Clariana de comunicació

COMUNICAT

9 d’octubre de 2009

10 d’octubre: Dia Mundial Contra la Pena de Mort

Firma a www.actuambamnistia.org perquè les autoritats de l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Sudan i el Iemen suspenguin les execucions de menors

Madrid.- ‘Issa bin Muhammad ‘Umar Muhammad va ser decapitat el 10 de maig de 2009 a l’Aràbia Saudita per un delicte que suposadament va cometre quan tenia 17 anys. L’Aràbia Saudita va executar a dos menors el 2007 i el 2009 ja n’ha executat almenys a dos més. Es tem que almenys altres vuit estiguin a l’espera d’execució.

Mohammad Reza Haddadi, continua condemnat a mort a l’Iran per un assassinat que presumptament va cometre quan tenia 15 anys. La seva execució ha estat aplaçada fins a quatre ocasions. L’Iran va executar el 2007 almenys a 8 menors, la mateixa xifra que el 2008, mentre que en el que portem de 2009 n’ha executat ja a tres. Almenys altres 140 menors estan condemnats a mort.

Adil Muhammad Saif al-Ma’amari va ser executat el febrer de 2007 al Iemen quan només tenia 16 anys, després de confessar, presumptament sota tortura, haver assassinat a un familiar durant una discussió.

Al Sudan, quatre persones de 17 anys es troben en procés judicial per la seva suposada participació en els atemptats de Khartum de maig de 2008. Almenys dos menors de 16 i 17 anys han estat condemnats a mort. 

Aquests quatre països, l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Iemen i el Sudan, segueixen imposant la pena capital i executant a persones que eren menors en el moment de cometre els delictes. En el Dia Mundial Contra la Pena de Mort que es celebra demà, 10 d’octubre, Amnistia Internacional es dirigeix a les seves autoritats perquè posin fi a aquesta pràctica inhumana, cruel i degradant.

L’organització llença una campanya a www.actuaambamnistia.org per sumar firmes que aconsegueixin, en el camí cap a l’abolició total de la pena capital, acabar amb les execucions de menors. Les signatures s’entregaran, junt amb les recollides per la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, el pròxim 20 de novembre, Dia Internacional dels Drets de la Infància i vigèsim aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants, que els quatre països estan obligats a respectar.

Tendències en pena de mort el 2009
Al nou informe titulat “Pena de mort: ¿una pena en vies d’extinció?” que Amnistia Internacional publica avui, es posa en relleu com la major part del món està avançant cap a l’abolició amb un pas lent però ferm.

L’any 2008 va acabar amb una nova resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides en la que es demana una moratòria de les execucions, com primer pas cap a la suspensió total. Va ser aprovada amb 106 vots a favor, 46 en contra i 34 abstencions: un resultat que suposa un important avenç amb respecte a una altra resolució similar de 2007.

Burundi i Togo s’han afegit durant el 2009 a la llista de països abolicionistes per llei per a tots els delictes, que suma ja 94 nacions, a les que s’afegeixen 10 que han suprimit la pena de mort per a delictes comuns, i 35 que són considerades abolicionistes en la pràctica. En total, 139 abolicionistes per 58 que mantenen la pena, encara que molts fa anys que no recorren a ella. També l’Estat de Nou Mèxic als Estats Units ha abolit la pena capital aquest any.

Tot i això, malgrat els avenços registrats i els bons auguris, les dades no permeten baixa la guàrdia i segueix sent molt preocupant l’ús de la pena de mort a països de tot el món. Per exemple, a l’Iran es va produir un notable increment de les execucions durant el període transcorregut entre les eleccions presidencials i la investidura del president el passat 5 d’agost. Als Estats Units ja s’havia rebassat el setembre de 2009 la xifra total d’execucions assolit al 2008; igual que a l’Iraq, on s’han documentat en els primers nou mesos de 2009 un total de 15 execucions més que en tot el 2008. Per la seva part, el Japó continua executant a persones amb malaltia mental, i l’Estat d’Aceh, a Indonèsia, ha reinstaurat aquest any les lapidacions.

La pobresa en el corredor de la mort
En aquest nou informe de l’organització s’aborda també la manera discriminatòria en què s’aplica sovint la pena de mort, imposant un número desproporcionat de condemnes a persones pobres i a membres de minories i comunitats racials, ètniques i religioses a diversos països del món.

