Clariana de comunicació

Per Maria Dolors Viñas

per al 9 Nou, 21 d’agost 2009   

En un parèntesis improvisat tranquil d’estiu, vinc de St. Esteve de Palautordera on he passat uns dies amb amigues, companyes de professió. Hem vist i sentit els colors, les olors de les diferents hores del dia d’aquest Montseny magnífic; des de que clareja fins la preciosa ponentada que em va acompanyar ahir en el viatge de tornada. Algun déu em tutela. Segur !

Són trobades on enyorem els debats, que ens havien ocupat tantes hores, de concebre els serveis socials “per a una nova època” capaços de lligar utopies i realitats; vàrem passar de la precarietat dels treballs reivindicatius aixoplugades per Càritas, als departaments de benestar social dels ajuntaments democràtics. El treballa social és un be públic i calia organitzar-lo. La burocratització ha estat inevitable. Ens preguntem que s’ha perdut pel camí… Vàrem aprendre que el treball social era alhora un art i una ciència. La ciència, és la metodologia per identificar les constants que es donen en les dificultats que pateixen les persones per causes inesperades. Dissenyar i crear recursos per superar els problemes és la part de la ciència. L’art es el treball que, des de l’empatia, ajuda a desvetllar els sentiments que provoca a les persones aquest situació no desitjada. L’art consistia a fer que cada persona, cada família que passa de forma eventual per una dificultat sigui la protagonista del projecta de la seva superació, comptant, naturalment, amb els recursos públics, però també amb les seves emocions, els recursos propis i de la comunitat. La burocratització dels serveis fa prescindir de les extraordinàries capacitats que les persones podem posar en funcionament en moments de la vida no previstos.  

Ens preguntàvem si es poden individualitzar els serveis i si pertany als serveis socials donar resposta a l’allau de demandes de famílies que no poden fer front a la crisis. L’atur és un problema que, per suposat, comporta una resposta política, però, al municipi, el drama és de famílies molt properes . La darrera revista de l’ABS de La Roca, com una fatalitat, dóna uns sans i paternalistes consells per sentir-nos útils mentre som a l’atur. Llegint-los ens preguntem si hem perdut també la capacitat reivindicativa; Quants i quines característiques tenen els aturats, les aturades del territori? quins recursos tenim i quins cal crear? quines son les possibilitats i l’accés a la formació, quines són les demandes?…i els sindicats i foment al treball i les antigues assemblees de debat sobre l’atur local ? Misteri ! 

* Diplomada en treball social i periodista

Per Rosa Pelayo i Tona Gusi per a XIDPIC.CAT

fotografies d’ Antonio Martins de Oliveira

NOVES MASCULINITATS  El passat dilluns 10 d’agost es va dur a terme una xerrada sobre les noves masculinitats a càrrec  de Julio César González Pagès, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Entre l’assistència hi havia periodistes i comunicadores de la XIDPIC-CAT-XIPVG (la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) , http://donesxarxainternacional.blogspot.com/, i companys d’ AHIGE ( Associació d’Homes per a la Igualtat de Génere) http://www.ahige.org/.

En Julio César González Pagès és cubà, Doctor en sociologia i ciències històriques a la Universitat de L’Havana, i fa sis o set anys va ser un dels creadors de la Red Iberoamericana de Masculinidades, que està regida per una declaració de principis http://www.redmasculinidades.com/

L’objectiu d’aquesta xarxa és senyalar la necessitat de pactar entre homes i dones, creant un nou model, ja que la diversitat d’opinions i maneres de fer, ofereix criteris que es contraposen entre sí. Read the rest of this entry »

Museu de la Mediterrània

Concert amb Neila Benbey

info@museudelamediterrania.org

traducció: castellano, français, english http://www.museudelamediterrania.org/
 

Dimecres 12 d’agost, a les 22h, al pati del Museu de la Mediterrània concert de música algeriana amb 
 

NEILA BENBEY

—————————————
 

Divendres 21 d’agost, a les 22 h al pati del Museu de la Mediterrània 

Concert de YARDEM

Cançó Sefardita 

Si voleu escoltar una cançó seva, premeu aquí 
 

www.museudelamediterrania.org
 

Per Conxa Garcia
Ones de Dones-Ràdio Gràcia
El dimarts 18 d’agost a les 19’00 hores, a la Plaça de les Dones del 36, situada al carrer Santa Àgata amb Torrent de l’Olla (Metro línia 3, entre les parades de Fontana i Lesseps)

Volem fer un homenatge a totes aquestes dones que ens han deixat el seu mestratge i de les quals ens considerem hereves.

