Clariana de comunicació

Per Sergio Primiani, per a Inmigrantes en España

De nou, la prostitució ha saltat al debat polític per provocar aferrissades controvèrsies sense possibilitat d’acord. Al setembre, la publicació a El País d’unes fotografies de prostitutes practicant sexe amb clients als carrers de Barcelona va catapultar el tema a l’escena mediàtica. Ara diversos grups feministes exigeixen la prohibició dels anuncis de contactes en els mitjans de comunicació. Mentrestant, els col • lectius en defensa dels drets de les prostitutes creuen que reconèixer i regular aquesta activitat és la forma de millorar les condicions de vida dels qui l’exerceixen i evitar abusos.

Més precarietat, més persecució policial, racisme, expulsions i fins i violacions. Aquestes han estat, segons les treballadores de Àmbit Dona (Servei d’Atenció Sociosanitària a Treballadores del Sexe de Ciutat Vella, a Barcelona) algunes de les conseqüències que ha tingut sobre el col.lectiu de prostitutes nigerianes la publicació el 31 d’agost de fotografies de dones de aquesta nacionalitat realitzant serveis sexuals a homes en els porxos del Mercat de la Boqueria.

El diari El País va enviar al fotògraf Edu Bayer i al redactor Beltran Cazorla a caçar aquestes escenes al barri del Raval de Barcelona durant diverses nits de finals d’agost, com a part d’una sèrie de reportatges per il.lustrar la nul aplicació de l’Ordenança de Mesures per fomentar l’Civisme i la Convivència promulgada el 2006 per l’Ajuntament, que, entre altres coses, sanciona la prostitució al carrer. I el morbo va fer el seu efecte. Les imatges, preses sense consentiment, van augmentar les vendes del rotatiu i catapultar el debat sobre la prostitució al carrer a l’escena política municipal i estatal, arribant fins al Congrés. També van causar la indignació de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, que va protestar per la violació de drets de les dones fotografiades. Des Àmbit Dona critiquen la degradació de la imatge de les afectades en els mitjans. Segons la seva coordinadora, Mercè Meroño, després del reportatge d’El País, “diversos mitjans van oferir diners perquè practiquessin sexe amb clients davant d’ells per immortalitzar, les típiques fotografies preparades”. Després, “hi ha hagut diverses ràtzies i no poden treballar, les identifiquen constantment”. Segons Laura Alegre, jurista de Àmbit Dona, “les expulsions de nigerianes s’han multiplicat, hem registrat més de 20 des de setembre. A les que no porten passaport els prenen les empremtes i esperen aturar més endavant”. Per Marcela Torres, treballadora d’Àmbit, l’atenció mediàtica “va posar en la picota a les dones negres i fomentar el racisme i la xenofòbia” i va propiciar més abusos. Una cosa que ratifica Alegre: “El mes passat comptabilitzat dues violacions de noies per clients, amb l’agreujant que els metges que les van atendre no els van fer exploracions ginecològiques ni van denunciar la violació com estipula la llei, no els van explicar el protocol a seguir, per el que alguna va arribar a casa i va rentar la seva roba esborrant les empremtes. I a més van recollir la seva professió en el comunicat d’atenció, el que no s’hauria de fer “.

Visibles, vulnerables
Mercè Meroño explica que periòdicament es persegueix a un determinat col.lectiu, sectors de població que són el focus d’atenció pel seu aspecte físic o per conjuntures concretes, fins que aquestes desapareixen. Primer van ser les romaneses de la zona del teatre Goya, algunes regularitzar la seva situació, a altres els van expulsar, altres estaven vinculades a màfies i se les van portar a altres llocs … Les marroquins també van patir l’assetjament, però tenen estratègies per treballar similars a les autòctones. Afirma que ara es persegueix a les prostitutes nigerianes perquè, juntament amb les transsexuals de la zona del Nou Camp, “són les més visibles: van a per elles perquè són el romanent. Si no estiguessin, la prostitució no es veuria. Són les que són al carrer, tothom es reubica menys elles, que són les més febles de la fila. Es consent la violència institucional perquè són negres, pobres i immigrants “.

