Clariana de comunicació

Asunto: [Cimacdiario] SEXTO ENVÍO
* BREVES DEL 16/07/07
Guatemala.- El programa de radio ‘ Voces de Mujeres‘,  dirigit per la sociòloga i feminista  Ana Silvia Monzón, ha celebrat el seu 14 aniversari éssent una proposta de comunicació a favor de les dones, tan invisibilitzades a Guatemala.

D’acord amb un comunicat, el programa de radio, que va nèixer com una
necesitat d’ expressió per fer visibles els temes de gènere, ha obert espais  a les dones de Guatemala,  del camp, de la ciutat índigenes, mestisses, maies, guatemaltecas del campo, de la ciudad, rurales, indígenas, analfabetes, religioses, atees, etcétera.

WOMEN IN THE CITY
Magazine online
aggiornamento del 16 luglio 2007

ww.women.articolo21.com

Politica in movimento – Siena, Iride, ovvero la pratica dello “sguardo
oltre”
E’ un’associazione di donne migranti e native, Iride,che con la Provincia
di Siena ha tradotto e pubblicato il libro piu’ odiato dalle autorita’ di
Teheran, “Integralismo islamico e questione femminile”, di Maryam Rajavi
che sara’ presentanto da Farideh Araki Karimi, CNRI, nel corso del Meeting
di San Rossore. Nella sezione, il testo integrale del libro.

WOMEN IN THE CITY
Magazine online
aggiornamento del 16 luglio 2007

ww.women.articolo21.com

Leader/1 – Roma: Partito democratico e nuove regole per la
rappresentanza paritaria. I commenti delle associazioni sulle nuove
regole adottate per l’Assemblea costituente del Pd. Il punto di vista di
Franca Chiaromonte, presidente di Emily. La candidatura di Rosi Bindi
alla segreteria.

WOMEN IN THE CITY
Magazine online
aggiornamento del 16 luglio 2007

ww.women.articolo21.com
Politica in movimento/1 – Teheran, Otto donne condannate alla
lapidazione. La denuncia delle donne iraniane, l’appello alle Nazioni
unite ed alle associazioni internazionali di difesa dei diritti umani.
La partecipazione di Maryam Rajavi, presidente del Consiglio Nazionale
della Resistenza Iraniana in esilio, al Meeting Internazionale di San
Rossore “I diritti delle donne e dell’infanzia” promosso dalla Regione
Toscana e dall’Unicef,:“il fondamentalismo misogino degli ayatollah, e non
l’islam, causa dell’inferiorita’ sociale delle donne iraniane. Separazione
tra stato e chiesa.”.

Aquest llibre evidencia com a Mèxic més del 80 per cent dels crims contra homosexuals estan arxivats en l’oblit i continuen en total impunitat. També cerca plantejar des de les pròpies procuraduries, la negligència i el prejudici de les autoritats en el moment de la investigació: ‘Són 15 anys d’impunitat. Aquests 15 anys són també el reflex d’un nivell altíssim d’ assassinats contra homosexuals’, han estat les primeres paraules de l’autor, que amb indignació ha començat a dir una lletania de xifres sobre aquests homicidis.

L’escriptor ha informat que la Comisión Ciudadana Contra los Crímenes de Odio por Homofobia (CCCCOH) te un registre de 3 homosexuals assassinats al mes en el país. D’aquests quasi be 400 crims, des del 95 al 2005, el 98 per cent segueixen en la impunitat.

