Clariana de comunicació

Som molt lluny d’una comunicació no sexista, segons institucions, entitats i periodistes

L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació és una iniciativa de participació ciutadana impulsada des de diferents ajuntaments de Catalunya i per Drac Màgic ( entitat dedicada a l’estudi de l’audiovisual) que vol promoure l’anàlisi i la resposta dels mitjans  de comunicació des de la perspectiva de les dones. L’Observatori ha celebrat el desè aniversari amb una Jornada Internacional de Debat el 23 d’octubre al Citilab de Cornellà. D’una banda, s’ha volgut conèixer de la mà de professionals de la comunicació com s’aborda la representació de les dones als mitjans.  I de l’altra, persones expertes en l’anàlisi dels mitjans han debatut la importància que té aquest sector en la construcció de models sobre les dones.

Institucions i entitats

La presidenta de l’Observatori, Judith Ibáñez, ha volgut fer partícip a les més de 300 dones i a la desena d’homes que omplien la sala d’actes, de la importància que aquesta entitat, nascuda a Cornellà continuï lligada a entitats, associacions, a l’administració local i compti amb el suport de l’Institut Català de les Dones  (ICD) entre altres institucions, perquè, d’aquesta manera, se’n garanteix la vitalitat en l’observació d’un ampli ventall de mitjans.

Per Marta Selva, presidenta de l’ICD, cal aconseguir que els mitjans mostrin l’experiència diversa de ser dones al món, i en destaca l’emergència de nous imaginaris d’altres cultures. “És per aconseguir aquest objectiu que hi ha d’haver un fort compromís entre les institucions i els espais de comunicació de dones” ha afirmat. Aprofundir en la coeducació i en els continguts que es donen als centres educatius és, per a Marta Selva, inajornable, a fi que,  “com deia Hannah Arendt , visquem en una comunitat lliurament compartida pels dos gèneres”.

Imma Moraleda, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, aposta per una presència més equilibrada als mitjans i perquè l’Observatori continuï vigilant que la imatge de la dona no s’empri malament. Imma Moraleda afirma que les dones que van entrar en política i participen a l’administració pública van recollir les propostes dels moviments de dones i les van voler aplicar: “Ara caldrà treballar perquè les nostres polítiques es mantinguin i s’apliquin”. Quant a a l’actualitat política ha manifestat que l’acceptació per part de dues de les ministres sortints d’un càrrec en un graó inferior és una actitud molt femenina i positiva. “No recordo cap ministre home que ho hagi fet”, ha exclamat.

L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, en referència a les declaracions sexistes de l’alcalde de Valladolid vers Leire Pajín, ha deixat clar que els comentaris masclistes de polítics i de la premsa li causen una gran nàusea intel·lectual, tristesa i rebuig. Per a ell, la tasca de l’Observatori no és tant aconseguir la igualtat d’oportunitats, que ja ho fa la llei, sinó la igualtat social, i aconseguir-ho sí que és un combat, perquè la mirada social comporta un debat molt més complex, on molt sovint s’ha d’anar a contracorrent de les polítiques de màrqueting i consum.

La coordinadora de continguts de l’Observatori, Anna Morero, ha explicat el concurs d’espots publicitaris no sexistes realitzat entre estudiants de 14 a 16 anys de 26 municipis. Un dels premiats, mostra un intercanvi de rols: un noi recomana una crema hidratant a una companya. Moreno també ha presentat  el Decàleg a tenir en compte per a una millor representació de les dones en els mitjans de comunicació, que ha estat elaborat per més de 150 dones dels 26 municipis que formen l’Observatori. Cada municipi ha elaborat el seu decàleg, que després han fusionat en un d’unitari. Aquest decàleg es lliurarà al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Periodistes i publicistes