L’assetjament a la prostitució exercida al carrer és resultat de l’ordenança vigent des de 2006, que sanciona amb multes de 100 a 500 euros l’apoderament de l’espai públic. El 2002, un decret de la Generalitat havia imposat obligacions sanitàries i urbanístiques als prostíbuls, propiciant el tancament dels petits meublés en benefici dels macroprostíbuls [veure DIAGONAL n º 26]. Segons Meroño, l’ordenança de 2006 va propiciar “abusos policials estigmatitzant i desproporcionats amb les dones”, de manera que el Comitè en Defensa dels Drets de la Persona del Col.legi d’Advocats de Barcelona i la Plataforma Treball Sexual i Convivència (PTSC), composta per entitats veïnals i d’atenció a prostitutes, la van recórrer davant el Tribunal Suprem. El setembre es van aprovar sengles ordenances d’aquest tipus a les localitats de Gavà i Castelldefels. Després de l’assetjament al Raval, el col.lectiu de nigerianes s’ha desplaçat a zones aïllades, com Esplugues ol’Hospitalet.

Després de la publicació de les polèmiques fotografies, el Partit Socialista de Catalunya va defensar l’augment de la pressió policial sobre la prostitució, mentre Iniciativa per Catalunya va proposar crear zones de tolerància. Meroño considera que “poden ser les zones de tota la vida o espais condicionats, però no es tracta de crear guetos, sinó d’integrar. La regulació d’espais no ha contemplat els drets de les dones. Haurien de promoure els meublés i els hotels d’horari fraccionat on tota la vida han anat les prostitutes de manera autònoma “. Al setembre, Esquerra Republicana va presentar al Congrés dels Diputats una proposta per regularitzar la prostitució i prohibir els anuncis de contactes als diaris. PSOE, PP, CiU i PNB van sumar els seus vots en contra.

Per la seva banda, la Plataforma d’Organitzacions de Dones per l’Abolició de la Prostitució ha iniciat una campanya contra els anuncis de contactes en els mitjans de comunicació i es presentarà com a acusació particular perquè el Fiscal General de l’Estat els investigui, ja que, consideren , aquests podrien encobrir màfies de tràfic. No obstant això, Laura Alegre creu que “la tracta està més a prop del que pensem i no es fa res per eradicar-la. El protocol de Palerm [de l'ONU, per prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones] no s’aplica, no hi ha personal especialitzat ni sensibilitzat. Com van a ajudar si els que han de protegir-les persegueixen? “. Meroño insisteix que s’ha de “diferenciar prostitució i tracta i escoltar les demandes de les dones. Aquest tema està vinculat amb les lleis d’immigració, encara que ningú parli d’això. Però l’única consigna des dels poders és reinserir i que tot el món sense papers es vagi. Aquesta realitat, la prostitució, existeix, mirem per a que els que la viuen estiguin el millor possible “.

MORBO, MITJANS I PROSTITUCIÓ

Sexe de pagament i retratat sense consentiment igual a augment de públic i polèmica assegurada. Les dues informacions més vistes el 2009 a la web de El País són les fotos de Berlusconi a Villa Certosa i les imatges de prostitució a la Boqueria, que acumulen unes 450.000 visites. Si d’alguna cosa han servit aquestes últimes ha estat per a generar un consens al voltant de la defensa dels drets de les fotografiades entre organitzacions feministes amb visions oposades sobre la prostitució. La Xarxa de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere, on coexisteixen postures diferents, va reaccionar immediatament enviant de cartes al rotatiu en defensa del dret a la intimitat de les dones retratades. Ara, l’Associació de Periodistes de Catalunya promou la prohibició dels anuncis de prostitució en els diaris i el boicot als que mantinguin aquesta publicitat.