Per Montse G. Sosa

Samarkanda. Era la nit de lluna plena i hi érem tots els que hi havíem de ser: dos italians revolucionaris, joves i a punt pel que calgui, una turca artista – intel·lectual amb un aire de tristesa que a mi, em posava nerviosa, una turca normal i per tant encantadora, una coreana adoptada a Suècia i que viu a NY i que li encanta la lluita i li agrada lluitar, especialment amb homes…….. i jo. La turca boïga per fer fotos i no vol parla de res mes. Els italians volen parlar de la guerra civil espanyola i la coreana – sueca, parla dels seus viatges pel món (que son molts) i de com odia els japonesos. Ens explica anècdotes per il·lustrar com, la tan comentada boina educació japonesa, no es mes que un mite i que res més lluny de la realitat. Les discussions s’allarguen des del sopar de quarts de 9 fins allà les 3 de la matinada. La lluna és ben plena i la llum entra pel cel obert del pati del hostal, argentant les plantes, catifes i mobles que li donen aquest aire dels encants de les mil i una nits. No ens posem d’acord sobre si cal respectar o no les tradicions per més injustes que siguin, de si els mites els creen els mateixos mitificats, de si el masclisme es superable o no…. …….La cosa s’escalfa, tothom te raó i tothom argumenta intel·ligentment. De sobte, s’obre la porta. Una clienta nova. Això ajuda a refredar la discussió per uns minuts. El responsable li ofereix te i síndria – és un bon costum de l’ hostal i realment s’agraeix – mentre la convida a seure.

- Bona nit, seu i pren un té, relaxa’t i desprès parlem-

-Si, tots prenem te i síndria i ens refresquem. Ara la lluna ens guaita cara a cara.

Les presentacions són obligades i la “nova” diu que es japonesa. No podem evitar unes rialles dissimulades al màxim possible. Però les japoneses no són mal pensades, per això ella també riu. Els italians i jo ens petem. La coreana no ens pot mirar a la cara, la turca trista sembla que ho troba tot massa fort.

Ens pregunta a tots d’on som.Tots els nostres orígens li semblen encantadors, però quan arriba el meu exclama:

- Oh deu meu, fantàstic!!! m’encanta Espanya i les corridas de toros !!!!

La coreana diu que se’n va a passejar sota la lluna, un Itàlia s’hi apunta. La turca trista diu que també hi va, per fer fotos diu, i no se n’adona que volen estar sols. La resta anem a dormir.

L’endemà la turca normalment encantadora i jo marxem cap a Tashkent juntes. Quan arribem agafem al metro i ens perdem…..riem forca i ens acomiadem rient…….

És des de Taskent des d’on contacto els meus amics del Pakistà, altre hora no trobats. Decideixo que abans de tornar a l’Índia, passaré pel Pakistà i ens prendrem uns quants tes.

Al Pakistà, el president es troba a la corda fluixa. El govern està en crisi. L’oposició liberal l’apreta per que convoqui eleccions tal i com va prometre el 2001, quan es va “coronar emperador” amb un cop d’estat. L’integrisme islàmic l’acusa de vendre el cul als occidentals, especialment a Bush. Fa unes setmanes van calar foc a un local on hi treballaven unes xineses massatgistes. Les noies van ser maltractades. A les províncies del nord hi ha manifestacions diàries contra les condicions de treball….

….I de sobte el govern envolta la mesquita roja on s’hi troben centenars d’estudiants (armats!!!!!?????) i el país viu una setmana de tensions amb mes de 50 morts…… Tothom s’oblida de les pobres xineses, de les manifestacions del nord i de l’oposició però ho superarem” -diu el president- “ho”? Nosaltres i vostè doncs? ……. lliberal……….La ciutat es troba en toc de queda i els tancs al carrer……” som el mateix,
Ara

Dic adéu als amics emotivament retrobats.

Torno a Delhi, ara tant familiar i amb els records del Pakistà, i Samarkanda i Urumqui….. camino pels seus mercats plens de colors, de gent, de pols, de soroll de pudors…… i entre mig de tot: una joia. El pregó de la Festa Major el farà una estimada amiga. Això em recorda que tot s’acaba i que torno a casa…….