La periodista i defensora d’igualtat del Periódico Eva Peruga, moderadora de la taula rodona, ha començat dient que els mitjans incorren en una doble falta perquè són responsables, tant d’explicar les situacions, com de fer d’altaveu, i en el cas de les dones ho incompleixen.  No obstant això, ha exculpat els mitjans dient que “no hi passa res que no passi en altres àmbits”. Els  ha demanat, tanmateix, que facin un esforç i que no tolerin expressions insultants ni la invisibilitat, perquè, en el dia a dia, només surten a la premsa o bé les dones importants o  bé les víctimes  mentre que la immensa majoria és invisible. Ella centra la seva tasca a El Periódico a incidir dins la redacció per fer augmentar el nivell d’igualtat. Per a Peruga, l’existència d’una massa crítica de dones pot fer millorar els mitjans. “Cal fer un producte amb una mirada plural, no androcèntrica, on la veu de les dones compti igual que la dels homes”. L’ambició de les professionals dels mitjans, com afronten la perspectiva de gènere els nous mitjans, i  què es pot fer des de la publicitat i la moda, són les qüestions que va plantejar a les i els professionals d’aquesta taula rodona.

Sílvia Coppulo dirigeix l’agència Ekoos i un programa a Catalunya Radio. La seva intervenció parteix d’un diagnòstic del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre el gènere a la radio i a la televisió públiques, on un 90% dels càrrecs importants dels mitjans estan ocupats per homes, i les dones només ocupen el 10 % restant. Això sí, la seva presència va augmentant en els càrrecs de segon o tercer nivell. Però Coppulo és de l’opinió que “no calen tants diagnòstics i sí més tractament”. Es diferència del discurs d’Eva Peruga en el sentit que està d’acord amb les conclusions de Beijing que els mitjans van per darrera de la societat.  Quan es justifica la poca presència de les dones als mitjans i a les tertúlies amb la manca de voluntat de participació de les dones, afirma que “les dones saben que seran mirades amb lupa i dubten més perquè tenen menys seguretat. Per exemple, un home llegeix un llibre i ja creu que pot opinar, per contra, una dona ha de fer un màster”. Les dones tenen més dificultats afegides, com és la manca de temps i l’aspecte físic,“si no, fixem-nos quantes dones de més de 65 anys i grassonetes veiem a la televisió”. La seva experiència personal li fa aconsellar que “cal perseverar i, sobretot, no fer soroll ni mostrar-se com a víctima, simplement , no demanis i ocupa l’espai que et pertoca!”.

Per al periodista i responsable de l’edició catalana del diari Público, Josep Carles Rius, “els mitjans han de ser un mirall honest i fidel i, en canvi, són un mirall desenfocat”. El diari es defineix com a militant de la igualtat;  aplica el Decàleg sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans elaborat per institucions,el Col·legi de Periodistes, l’Associació de Dones Periodistes, etc.; és contrari a la publicació d’anuncis de prostitució; i té seccions específiques en defensa del feminisme. Constata que als mitjans hi ha una gran visibilitat de la joventut, la bellesa i les relacions amoroses i, en canvi,  hi ha molt poca visibilitat dels agents socials, la gent gran i la migració. Opina que cal una actitud política de transformació tant pel que fa a la informació com en l’entreteniment i la ficció, i li preocupant especialment el tractament de les dones a Tele 5 i a Antena 3.  Rius s’exclama  que el govern espanyol hagi retirat la publicitat de les cadenes públiques, cosa que ha causat un transvasament dels anuncis als mitjans privats, i a aquests, no se’ls ha demanat res a canvi. TV3 i Catalunya Ràdio són els únics grans contrapunts. Constata, a més, que a Internet es fan tractaments d’informació que abans mai  no s’haurien acceptat, i opina que l’esquerra ha d’abordar seriosament  la prostitució (ell es declara “abolicionista”) i què és fa amb el vel integral, el hijab…és a dir, amb la invisibilització física d’algunes dones migrades.

Pensa, finalment, que els i les periodistes han de crear complicitats amb la societat i aconseguir que les dones periodistes tinguin més pes a les redaccions, i és que ja fa anys que són més del 80% de la professió que surt de les universitats. Per modificar aquesta situació són inajornables les mesures de conciliació, afirma, perquè la situació actual és dramàtica i exigeix sacrificis a les periodistes, tant per exercir com per competir.

