, Mercè Claramunt ha agraït a les entitats organitzadores la invitació a participar a les jornades que permeten posar en comú els treballs que es fan des dels diferents àmbits. En la seva ponència la directora ha explicat “que la ONU estima més de 4 milions de dones i menors víctimes de la trata cada any i la majoria són explotades amb finalitats sexuals”, fins al punt que “és el tercer negoci més lucratiu que hi ha a nivell mundial després del tràfic de drogues i del tràfic d’armes”.

La directora ha explicat també que “en els darrers anys s’ha fet un esforç importantíssim per visualitzar aquest problema i reconèixer que existeix”. I ha afegit que tots els esforços i recursos són pocs per lluitar contra aquests tipus de violència ”masclista”.

Al seu torn, el director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, Xavier Badia, ha destacat que “el tema de la trata no només s’ha abordar des del punt de vista de la persecució de les xarxes sinó que s’ha de posar en el centre la situació de les dones víctimes de la trata amb finalitats de prostitució forçada. Per tant, s’ha de posar l’accent en els drets de les dones.”

Al llarg del dia entitats i Generalitat han debatut sobre els nous reptes de la lluita contra el tràfic de persones per a explotació sexual, i han analitzat les noves eines jurídiques, així com l’impacte de les polítiques públiques sobre intervenció.

La trobada també ha servit per fer un intercanvi d’experiències i hi han participat expertes en la trata com ara la investigadora i jurista del Grup Antígona UAB, Daniela Heim, la representant de Global Alliance Against Trafficking in Women (GAATW), Nerea Bilbatua, i la psicòloga i responsable de formació El Safareig, Laia Rosich.

La jornada, que ha estat organitzada per les associacions Genera (Associació en defensa dels drets de les dones), Àmbit prevenció (Associació per a la Salut i la Qualitat de Vida) i El lloc de la dona amb el suport del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el Departament d’Acció Social i Ciutadania, anava dirigida a ONG’s d’intervenció, juristes, professionals de l’àmbit social, sanitari i acadèmic i membres de cossos de seguretat.

De Redacció

7 d’octubre de 2010

.

Sobre aquest llibre de  Sonia Santoro, va dir Mariana Fabianni, conductora: “quan vaig començar a llegir-lo em vaig començar a sentir identificada amb un munt de coses. Em vaig sentir compresa, que no estava tanola en aquest procés de ser mare, que tot el que em passava era normal i va ser una bona companyia. Per descomptat el  recomano i m’agrada també estacar la desacralització de la maternitat. Perquè una té aquest mandat
de ser bona mare i complir amb el que la societat imposa “.

Va dir Maria O ‘Donnell, periodista: “Em sembla que és aquest tipus de llibre que va en la direcció de compartir experiències que no sempre et fan quedar bé.
Sempre la mare és en aquest lloc del sacrifici, del lliurament, la mare erfecta i no som així. Està bé aquest lloc de treure aquesta motxilla i poder parlar sense necessitat d’amagar-se. Ens treu molt de pes ”

“Em diverteix que el llibre pugui estar escrit en pla diari per anar seguint els canvis graduals i els grans canvis que es viuen en aquest omplex art de ser mare “, va opinar Laura Azcurra, actriu.

Va dir Luisa Valmaggia, periodista: “va ser com tornar a reviure ia repensar moments que ens ocorren a totes quan som mares i dels quals ningú no ens parla.
Perquè parlar de la maternitat és parlar sempre d’una cosa meravellosa però tot aquest altre aspecte del que sentim i no ens atrevim a dir perquè serem jutjades com boges o que no som bones mares o  que o volem als nostres fills. Ningú ens parla del que li passa a la parella.
i tot amb humor. És un llibre de lectura obligatòria per a tota futura mare per a tot pare també “.

Segons Carla Czudnowsky, periodista: “quan vaig començar a llegir el llibre vaig sentir que no estava sola i em vaig sentir una mare real. Ni la que avorria, ni la millor possible, ni
la més divertida ni la més malalta. Em vaig sentir una mare possible, que crec que són les millors “.