Però abans passejo pels carres de Helsinki, ciutat encantadora i marinera. Te aquell color gris-net de les ciutats del nord. Ahir a Delhi estàvem a 42 graus, avui a Helsinki a 12……Avui hi ha mercat de peix, flors, fruites i artesania…..una pintora preciosa i amable exposa la seva obra en el petit Mont Matre finlandès. Les seves pintures són fascinats. Especialment un jardí amb besties i plantes blaves que s’assembla tantissim a un somni meu tingut fa uns dies…….. m’hipnotitzen els seus colors, però no el puc comprar, es massa car. Finalment, però, li compro una libèlula solitària, blava i daurada. Ella entén la meva fascinació (per això és artista). S’ofereix a enviar-me per internet la pintura i em dona permís perquè la utilitzi, però nomes jo.

Tot m’ és familiar, tot tan a prop, el barri Sant Julià, els mercats de Delhi, les injustícies, les fronteres prohibides, els intocables entre les escombraries, les lluites inacabades, les llengües oprimides, les amistats de casa i les trobades pel camí….els somnis dels pobles, de Delhi, de Sant Julià, De la Xina, del Mar d’Aral…. de les libèlules…………….

La vida s’ assembla tant arreu !!!!!

Fins ara !!!!

(Canal Solidari, CIMAC, 13/07/07)

Euzkadi.- Escoltar a agressors i treballar-hi s per prevenir la violèencia de gènere, així com reestructurar patrons de comportament i promoure la prevenció és la tasca que Amikeco està fent des de fa anys a Bilbao i Madrid, informa el portal de notícies ‘Canal Solidario’.

Amikeco, és una organització que va neixer fa vint anys a Bilbao amb la idea de fomentar unes relaciones de major igualtat. Des de fa quatre anys s’ha especialitzat en la prevenció de la violència de gèner.  El seu objetiu més important és: “prevenir es a dir, avançar-se a dramàtiques consequències com les que veiem als mitjans de comunicació i  treballar amb persones agressores a fi que la situació no arribi més lluny”, ha explicat Roberto Oslé, coordinador del grupo que en aquests moments funciona a Bilbao.

(agencias. CERIGUA, SEMlac, [Cimacdiario] * BREVES DEL 13/07/07)

Guatemala.- Segons l’agència Cerigua, ‘les fotos amb continguts de vessament de sang i la redacció despectiva caracteritzen les notes de portada i les primeres pàgines, que junt al contingut sexista de la majoria de la publicitat, fa que encara es promogui més la degradació humana de la dona, fins i tot després de morta. Així com la discriminació i l’exclussió’.

Les desigualtats i les injusticies cap a les dones continuen éssent reproduïdes pels mitjans de comunicació de Guatemala. Així durant l’any 2004, un total de 3.873 noticies van mostrar a les dones com a víctimes de fets violents o d’accidents.

Alhora de publicar reportatges i notícies especials tractant la violència de gènere des d’ una perspectiva social i política, l’objectiu del missatge  no ha variat: continúa la sang, las imatges que deshumanitzen a la persona i el sensacionalisme como a trets essencials per a cridar l’atenció de la població.

(agències, 13/07/07) 

D’acord amb l’estudi  de la ‘Fundación Ayuda contra la drogadicción’ (FAD) i de l’ ‘Instituto de la Juventud’ (INJUVE) els programes televisius i les series adreçades al joves, a l’estil de ‘Los Serranos’, ‘Al salir de clase’, ‘Compañeros’, ‘OT’, etc. continuen traspassant rols sexistes: les noies són tontes, sensibles, ploraneres, etc. i els nois són freds, immadurs, despreocupats, etc.

Els joves opinen que la programació juvenil sembla més adreçada als pares que no pas a ells mateixos. La reacció dels pares és la d’adoptar actituds més controladores. 

Sobre les notícies als mitjans, els joves es lamenten que els periodistes continuïn transmeten trets estereotipats,  que simplifiquin i que presentin més els aspectes negatius com ara les conductes incíviques que valors possitius.