Clariana de comunicació

per Tona Gusi

Més aportacions de Ca la Dona al II Congrés de les Dones de Barcelona, 16 i 17 d’octubre al Centre de Convencions Internacional de Barcelona – Fòrum

Ca la Dona és una de les entitats de dones que ha participat en els treballs previs a la realització d’aquest II Congrés de Dones de Barcelona. Però ha volgut fer sentir les seves reflexions i donar el contrapunt a alguns temes tractats al Congrés.

Així només entrar al vestíbul del Centre de Convencions Internacional repartien diverses enganxines:

- La política feminista s’enganxa. Contaminem-nos!

- Soc ciutat, sóc política. Els meus desitjos són realitat. I el que vull és (espai en blanc per escriure-hi)

- El meu cos jo decideixo. Educació sexual i afectiva; avortament lliure: maternitat desitjada; sanitat pública i gratuïta de qualitat i amb calidesa

- Posem la cura al centre de la vida: canviem l’ordenança del civisme per política de relació; valorem el treball de les dones; per un CIRD públic i consensuat entre les associacions; cap dona és il·legal; totes som dones públiques; tots els drets per a totes les dones…i amb els drets no n’hi ha prou; la plaça de les dones del 36, la volem sense reixes!

1. NOSALTRES SOM ELS BARRIS I LA CIUTAT!

Els nostres entorns quotidians no són neutres, quan es conforma cada espai, cada element urbà, cada equipament, etc., es donen prioritats, es reflecteixen poders i es visibilitzen drets.

Hem de valoritzar i visibilitzar el coneixement divers que tenim les dones de l’entorn quotidià.

Hem de fer pobles i ciutats que es basin en la vida quotidiana i aquesta quotidianitat encara avui dia és majoritàriament femenina.

Amb aquest afany les companyes de Cala Dona i el Col·lectiu Punt 6  feren un recorregut lúdic-reivindicatiu sobre el dret a la ciutat de les dones dins el marc del II Congrés de les Dones de Barcelona. L’objectiu fou visibilitzar l’experiència de les dones en la ciutat a través d’enumerar, analitzar i sobretot assenyalar en un tros de ciutat real que serveixi per exemplificar.

Aquest recorregut es feu el divendres a la tarda. La foto periodista Amada Santos va qualificar l’experiència de molt interessant ja que per si sola no hagués pogut assenyalar ni la quantitat ni la diversitat de’errades urbanístiques que es detecten en una visita guiada des de la mirada de les dones.

2. NOSALTRES DECIDIM!

El dissabte 17 d’octubre, durant la sessió de clausura de la Trobada i quan arribà Bibiana Aído, Ministra d’Igualtat un bon grup de Dones aixecà uns petits cartells amb frases de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït. L’acció fou per donar visibilitat al dret a decidir de les dones, ara que la llei està en ja en el tràmit de debat al Parlament.

Val a dir que moltes dones demanaven cartells però no n’hi havia suficients per a totes. Tots els cartells deien:

Les dones decidim i cap retall als nostres drets

Però amb diverses consignes centrals:

- Avortament lliure i gratüit

- Volem ser ateses a la sanitat pública

- Maternitat desitjada

3. ÀGORA DE DONES

El Congrés de Dones de Barcelona fou  una bona ocasió per a la relació entre els grups de dones. Algunes dones i grups de dones varen aprofitar l’espai del dinar per a trobar-se en una Àgora de Dones per intercanviar opinions davant mateix del Centre Internacional. Tot i celebrar molt aquest II Congrés de Dones de Barcelona, diverses de les assistents opinaven que no estaven d’acord amb alguns dels continguts de la conferència inaugural d’Amèlia Valcárcel, tot i que se li reconeixia la seva bona traça en elaborar el discurs. En general s’opinà que les dues hores del matí i l’hora i quart de la tarda del dissabte no eren suficients per permetre que s’expressessin totes les dones que ho volien fer. No es va poder debatre i, finalment, les relatores no tingueren temps de recollir totes les aportacions que s’havien fet de viva veu o per escrit. Sembla que estava desequilibrat el temps dedicat a les dones i a l’associacionisme de dones i el dedicat a persones de les institucions, en perjudici del primer.