A l’acte hi haurà parlaments per part de representants dels grups de dones gracienques que van endegar aquesta iniciativa  que ara es fa realitat i de la Consellera de Dones del Districte (el Consell va fer seva la iniciativa i l’ha recolçada).

Es farà la presentació de la placa explicativa del nom de la plaça. Hi haurà l’actuació de la Fina R. Palau, cantautora gracienca i l’Assumpció Forcada, de la contacontes Cristina Salvador León, que ens explicarà el conte  de la Nunila, la Cenicienta que no quería comer perdices, i els Tabalers de Kabum clouran l’acte. Hi haurà berenar de fruita fresca (meló i síndria) per refrescar-se.

L’acte d’inauguració es fa dins de la Festa Major de Gràcia, tres anys després d’haver fet una inauguració simbòlica per part dels grups de dones que vam presentar la iniciativa de donar-li aquest nom a l’espai de nova creació que sorgia al barri.

També pretenem que a partir d’ara per a cada Festa Major les dones fem algun acte o actuació… en aquesta plaça.

De la Xarxa Feminista: 

Amigues,

Estem treballant per concretar l’anada a les Jornades Feministes Estatals de Granada que es faran durant el pont de la Constitució del mes de desembre i per a les vostres previsions us fem saber algunes dades importants:

Perquè aneu fent guardiola! “La cosa” pot sortir per 200 €.

Inclou:·
. Anada i tornada en tren-llitera
. Dues nits d’hotel/hostal a Granada
. Inscripció a les Jornades que inclou tres dinars de picnic dels dies 5, 6 i 7 de desembre.

Us agrairem que feu Pre-inscripcions per saber quantes places hem de reservar! A xarxafem@xarxafeminista.org deixant les vostres dades personals de contacte .

Recordeu que el dia 19 de setembre a les 10.30h. hi ha assemblea (a Ca la Dona. C/Casp 38, pral.) per concretar tots els aspectes tècnics, logístics i de contingut .El termini per presentar ponències és el 2 d’octubre i les heu de fer arribar abans a la Xarxa Feminista que som les encarregades de coordinar tot el que vagi de Catalunya.

Els continguts s’estructuraran en 4 Camps de Debat:

1.- Identitats frontereres. Esdevenirs i activismes feministes

2.- Cossos i sexualitats

3.- Treballs, cura, crisis i acció feminista.

4.- Noves representacions / Nous contextos

Podeu anar-vos informant una miqueta més i fent boca de cara a l’assemblea del dia 19 de setembre obrint l’arxiu adjunt, on hi trobareu el nostre darrer butlletí en format PDF (però ATENCIÓ, que hi ha un error a l’adreça electrònica que hi figura! La bona és xarxafem@xarxafeminista.org).També podeu visitar la web de la Coordinadora Feminista: http://www.feministas.org/

BON ESTIU! DESCANSEM, FRUIM I PREPAREM-NOS PER GRANADA!!!!

ABRAÇADES,

LA XARXA FEMINISTA

From: moviments.cat <info@moviments.cat>
Date: 11/08/2009 01:49

Natàlia G. T.  de l’entitat cultural lleidatana: ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari), membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, volà cap a Tel Aviv el passat dia 3 d’agost  per coordinar l’arribada d’un grup de nens palestins que havien participat en unes activitats organitzades per ISISH a Lleida i altres indrets del territori català.