A Gabriela Radice, periodista d’espectacles: “el llibre em va semblar molt revelador com mare de nena, de les coses que poden fer els homes. I pensava en els mandats que
tenim les dones com a mares de nenes i l’ alliberador que pot ser, ser pare d’un home”.

El llibre: A partir del naixement del seu primer fill, l’autora sent que la seva vida, com l’havia concebut fins al moment, s’esquerda. La seva carrera professional queda en l’oblit, les seves relacions es limiten a trobades amb gent amb fills, la seva parella es converteix en una mena de germà postís i altres personatges cobren rellevància inusitada: la mainadera, la mare i una utora de llibres sobre la maternitat.
La manca de son i els dolors físics producte del cansament la tenen en un estat d’angoixa però també d’excitació constant (després de tot tenir un nadó també és tan meravellós com havia escoltat) i no obstant això aquest és també un moment de sorpresa i redescobriment de si mateixa.
La seva història, com la de moltes altres mares que fins al moment de ser-ho es consideraven dones independents, permet repensar el complicat procés de criança d’un fill i el de fer-se mare des de l’humor i també la desolació.
Aquestes són les pàgines d’un diari imaginari en el qual es registra allò que ja no serà: el primer dibuix del fill, les ocurrències infantils, les successives adaptacions al jardí o els interminables broncoespasmes. Es tracta a més d’un diari absurd perquè no té cronologia precisa i acull diferents gèneres literaris per també parlar de baralles conjugals, recerques personals o records familiars i imaginaris del món on es cria aquest fill.
El resultat: un relat fragmentari, escrit des de la subjectivitat femenina, que es mou entre el testimonial i la ficció, per donar compte d’una maternitat molt més negra del que encara ens segueixen explicant.

SONIA SANTORO

Té 37 anys i és mare de dos fills inspiradors. Periodista i llicenciada en Comunicació, va escriure en diversos mitjans i actualment és col.laboradora permanent del diari Pàgina/12. És fundadora i directora executiva de l’Asociación Civil Artemisa Comunicación i el seu portal informatiu Artemisa Noticias. Dicta cursos, conferències i assessora en periodisme i comunicació amb perspectiva de gènere. El 2006 va editar el llibre Las palabras tienen sexo. Introducció a un periodisme amb perspectiva de gènere. I el 2009 va coordinar el curt documental La mujer mediatizada.
Presència femenina en els mitjans argentins i va editar el llibre Sin nosotras se les acaba la fiesta. Aquest és el seu primer llibre proper al testimonial i a la ficció. Però no l’últim.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Convoquen a la Roda de Premsa que tindrà lloc el 8 d’octubre, divendres, a les 11 del matí a la Sala d’actes del Col·legi de Periodistes per presentar l’estudi

Qui figura a les notícies?

Informe del Global Media Monitoring Project 2010 (GMMP)

Aquest projecte internacional, que es porta a terme cada cinc anys, s’encarrega de monitoritzar la informació apareguda als diaris i als informatius de ràdio i televisió per tal de fer un seguiment de la presència de dones i homes com a subjectes de les notícies. L’estudi també mostra la situació i les opcions professionals que emprenen dones i homes periodistes en la producció informativa.

Presentarà i moderarà l’acte

Llibert Ferri, de la Junta del Col·legi de Periodistes

Elvira Altés, coordinadora per l’Estat espanyol del GMMP – 2010,  presentarà els resultats del GMMP-2010

Amb la presència de Marta Corcoy, de la Junta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

.

L’ICD i la Institució de les Lletres Catalanes organitzen a Cadaqués una jornada per commemorar el centenari de la poeta Rosa Leveroni

La directora de l’Institut Català de les Dones, Anna Solà, i l’alcalde de Cadaqués, Joan Borrell, presidiran dissabte els actes commemoratius del centenari del naixement de l’escriptora Rosa Leveroni. La Jornada “Un dia a Cadaqués amb Rosa Leveroni (1910-1985)” ha estat organitzada per l’ICD, del Departament d’Acció Social i Ciutadania, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament del municipi.

