Clariana de comunicació

Per Dayro per Red Iberoamericana de Masculinidades.

Com a part d’un programa d’intercanvi acadèmic i de la necessitat d’implementar dins de les polítiques socials no només l’enfocament de gènere sinó també la masculinitat, el passat dia 20 de maig de 2009, va tenir lloc a l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Catalunya, un conversatorio protagonitzat pel Dr Julio César González Pagés, coordinador de la “Red Iberoamericana de Masculinidades”.
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
A la reunió van assistir joves, homes i dones membres del Partit Socialista Català (PSC), que es desenvolupen com a funcionaris públics en cada un dels seus ajuntaments sent regidors i regidores d’igualtat, a més de dur endavant polítiques socials en quatre municipis de la comarca de Baix Llobregat (Barcelona, Espanya): Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans i Cornellà de Llobregat.
L’intercanvi va tenir com a activitat central la intervenció del Dr Julio César González Pagés, que va transmetre no només l’experiència adquirida durant la seva tasca en tallers i altres accions realitzades per incloure la masculinitat en la pràctica social i política, sinó també com a agent de canvi de els tradicionals models hegemònics de la identitat masculina.

La coordinadora, María Luisa Moret, tinent-alcalde de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en les seves paraules de benvinguda, va parlar dels representants del partit a Baix Llobregat que van acudir a la reunió, expressant: “Aquest grup està en una fase de formació pilot, en un procés de recerca bibliogràfica i de reunió amb experts en temes de gènere i masculinitat “, així com de les estratègies disposades per instrumentar la perspectiva de la masculinitat dins del quefer polític i públic. En aquest sentit, va asseverar: “El discurs d’igualtat que es vol evolucionar és incorporant als companys, és a dir, als homes “. A la vegada, va arribar a assenyalar l’objectiu central de la trobada: “La intenció d’aquesta reunió és que Julio César ens digui tota la seva experiència en el seu treball amb la masculinitat”.
Tot seguit va intervenir la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Dra Judith Astelarra. Les seves paraules van estar encaminades a establir punts d’anàlisi a l’hora de tractar el gènere i la desigualtat, ja que segons la doctora “moltes vegades es confonen entre si”. En parlar de la masculinitat amb una perspectiva inclusiva, va subratllar la necessitat, des del feminisme, de treballar amb els homes i les masculinitats. Sobre això, va enunciar: “Els homes van començar la masculinitat des de la identitat masculina, però això no és suficient per negociar, cal aprofundir el debat i deixar ben clar els temes a negociar entre si”.
El Dr Julio César González Pagés, coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades al costat de la Dra Judith Astelarra, coordinadora de la Comunitat de Fòrums Iberoamericans.
“El tema de masculinitat no funciona sobre la base de les veritats absolutes”, van ser les paraules que van donar inici la conferència del Dr Julio César González Pagés. A més d’explicar la importància de treballar la masculinitat a partir de xarxes que incloguin moltes institucions i persones joves, va afegir un element decisiu per entendre la masculinitat a tots els àmbits de la societat: “La por per als homes a canviar perquè sempre han tingut poder i hegemonia, sobretot els sectors més conservadors: l’exèrcit i la policia “. Això, segons el professor de la Universitat de l’Havana, és vital tenir-ho present per a tota persona que comenci a ocupar d’aquest tema, la reticència de molts homes a parlar de si mateixos, les seves frustracions i les seves contradiccions, ja que pensen que pel que fa a masculinitat no hi ha res de transformar.
D’altra banda, va referir un dels grans problemes a l’hora de treballar la masculinitat amb la realitat social i és el tema del finançament per desenvolupar programes d’estudis i d’intercanvi amb la societat en conjunt, a causa dels enfrontaments que pot suscitar amb sectors del feminisme tradicional, que ofereixen resistència perquè pensen que se’ls treu del seu programa.
En un altre moment, González Pagès es va endinsar en la tasca que s’ha vingut realitzant respecte a la masculinitat i la manera per a instrumentar. Raó per la qual va opinar: “Un tema fonamental de la masculinitat és la violència. A l’Havana hem tingut experiències on s’ha tractat de fer molts tallers que integren els joves “. “És molt més fàcil treballar-va afegir-en les universitats, en les tesis de pregrau, i així hem creat un equip d’investigació sobre les masculinitats”.
En fer ús de la paraula, una de les regidores d’igualtat convidades, Emilia Briones, va manifestar un factor que segons ell és una realitat: “Les dones han parlat de polítiques d’igualtat des de les dones, sense tenir en compte els homes, caldria incloure els homes en el discurs de la política d’igualtat “. En aquest sentit, el Dr Juli Cèsar González Pagès va afegir a la reflexió: “Ha passat que el debat de la masculinitat ho han fet moltes dones, i del que es tracta és que nosaltres volem que els homes s’integrin i s’accepti la seva qüestionament “.