En arribar a l’aeroport va ser tancada en un calabós durant tota la nit, al dia següent va ser interrogada durant hores i sense donar cap més explicació que la de “seguretat nacional”, que sembla justificar totes les vulneracions de drets individuals, va ser deportada en el primer vol de tornada a Madrid; ho explica aquesta entitat en un comunicat.
Els fets coincideixen amb la marxa cap a Palestina d’un grup de musics catalans per tocar en diferents espais públics i privats i compartir la seva experiència amb músics palestins.
Més info: palestina.cat

Dilluns dia 10 a les 18 h a l’Aula 301   de l’ Espai Francesca Bonnemaison

La idea és fer-ne posteriorment una crònica i alhora preparar conjuntament amb ell una Conferència – debat per al mes de setembre, quan tornarà a ser a Barcelona. En Julio Cesar González Pagés (1965) és cubà i d’origens familiars català i canari. Assagista i Professor, és Doctor en Ciencies Históriques de la Universitat de la Havana. És una de les veus internacionals més importants pel que fa a ‘LES NOVES MACULINITATS’, de fet ell és el coordinador de la RED IBEROAMERCANA DE MASCULINIDADES. “González Pagés asegura que la Red Iberoamericana de Masculinidades colabora con las organizaciones de mujeres en busca de la equidad porque, a su juicio, “muchas de las inequidades relacionadas con los hombres también nos perjudican”.  Ha realitzat estudis sobre els diferents tipus d’homes emigrats a Cuba, estereotips, reptes contra la violència, els homes i la paternitat, etc. Per a més informació podeu visitar els webs   http:// www.redmasculinidades.com , www.cubaliteraria.com, http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=90587, o els articles referents que hi ha a Clariana comunicacion http://clarianacomunicacion.blogspot.com/ y a SEMlac www.redsemlac.net  de companyes de la Xarxa Internacional i d’ell mateix. La seva darrera obra és: “Por andar vestida de hombre”   

Per Leire Saitua
RIPVG
per CLARIANAcomunicación

Llegint el periodista i pacifista italià Tiziano Terzani

Jo, que pena que aquestes a punt d’anar-te’n, Concha.

Matí dissabte teníem previst sortir per Luang Prabang. Arribarem ja anocheciendo.
Complir els 50 anys pel camí, per cert.
De manera que no és possible trobar-nos a Chiang Mai, a no ser que ens oblidem de Luang Prabang, però també em fa pena, estant a només 10 h en bus.

Potser a la tornada de Luang Prabang, podem passar uns dies a Chiang Mai i enviar alguna crònica des alla.

I si no, podem fer alguna cosa per email.

Estic llegint un llibre del desaparegut periodista i pacifista italià Tiziano Terzani “La fi és el meu principi” (2004) del qual us copio uns paràgraf, per si et suggereix alguna reflexió a la qual jo pugui donar forma d’article.

“Birmània aquesta dirigida per un nefast règim de militars horribles i torturadors que jo sempre he condemnat.? Et he explicat-es dirigeix al seu fill Folco, que li està entrevistant en el llibre-aquesta escena dramàtica de quan em encontre a la carretera de Kentung conun grup de joves disdentes, malalts, que havien estat sotmesos a treballs forçats? Evidentment em va impressionar.

L’interessant és que des de fa vint o trenta anys, la comunitat internacional … la Comunitat Europea, les Nacions Unides, els nord-americans … ha fet de tot perquè el règim canviï, es torni democràtic. A més, hi ha un personatge extraordinari que lidera el moviment democràtic, Aung San Suu Kyi, a qui, amb les habituals maniobres politico-oportunistes, van concedir el premi Nobel de la Pau. És una dona fantastica, molt valenta, filla d’un heros dela guerra d’independència birmana contra els japonesos. Una gran heroïna el pare va ser assassinat, com de costum. Així que la contraposició és entre aquests militars assassins, d’una banda i de l’altra, aquesta sílfide, sota arrest domiciliari des de fa anys.

Bé, aquesta és la història tal com la veiem. Però? Que hi ha darrera de la història? Estanlos interessos de les grans empreses petrolieres que esperen entrar en el país, perquè per Birmània passa el petroli, i estan els milers de milions dels japonesos, que volen fomentar el desenvolupament amb hotels de cinc estrelles, carreteres, vaixells que naveguin pel llac Inle i un aeroport ampliat perquè arribin turistes. I si matí, sota pressions occidentals, aquest règim cau, de caure, i la senyora Aung San Suu Kyi pren el poder, Birmània es convertira en una altra Tailàndia: turisme sexual, prostitutes, bordells, beneficis … Marlboro, Coca-Cola, texans … ”