El publicista i professor de l’IESE, Xavier Oliver, es confessa “emprenyat i deprimit per la presentació de les dones en el món de la publicitat”. Explica que al quart any de Comunicació de la Universitat de Navarra el 87% són dones, i que a la seva empresa ho són el 70% de les 200 persones que hi treballen. En canvi, la publicitat segueix el model Hollywood, com a la sèrie de gran actualitat Castle. La publicitat s’hi emmiralla, i és per això que, al seu parer, “continuen sent els homes qui condueixen els cotxes perquè posar una conductora seria només cosmètica”. Avenços com els de Dove, la marca que ha estat premiada per donar una altra imatge de les dones, no es corresponen amb la publicitat que continua fent la marca mare. Per aquest publicista, en un món sofisticat, en una societat tipa, costa molt trobar un model, és més fàcil deixar-se arrossegar. Però hi ha una esperança, i és que “el món del futur es basarà en la relació entre la societat i les marques, i les dones aquí hi tenen les de guanyar”. També afirma que l’organisme estatal encarregat dels mecanismes d’autocontrol de la publicitat és molt ràpid en la resolució de casos i, per tan, funciona.

La directora de la revista femenina Marie Claire, la periodista, comentarista i articulista Joana Bonet, ha tancat la taula rodona. Per a ella, el relat periodístic -responsable de la producció del guió del món-,  té un gran obstacle en la mirada androcèntrica. I també en la composició dels consells de redacció i en els càrrecs. Destaca que a l’Estat espanyol el 65% de periodistes a l’atur són dones, i que a l’alta direcció només hi ha accedit un 8%. A l’Amèrica llatina, a l’exercici de la professió nomes hi té accés el 20%. Joana Bonet espera que Michelle Bachelet, portaveu del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la DONA (UNIFEM), doni un fort impuls a les politiques d’igualtat. La directora de Marie Claire ha estat qui més preguntes ha contestat en el debat posterior, i en la majoria de casos sobre els continguts de la revista. Bonet ha dit que ions que la línia editorial de la revista és fer un tractament d’igualtat en les qüestions de dones i homes, i de denunciar els maltractaments. Potser és per això que no són en els primers llocs del ranking, segons que ha dit.

El dimarts 9 de novembre sortirà publicat la segona part de l’article de Tona Gusí: “Un virus” a la professió, segons les expertes i els experts.

d’ Ester, Marta i Maritxu

Benvolgudes companyes,

A l’Escletxa estem d’aniversari !!!

Celebrem 10 anys  de la nostra entitat al barri de Sants i volem compartir-ho amb totes vosaltres.

El recorregut d’aquests deu anys ha estat possible gràcies al compromís, la proximitat, l’esforç, la il·lusió de totes les dones que de diferents maneres hem participat a L’Escletxa.

Al llarg d’aquest camí hem viscut moments de tots els colors, de qüestionaments i reafirmacions, de solitud i companyonia, d’aprenentatge, de molts canvis i tot plegat ens ha ajudat a créixer personal i professionalment. Gràcies a totes per haver-ho fet possible.

És per això que des de l’emoció i l’estima us volem convidar a celebrar-ho el proper dissabte dia 6 de novembre.

Reservar-vos  un espai a la vostra agenda  per gaudir en un entorn festiu de una tarda – nit de caliu.

Us esperem   al  Centre Social de Sants    a les 17 h.

C/ Olzinelles, 30

Metro: Plaça de Sants

Junta de la FMMM

Els dies 12 i 13 de novembre, a la ciutat de València, tindran lloc les Terceres Jornades Marçalianes, sota el títol «Jo no sé pas on són els meus confins», organitzades per la Fundació Maria-Mercè Marçal i l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. La coordinació de les Jornades serà a càrrec de Lluïsa Julià, Ada Garcia i Amparo Bonilla.

Podeu veure aquí el díptic amb el programa complet, que girarà entorn de les obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal.

Les Jornades aniran acompanyades de l’exposició  «No volem que la revolució ens neixi morta. Maria-Mercè Marçal, acció feminista i política, 1975-1985», elaborada pel Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona.

Més informació

D’ icip

Jornades “Pau, conflicte i seguretat a l’Àfrica. Nous reptes i noves perspectives“, organitzades per l’ICIP i Casa Àfrica, amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Tindran lloc al CCCB (C. Montalegre 5, de Barcelona) els dies 3 a 5 de novembre de 2010.

La situació d’alguns conflictes, l’evolució dels processos de pau, el paper de les societats civils i dels organismes regionals així com l’emergent protagonisme de la Unió Africana seran alguns dels principals eixos de debat. A més de representants institucionals, hi intervindran especialistes, activistes i investigadors de centres africans i europeus.