Ja sigui a Nigèria, als Estats Units, l’Iran o l’Aràbia Saudita, la capacitat per pagar-se una bona defensa, per tenir accés a sectors influents de la societat, o inclús per retribuir als familiars de les víctimes per tal que accedeixin a l’indult, es converteix en la clau per poder eludir el patíbul. Tant és així, que en molts casos l’estatus socioeconòmic de l’acusat determina les possibilitats de ser executat o no.  Per exemple, el cost de la defensa de Pablo Ibar, espanyol condemnat a mort als Estats Units, ronda els 400.000 dòlars només a la fase d’apel·lació davant el tribunal que el va condemnar inicialment.

La pobresa pot estar associada a altres factors agreujants, com ser treballador immigrant, com passa a l’Aràbia Saudíta, país en el que molts dels executats són immigrants de països pobres. És freqüent que aquests acusats no tinguin advocat defensor ni traductor i no puguin seguir ni tan sols les acusacions del tribunal en àrab, així com que tampoc tinguin diners ni accés a figures influents, com autoritats o caps de tribu, factors crucials para aconseguir l’indult.

A diversos països islàmics, a la qüestió de la defensa es suma la de la legislació que permet aconseguir l’indult si la família de la víctima accepta a canvi una indemnització econòmica que ha de pagar la família de l’acusat i que sol ser molt elevada. A l’Iran, per exemple, la llei sobre assassinat i lesions físiques basada en qisas (càstig equivalent al delicte comés) i diyat (“diner de sang” en forma d’indemnització econòmica) és discriminatòria en la pràctica, ja que només les persones riques i poderoses solen tenir mitjans per aconseguir el perdó de la família de la víctima i la llibertat del condemnat.

Si la baixa qualitat de la defensa d’ofici és un factor agreujant a molts països, a d’altres, els més pobres, la defensa pràcticament no existeix. És el cas de Nigèria, on almenys 40 persones van ser condemnades a mort el 2008 i al voltant de 735 estaven pendents de ser executades, entre elles 11 dones. Nigèria compta amb un sistema de justícia penal corroït per la corrupció, la negligència i una carència de recursos, que afecta majoritàriament a les persones pobres al no proporcionar-los un judici just.

Espanya i la pena de mort
El Govern espanyol anuncià el juny de 2008 una iniciativa contra la pena de mort l’objectiu de la qual és aconseguir una moratòria de les execucions en tot el món el 2015. Mesos després, el setembre de 2008, el President Rodríguez Zapatero llançà aquesta iniciativa a nivell mundial durant el seu discurs davant l’Assemblea General de les Nacions Unides.

En ocasió de la celebració d’aquest Dia Mundial contra la Pena de Mort, Amnistia Internacional demana al Govern espanyol que doni un nou impuls a la seva iniciativa durant els pròxims mesos. A més, l’organització ha demanat al president Rodríguez Zapatero que a la reunió amb el seu homòleg nord-americà Barack Obama el pròxim 13 d’octubre, l’insti a donar suport a la pròxima resolució per una moratòria internacional en el marc de Nacions Unides.

Durant el període en que Espanya assumeixi la Presidència de la Unió Europea serà fonamental l’impuls del Govern espanyol per a que a la tardor de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides aconsegueixi recollir els suports necessaris per seguir avançant cap a un món lliure d’execucions.

Espanyols condemnats a mort
Pablo Ibar porta pres des de 1994 i es troba al corredor de la mort de Florida (els Estats Units) des de l’any 2000. En aquests moments, el seu cas està pendent d’un recurs presentat pel seu advocat perquè es repeteixi el judici i la investigació al voltant d’un possible sospitós dels crims que s’imputen a Pablo.  .

Nabil Manakli, ciutadà espanyol d’origen siri, va ser detingut el 1997 al Iemen i condemnat a mort l’any 2003. Està pendent de que es compleixi el seu anunciat trasllat a Espanya, en virtut del Conveni sobre el Trasllat de Persones Condemnades, signat per Espanya i el Iemen el 2007 i ratificat pel president iemenita el 2008. Malgrat això, a data d’avui no s’ha produït el trasllat, sembla ser perquè el president del Iemen no ha signat encara el decret per commutar la seva pena de mort per una altra que pugui complir a Espanya.

/// FI

***************