… ? Que esperes, que guanyin els militars? ! No! Com vas a desitjar això? ? Esperes que guanyi ella? Bé, si guanya ella, en uns mesos Birmània s’acaba. Van arribar els gratacels de ciment …
… ? Com es pot estar amb els militars? És impossible. Però hauria de posar en guàrdia contra el que passarà el dia que Birmània serà liberalitzada. “Pg. 295

Estem vivint un moment clau a nivell planetari i aquesta és una qüestió que em sembla vital.
Birmània pot ser el punt d’acupuntura al planeta que faci que, en lloc d’instal • lar l’Estat Global Feixista, de control absolut pel poder econòmic-polític-ideològic, camuflat en xips que tots portem ja en els nostres documents d’identitat, etc. la Humanitat faci aquest salt quàntic a ciutadans del paradís que ja és, el Regne del cel a la terra.

I per què no?, Com a compte Terzani,

“la dictadura de Marc, a Filipines, durant molts anys una de les més horribles a Àsia, amb crims espantosos comesos per aquest canalla, amb munts de persones assassinades i desaparegudes, acaba sense enfrontaments.”
“Els carrers estan plens de gent, les monges preguen i, al final, el poble envaeix el palau de Malacanan i els soldats es deixen anar. …! No van disparar ni un sol tret! … La dictadura havia acabat.” pg. 345

Una forta abraçada,! Valent!

Bahreim, 28 de juilo de 2009

Procedentes de London, ya estamos en Bahrein, una isla en el Golfo Persico, paraiso fiscal en el desierto de los petrodolares.

El viaje es largo, con muchos ratos de aeropuerto. Ya hemos visto algunas mujeres con burka, solo una rayita de luz para los ojos.

(Procedents de London, ja estem a Bahrain, una illa  del Golf Pèrsic, paradis fiscal en el desert dels petrodolars. El viatge és llarg, amb moltes estones d’aeroport. Ja hem vist algunes dones amb burka, solament una ralleta de llum per als ulls.)

———————————-

Kong Caen, 1 d’agost de 2009

Estamos totalmente inmersos en una familia mixta de thailandesa y falang (guiri) con dos nino y nina de una pareja thai anterior, en Kong Caen, al norte del pais.

En las aldeas mas pequenas, los varones thailandeses, si pueden permitirselo economicamente tienen concubina. Las mujeres se resisten, pero a veces no queda mas remedio que compartir lecho, ademas de con hijas e hijos, con la nueva.

Las mujeres miran por su supervivencia. Si el varon no puede asegurar la subsistencia, al parecer no hay mucho problema en cambiar de pareja, lo primero es lo primero.

Hoy hemos pasado un rato en el paraiso. La cascada de Tontat, seguro que hace 500 anos se banaban igual que hoy pero sin camiseta ni pantalon corto.

Hemos sembrado un pequeno cuarzo, como hicimos en el Huerto de los Olivos-Jerusalem, mas tarde en Helles Gate-Kenya, y despues en Harnap-Suecia. Antes y despues siempre pasando por el Ur Ederra (agua hermosa), rio de aguas turquesa en Nafarroa-Euskal Herria.

Acupuntura en lugares estrategicos del planeta para contribuir a sanar la madre tierra.

Acontinuacion un masaje thai de !dos horas!
Estas mujeres estan entrenadas para llevarte directamente a la felicidad.

Y que caras, son bellezas naturales, sonrien y no son sumisas, son de casa. 

Acabamos con una barbacoa. Un rudimentario recipiente con fuego de carbon directamente sobre la mesa y vamos poniendo pedazos de carne, pescado, y caldo en el borde, en el que las verduras frescas cuecen una sopa.

Y cada vez que salimos a la calle, la misma pregunta: Ha encendido alguien la calefaccion. Sauna humeda refrescada por el viento que corre entre el verde de los arboles y los milenarios arrozales. 

Si, podria ser el paraiso, si no fuera por anacronismos como que a las 6 de la tarde suena el himno nacional y las estaciones o los parques se paralizan como en los cuentos de los castillos, hipnotizados por el encantamiento real. No podia ser de otra manera, si hasta los jefes de partidos, corruptos, mas o menos, se postran de bruces en el suelo ante la presencia de sus adoradas majestades. Torres mas altas han caido.