Enlaç al Programa

Opina la Xarxa Internacional de Periodistes, l’ICD i la FCONGD

La remodelació del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb la sortida de la vicepresidenta i portaveu Maria Teresa Fernández de la Vega i la supressió del ministeri d’Igualtat, justificada pel president per qüestions d’“austeritat”, encara cueja. Zapatero pot explicar que les competències d’Igualtat passen al ministeri de Sanitat i Política Social i que Bibiana Aído, seguirà en el Govern al capdavant d’una Secretaria d’Estat, però el gest és significatiu.

Moltes són les organitzacions feministes i de dones que al llarg d’aquesta setmana han anat expressant el seu rebuig als canvis d’aquest govern i consideren aquest motiu una fal·làcia, ja que el pressupost dedicat al ministeri d’Igualtat només suposava en 0,03 % del pressupost de l’Estat.

Preguntada per La Independent, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva ens dóna la seva opinió:

“La desaparició del ministeri d’Igualtat suposa una pèrdua simbòlica notable en l’àmbit de les polítiques de dones i d’igualtat, la pèrdua d’un referent. La creació i l’existència d’aquest ministeri ha significat la demostració d’una voluntat política per visualitzar i avançar en l’aplicació de la perspectiva de gènere i de les dones i posar-les en un primer nivell de l’acció del govern de l’Estat. Personalment, i més enllà de la discussió sobre el rang que han de tenir aquestes polítiques, allò fonamental és que han de seguir sent prioritàries a l’agenda i s’han d’aplicar de manera transversal a totes i cadascuna de les unitats d’un Govern”.

Marta Selva afegeix: “Una altra consideració que m’agradaria fer té a veure amb les raons o excuses econòmiques que s’han donat per a la justificació de la seva desaparició. Sembla,més aviat, un acte de poca valentia de cara a assumir els canvis profunds, radicals i necessarisimplicats en el compromís real d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes”.

I ahir mateix Rosa Bofill, responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, s’exclamava en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles: “Quan hi ha crisi, tot allò que es relaciona amb gènere i els anomenats temes de dones és el primer que cau!”.

Les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) també han fet arribar la seva opinió als mitjans d’altres països, Boletin de Género de l’Argentina recollia ahir les opinions de basques i catalanes.

Des d’Euskadi s’opina que el Govern ha cedit a la fustigació constant que ha patit Bibiana Aído per part de la dreta, però ha patit també de manca de confiança per part del propi Govern: “Ja des del primer moment, a algunes ens va semblar mal senyal el nomenament d’una jove desconeguda, en comptes d’haver apostat per una dona feminista, amb una trajectòria consolidada i pes dins del partit (i n’hi ha al partit Socialista Obrer Español (PSOE). Va néixer com un ministeri pobre respecte al pressupost assignat. Que se sàpiga: no ha aconseguit l’aspiració de transversalitzar la perspectiva de gènere en les actuacions dels diferents ministeris”, opina June Fernández. En canvi, Lucía Martínez Odriozola, de la mateixa Xarxa, pensa que la remodelació ha estat molt contestada per col·lectius feministes, que consideren la desaparició del ministeri un retrocés en la lluita per la igualtat: “No hi estic d’acord. L’important no és tant el sosteniment del ministeri com el sosteniment de les polítiques per la igualtat, i crec, de veritat defenso, que una Secretaria d’Estat per la Igualtat no està tan en el punt de mira… Aído, ara que és exministra, respirarà més tranquil·la i aconseguirà majors èxits”. 

Tona Gusi des de la Xarxa de Catalunya compartia els titulars d’AMECO press, Agència dirigida per Cristina Fraga: “S’ha acabat la paritat” i de Mujeres en Red coordinada per la periodista Montse Boix, “Zapatero s’equivoca” i assenyalava la sorna d’alguns comentaristes de premsa envers la nova ministra de Sanitat Política Social i Igualtat, Leire Pajín, o el poc reconeixement a la tasca de María Teresa de la Vega i altres ministres sortints, destacant en lloc del gran lideratge d’aquestes polítiques, l’agraïment que les ministres han de tenir a Zapatero. També destacava la relació amb la crisis: “Un cop més, davant d’una crisi econòmica i per la necessitat electoral d’un partit, son les dones les primeres a patir aquestes conseqüències. Això demostra que l’esquerra o no compren en profunditat el que signifiquen les aportacions des de la visió de gènere i del feminisme a la política, o no vol aplicar les polítiques que comporten la transformació democràtica dels drets de les dones”.