El programa s’inicia a les 11 hores amb una ofrena floral a la poeta que tindrà lloc al cementiri de Portlligat i continua, entre d’altres, amb una lectura poètica a càrrec dels 21 poetes guanyadors del  “Premi Cadaqués a Rosa Leveroni”.

Per la tarda, a les 16 hores a la Sala Art i Joia de Cadaqués, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres”, realitzada per l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu de donar a conèixer la vida i l’obra de l’escriptora. Es tracta d’una mostra de petit format per facilitar la seva itinerància i exhibició pel territori que alterna explicacions sobre la vida i l’obra de la poeta amb fragments literaris.

Posteriorment, l’assagista Abraham Mohino impartirà una conferència, es presentarà l’edició de l’Obra poètica completa de Rosa Leveroni, i tindrà lloc una taula rodona.

 .

S’acaba de fer pública, al Salvador, la memòria que recull les ponències i conclusions de la Primera Trobada de Mesomèrica i el Carib amb la Relatora Especial de Nacions Unides sobre la Violència contra les Dones. Aquesta trobada va aplegar diferents organitzacions feministes de deu països a San Salvador (el Salvador) el passat mes de març, i s’hi va donar a conèixer la situació de les diferents violències que pateixen les dones en aquesta àrea geogràfica, així com les estratègies i recomanacions des de les dones.

 A la presentació de la memòria, que s’acaba d’organitzar també a la capital del Salvador, hi han assistit diversos representants dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió) i d’institucions públiques com el Ministeri de Justícia i Seguretat Pública, el Ministeri d’Educació, la Fiscalia General de la República, la Procuradoria General de la República, la Secretaria d’Inclusió Social, l’Acadèmia Nacional de Seguretat Pública, l’Institut Salvadoreny de la Dona o la Policia Nacional Civil, entre d’altres.

 Aquesta presència d’instàncies de l’Estat ha estat valorada com a molt positiva per la comissió organitzadora, ja que una de les prioritats de l’acte era el lliurament simbòlic de la memòria a les representacions del govern.

 La comissió organitzadora de l’acte ha estat formada per Las Dignas, Las Mélidas, Colectiva Feminista, CEMUJER, Asociación de Mujeres Salvadoreña (AMS), Fundemusa, ANDRYSAS, ASPARLEXSAL, Red Unión de Mujeres i Movimiento Salvadoreño de Mujeres – MSM.

 Cooperacció ha donat suport a tot aquest procés tant des de la seva seu al Salvador com des de Barcelona.

 Podeu consultar la publicació a la web www.cooperaccio.org

.
 
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l’encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
 
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi  la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l’acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l’Associació de la Premsa de Santiago.
 
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que – segons la seva opinió – aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s’ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora “si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l’anomenat neutre a dir androcèntric i sexista”.
 
Per entrar en matèria, aporta les dades d’un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l’ús com a ‘crim passional’, etc. No s’ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
 
Heus aquí algunes dades:
 
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49’1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32’5%).
 
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l’imaginari de l’alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l’espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però … Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
 
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d’un diari d’economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d’opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
 
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L’agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se’n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s’usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor  Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l’alt poder polític).
 
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l’aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
 
- A la premsa no s’han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l’avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d’un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l’ús del llenguatge no sexista. Les i els
 lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l’opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
 
Per acabar de il·lustrar-nos, l’experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d’ells titulars:

El  hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años

La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé

El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)

La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo

La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace

Las vacaciones de Carolina son de interés general

La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José

Físicos tan esplendidos como imposibles

…lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte

Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se  cuadran ante una mujer…

Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)

El poder de las “Zappettes”  ( titular a la premsa  estrangera)

El pronuncido escote de Merkel  (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)

Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte

Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)

La culpa de Sara Carbonero…assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista  de éxito

O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.

Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: “Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme“.

——–

- Tona Gusi: Relatoria de la I Trobada de Periodistes Gallegues

  (I) – Sessió d’apertura a càrreg de Xulia Campos

(II) – Ponència marca a càrreg d’Isabel Menéndez