Por lo demas, lo de todas partes: chaletes tipo USA, en urbanizaciones y chabolas de hojalata al borde de la carretera.

Supermercados que van desplazando a la infinidad de puestos callejeros y mucho turista en Bagkok-Kao San Road.

——————————

Laos, 6 d’agost de 2009

Laos es un regimen comunista, y al parecer las organizaciones son del gobierno o proximas pero seguro que hay gente interesante.Hay mucha pobreza sobre todo entre las mujeres, que no tiene estudios (para los varones siempre esta el recurso de ir de monjes de pequenos -conocemos aqui dos hermanois amigos que entraron a los 10 y 12 anos- y luego se salieron a los 22 y 24, cuando habian terminado la secundaria.

(Laos és un regim comunista, i pel que sembla les organitzacions són del govern o pròximas però segur que hi ha gent interessant. Hi ha molta pobresa sobretot entre les dones, que no tenen estudis (per els homes sempre hi ha el recurs d’anar de monjos de petits. Coneixem aqui dos germas - amics nostres - que van entrar als 10 i 12 anys i després en van sortir als 22 i 24, quan habian acabat la secundària.

Per a les noies la cosa no és tan facil, sobretot si són del camp. El regim comunista garanteix l’ensenyament gratuït, però han de pagar-se el menjar, l’uniforme, el transport i els llibres, amb la qual cosa, en la pràctica no poden accedir a estudiar.

En una factoria tèxtil en la qual treballen la seda cobren 15 dolares al mes. Viuen allà i solament van a casa si és que hi ha algun problema en la seva família, aleshores demanen un permís d’una setmana o quinze dias. Triguen dia i mig a l’anada i a la tornada. 15 dolares o fins i tot mes és el que costa el viatge sol d’anada al seu llogaret. I aquesta és, en molts casos,  la desproporció que hi ha entre salari i cost de la vida,  és brutal!. Amb aquest panorama, lligar amb un turista, encara que sigui gros i vell, i si és possible casar-se amb ell, és una solució per a moltes, massa noies joves i sense estudis per a veure les conseqüències que això els pot portar. )

El programa “Tots per Tots”, que emet diàriament COM Ràdio,  organitza una Mostra dels documentals que fan periodistes i cooperants catalans sobre la realitat del Tercer Món per donar a conèixer la seva feina  i el material àudiovisual que elaboren les ONGs que intervenen en el terreny de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.Aquesta Mostra pretén donar visibilitat al material realitzat per persones, entitats i administracions que troben dificultats per difondre els seus treballs solidaris als grans mitjans àudiovisuals. DATES.Dissabte 3 d’octubre i diumenge 4 d’octubre de 2009 HORARISDissabte 3 d’octubre de 12 a 14:30 hores i de 16 a 24 hores.

Diumenge 4 d’octubre, de 12 a 14:30 hores i de 16 a 19:30 hores.

 ESCENARI.La “Mostra de Documentals Solidaris” es projectarà a les aules 1 i 2 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La Mostra serà una secció especial dedicada a temes de solidaritat internacional i cooperació al desenvolupament en el marc del novè Docúpolis “Festival Internacional de Documentals de Barcelona.    CONTINGUT.Dos dies de passi de documentals realitzats per periodistes i personal vinculat al món de la solidaritat, amb videos promocionals o de difusió de les ONGs solidaris i humanitaris intercalats.És a dir, la Mostra de Documentals Solidaris de Barcelona inclourà:-         Documentals elaborats per periodistes i persones o entitats vinculades a la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.-         Videos promocionals i petits documentals de denúncia-         Un debat entre documentalistes “solidaris” per debatre la situació del sector. COORDINACIÓLa realització d’aquesta “I Mostra de Documentals Solidaris” corre a càrrec dels responsables del programa “Tots x Tots”, de COM Ràdio, en coordinació amb l’equip organitzador del Festival Docúpolis. SUPORTS INSTITUCIONALS.Aquesta Mostra compta amb el suport de la Direcció de Cooperació i Pau de l’Ajuntament de Barcelona