Des dels moviments de dones, en els manifestos difosos aquests dies es reclama, com a mínim, que les polítiques d’igualtat no perdin recursos humans ni materials, que tinguin òrgans i competències visibles i concretes, i que no es retallin els programes pressupostaris.

La Federació Catalana de ONG per el Desenvolupament (FCONGD) en la seva nota de premsa Les ONG contra la supressió del Ministeri d’Igualtat, recull les declaracions d’Inés Alberdi, que des de fa dos anys dirigeix l’UNIFEM, el Fons de Desenvolupament de l’ONU per a la Dona?, integrat ara a ONU Mujer, la qual ha assegurat que “sense la participació de les dones és impossible aconseguir els objectius relacionats amb la salut, l’educació, el canvi climàtic o la feina”.

Aquestes ONG de Catalunya afirmen que, de la mateixa manera que han demanat als partits polítics catalans, mitjançant un Decàleg de propostes alternatives, que no retallin despesa social a Catalunya ni a la cooperació catalana, proposen igualment al Govern espanyol que sigui valent i retalli abans altres partides com les del ministeri de Defensa. Reclamen al Govern que reconsideri la seva decisió de suprimir el ministeri d’Igualtat, i que mantingui la seva aposta per la Igualtat entre homes i dones en tots els àmbits, i també en el de la cooperació internacional.

De Tots x tots

COMRàdio

Segona Mostra de Documentals Solidaris “TotsxTots”,

 els dies 10, 11 i 12 de desembre al Col.legi de Periodistes i al CCCB

Podeu trobar la informació a

http://www.mostradocssolidaris.com

I a  Segona Mostra de Documentals Solidaris TotsxTots

http://www.facebook.com/home.php?#!/event.php?eid=159911437364842&index=1

Participa al I Concurs vídeo-fotogràfic SICOM, Cooperació en Moviment

I Concurs vídeo-fotogràfic SICOM, Cooperació en Moviment.

Organitzat per SICOM i la Diputació de Barcelona

De redacció Clariana de comunicació

15 d’octubre de 2010

El diumenge 17 d’octubre és la celebració mundial del Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa.

La Confederació d’ONG convoca a una concentració ludicoreivindicativa a la Plaça Sant Jaume, a les 12 h, “Per unes polítiques més responsables, socials i solidàries”.

Entre d’altres activitats, hi haurà una votació popular a partir del decàleg amb els 10 compromisos/propostes de la Confederació d’ONG amb una urna gegant perquè tothom hi voti.

- I Participació activa en una performance. Necessiten persones voluntàries

Més informació

De L’equip d’Atzavara-arrels
Associació per a la Cooperació entre Cultures i la Inserció de Persones en Risc d’Exclusió


10è aniversari d’Atzavara-Arrels

Presentació de la sisena edició de la REVISTA MIRADES,

aquest dimarts dia 19 d’octubre a les 19h a la seu de l’Institut Català de les Dones (c/ Montcada, 23 – Palau Abària)

El  taller de comunicació i gènere per a dones migrades  a les comarques gironines es realitzarà el proper 16 d’octubre al Centre Cívic Ter de Girona (C/Can Sunyer, 46), de 10 a 20h.  El taller és totalment gratuït i es donarà un certificat d’assistència a les participants.

Aquest taller s’emmarca en el projecte “Dones migrades, dones amb drets: la comunicació amb visió de gènere, una eina que obre móns”, i és la primera producció de La Independent (Agència de Notícies amb Visió de Gènere).

Aquest és el segon taller per a migrades, el primer va tenir lloc el passat dissabte a la seu de Fedelatina (Federació d’Associacions Llatinoamericanes) i hi van assistir una vintena de dones, que han valorat l’experiència com a molt satisfactòria.

Joana Garcia Grenzner

Coordinadora del Projecte “Dones migrades, dones amb Drets”
Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya- Agència de Notícies amb Visió de Gènere “La independent”. (www.laindependent.cat)