El mateix professor va continuar la seva exposició sobre una de les últimes experiències advertides per la Red Iberoamericana de Masculinidades, un taller sobre la violència en l’esport, específicament en la pràctica del futbol, realitzat amb estudiants de la Universitat de l’Havana que formen part de l’equip de futbol d’aquesta entitat. A través del taller es va poder constatar com en la pràctica esportiva s’assumeix un comportament violent que al seu torn es reprodueix en la tasca quotidiana de cada un dels joves estudiants. Per això ressaltava: “És tan important treballar amb les noves generacions ja que s’està a temps per canviar aquest tipus d’actituds violentes”.
Així mateix, va fer èmfasi en l’aprofitament de les noves tecnologies, en funció de la promoció de tota activitat o taller es faci, ja sigui a través de la pàgina web: www.redmasculinidades.com, la realització de vídeos de bé públic, que són inserits en el lloc oficial i altres pàgines web. Va ampliar a més, que amb la motivació i el desig de fer es pot produir molt fins amb pocs recursos econòmics, tal com ha passat amb l’equip d’investigació format a Cuba, al voltant de la seva figura.
Plaça cultural del municipi Sant Boi de Llobregat. L’integrant de la Xarxa, Dayron Oliva Hernández.
Un altre tema que va suscitar el diàleg entre totes les parts, va ser arran de la intervenció de Maria Lluïsa Moret sobre les inquietuds sobre la masculinitat, ja que, segons ella: “Quan es pensa en les noves masculinitats es fa pensant en les identitats sexuals “.
Sobre això González Pagés, va qualificar com un error assumir unilateralment les noves masculinitats des del punt de vista de la identitat sexual, sobretot concebent a l’homosexualitat. D’aquesta manera, posava sobre la taula un assumpte de gran significació per a tota persona que comenci a tractar la masculinitat des d’un punt de vista polític, i té a veure amb la ideologia, l’ésser conseqüent amb el que es vol canviar i l’estar convençut per a persuadir amb tot coneixement de causa. És per això, que les seves paraules van insistir en que: “Els canvis han d’operar des del personal, i amb humilitat en la pretensió del que es vol aconseguir”.
Un dels funcionaris convidats, Cristóbal Avilés, va intervenir per a formular, de manera general, diverses problemàtiques i inquietuds comuns entre els / les presents, i que es
vincula el tractament de la masculinitat dins del partit al qual pertanyen i en la pràctica pública:
–
La recerca de credibilitat dels homes en el debat de gènere en el partit.
–
La polèmica i l’oposició amb les dones feministes i amb els homes que es pregunten: per què em canviaran? o per què he de canviar?
–
El llenguatge, és a dir, la forma en què s’han de comunicar sense caure en sexisme.
–
I per últim, la ideologia: com integrar la igualtat?
D’igual manera, Cristóbal Avilés va aprofundir en el que els homes poden perdre o guanyar amb el qüestionament de la seva masculinitat en preguntar: “¿quines alternatives i què explicació se’ls ofereix a aquests homes?”
En resposta al debat que s’havia generat, i com a mètode per poder entendre i estudiar les masculinitats González Pagés va indicar: “Un tema important és eliminar la por al feminisme a causa de la ignorància i al desconeixement que es té del que han fet les feministes al llarg de la història “. Per això va puntualitzar: “No veure la masculinitat amb el feminisme com dicotòmics, el pacte és important, la masculinitat s’ha desenvolupat a partir del camí que ha obert el feminisme acadèmic”, i més endavant va recalcar: “Cal visualitzar els exemples de treballs d’homes amb dones. Els homes es poden alliberar, ni ser tan importants. Caldria despullar l’home dels rols tradicionals “.
D’altra banda, en referir-se el coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades als principals temes al voltant de la masculinitat, va exposar: la salut sexual (VIH-SIDA, càncer de pròstata), la paternitat, la violència, entre altres. Aspectes neuràlgics, segons el seu criteri, a l’hora de tractar les masculinitats en la seva dimensió sociocultural, i que a més tenen un impacte real en el desenvolupament i en la salut de molts homes.
Un moment interessant dins el conversatorio, que va arribar a ser de gran importància per al públic assistent, va ser quan el professor va manifestar: “Hi ha a la masculinitat un fort aprenentatge que fins i tot és obligatori en els homes. Això és important tenir-ho present, ja que cal vincular la ideologia amb la realitat social “. Al mateix temps, va afegir: “Qui hagi de fer polítiques públiques no té la necessitat de
teoritzar sobre les masculinitats. Per a aquests temes cal tractar els debats de convocatòria i encaminats per a la gent humil que en definitiva són la majoria “.
Així mateix, en compliment amb els objectius de la cita, el Dr Juli Cèsar González Pagès, va passar a especificar un aspecte que li havia estat requerit durant la seva conferència. Sobre la base de la seva experiència en l’execució de tallers sobre masculinitat, va revelar la forma en què poden realitzar-se per obtenir millors resultats:
–
Ubicar a qui es va a oferir el taller, sobretot joves que hagin estat sensibilitzats anteriorment.
–
Crear un diàleg amb el públic, a partir d’un coneixement interioritzat i conseqüent amb una motivació personal, que sigui capaç d’arribar a qui escolta, provocant la reflexió.
–
Escollir les temàtiques més sensibles i que tinguin poder de convocatòria.
Al tancament de la conferència, González Pagès resumir: “La solució no són les noves masculinitats, sinó més aviat és l’inici. Canviar a les persones és una tasca complicada. Per això, és imprescindible modificar l’educació i la cultura, si volem transformar el passat masclista, ja que són elements justificatius per a no canviar “.